PSC als ajuntaments de Catalunya

On és, als 947

Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.

125 amb l'alcaldia
252 amb regidories i sense alcaldia
570 on no hi té representació

Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.

menys del 3,1 %
del 3,1 % al 9,6 %
del 9,6 % al 18,0 %
del 18,0 % al 32,7 %
32,7 % o més
no s'hi va presentar

On més pesa: Sant Miquel de Fluvià (100,0 %), Vespella de Gaià (100,0 %), Borredà (100,0 %), Canejan (100,0 %), Sant Jaume de Frontanyà (100,0 %). A 5 municipis hi era l'única llista: allà el 100 % vol dir que no hi havia ningú més a votar, no que el votés tothom.

S'hi va presentar a 615 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 13,1 %. Els talls són quintils d'aquests 615: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.

Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.

Com li ha anat des del 1979

Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.

Regidories, elecció a elecció

PSC · regidories a tot Catalunya
Any	PSC · regidories a tot Catalunya
1979	929
1983	1.742
1987	1.710
1991	1.844
1995	1.705
1999	2.035
2003	1.999
2007	2.041
2011	1.632
2015	960
2019	1.099
2023	1.156

Alcaldies, mandat a mandat

PSC · alcaldies a tot Catalunya
Any	PSC · alcaldies a tot Catalunya
1979	81
1983	150
1987	139
1991	154
1995	137
1999	183
2003	190
2007	208
2011	135
2015	124
2019	100
2023	125

Població governada, elecció a elecció

PSC · habitants dels municipis que governa
Any	PSC · habitants dels municipis que governa
2011	2.431.596
2015	2.203.671
2019	2.315.209
2023	4.634.658

Font: resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979, Consorci AOC (3539f7e6); població governada, padró de cada any, Generalitat (6nei-4b44).

Les xifres de cada convocatòria

Regidories, part del total català, alcaldies i municipis guanyats per PSC a cada elecció municipal del 1979 al 2023
Elecció	Regidories	De totes les de Catalunya	Alcaldies	Municipis guanyats
1979	929	11,2 %	81	80
1983	1.742	21,0 %	150	162
1987	1.710	20,8 %	139	148
1991	1.844	22,1 %	154	150
1995	1.705	20,2 %	137	140
1999	2.035	23,9 %	183	170
2003	1.999	23,0 %	190	192
2007	2.041	22,9 %	208	197
2011	1.632	17,9 %	135	148
2015	960	10,6 %	124	96
2019	1.099	12,2 %	100	76
2023	1.156	12,7 %	125	92

Població governada

Alcaldies, habitants d'aquells municipis i part de la població de Catalunya que governava PSC a cada convocatòria amb padró
Elecció	Alcaldies	Habitants governats	De tot Catalunya
2011	135	2.431.596	32,3 %
2015	124	2.203.671	29,4 %
2019	100	2.315.209	30,2 %
2023	125	4.634.658	58,6 %

La lletra petita

La columna d'alcaldies del 2023 és la mateixa llista que hi ha més avall, comptada municipi a municipi amb les sigles de cada candidatura; les dels mandats anteriors surten de l'historial d'alcaldes, que només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Són dues maneres de comptar i per això es diuen. «Municipis guanyats» són on va ser la força més votada, que no és el mateix que governar-hi: l'alcaldia la vota el ple.

Cada any amb la població d'aquell any. Els habitants són els del padró de l'any de cada elecció, no els d'avui: amb la població d'ara, un mandat de fa deu anys sortiria inflat amb gent que encara no hi vivia —Catalunya ha passat de 7.508.106 empadronats el 2015 a 8.146.265 el 2025. Per això aquesta sèrie comença el 2011 i no el 1979, que és on comencen les altres dues d'aquesta pàgina: el padró que hem ingerit de l'Idescat no va més enrere, i dibuixar els anys anteriors voldria dir posar-hi una població inventada. La xifra gran de dalt de tot d'aquesta pàgina és una altra cosa: és el padró del 2025, el més recent, aplicat als municipis que la marca governa ara.

On mana

Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.

Són les 24 primeres de les 46 alcaldies d'aquesta marca que publiquen el retrat, dels municipis més poblats als menys, que és el mateix ordre de la llista de sota. En té 125 en total: 79 no surten aquí perquè el seu ajuntament no publica la fotografia de qui hi mana, o perquè la font que la publica i la que diu qui és l'alcaldia encara no diuen el mateix nom. No hi ha cap retrat que no vingui de la seu electrònica del mateix ajuntament.

Els altres 113 municipis, a la llista dels 947 →

Cada fila porta a dos llocs: el nom del municipi, a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble —què hi va treure, qui la representa al ple i si hi va caldre pacte—, i la cara, a la fitxa de qui hi mana. 11 alcaldies no hi porten, perquè el nom que en dona la font de govern no lliga amb cap dels noms del ple. 56 d'aquestes alcaldies surten d'una llista que tota sola ja tenia la majoria absoluta; les altres 69 van necessitar un pacte, o com a mínim que algú s'abstingués.

La gent que el vota i la gent que governa

La població que el vota 713.837 vots a les municipals del 2023, el 24,2 % dels 2.955.549 vots a candidatures de tot Catalunya
La població que governa 4.793.313 habitants dels 125 municipis on té l'alcaldia, el 58,8 % de Catalunya

Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.

Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.

Què cobren les seves alcaldies

L'inventari del Ministeri publica, per a cada ajuntament, una sola xifra anual per a l'alcaldia. Aquella xifra no és un sou: hi entren la retribució del càrrec i les assistències a plens i comissions, que es cobren per sessió i no cada mes.

Mediana 32.537 € l'any, a les 119 alcaldies d'aquesta marca que consten a l'inventari. La meitat en tenen assignat més i l'altra meitat, menys
Mitjana 33.151 € l'any. Passa de la mediana perquè unes quantes alcaldies grans estiren la xifra amunt

119 de les 125 alcaldies que té consten a l'inventari de l'exercici 2024.
92 hi tenen dedicació exclusiva o parcial: allà l'import sí que és una retribució periòdica del càrrec.
14 hi consten sense dedicació: el que hi surt són assistències i indemnitzacions, cobrades per sessió, i no un sou.
13 hi consten amb zero euros: l'alcaldia no cobra res de l'ajuntament.
6 alcaldies no hi consten —el 4,8 % de les seves—. No vol dir que no cobrin: vol dir que aquell ajuntament no ho ha comunicat al Ministeri. A tot Catalunya en falten 81 de 947.

Com queda, tram per tram

La retribució d'una alcaldia la marca la mida del municipi molt abans que el color de qui la té. Comparar la xifra global d'una marca amb la d'una altra és comparar la mida dels pobles que governen, i per això aquí cada tram es compara amb ell mateix: al costat de la mediana d'aquesta marca hi va la de totes les alcaldies del tram, siguin de qui siguin.

Tram de població	Alcaldies seves amb import	Mediana d'aquesta marca	Mediana del tram
de més de 50.000 habitants	16 de 16	55.011 €	58.616 € (24)
de 20.001 a 50.000 habitants	21 de 23	55.944 €	55.000 € (43)
de 10.001 a 20.000 habitants	20 de 20	49.033 €	45.218 € (59)
de 5.001 a 10.000 habitants	23 de 23	31.799 €	39.025 € (80)
de 2.001 a 5.000 habitants	11 de 12	32.537 €	28.183 € (131)
de 1.001 a 2.000 habitants	7 de 9	18.550 €	19.450 € (92)
de 251 a 1.000 habitants	14 de 14	11.536 €	13.129 € (271)
de 101 a 250 habitants	4 de 4	12.002 €	9.996 € (137)
fins a 100 habitants	3 de 4	0 €	5.687 € (29)

Només hi surten els trams on aquesta marca té tres o més alcaldies amb import comunicat. El nombre entre parèntesis és quantes alcaldies de tot Catalunya hi ha en aquell tram amb import, que és el denominador de la columna del costat.

Font: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. La xifra és la que l'ajuntament comunica al Ministeri, no la que hem calculat nosaltres; el que és nostre és agrupar-la per marca i per tram. Les regidories no hi entren: aquelles files no porten nom i no es poden atribuir a cap persona ni a cap llista.

La renda dels pobles que governa

La renda no la decideix l'ajuntament. És el context on aquesta marca ha governat, no un resultat seu: depèn de qui viu en aquells pobles, de què hi treballa i de com va l'economia. I la sèrie de l'INE s'acaba el 2023, l'any en què es van constituir aquests ajuntaments: no hi ha cap dada posterior a les eleccions.

Els municipis on mana 15.668 € de renda neta per persona l'any 2023, al municipi que queda al mig dels 124 que governa i que tenen xifra
Els 947, per comparar 15.813 € al municipi que queda al mig dels 927 municipis de Catalunya amb xifra

Entre els seus, va de 11.670 € a Batea fins a 25.286 € a Sant Just Desvern: la mediana d'una marca amb alcaldies a mig Catalunya amaga una distància que la xifra sola no deixa veure.

1 de les seves 125 alcaldies no hi surt: l'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits, i un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. La mediana és per municipi i no per persona —diu com és el poble típic on mana aquesta marca, no quant guanya de mitjana qui hi viu—, i barrejar-ho faria que una capital arrossegués vint pobles.

Font: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.

Els altres partits

No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.

D'on surt tot això

Vots, regidories i agrupació de cada candidatura: Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr.
Alcaldia de cada municipi i historial d'alcaldes des del 1979: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: Consorci AOC, 3539f7e6.
Padró: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Retrats de les alcaldies: seu electrònica de cada ajuntament, servida pel Consorci AOC a seu-e.cat. Cada cara ve del web del seu propi ajuntament i de cap altre lloc.
Retribucions de les alcaldies: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
Renda neta per persona: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.
Límits municipals del mapa: Divisions administratives de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), sota CC BY 4.0.

Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.