Ves al contingut
Dades obertes · beta

Anoia · Barcelona

Santa Maria de Miralles

144 habitants · 25,3 km² · 5,7 hab./km² · 543 m · mirallencs · 5 regidories al ple · Llistes obertes

Governa FEM-AM, la llista més votada, amb majoria absoluta.

Yolanda Ruiz Baena Alcaldessa Presidenta · FEM-AM

Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat

  • 1979-1983: Jose Torrens Aribau (INDEPENDENTS)
  • 1983-1987: Jose Torrens Aribau (INDEPENDENTS)
  • 1987-1991: no consta
  • 1991-1995: Joan Solé Argelich (CIU)
  • 1995-1999: Joan Solé Argelich (CIU)
  • 1999-2003: Joan Solé Argelich (CIU)
  • 2003-2007: Joan Solé Argelich (CIU)
  • 2007-2011: Josep Maria Torrens Ferrer (CIU)
  • 2011-2015: Josep Mª Torrens Ferrer (CIU); des de l'11 de juliol del 2013, Pere Argelich Pujadó (Convergència i Unió)
  • 2015-2019: Pere Argelich Pujadó (CiU)
  • 2019-2023: Pere Argelich Pujadó (JxCAT); des de l'1 de gener del 2023, Yolanda Ruiz Baena (partit no consta)
  • 2023-2027: Yolanda Ruiz Baena (FEM-AM)
Santa Maria de Miralles, entre els 947 municipis de Catalunya

En 30 segons

On cau entre els seus

Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.

  1. El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 13,0 % més baix que 92 de 152 · el del mig, 16,1 %
  2. Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 8 dies més baix que 104 de 147 · el del mig, 13 dies
  3. Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 309 € més alt que 103 de 152 · el del mig, 210 €
  4. Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 1,98 €/m³ més alt que 145 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
  1. Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
  2. Recollida selectiva2024 · ARC 70,1 % més alt que el 88 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
  3. Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP 40 % més alt que 10 de 17 · el del mig, 33 %
  4. Participació a les municipals2023 · Generalitat 65,8 % més baix que 123 de 152 · el del mig, 76,0 %
  5. Dones al ple2023 · Generalitat 60 % més alt que 124 de 152 · el del mig, 40 %
  6. Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 17.586 € més alt que 114 de 150 · el del mig, 16.305 €

Compara els veïns per

Quant deuen els ajuntaments veïns de Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Santa Maria de Miralles, 0 €.

Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Santa Maria de Miralles, 309 €.

Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quanta gent va votar als municipis veïns de Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Santa Maria de Miralles, 65,8 %.

Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

  • Regidories 5 es voten el maig del 2027
  • En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
  • Les té FEM-AM 3 de 5 · majoria absoluta
  • Canvis de mans des del 1979 5 en 12 eleccions · entre els 947

Aquí es vota diferent. Santa Maria de Miralles funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.

Estem preparant una brúixola electoral per a Santa Maria de Miralles: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 144 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.

Qui mana

Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.

El ple, i com s'hi va arribar

YOLANDA RUIZ BAENA: FEM-AM · al govern · vots: 42 · 51,9 % · regidories: 3 de 5 ANSELMO NISA GARCIA: FEM-AM · al govern · vots: 42 · 51,9 % · regidories: 3 de 5 NÚRIA COLOMER PALMA: FEM-AM · al govern · vots: 42 · 51,9 % · regidories: 3 de 5 JUAN CARLOS SANTANO JIMENEZ: CM · al govern · vots: 34 · 42,0 % · regidories: 2 de 5 ROSA CORTÉS CASELLAS (Ind.): CM · al govern · vots: 34 · 42,0 % · regidories: 2 de 5
5 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 3. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar

Qui seu al ple

5 regidories formen el govern de 5, en coalició de 2 grups: FEM-AM, CM.

Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita

Les alcaldies des del 1979

5 persones han ocupat l'alcaldia de Santa Maria de Miralles des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Yolanda Ruiz Baena FEM-AM 17 de juny del 2023
2019-2023 Pere Argelich Pujadó JxCAT 15 de juny del 2019 segons el Ministeri
2019-2023 Yolanda Ruiz Baena segons Wikidata — 1 de gener del 2023
2015-2019 Pere Argelich Pujadó CiU 13 de juny del 2015 segons el Ministeri
9 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Josep Mª Torrens Ferrer segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 11 de juny del 2011
2011-2015 Pere Argelich Pujadó Convergència i Unió 11 de juliol del 2013 segons el Ministeri
2007-2011 Josep Maria Torrens Ferrer CIU 16 de juny del 2007
2003-2007 Joan Solé Argelich CIU 14 de juny del 2003
1999-2003 Joan Solé Argelich CIU 3 de juliol del 1999
1995-1999 Joan Solé Argelich CIU 17 de juny del 1995
1991-1995 Joan Solé Argelich CIU 15 de juny del 1991
1983-1987 Jose Torrens Aribau INDEPENDENTS 23 de maig del 1983
1979-1983 Jose Torrens Aribau INDEPENDENTS 19 d'abril del 1979

Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

  • Fa que mana FEM-AM 3 anys des del 2023 · 1 legislatura seguides
  • La mateixa persona 3 anys Yolanda Ruiz Baena
  • Nuls i en blanc 5,5 % 4 vots del 2023
La lletra petita

Hi ha hagut 3 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 30,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 8 de 9 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 4 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 5,5 % dels emesos.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

3 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

La lletra petitaCalen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.
La lletra petitaComposició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Les fotografies les publica l'ajuntament al seu portal de transparència (fitxa original); les reproduïm en mida petita i les retirem a la primera petició de la persona. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.

Per sobre de l'ajuntament

Dos governs més fan feina per a Santa Maria de Miralles i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.

Consell Comarcal de l'Anoia

33 escons · Presidenta: NOEMÍ TRUCHARTE i CERVERA

Hi seu una persona del ple de Santa Maria de Miralles:

Diputació de Barcelona

51 escons · Presidenta: Lluïsa Moret Sabidó

Cap regidor ni regidora de Santa Maria de Miralles no hi seu.

La Diputació li va concedir 377.738 € el 2025 (2.623 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.

Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.

Com han anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaDe l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 101 a 250 habitants
Aigua potable+1753,9 €/hab+34,9 €/hab
Òrgans de govern+34,2 €/hab+2,3 €/hab
Vies públiques−11,1 €/hab0,0 €/hab
Escombraries i residus−3,1 €/hab+0,2 €/hab
Serveis socials+2,9 €/hab0,0 €/hab
Enllumenat públic+2,0 €/hab−2,3 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.

Quan algú demana informació i no li la donen

Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.

Aquest mandat (des del 17 de juny del 2023) no consta cap reclamació contra l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles que la GAIP hagi resolt.

A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.

Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.

Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 5 vegades en 12 eleccions.

  • ERC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
  • PP
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
3FEM-AM 2CM
  • FEM-AM 3
  • CM 2
2019
1MD-AM 4JUNTS
  • MD-AM 1
  • JUNTS 4
2015
3CiU 2MD-AM
  • CiU 3
  • MD-AM 2
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.

El 2023 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 73 dels 111 electors (4 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Yolanda Ruiz Baena FEM-AM 61 sí
Juan Carlos Santano Jimenez CM 38 sí
Anselmo Nisa Garcia FEM-AM 37 sí
Núria Colomer Palma FEM-AM 30 sí
Rosa Cortés Casellas CM 30 sí
Roger Manzano Junyent CP 5 no

Les anteriors

2019 · 5 regidories, 5 persones

El 2019 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 83 dels 106 electors (5 en blanc, 3 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Mónica Oliva Argelich MD-AM 51 sí
Yolanda Ruiz Baena JUNTS 42 sí
Pere Argelich Pujadó JUNTS 38 sí
Josep Ambrós Albet JUNTS 37 sí
Juan Carlos Santano Jimenez JUNTS 36 sí
2015 · 5 regidories, 6 persones

El 2015 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 72 dels 110 electors (1 en blanc, 7 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Pere Argelich Pujadó CiU 46 sí
Josep Ambrós Albet CiU 45 sí
Joan Carles Santano Jiménez CiU 44 sí
Mònica Oliva Argelich MD-AM 37 sí
Yolanda Ruiz Baena CiU 23 sí
Rosio Carmen Pairazaman Pinedo P.P. 0 no
2011 · 5 regidories, 10 persones

El 2011 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 94 dels 122 electors (3 en blanc, 4 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Josep Mª Torrens Ferrer CiU 60 sí
Josep Ambros Albet CiU 59 sí
Juan Carlos Santano Jimenez CiU 50 sí
Pere Argelich Pujado CiU 47 sí
Mònica Oliva i Argelich MD - AM 39 sí
Meritxell Jorba Estrada I per M-PM 12 no
Àngela Salut Moià I per M-PM 11 no
Rene Riba Torrents I per M-PM 11 no
Joan Francesc Salut Planas I per M-PM 10 no
Tania Goudinoff Garcia P.P. 0 no
2007 · 5 regidories, 13 persones

El 2007 s'elegien 5 regidories entre 13 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 93 dels 114 electors (2 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Monica Oliva Argelich MD-AM 66 sí
Josep Ambros Albet CIU 63 sí
Pere Argelich Pujado CIU 63 sí
Josep M. Torrens Ferrer CIU 62 sí
Angelina Salut i Moia IPERM-PM 25 sí
Meritxell Jorba i Estrada IPERM-PM 25 no
Salvador Rosas i Ymbernon IPERM-PM 23 no
Joan Francesc Salut i Pla Tas IPERM-PM 22 no
Marcos Repolles Llecha PP 1 no
Olimpia Sanchez Jimenez PP 1 no
Francisco Adan Galve PP 0 no
Joaquin Cerdan Moreno PP 0 no
Laura Fariñas Gonzalez PP 0 no
2003 · 1 regidoria, 3 persones

El 2003 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 3 persones; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 89 dels 98 electors (2 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Sole Argelich CIU 56 sí
Angelina Salut Moia PM-IPM 26 no
M. Teresa Soler Estalella PP 5 no
1999 · 1 regidoria, 2 persones

El 1999 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 2 persones; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 69 dels 93 electors (3 en blanc, 2 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan Sole Argelich CIU 64 sí
Ludgard Ball Rates PSCPMC 0 no
1995 · 5 regidories, 13 persones

El 1995 s'elegien 5 regidories entre 13 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 75 dels 93 electors (2 en blanc, 1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Sole i Argelich (c.d .c.) CIU 59 sí
Josep Maria Torrents i Fe Rrer (c.d.c.) CIU 42 sí
Joan Oliva i Sole (c.d.c. ) CIU 34 sí
Pere Argelich i Pujado (c .d.c.) CIU 32 sí
Jose Balangri Gonzalez (p Artit Popular) PP 25 sí
David Jorba Estrada (part It Popular) PP 19 no
Francesc Perez i Perez (c .d.c.) CIU 19 no
Salvador Juyent Tomas (pa Rtit Popular) PP 11 no
Manuel Perez Vergel (p.s. C.) PSC-PSOE 5 no
Eduard Ballabriga i Pasto Ra (e.r.c.) ERC 1 no
Josefina Trepat Gimenez ( Partit Popular) PP 1 no
Virginia Amat i Gomez (e. R.c.) ERC 1 no
Francisca Martinez Diez ( Partit Popular) PP 0 no
1991 · 5 regidories, 6 persones

El 1991 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 57 dels 100 electors (1 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Sole Argelich CIU 41 sí
Joan Oliva Sole CIU 27 sí
Josep M Torrens Ferrer CIU 24 sí
Francesc Perez Perez CIU 21 sí
Pere Arcelich Pujado CIU 20 sí
Isolina Alvarez San Emete Rio PSC-PSOE 13 no
1987 · 1 regidoria, 1 persona

El 1987 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 1 persona; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 59 dels 88 electors.

PersonaCandidaturaVotsElegida
Josep Torrents Aribau INDEP 59 sí
1983 · 5 regidories, 5 persones

El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 52 dels 87 electors (6 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jose Torrens Aribau INDEP 34 sí
Juan Sole Argelich INDEP 19 sí
Juan Oliva Sole INDEP 15 sí
Marcelino Ferrer Canet INDEP 15 sí
Pedro Argelich Pujado INDEP 9 sí
1979 · 5 regidories, 5 persones

El 1979 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 41 dels 80 electors (1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan Soler INDEP 28 sí
José Torrens INDEP 21 sí
Juan Oliva INDEP 14 sí
Marcelino Ferrer INDEP 9 sí
Pedro Argelich INDEP 7 sí

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

Dones i homes

De 0 % a 8,3 %: 11 municipis · part del grup: 7,2 % de 152De 8,3 % a 16,7 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152De 16,7 % a 25 %: 40 municipis · part del grup: 26 % de 152De 25 % a 33,3 %: 6 municipis · part del grup: 3,9 % de 152De 33,3 % a 41,7 %: 47 municipis · part del grup: 31 % de 152De 41,7 % a 50 %: 2 municipis · part del grup: 1,3 % de 152De 50 % a 58,3 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152De 58,3 % a 66,7 %: 33 municipis, aquest entre ells · part del grup: 22 % de 152De 66,7 % a 75 %: 3 municipis · part del grup: 2 % de 152De 75 % a 83,3 %: 7 municipis · part del grup: 4,6 % de 152De 83,3 % a 91,7 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 152De 91,7 % a 100 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152 0 % 100 % 60 %
108 dels 152 municipis de 101 a 250 habitants en tenen menys de dones al ple; la mediana del grup és 40 %.
La lletra petitaLa mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 152 municipis de 101 a 250 habitants
aquest municipi, 65,8 %
  • El més baix 49,7 %
  • El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
  • El més alt 100,0 %

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 111 persones i hi van votar 73, el 65,8 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 40,5 %: el màxim va ser el del 2011 (122) i el mínim el del 1979 (79). La participació més alta va ser la del 2003 (90,8 %) i la més baixa la del 1979 (51,9 %).

Les xifres, elecció a elecció
EleccióCensVotantsParticipacióMediana dels de la seva midaEn blanc
1979794151,9 %60,8 %1
1983875259,8 %61,8 %6
1987887383,0 %65,1 %1
19911005757,0 %67,7 %1
1995937580,6 %79,0 %2
1999936974,2 %76,6 %3
2003988990,8 %80,2 %2
20071149381,6 %81,7 %2
20111229477,0 %77,2 %3
20151107265,5 %76,8 %1
20191068378,3 %83,3 %5
20231117365,8 %75,9 %4

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Com vota aquest municipi a cada elecció

A les municipals del 2023 hi va votar el 65,8 % del cens; al Parlament del 2024, el 63,0 %; a les generals del 2023, el 63,9 %, i a les europees del 2024, el 44,1 %.

A les municipals del 2023 la llista més votada va ser FEM-AM (51,9 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (41,8 %); a les generals del 2023, JxCAT - JUNTS (33,8 %), i a les europees del 2024, ERC-ARA REPÚBL (29,2 %).

Municipals 2023

  1. FEM-AM 51,9 %
  2. CM 42,0 %
  3. CP 6,2 %

Parlament 2024

  1. CAT-JUNTS+ 41,8 %
  2. ERC 22,4 %
  3. PSC 17,9 %
  4. CUP - DT 6,0 %

Generals 2023

  1. JxCAT - JUNTS 33,8 %
  2. PSC 26,5 %
  3. ERC 17,6 %
  4. SUMAR - ECP 5,9 %

Europees 2024

  1. ERC-ARA REPÚBL 29,2 %
  2. PSC 27,1 %
  3. JxCAT-JUNTS 25,0 %
  4. PODEMOS 6,3 %
La mateixa força a cada elecció
FamíliaMunicipals 2023Parlament 2024Generals 2023Europees 2024Parlament 2021Generals nov. 2019
Junts42,0 %41,8 %33,8 %25,0 %31,5 %39,0 %
ERC51,9 %22,4 %17,6 %29,2 %20,5 %23,2 %
PSC6,2 %17,9 %26,5 %27,1 %9,6 %8,5 %
CUP—6,0 %4,4 %—8,2 %9,8 %
Comuns—4,5 %5,9 %0,0 %6,8 %12,2 %
Vox—3,0 %5,9 %4,2 %4,1 %6,1 %
PDeCAT / PNC——0,0 %—16,4 %—
Podem———6,3 %——
PP—0,0 %4,4 %2,1 %1,4 %1,2 %

Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.

Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.

Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.

Preguntes ràpides

Qui és l'alcaldessa de Santa Maria de Miralles?

L'alcaldessa de Santa Maria de Miralles és Yolanda Ruiz Baena (FEM-AM).

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quin partit governa Santa Maria de Miralles?

A Santa Maria de Miralles governa FEM-AM amb majoria absoluta: 3 de les 5 regidories del ple.

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quants regidors té l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles?

El ple de Santa Maria de Miralles té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).

Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.

Quan són les properes eleccions municipals a Santa Maria de Miralles?

Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.

Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.

Quanta gent va votar a Santa Maria de Miralles a les municipals del 2023?

A les municipals del 2023, a Santa Maria de Miralles hi van votar 73 de les 111 persones del cens electoral: una participació del 65,8 %.

Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).

Quants habitants té Santa Maria de Miralles?

Santa Maria de Miralles té 144 habitants, segons el padró del 2025.

Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Els diners

Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Indicador2023canvi2025Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 0 € → 0 € sense canvi
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) 11,8 % ↑ 13,0 % +1,2 % el mandat anterior, −0,6 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 40,3 % ↑ 77,4 % +37,1 % el mandat anterior, +19,3 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 2.419 € ↑ 5.971 € +3.552 € el mandat anterior, +1.801 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 23,1 % ↑ 24,3 % +1,2 % el mandat anterior, −7,2 %
Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment 9 dies ↓ 8 dies −1 dies el mandat anterior, +1 dies

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 327.236 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 2 indicadors.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €100 €200 €300 €400 €500 € ArgelichRuiz 201520172019202120232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2016: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2017: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2018: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre) 0 €200 €400 € Argelich 2015201920232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2016: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2017: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2018: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Argelich (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Ruiz (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)
aquest municipi la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
20150 € 0 €
20160 € 1 €
20170 € 0 €
20180 € 0 €
20190 € 0 €
20200 € 0 €
20210 € 0 €
20220 € 0 €
20230 € 0 €
20240 € 0 €
20250 € 0 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

990 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

On van

Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.
La lletra petitaRecaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.
La lletra petitaLiquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.

Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes

Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.

Què li dona la Generalitat sense condicions

El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 38.673 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (269 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 7.735 € del fons extraordinari.

AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
202538.673 €—7.735 €
202438.673 €——
202338.427 €——
202235.873 €——
202130.686 €—23.722 €
202030.737 €—4.827 €
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
201930.608 €——
201830.839 €——
201730.787 €——
201631.043 €——
201530.864 €——
201430.771 €1.404 €—
201331.518 €—300 €
201230.430 €1.389 €—
201133.681 €2.422 €—
201037.244 €2.895 €—

No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.

Obres del PUOSC

Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 6 obres del PUOSC, amb 442.307 € de subvenció. I n'hi ha una més de programada per al 2026, amb 342.774 €: són anualitats previstes, no obres fetes.

AnyObraSubvencióPressupost de l'obra
2026 programadaXarxa de fibra òptica per les cases disseminades: obra civilInfraestructures en telecomunicacions342.774 €360.815 €
2025Reforma de l'entorn de l'Ajuntament: fase 1Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques72.307 €102.405 €
2024Millores i actuacions del camí de Mas Retou166.530 €249.640 €
2024Millores i actuacions al camí de Mas Retoulínia de municipis petits26.957 €249.640 €
2022Millores als edificis del recinte de l'ajuntament (local social, sala polivalent i ajuntament)40.709 €42.851 €
2020Millores i actuacions en diversos camins municipalslínia de municipis petits93.043 €97.940 €
2020Sectorització de la xarxa d'abastament d'aigua, 4a fase42.761 €45.011 €
Les 14 obres del 1996 al 2011
AnyTipus d'obraSubvenció
2011Cementiris52.788 €
2011Prestació serveis socials5.900 €
2008Accés a nuclis215.522 €
2008Cases consistorials28.069 €
2007Accés a nuclis68.737 €
2006Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques300 €
2005Accés a nuclis167.379 €
2003Cementiris105 €
2002Instal·lacions culturals96.099 €
1999Accés a nuclis23.843 €
1999Accés a nuclis8.968 €
1998Accés a nuclis12.501 €
1997Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques23.501 €
1996Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques12.019 €

Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.

El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Envia els comptes?

Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.

AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2026Tramès el 16 de febrer del 2026No tramèsNo tramèsNo tramès
2025Tramès l'11 de març del 2025Tramès el 18 de març del 2026Tramès el 18 de març del 2026Tramès el 13 d'octubre del 2026
2024Tramès el 2 de febrer del 2024Tramès el 20 de març del 2025Tramès el 23 de maig del 2025Tramès el 8 d'agost del 2025
2023Tramès l'11 de maig del 2023Tramès el 15 de maig del 2024Tramès el 8 de maig del 2024Tramès el 14 d'octubre del 2024
2022Tramès el 19 de maig del 2022Tramès l'11 de maig del 2023Tramès l'11 de maig del 2023Tramès el 28 de setembre del 2023
2021Tramès el 18 de maig del 2021Tramès el 19 de maig del 2022Tramès el 20 de maig del 2022Tramès el 12 de setembre del 2022
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2020Tramès el 5 de juny del 2020Tramès l'11 de maig del 2021Tramès el 19 de juliol del 2021Tramès el 14 d'octubre del 2021
2019Tramès el 30 d'abril del 2019Tramès el 5 de juny del 2020no constaTramès el 25 de setembre del 2020
2018Tramès el 12 d'abril del 2018Tramès el 27 de maig del 2019no constaTramès el 10 d'octubre del 2019
2017Tramès el 6 d'abril del 2017Tramès el 27 d'abril del 2018no constaTramès el 15 d'octubre del 2018
2016Tramès el 25 de febrer del 2016Tramès el 6 d'abril del 2017no constaTramès el 6 d'octubre del 2017
2015Tramès el 17 de març del 2015Tramès el 12 de maig del 2016no constaTramès el 6 d'octubre del 2016
2014Tramès el 9 d'abril del 2014Tramès el 8 de maig del 2015no constaTramès el 15 de juliol del 2015
2013Tramès el 7 de maig del 2013Tramès el 17 de juny del 2014no constaTramès el 29 de juliol del 2014
2012Tramès el 25 d'abril del 2012Tramès el 7 de maig del 2013no constaTramès el 19 de setembre del 2013
2011Tramès l'11 de juliol del 2011Tramès el 25 d'abril del 2012no constaTramès el 19 de juny del 2012
2010Tramès el 16 de juny del 2011En revisióTramès el 10 de gener del 2012no constaTramès el 26 de setembre del 2011
2009Tramès el 31 de març del 2010Tramès el 8 de febrer del 2011no constaTramès el 28 d'abril del 2011

La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.

El que li deu la Generalitat

A la relació de l'1 d'octubre del 2026, l'ajuntament no hi surt: aquell dia la Generalitat no hi tenia cap pagament reconegut pendent.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
1,978 € per metre cúbic, el 2025 Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
Cànon de l'aigua
0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
2,411 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
Gestió
gestió directa, a càrrec de Ajuntament Santa Maria De Miralles
Tarifa social
De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
Canvi del 2023 al 2025
+8,2 % de 1,828 € a 1,978 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-03-31. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 303 € a 309 € (+2,0 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim
1
IBI urbà
0,53 %
Cotxe de 12-16 CV
101,65 €
Última revisió cadastral
1988
La lletra petitaTipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 14.318 € a 18.000 € (+25,7 %).

Més detall què en publica l'ajuntament · qui té un càrrec en un altre ens · la lletra petita
La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.

Què en publica l'ajuntament

Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.

Què publica aquest ajuntament de cada regidoria
Del que cobren els electesRegidories
Publica una xifra de retribució 1 de 5
Diu si en cobra d'altres administracions cap
Publica les dietes cap
Publica les indemnitzacions cap
Publica la declaració de béns 5 de 5

D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.

La lletra petitaConsultat el 29 d'agost del 2026 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.

Qui té un càrrec en un altre ens

Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.

  • Yolanda Ruiz Baena FEM-AMalcaldia Consell Comarcal de l'Anoiasense import publicat

De la Consell Comarcal de l'Anoia: Consell Comarcal de l'Anoia publica les retribucions dels seus electes, però no en consta cap per a aquesta persona (Consell Comarcal de l'Anoia).

Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.

La lletra petitaA tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 29 d'agost del 2026.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.

La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.

La lletra petitaFont: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
202378,4 €74,2 %
202484,6 €70,1 %
202575,3 €—
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

Com és el poble

Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 144 persones. Del 2023 ençà, +6 persones (+4,3 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

Les edats, el 2025: el pes de cada tram sobre la població censada
EdatAquíDes del 2021A tot CatalunyaDel 2023 al 2025Als 152 de la seva mida
De 0 a 15 anys 11,8 % 14,4 % −3,4 punts −0,5 punts
De 65 anys o més 26,4 % 19,7 % +0,3 punts +0,9 punts
Edat mitjana 48,9 anys 43,7 anys +1,6 anys +0,6 anys

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 3 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 10 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 13 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 144 i al cens 144: exactament els mateixos. El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 13 persones (9,0 %) tenen nacionalitat estrangera i 18 persones (12,5 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 5 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Feina i renda

Al setembre del 2026 hi havia 7 persones a l'atur registrat a Santa Maria de Miralles: 1 més que al juny del 2023, quan va començar el mandat (+16,7 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.

0 persones2 persones4 persones6 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 7 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 5 persones · respecte al 2019: −2 persones · −22 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 6 persones · respecte al 2021: +1 persones · +21 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2024 · 7 persones · respecte al 2023: +1 persones · +14 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2025 · 7 persones · respecte al 2024: 0 persones · +2,8 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos) 0 persones2 persones4 persones6 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 7 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 5 persones · respecte al 2019: −2 persones · −22 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 6 persones · respecte al 2021: +1 persones · +21 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2024 · 7 persones · respecte al 2023: +1 persones · +14 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2025 · 7 persones · respecte al 2024: 0 persones · +2,8 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)
els anys que la font no publica
Atur registrat, mitjana de l'any
AnyAtur registrat, mitjana de l'any
20197 persones
2020sense dada
20215 persones
2022sense dada
20236 persones
20247 persones
20257 persones
Atur registrat del setembre del 2026, per sexe i per sector de la darrera feina
QuiPersonesdel total
Dones — —
Homes — —
Agricultura 0 0,0 %
Indústria — —
Construcció — —
Serveis — —
Sense feina anterior 0 0,0 %

«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.

L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.

La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.

Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.

Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.

La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa

Santa Maria de Miralles es regeix per un pla urbanístic de cap al 2003, avui hi ha 2 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.

Quin pla urbanístic té i de quan és

Santa Maria de Miralles es regeix per unes normes subsidiàries del planejament (NNSS), aprovades cap al 2003: el 2024 tenien 21 anys.

Les NNSS són una figura d'abans de la llei d'urbanisme del 2002, més senzilla que un pla general, pensada per als municipis que no en tenien.

Pla general vigent
NNSSNormes subsidiàries del planejament
Antiguitat
21 anysel 2024
Aprovat
cap al 2003
Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
sí

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Pisos turístics

Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 2 pisos turístics inscrits: 1,4 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 2, amb 11 places: 1,5 per cada 100 habitants.

Pisos turístics inscrits avui
21,4 per 100 hab.
Pisos turístics el 2024
21,5 per 100 hab.
Places en pisos turístics
11el 2024
Places turístiques en total
118,0 per 100 hab., el 2024
Hotels, càmpings i turisme rural avui
0

Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.

Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.

Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Quant costa viure-hi

La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a Santa Maria de Miralles: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.

Habitatge protegit

Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.

Iniciats el 2025
0
Acabats el 2025
0
Des del 2023
0 / 0iniciats / acabats
Del 2002 al 2025
0 / 0iniciats / acabats
Any per any
AnyIniciatsAcabats
202500
202400
202300
202200
202100
202000
201900
201800
201700
201600
201500
201400
201300
201200
201100
201000
200900
200800
200700
200600
200500
200400
200300
200200

Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.

Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.

Zona tensa (topall de lloguer)

No. Santa Maria de Miralles no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.

Zona de mercat residencial tensat
No

Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.

Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.

Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.

Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 287 vehicles domiciliats: 2,1 per cada habitant. No són els dels veïns: les empreses de rènting i lísing domicilien flotes senceres en municipis on l'impost de vehicles és baix, i la DGT els compta allà on són domiciliats. La xifra diu on hi ha l'empresa, no com es mouen els veïns, i per això aquest municipi no entra al rànquing de vehicles per habitant.

Mena de vehicle2024del parcper 1.000 hab.
Turismes 118 41,1 % 861
Motocicletes 33 11,5 % 241
Camions, furgonetes i tractors industrials 98 34,1 % 715
Autobusos i altres 38 13,2 % 277
Total 287 100,0 % 2.095

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (137 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

D'on surt

Què en sabem i què no, i d'on surt cada xifra.

Què en sabem i què no

Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.

Tenim indexades 24 actes de sessions des del juny del 2023, l'última de l'1 de juny del 2026.

El seu portal de transparència publica 163 dels 164 apartats que li tocarien (99 %).

Els 12 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2025
  • Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 % actualitzat el 2025
  • Incompatibilitats dels càrrecs 39 % actualitzat el 2025
  • Ordre del dia dels plens 94 %
  • Acords dels òrgans de govern 28 %
  • Opinions i propostes dels grups municipals 74 %
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 %
  • Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2025
  • Contractes adjudicats i per quin procediment 78 %
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2025
  • Respostes a les peticions d'accés a la informació 34 %
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 26 de març del 2026. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.

4 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:

La lletra petitaFonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitLes actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.

Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?