ERC als ajuntaments de Catalunya

On és, als 947

Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.

330 amb l'alcaldia
435 amb regidories i sense alcaldia
182 on no hi té representació

Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.

menys del 16,8 %
del 16,8 % al 29,6 %
del 29,6 % al 42,3 %
del 42,3 % al 62,8 %
62,8 % o més
no s'hi va presentar

On més pesa: Sant Pere de Torelló (100,0 %), Fonollosa (100,0 %), Corbins (100,0 %), Sant Llorenç de Morunys (100,0 %), Xerta (100,0 %). A 59 municipis hi era l'única llista: allà el 100 % vol dir que no hi havia ningú més a votar, no que el votés tothom.

S'hi va presentar a 804 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 34,7 %. Els talls són quintils d'aquests 804: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.

Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.

Com li ha anat des del 1979

Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.

Regidories, elecció a elecció

ERC · regidories a tot Catalunya
Any	ERC · regidories a tot Catalunya
1979	216
1983	158
1987	190
1991	232
1995	529
1999	669
2003	1.235
2007	1.550
2011	1.343
2015	2.263
2019	3.014
2023	2.808

Alcaldies, mandat a mandat

ERC · alcaldies a tot Catalunya
Any	ERC · alcaldies a tot Catalunya
1979	23
1983	13
1987	13
1991	14
1995	31
1999	39
2003	111
2007	164
2011	135
2015	256
2019	330
2023	330

Població governada, elecció a elecció

ERC · habitants dels municipis que governa
Any	ERC · habitants dels municipis que governa
2011	316.459
2015	1.064.308
2019	1.675.215
2023	926.943

Font: resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979, Consorci AOC (3539f7e6); població governada, padró de cada any, Generalitat (6nei-4b44).

Les xifres de cada convocatòria

Regidories, part del total català, alcaldies i municipis guanyats per ERC a cada elecció municipal del 1979 al 2023
Elecció	Regidories	De totes les de Catalunya	Alcaldies	Municipis guanyats
1979	216	2,6 %	23	16
1983	158	1,9 %	13	15
1987	190	2,3 %	13	13
1991	232	2,8 %	14	11
1995	529	6,3 %	31	22
1999	669	7,9 %	39	36
2003	1.235	14,2 %	111	89
2007	1.550	17,4 %	164	137
2011	1.343	14,7 %	135	128
2015	2.263	24,9 %	256	228
2019	3.014	33,3 %	330	332
2023	2.808	30,8 %	330	318

Població governada

Alcaldies, habitants d'aquells municipis i part de la població de Catalunya que governava ERC a cada convocatòria amb padró
Elecció	Alcaldies	Habitants governats	De tot Catalunya
2011	135	316.459	4,2 %
2015	256	1.064.308	14,2 %
2019	330	1.675.215	21,8 %
2023	330	926.943	11,7 %

La lletra petita

La columna d'alcaldies del 2023 és la mateixa llista que hi ha més avall, comptada municipi a municipi amb les sigles de cada candidatura; les dels mandats anteriors surten de l'historial d'alcaldes, que només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Són dues maneres de comptar i per això es diuen. «Municipis guanyats» són on va ser la força més votada, que no és el mateix que governar-hi: l'alcaldia la vota el ple.

Cada any amb la població d'aquell any. Els habitants són els del padró de l'any de cada elecció, no els d'avui: amb la població d'ara, un mandat de fa deu anys sortiria inflat amb gent que encara no hi vivia —Catalunya ha passat de 7.508.106 empadronats el 2015 a 8.146.265 el 2025. Per això aquesta sèrie comença el 2011 i no el 1979, que és on comencen les altres dues d'aquesta pàgina: el padró que hem ingerit de l'Idescat no va més enrere, i dibuixar els anys anteriors voldria dir posar-hi una població inventada. La xifra gran de dalt de tot d'aquesta pàgina és una altra cosa: és el padró del 2025, el més recent, aplicat als municipis que la marca governa ara.

On mana

Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.

Són les 24 primeres de les 94 alcaldies d'aquesta marca que publiquen el retrat, dels municipis més poblats als menys, que és el mateix ordre de la llista de sota. En té 330 en total: 236 no surten aquí perquè el seu ajuntament no publica la fotografia de qui hi mana, o perquè la font que la publica i la que diu qui és l'alcaldia encara no diuen el mateix nom. No hi ha cap retrat que no vingui de la seu electrònica del mateix ajuntament.

Els altres 318 municipis, a la llista dels 947 →

Cada fila porta a dos llocs: el nom del municipi, a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble —què hi va treure, qui la representa al ple i si hi va caldre pacte—, i la cara, a la fitxa de qui hi mana. 18 alcaldies no hi porten, perquè el nom que en dona la font de govern no lliga amb cap dels noms del ple. 269 d'aquestes alcaldies surten d'una llista que tota sola ja tenia la majoria absoluta; les altres 61 van necessitar un pacte, o com a mínim que algú s'abstingués.

La gent que el vota i la gent que governa

La població que el vota 523.138 vots a les municipals del 2023, el 17,7 % dels 2.955.549 vots a candidatures de tot Catalunya
La població que governa 947.665 habitants dels 330 municipis on té l'alcaldia, el 11,6 % de Catalunya

Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.

Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.

Què cobren les seves alcaldies

L'inventari del Ministeri publica, per a cada ajuntament, una sola xifra anual per a l'alcaldia. Aquella xifra no és un sou: hi entren la retribució del càrrec i les assistències a plens i comissions, que es cobren per sessió i no cada mes.

Mediana 15.295 € l'any, a les 299 alcaldies d'aquesta marca que consten a l'inventari. La meitat en tenen assignat més i l'altra meitat, menys
Mitjana 19.199 € l'any. Passa de la mediana perquè unes quantes alcaldies grans estiren la xifra amunt

299 de les 330 alcaldies que té consten a l'inventari de l'exercici 2024.
224 hi tenen dedicació exclusiva o parcial: allà l'import sí que és una retribució periòdica del càrrec.
51 hi consten sense dedicació: el que hi surt són assistències i indemnitzacions, cobrades per sessió, i no un sou.
24 hi consten amb zero euros: l'alcaldia no cobra res de l'ajuntament.
31 alcaldies no hi consten —el 9,4 % de les seves—. No vol dir que no cobrin: vol dir que aquell ajuntament no ho ha comunicat al Ministeri. A tot Catalunya en falten 81 de 947.

Com queda, tram per tram

La retribució d'una alcaldia la marca la mida del municipi molt abans que el color de qui la té. Comparar la xifra global d'una marca amb la d'una altra és comparar la mida dels pobles que governen, i per això aquí cada tram es compara amb ell mateix: al costat de la mediana d'aquesta marca hi va la de totes les alcaldies del tram, siguin de qui siguin.

Tram de població	Alcaldies seves amb import	Mediana d'aquesta marca	Mediana del tram
de 20.001 a 50.000 habitants	6 de 7	43.002 €	55.000 € (43)
de 10.001 a 20.000 habitants	15 de 16	45.000 €	45.218 € (59)
de 5.001 a 10.000 habitants	22 de 25	42.340 €	39.025 € (80)
de 2.001 a 5.000 habitants	45 de 51	29.304 €	28.183 € (131)
de 1.001 a 2.000 habitants	28 de 34	22.494 €	19.450 € (92)
de 251 a 1.000 habitants	110 de 119	13.617 €	13.129 € (271)
de 101 a 250 habitants	59 de 63	9.996 €	9.996 € (137)
fins a 100 habitants	13 de 14	5.520 €	5.687 € (29)

Només hi surten els trams on aquesta marca té tres o més alcaldies amb import comunicat. El nombre entre parèntesis és quantes alcaldies de tot Catalunya hi ha en aquell tram amb import, que és el denominador de la columna del costat.

Font: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. La xifra és la que l'ajuntament comunica al Ministeri, no la que hem calculat nosaltres; el que és nostre és agrupar-la per marca i per tram. Les regidories no hi entren: aquelles files no porten nom i no es poden atribuir a cap persona ni a cap llista.

La renda dels pobles que governa

La renda no la decideix l'ajuntament. És el context on aquesta marca ha governat, no un resultat seu: depèn de qui viu en aquells pobles, de què hi treballa i de com va l'economia. I la sèrie de l'INE s'acaba el 2023, l'any en què es van constituir aquests ajuntaments: no hi ha cap dada posterior a les eleccions.

Els municipis on mana 15.875 € de renda neta per persona l'any 2023, al municipi que queda al mig dels 323 que governa i que tenen xifra
Els 947, per comparar 15.813 € al municipi que queda al mig dels 927 municipis de Catalunya amb xifra

Entre els seus, va de 10.843 € a Salt fins a 25.873 € a Das: la mediana d'una marca amb alcaldies a mig Catalunya amaga una distància que la xifra sola no deixa veure.

7 de les seves 330 alcaldies no hi surten: l'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits, i un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. La mediana és per municipi i no per persona —diu com és el poble típic on mana aquesta marca, no quant guanya de mitjana qui hi viu—, i barrejar-ho faria que una capital arrossegués vint pobles.

Font: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.

Els altres partits

No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.

D'on surt tot això

Vots, regidories i agrupació de cada candidatura: Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr.
Alcaldia de cada municipi i historial d'alcaldes des del 1979: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: Consorci AOC, 3539f7e6.
Padró: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Retrats de les alcaldies: seu electrònica de cada ajuntament, servida pel Consorci AOC a seu-e.cat. Cada cara ve del web del seu propi ajuntament i de cap altre lloc.
Retribucions de les alcaldies: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
Renda neta per persona: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.
Límits municipals del mapa: Divisions administratives de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), sota CC BY 4.0.

Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.