PDeCAT als ajuntaments de Catalunya

On és, als 947

Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.

12 amb l'alcaldia
60 amb regidories i sense alcaldia
875 on no hi té representació

Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.

menys del 0,8 %
del 0,8 % al 4,0 %
del 4,0 % al 10,3 %
del 10,3 % al 22,0 %
22,0 % o més
no s'hi va presentar

On més pesa: la Coma i la Pedra (100,0 %), Gallifa (69,8 %), Albinyana (67,6 %), el Montmell (63,5 %), Aitona (62,9 %). A 1 municipi hi era l'única llista: allà el 100 % vol dir que no hi havia ningú més a votar, no que el votés tothom.

S'hi va presentar a 135 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 7,7 %. Els talls són quintils d'aquests 135: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.

Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.

Com li ha anat des del 1979

Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.

D'on ve i cap a on va

2016 Ve de CiU · Ve de Convergència, que era la meitat gran de Convergència i Unió fins que la federació es va dissoldre el 18 de juny del 2015. El PDeCAT es va fundar del 8 al 10 de juliol del 2016.
2020 En surt Junts · El juliol del 2020 se'n va separar Junts per Catalunya, que des d'aleshores és un partit a part i es presenta contra el PDeCAT allà on tots dos hi són.

La corba comença el 2019 perquè el partit es va constituir el juliol del 2016 i les del 2019 van ser les seves primeres municipals.

Continuen sent partits separats a tot l'Observatori, i cap corba d'aquesta pàgina no arrossega les xifres de l'altra. Hi ha una filiació política que tothom reconeix i, alhora, no són la mateixa persona jurídica: ajuntar-les en una sola sèrie afirmaria una continuïtat que la font no diu enlloc.

D'aquesta marca no en tenim sèrie llarga.

Els resultats des del 1979 i l'historial d'alcaldes vénen de dos conjunts diferents del recompte del 2023, i cap dels dos no sap veure-hi PDeCAT: el primer compta les marques comarcals dins de les llistes locals i el segon només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Comprovat contra l'any que sabem de cert: al 2023 la sèrie de regidories li'n troba 108 de les 186 que va treure, i la d'alcaldies 8 de les 12 que té. Amb aquesta diferència, una corba des del 1979 no seria la seva història sinó la d'una altra força.

On mana

Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.

Les seves alcaldies més grans

Marc Solsona Aixalà Mollerussa 15.763 hab.
Agnès Ferré Cañellas la Bisbal del Penedès 4.278 hab.
Alejandre Gil Codina les Masies de Voltregà 3.345 hab.
Joaquim Nin Borreda Albinyana 2.718 hab.
Rosa Pujol Esteve Aitona 2.591 hab.
Jose Maria Roldan Lirola el Montmell 1.958 hab.
Joan Cedó Sans Tivissa 1.658 hab.
Joan Ramon Domènech Perarnau Sant Feliu Sasserra 633 hab.

Les 8 alcaldies d'aquesta marca als municipis amb més habitants al padró del 2025, de 12 en total. Qui surt amb les inicials i no amb el retrat és perquè el seu ajuntament no en publica cap a la seu electrònica, o perquè la font que el publica i la que diu qui és l'alcaldia encara no diuen el mateix nom; cap retrat no ve d'enlloc que no sigui el web del seu propi ajuntament.

Mollerussa 15.763 hab. ARA PL · 4 de 17 · Pla d'Urgell Marc Solsona Aixalà
la Bisbal del Penedès 4.278 hab. CARA PL · 5 de 11 · Baix Penedès Agnès Ferré Cañellas
les Masies de Voltregà 3.345 hab. ARA PL · 1 de 11 · Osona Alejandre Gil Codina
Albinyana 2.718 hab. CONFIANÇA-ARA PL · 8 de 11 · majoria absoluta · Baix Penedès Joaquim Nin Borreda
Aitona 2.591 hab. ARA PL · 8 de 11 · majoria absoluta · Segrià Rosa Pujol Esteve
el Montmell 1.958 hab. ARA PL · 6 de 9 · majoria absoluta · Baix Penedès Jose Maria Roldan Lirola
Tivissa 1.658 hab. CT-ARA PL · 3 de 9 · Ribera d'Ebre Joan Cedó Sans
Sant Feliu Sasserra 633 hab. ARA PL · 4 de 7 · majoria absoluta · Bages Joan Ramon Domènech Perarnau
Rajadell 597 hab. JxR-ARA PL · 5 de 7 · majoria absoluta · Bages Joan Carles Lluch De La Torre
la Coma i la Pedra 277 hab. ARA PL · 7 de 7 · majoria absoluta · Solsonès Gerard Bajona Masanes
Gallifa 171 hab. ARA PL · 4 de 5 · majoria absoluta · Vallès Occidental Mateu Comalrena Sobregrau Esteve
Passanant i Belltall 149 hab. ARA PL · 2 de 5 · Conca de Barberà M. Carme Amenós Fabregat

Cada fila porta a dos llocs: el nom del municipi, a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble —què hi va treure, qui la representa al ple i si hi va caldre pacte—, i la cara, a la fitxa de qui hi mana. 2 alcaldies no hi porten, perquè el nom que en dona la font de govern no lliga amb cap dels noms del ple. 7 d'aquestes alcaldies surten d'una llista que tota sola ja tenia la majoria absoluta; les altres 5 van necessitar un pacte, o com a mínim que algú s'abstingués.

La gent que el vota i la gent que governa

La població que el vota 55.276 vots a les municipals del 2023, el 1,9 % dels 2.955.549 vots a candidatures de tot Catalunya
La població que governa 34.138 habitants dels 12 municipis on té l'alcaldia, el 0,4 % de Catalunya al padró del 2025

Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.

Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.

Què cobren les seves alcaldies

L'inventari del Ministeri publica, per a cada ajuntament, una sola xifra anual per a l'alcaldia. Aquella xifra no és un sou: hi entren la retribució del càrrec i les assistències a plens i comissions, que es cobren per sessió i no cada mes.

Mediana 20.967 € l'any, a les 11 alcaldies d'aquesta marca que consten a l'inventari. La meitat en tenen assignat més i l'altra meitat, menys
Mitjana 21.475 € l'any. Passa de la mediana perquè unes quantes alcaldies grans estiren la xifra amunt

11 de les 12 alcaldies que té consten a l'inventari de l'exercici 2024.
8 hi tenen dedicació exclusiva o parcial: allà l'import sí que és una retribució periòdica del càrrec.
3 hi consten sense dedicació: el que hi surt són assistències i indemnitzacions, cobrades per sessió, i no un sou.
1 alcaldia no hi consta —el 8,3 % de les seves—. No vol dir que no cobrin: vol dir que aquell ajuntament no ho ha comunicat al Ministeri. A tot Catalunya en falten 81 de 947.

Com queda, tram per tram

La retribució d'una alcaldia la marca la mida del municipi molt abans que el color de qui la té. Comparar la xifra global d'una marca amb la d'una altra és comparar la mida dels pobles que governen, i per això aquí cada tram es compara amb ell mateix: al costat de la mediana d'aquesta marca hi va la de totes les alcaldies del tram, siguin de qui siguin.

de 2.001 a 5.000 habitants

4 de 4 alcaldies seves amb import comunicat

Aquesta marca 18.100 €

Tot el tram 28.183 € (131)
de 251 a 1.000 habitants

3 de 3 alcaldies seves amb import comunicat

Aquesta marca 17.756 €

Tot el tram 13.129 € (271)

Només hi surten els trams on aquesta marca té tres o més alcaldies amb import comunicat. Les barres van totes a la mateixa escala, i el nombre entre parèntesis és quantes alcaldies de tot Catalunya hi ha en aquell tram amb import, que és d'on surt la mediana del tram.

Font: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. La xifra és la que l'ajuntament comunica al Ministeri, no la que hem calculat nosaltres; el que és nostre és agrupar-la per marca i per tram. Les regidories no hi entren: aquelles files no porten nom i no es poden atribuir a cap persona ni a cap llista.

La renda dels pobles que governa

La renda no la decideix l'ajuntament. És el context on aquesta marca ha governat, no un resultat seu: depèn de qui viu en aquells pobles, de què hi treballa i de com va l'economia. I la sèrie de l'INE s'acaba el 2023, l'any en què es van constituir aquests ajuntaments: no hi ha cap dada posterior a les eleccions.

Els municipis on mana 15.540 € de renda neta per persona l'any 2023, al municipi que queda al mig dels 12 que governa i que tenen xifra
Els 947, per comparar 15.813 € al municipi que queda al mig dels 927 municipis de Catalunya amb xifra

Entre els seus, va de 11.925 € a Aitona fins a 23.300 € a Gallifa: la mediana d'una marca amb alcaldies a mig Catalunya amaga una distància que la xifra sola no deixa veure.

0 de les seves 12 alcaldies no hi surten: l'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits, i un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. La mediana és per municipi i no per persona —diu com és el poble típic on mana aquesta marca, no quant guanya de mitjana qui hi viu—, i barrejar-ho faria que una capital arrossegués vint pobles.

Font: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.

Els altres partits

No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.

D'on surt tot això

Vots, regidories i agrupació de cada candidatura: Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr.
Alcaldia de cada municipi i historial d'alcaldes des del 1979: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: Consorci AOC, 3539f7e6.
Padró: Generalitat de Catalunya, 6nei-4b44.
Retrats de les alcaldies: seu electrònica de cada ajuntament, servida pel Consorci AOC a seu-e.cat. Cada cara ve del web del seu propi ajuntament i de cap altre lloc.
Retribucions de les alcaldies: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
Renda neta per persona: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.
Límits municipals del mapa: Divisions administratives de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), sota CC BY 4.0.

Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.

PDeCAT