Priorat · Tarragona
Margalef
106 habitants · 34,6 km² · 3,1 hab./km² · 379 m · margaletins · 5 regidories al ple · Llistes obertes
Governa PMM-AM, la llista més votada, amb majoria absoluta.
Àlex Vilà Molina Alcalde · PMM-AM
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Josep Amill Porqueres (UCD)
- 1983-1987: Josep Amill Proqueres (PSOE)
- 1987-1991: Ramón Vilà Brú (PSOE)
- 1991-1995: Ramón Vilà Brú (INDEPENDENTS)
- 1995-1999: Ramón Vilà Brú (INDEPENDENTS)
- 1999-2003: Ramón Vilà Brú (CIU)
- 2003-2007: Ramón Vilà Brú (CIU)
- 2007-2011: Ramón Vilà Brú (CIU)
- 2011-2015: Ramon Vila Bru (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Joaquim Vila Gibert (CiU)
- 2019-2023: Joaquim Vila Gibert (JxCAT)
- 2023-2027: Alex Vilà Molina (PMM-A)
En 30 segons
- Àlex Vilà Molina té l'alcaldia des del 2023, amb PMM-AM.
- La seva llista té 5 de les 5 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2024); el municipi del mig dels 152 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 2.347 € per habitant l'any (liquidat el 2024).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 69,5 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 76,0 %.
- Gasta per habitant 2.347 € liquidat el 2024
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2024
- Rebut mitjà d'IBI 173 € el més habitual als de la seva mida són 210 € entre els 947
- Va anar a votar 69,5 % 6,5 punts menys que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de PMM-AM des del 2023, primera legislatura la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2024 · AOC 33,9 % més alt que 136 de 152 · el del mig, 16,1 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2024 · AOC 1.644 dies el més alt dels 147 · el del mig, 13 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 173 € més baix que 91 de 152 · el del mig, 210 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 1,38 €/m³ més alt que 114 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2024 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 40,3 % més baix que el 67 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
- Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada massa poques licitacions amb les ofertes informades per fer-ne un percentatge
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 69,5 % més baix que 112 de 152 · el del mig, 76,0 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 20 % més baix que 120 de 152 · el del mig, 40 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 14.128 € més baix que 120 de 150 · el del mig, 16.305 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de Margalef
Margalef toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Margalef, 0 €.
- Bellaguarda, deute per habitant: 0 €
- Cabacés, deute per habitant: 0 €
- Flix, deute per habitant: 39 €
- Juncosa, deute per habitant: 0 €
- la Bisbal de Montsant, deute per habitant: 0 €
- Ulldemolins, deute per habitant: 877 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Margalef
Margalef toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Margalef, 173 €.
- Bellaguarda, rebut mitjà de l'IBI: 87 €2025
- Cabacés, rebut mitjà de l'IBI: 139 €2025
- Flix, rebut mitjà de l'IBI: 349 €2025
- Juncosa, rebut mitjà de l'IBI: 134 €2025
- la Bisbal de Montsant, rebut mitjà de l'IBI: 179 €2025
- Ulldemolins, rebut mitjà de l'IBI: 189 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de Margalef
Margalef toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Margalef, 69,5 %.
- Bellaguarda, participació a les municipals: 75,2 %
- Cabacés, participació a les municipals: 87,6 %
- Flix, participació a les municipals: 70,4 %
- Juncosa, participació a les municipals: 80,0 %
- la Bisbal de Montsant, participació a les municipals: 71,7 %
- Ulldemolins, participació a les municipals: 67,3 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 5 es voten el maig del 2027
- En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
- Les té PMM-AM 5 de 5 · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 6 en 12 eleccions · entre els 947
Aquí es vota diferent. Margalef funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.
Estem preparant una brúixola electoral per a Margalef: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 106 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- PMM-AM 5 regidories 45 vots · 95,7 % · 9 vots per regidoria
Qui seu al ple
Governa PMM-AM amb 5 de 5 regidories, majoria absoluta. La seu electrònica no marca qui és a l'equip de govern, i per això aquí no s'assenyala ningú com a govern ni com a oposició.
ERC - ACORD MUNICIPAL 3
- Àlex Vilà Molina · AlcaldeAlcalde
- Júlia Donat Coca · Tinent d'Alcaldetinença d'alcaldia
- Miquel Perelló Domingo · Regidor
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
4 persones han ocupat l'alcaldia de Margalef des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Alex Vilà Molina | PMM - A | 17 de juny del 2023 |
| 2019-2023 | Joaquim Vila Gibert | JxCAT | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Joaquim Vila Gibert | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
9 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Ramon Vila Bru | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Ramón Vilà Brú | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Ramón Vilà Brú | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 1999-2003 | Ramón Vilà Brú | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Ramón Vilà Brú | INDEPENDENTS | 17 de juny del 1995 |
| 1991-1995 | Ramón Vilà Brú | INDEPENDENTS | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Ramón Vilà Brú | PSOE | 30 de juny del 1987 |
| 1983-1987 | Josep Amill Proqueres | PSOE | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Josep Amill Porqueres | UCD | 19 d'abril del 1979 |
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana PMM - A 3 anys des del 2023 · 1 legislatura seguides
- La mateixa persona 3 anys Alex Vilà Molina
- Nuls i en blanc 7,6 % 5 vots del 2023
La lletra petita
Hi ha hagut 5 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 30,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 6 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 5 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 7,6 % dels emesos.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
4 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a Margalef i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal del Priorat
19 escons · President: Sergi Méndez Romero
Diputació de Tarragona
27 escons · Presidenta: NOEMI LLAURADÓ I SANS
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +3,9 punts de 36 el 2023 a 40 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
- Preu de l'aigua +0,490 €/m³ de 0,896 el 2023 a 1,383 el 2025 als 66 de la seva mida, +13,8 %
- Rebut mitjà d'IBI +1 € l'any de 172 el 2023 a 173 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
- Deute per habitant −38,0 € de 38 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada 0 persones de 106 el 2023 a 106 el 2025 als 152 de la seva mida, −3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
De l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2024 | Municipis de 101 a 250 habitants |
|---|---|---|
| Aigua potable | −261,9 €/hab | −37,4 €/hab |
| Òrgans de govern | +62,3 €/hab | −0,3 €/hab |
| Enllumenat públic | +9,6 €/hab | −6,8 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2024, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten. D'aquest ajuntament no en tenim la liquidació del 2025.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt una reclamació contra l'Ajuntament de Margalef. La GAIP en va estimar 1, del tot o en part (100,0 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.
- Reclamacions aquest mandat 1 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 0 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 100,0 % 1 de 1
- Dies que va trigar la GAIP 101 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 estimada del tot.
Qui reclamava: 1 particular.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
En un municipi de 106 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.
La reclamació, amb la resolució
| Reclamada | Tema | Com va acabar | Resolució |
|---|---|---|---|
| Protecció d'animals | Estimada | 0393/2026 |
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 6 vegades en 12 eleccions.
- 5 19795
- 5 19835
- 5 19875
- 5 19915
- 5 19955
- 14 19995
- 23 20035
- 5 20075
- 5 20115
- 5 20155
- 3 20193
- 5 20235
- ERC
- PSC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
Aquí es vota persones
Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.
El 2023 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 66 dels 95 electors (2 en blanc, 3 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Miquel Garcia Miró | PMM - AM | 46 | sí |
| Santiago Palleja Ruiz | PMM - AM | 45 | sí |
| Alex Vilà Molina | PMM - AM | 43 | sí |
| Julia Donat Coca | PMM - AM | 30 | sí |
| Alberto Guillemon Muns | PMM - AM | 19 | sí |
| Javier Fernandez Juan | PSC-CP | 2 | no |
Les anteriors
2019 · 3 regidories, 4 persones
El 2019 s'elegien 3 regidories entre 4 persones; cada elector podia escriure fins a dos noms. Van votar 66 dels 89 electors (3 en blanc, 4 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Joaquin Vila Gibert | JUNTS | 50 | sí |
| Jorge Blesa Redolad | JUNTS | 32 | sí |
| Ramon Franch Miró | JUNTS | 21 | sí |
| Pilar Estevez Garreta | PSC-CP | 2 | no |
2015 · 5 regidories, 7 persones
El 2015 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 60 dels 98 electors (1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Joaquin Vila Gibert | CiU | 47 | sí |
| Ramón Franch Miró | CiU | 42 | sí |
| Jorge Blesa Redolad | CiU | 33 | sí |
| Miguel Vila Aleu | CiU | 28 | sí |
| Ramón Bausa Vila | CiU | 22 | sí |
| Josep Maria Montoya Fabregas | CP | 1 | no |
| Fco. Javier Martinez Portabales | P.P. | 0 | no |
2011 · 5 regidories, 7 persones
El 2011 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 53 dels 101 electors (3 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Joaquin Vila Gibert | CiU | 32 | sí |
| Miguel Vila Aleu | CiU | 28 | sí |
| Miguel Tarragó Vallverdú | CiU | 27 | sí |
| Ramon Vila Bru | CiU | 26 | sí |
| Jordi Pou Calvet | CiU | 23 | sí |
| José Cornejo Fiori | P.P. | 3 | no |
| Asunción Campos Martínez | P.M. | 2 | no |
2007 · 5 regidories, 7 persones
El 2007 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 72 dels 103 electors (7 en blanc, 4 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Ramon Vila Bausa | CIU | 49 | sí |
| Pedro Piñol Franch | CIU | 47 | sí |
| Ramon Bausa Vila | CIU | 46 | sí |
| Ramon Vila Bru | CIU | 41 | sí |
| Miguel Tarrago Vallverdu | CIU | 26 | sí |
| Jesus Espinar Bayona | PSC-PM | 3 | no |
| Lourdes Miro Miro | PP | 0 | no |
2003 · 5 regidories, 8 persones
El 2003 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 91 dels 112 electors (2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Miguel Tarrago Perello | CIU | 65 | sí |
| Ramon Vila Bru | CIU | 62 | sí |
| Ramon Vila Bausa | CIU | 53 | sí |
| Alexandre Perello Perello | ERC-AM | 48 | sí |
| Eduard Vernet Miro | ERC-AM | 42 | sí |
| Vicent Masip Ripoll | ERC-AM | 28 | no |
| Carla Gracia Penella | PM | 3 | no |
| Alberto Rubio Martin | PP | 0 | no |
1999 · 5 regidories, 6 persones
El 1999 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 80 dels 115 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Joaquim Vila Gibert (inde Pendent) | CIU | 64 | sí |
| Josep Amill Porqueres | PSCPMC | 57 | sí |
| Ramon Vila Bru (independe Nt) | CIU | 56 | sí |
| Ramon Bausa Vila (indepen Dent) | CIU | 53 | sí |
| Jose Maria Perello Franch (independent) | CIU | 47 | sí |
| Javier Villanueva Fornos | FIC | 3 | no |
1995 · 5 regidories, 5 persones
El 1995 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 89 dels 130 electors (1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Ramon Bausa Vila | AEPR | 70 | sí |
| Josep Maria Vernet Pascua L | AEPR | 68 | sí |
| Ramon Vila Bru | AEPR | 64 | sí |
| Josep Maria Perello Franc H | AEPR | 63 | sí |
| Xavier Miro Miro | AEPR | 46 | sí |
1991 · 5 regidories, 5 persones
El 1991 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 82 dels 133 electors (1 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Joan Bautista Miro i Fran Ch | INDEP | 67 | sí |
| Matea Franch i Miro | INDEP | 66 | sí |
| Ramon Vila i Bru | INDEP | 63 | sí |
| Jose M Bausa i Pascual | INDEP | 61 | sí |
| Javier Miro i Miro | INDEP | 47 | sí |
1987 · 5 regidories, 5 persones
El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 88 dels 144 electors (4 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Mateo Franch Miro | PSC-PSOE | 70 | sí |
| Ramon Vila Bru | PSC-PSOE | 69 | sí |
| Jose Tarrago Vallverdu | PSC-PSOE | 67 | sí |
| Juan Bautista Miro Franch | PSC-PSOE | 61 | sí |
| Jose M Bausa Pascual | PSC-PSOE | 40 | sí |
1983 · 5 regidories, 5 persones
El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 75 dels 140 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jose Amill Porqueras | PSC-PSOE | 68 | sí |
| Jose Siuraneta Domingo | PSC-PSOE | 58 | sí |
| Pedro Piñol Vidal | PSC-PSOE | 57 | sí |
| Enrique Amill Gibert | PSC-PSOE | 55 | sí |
| Magdalena Franch Rovira | PSC-PSOE | 53 | sí |
1979 · 5 regidories, 11 persones
El 1979 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 88 dels 181 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| José Amill Porqueras | CC-UCD | 88 | sí |
| Pedro Piñol Vidal | CC-UCD | 75 | sí |
| José Tarrago Vallverdu | CC-UCD | 68 | sí |
| Enrique Amill Gibert | CC-UCD | 65 | sí |
| Giraldo Sarle Cervello | CC-UCD | 54 | sí |
| Antonio Nisa Carrero | ORT | 0 | no |
| Daniel Fernández Freires | ORT | 0 | no |
| Estrella Montoya Uroz | ORT | 0 | no |
| Francisco Villarreal Pacheco | ORT | 0 | no |
| Juan José Beaumont Lizárraga | ORT | 0 | no |
| Lorenzo Polo Díaz | ORT | 0 | no |
Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.
Dones i homes
- De dones al ple 20 % −20,0 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (40,0 %) 1 de 5 regidories
- De dones a les llistes 17 % 1 de 6 candidatures
- Caps de llista Sense dada el conjunt de candidatures no marca qui encapçalava cada llista
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 69,5 % −6,5 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (76,0 %) 66 de 95 · 2 en blanc
- 2019 74,2 % −9,1 punts per sota del municipi del mig (83,3 %) 66 de 89 · 3 en blanc
- 2015 61,2 % −15,5 punts per sota del municipi del mig (76,7 %) 60 de 98 · 0 en blanc
- El més baix 49,7 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
- El més alt 100,0 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 95 persones i hi van votar 66, el 69,5 %. Des del 1979 el cens ha minvat un 47,5 %: el màxim va ser el del 1979 (181) i el mínim el del 2019 (89). La participació més alta va ser la del 2003 (81,3 %) i la més baixa la del 1979 (48,6 %).
aquest municipi mediana dels de 101 a 250 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 181 | 88 | 48,6 % | 60,8 % | 0 |
| 1983 | 140 | 75 | 53,6 % | 61,8 % | 0 |
| 1987 | 144 | 88 | 61,1 % | 65,1 % | 0 |
| 1991 | 133 | 82 | 61,7 % | 67,7 % | 1 |
| 1995 | 130 | 89 | 68,5 % | 79,0 % | 0 |
| 1999 | 115 | 80 | 69,6 % | 76,6 % | 0 |
| 2003 | 112 | 91 | 81,3 % | 80,2 % | 0 |
| 2007 | 103 | 72 | 69,9 % | 81,7 % | 7 |
| 2011 | 101 | 53 | 52,5 % | 77,2 % | 3 |
| 2015 | 98 | 60 | 61,2 % | 76,8 % | 0 |
| 2019 | 89 | 66 | 74,2 % | 83,3 % | 3 |
| 2023 | 95 | 66 | 69,5 % | 75,9 % | 2 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 69,5 % del cens; al Parlament del 2024, el 62,2 %; a les generals del 2023, el 68,5 %, i a les europees del 2024, el 54,9 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser PMM-AM (95,7 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (31,5 %); a les generals del 2023, PSC (43,3 %), i a les europees del 2024, PSC (42,9 %).
Municipals 2023
- PMM-AM 95,7 %
- PSC-CP 4,3 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 31,5 %
- PSC 31,5 %
- ERC 20,4 %
- VOX 7,4 %
Generals 2023
- PSC 43,3 %
- ERC 20,0 %
- JxCAT - JUNTS 11,7 %
- SUMAR - ECP 8,3 %
Europees 2024
- PSC 42,9 %
- ERC-ARA REPÚBL 22,4 %
- JxCAT-JUNTS 14,3 %
- AE Se acabó Fiesta 6,1 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| PSC | 4,3 % | 31,5 % | 43,3 % | 42,9 % | 9,6 % | 14,3 % |
| Junts | — | 31,5 % | 11,7 % | 14,3 % | 40,4 % | 27,0 % |
| ERC | 95,7 % | 20,4 % | 20,0 % | 22,4 % | 28,8 % | 44,4 % |
| Vox | — | 7,4 % | 8,3 % | 4,1 % | 3,8 % | 0,0 % |
| Comuns | — | 1,9 % | 8,3 % | 0,0 % | 1,9 % | 9,5 % |
| CUP | — | 0,0 % | 0,0 % | — | 7,7 % | 1,6 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 0,0 % | — | 7,7 % | — |
| PP | — | 0,0 % | 6,7 % | 0,0 % | 0,0 % | 1,6 % |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui és l'alcalde de Margalef?
L'alcalde de Margalef és Àlex Vilà Molina (PMM-AM).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa Margalef?
A Margalef governa PMM-AM amb majoria absoluta: 5 de les 5 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de Margalef?
El ple de Margalef té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a Margalef?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a Margalef a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a Margalef hi van votar 66 de les 95 persones del cens electoral: una participació del 69,5 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té Margalef?
Margalef té 106 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2024).
| Indicador | 2023 | canvi | 2024 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 38 € | ↓ | 0 € | −38 € el mandat anterior, −1.024 € |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 39,0 % | ↓ | 33,9 % | −5,2 % el mandat anterior, −10,7 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 20,9 % | ↓ | 14,3 % | −6,6 % el mandat anterior, +16,3 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 262 € | ↑ | 457 € | +195 € el mandat anterior, +86 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 25,7 % | ↑ | 35,3 % | +9,6 % el mandat anterior, −2,2 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 404 dies | ↑ | 1.644 dies | +1.240 dies el mandat anterior, +340 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 197.930 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 2 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 3 indicadors i va endarrerit en 3.
- El que sobra cada any millor que el 90 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) millor que el 90 %
- Saldo no financer millor que el 97 %
- Càrrega financera pitjor que el 75 %
- Inversions executades pitjor que el 90 %
- Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 100 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 1.660 € | 0 € |
| 2016 | 687 € | 1 € |
| 2017 | 1.470 € | 0 € |
| 2018 | 1.347 € | 0 € |
| 2019 | 1.062 € | 0 € |
| 2020 | 711 € | 0 € |
| 2021 | 459 € | 0 € |
| 2022 | 188 € | 0 € |
| 2023 | 38 € | 0 € |
| 2024 | 0 € | 0 € |
| 2025 | 0 € | 0 € |
- 2015-2019 · JOAQUIM VILA GIBERT (CiU)
- 2019-2023 · Joaquim Vila Gibert (JxCAT)
- 2023-2027 · Alex Vilà Molina (PMM - A)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2024. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 248.765 € liquidat el 2024 · 106 empadronats aquell any
- Per habitant 2.347 € 20192024: 2.347 € Del 2019 al 2024: +915 € (+63,9 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
L'exercici 2025 no consta liquidat: d'aquell any no en consta cap xifra, la línia el salta, i un forat no és un zero.
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.D'aquest ajuntament en tenim quant gasta però no en què: el desglossament per impostos i per àrees surt de la liquidació que publica la Generalitat, i la d'aquest municipi no hi és. Són 112 dels 947, i entre ells hi ha ciutats grans com Badalona. No vol dir que l'ajuntament no la reti ni que hi hagi res a amagar: la immensa majoria la publiquen al seu portal de transparència, però en un format que no es pot comparar amb el de la resta.
Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 38.394 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (362 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 7.712 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 38.394 € | — | 7.712 € |
| 2024 | 38.422 € | — | — |
| 2023 | 38.340 € | — | — |
| 2022 | 36.099 € | — | — |
| 2021 | 30.502 € | — | 23.580 € |
| 2020 | 30.425 € | — | 4.778 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 30.603 € | — | — |
| 2018 | 30.500 € | — | — |
| 2017 | 30.731 € | — | — |
| 2016 | 30.782 € | — | — |
| 2015 | 30.834 € | — | — |
| 2014 | 30.766 € | 1.404 € | — |
| 2013 | 31.520 € | — | 401 € |
| 2012 | 30.527 € | 1.393 € | — |
| 2011 | 33.989 € | 2.444 € | — |
| 2010 | 37.570 € | 2.920 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2023 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 2 obres del PUOSC, amb 299.226 € de subvenció. I n'hi ha una més de programada per al 2026, amb 208.294 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2026 programada | Reforma del primer i del segon pis de l'edifici de l'ajuntamentCases consistorials | 208.294 € | 219.256 € |
| 2025 | Renovació de xarxes i pavimentació del carrer dels MolinsPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 218.901 € | 230.422 € |
| 2023 | Renovació de l'enllumenat públiclínia de municipis petits | 80.326 € | 84.553 € |
Les 23 obres del 1996 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 900 € |
| 2011 | Parc públic | 950 € |
| 2010 | Enllumenat Públic | 126.467 € |
| 2008 | Instal·lacions culturals | 219.997 € |
| 2008 | Abastament aigua | 16.457 € |
| 2007 | Prestació serveis socials | 98.773 € |
| 2006 | Enllumenat Públic | 17.573 € |
| 2006 | Prestació serveis socials | 599 € |
| 2006 | Altres (no classificada) | 240 € |
| 2005 | Cases consistorials | 6.393 € |
| 2005 | Parc públic | 57 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 19.231 € |
| 2003 | Instal·lacions esportives | 240 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 240 € |
| 2002 | Instal·lacions esportives | 7.668 € |
| 2001 | Clavegueram | 10.910 € |
| 2000 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 50.898 € |
| 2000 | Instal·lacions sanitàries | 23.628 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 42.446 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 18.030 € |
| 1998 | Clavegueram | 5.181 € |
| 1997 | Clavegueram | 6.653 € |
| 1996 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 27.270 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 10 de juliol del 2026Pressupost prorrogat | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 23 de gener del 2026 | No tramès | Tramès el 23 de juny del 2026 | No tramès |
| 2024 | Tramès el 28 de març del 2024 | Tramès el 23 de gener del 2026En revisió | Tramès el 6 de novembre del 2025 | Tramès el 29 de juny del 2026 |
| 2023 | Tramès el 15 de març del 2023 | Tramès el 10 de juliol del 2024 | Tramès el 3 de juny del 2024 | Tramès el 18 de desembre del 2024 |
| 2022 | Tramès el 16 de novembre del 2022 | Tramès el 25 d'agost del 2023 | Tramès el 23 de febrer del 2023 | Tramès l'1 de febrer del 2024 |
| 2021 | Tramès el 31 d'agost del 2022 | Tramès el 7 de novembre del 2022 | Tramès el 27 de juliol del 2022 | Tramès el 6 de març del 2023 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 25 de març del 2020 | Tramès l'1 de juny del 2022 | Tramès el 23 de febrer del 2023 | Tramès el 21 de setembre del 2022 |
| 2019 | Tramès el 17 de desembre del 2019 | Tramès el 12 de gener del 2021 | no consta | Tramès el 3 de febrer del 2021 |
| 2018 | Tramès el 12 de març del 2018 | Tramès el 18 de desembre del 2019 | no consta | Tramès el 16 de gener del 2020 |
| 2017 | Tramès el 26 de maig del 2017 | Tramès el 4 d'octubre del 2018 | no consta | Tramès el 5 d'octubre del 2018 |
| 2016 | Tramès el 4 de març del 2016 | Tramès el 26 de maig del 2017 | no consta | Tramès el 20 de setembre del 2017 |
| 2015 | Tramès el 8 de maig del 2015 | Tramès el 6 d'abril del 2016 | no consta | Tramès el 13 d'octubre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 28 de juliol del 2014 | Tramès el 8 de maig del 2015En revisió | no consta | Tramès el 14 d'octubre del 2015 |
| 2013 | Tramès el 31 de maig del 2013 | Tramès el 16 de juny del 2014 | no consta | Tramès el 14 d'octubre del 2014 |
| 2012 | Tramès el 30 d'octubre del 2012 | Tramès el 16 de gener del 2014 | no consta | Tramès el 16 de gener del 2014 |
| 2011 | Tramès el 2 d'agost del 2011 | Tramès el 30 d'octubre del 2012 | no consta | Tramès el 23 d'octubre del 2012 |
| 2010 | Tramès el 2 d'agost del 2011 | Tramès el 7 de desembre del 2011 | no consta | Tramès el 7 de desembre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 27 d'octubre del 2009 | Tramès el 3 de desembre del 2010 | no consta | Tramès el 7 de gener del 2011 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
L'1 d'octubre del 2026 la Generalitat tenia reconeguts 192.557 € a l'ajuntament que encara no li havia pagat.
| Concepte | Exercici | Pendent | Estat |
|---|---|---|---|
| Obres del PUOSC | 2026 | 145.805 € | Retingut |
| Fons de Cooperació Local | 2026 | 46.751 € | Retingut |
És el calendari normal de pagaments: la Generalitat reconeix el que toca a cada ens i el paga per terminis al llarg de l'any, i per això a cada relació mensual hi surten centenars d'ajuntaments. Un pagament «retingut» és el que la Generalitat no fa fins que l'ens li enviï la documentació economicofinancera que li falta (Decret 80/2023).
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Relació de l'1 d'octubre del 2026: és una fotografia d'aquell dia, no una sèrie.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 1,383 € per metre cúbic, el 2025 20172025: 1,383 € Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 2,434 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
- Gestió
- gestió directa, a càrrec de Ajuntament De Margalef
- Tarifa social
- De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
- Canvi del 2023 al 2025
- +54,4 % de 0,896 € a 1,383 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-06-12. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 173 € 20062025: 173 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 183 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 172 € a 173 € (+0,5 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 18.790 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024: 177,3 €
- Per habitant 177,3 € 142 % per sobre del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants
- Per regidoria del ple 3.758 € 58 % per sobre del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 12.188 € a 18.790 € (+54,2 %).
Més detall què en publica l'ajuntament · la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern.Què en publica l'ajuntament
Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.
De les 3 regidories amb fitxa, cap no publica res del que cobra: ni una xifra de retribució, ni si en cobra d'altres administracions, ni dietes, ni indemnitzacions, ni la declaració de béns.
Apartat per apartat
| Del que cobren els electes | Regidories |
|---|---|
| Publica una xifra de retribució | cap |
| Diu si en cobra d'altres administracions | cap |
| Publica les dietes | cap |
| Publica les indemnitzacions | cap |
| Publica la declaració de béns | cap |
D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.
La lletra petita
Consultat el 29 d'agost del 2026 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
- El que ha adjudicat 159.500 € 1 contractes, de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026
- Licitacions amb una sola oferta — només 1 licitacions publiquen quantes ofertes van rebre, i amb tan poques el percentatge no vol dir res
Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.
La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.
La lletra petita
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 0,0 € | 36,4 % |
| 2024 | 0,0 € | 40,3 % |
| 2025 | sense liquidar | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2024: 0,0 €/hab · als 26 de la seva mida, 0,0 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +3,9 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 110 persones. Del 2023 ençà, +2 persones (+1,9 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
106
19982025: 106
el 2025 · el cens en compta 110
Del 2023 al 2025: 0 · als 152 de la seva mida, −3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 14,5 % 20212025: 14,5 % 16 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: −2,2 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 14.128 € 20192023: 14.128 € el 752è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 152 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 3,6 % | 20212025: 3,6 % | 14,4 % | +1,8 punts | −0,5 punts |
| De 65 anys o més | 38,2 % | 20212025: 38,2 % | 19,7 % | +3,0 punts | +0,9 punts |
| Edat mitjana | 56,7 anys | 20212025: 56,7 anys | 43,7 anys | +1,4 anys | +0,6 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 1 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 10 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 7 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 106 i al cens 110: 4 persones menys al padró (−3,6 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Aquí la diferència és prou gran per tenir-la en compte: segons quina de les dues xifres es faci servir, el poble té una mida diferent. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 16 persones (14,5 %) tenen nacionalitat estrangera i 22 persones (20,0 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 6 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 6 persones a l'atur registrat a Margalef.
- Atur registrat 6 maig del 2024setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 6
- Taxa d'atur aproximada 13,0 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 81 de la seva mida, 7,1 % · percentil 92
- Índex socioeconòmic territorial 84,1 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 16.205 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.108 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 38,1 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 2 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 6 persones |
| 2022 | sense dada |
| 2023 | sense dada |
| 2024 | sense dada |
| 2025 | sense dada |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | — | — |
| Homes | 5 | 83,3 % |
| Agricultura | — | — |
| Indústria | 0 | 0,0 % |
| Construcció | — | — |
| Serveis | — | — |
| Sense feina anterior | 0 | 0,0 % |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
En 20 dels 40 mesos del mandat hi havia menys de cinc persones a l'atur i el SEPE no en dona la xifra. Amb tan poca gent, cada persona mou molt la sèrie.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
Margalef es regeix per un pla urbanístic de cap al 2015, avui hi ha 21 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
Margalef es regeix per un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat cap al 2015: el 2024 tenia 9 anys.
El POUM és el pla general que preveu la llei d'urbanisme catalana des del 2002.
- Pla general vigent
- POUMPla d'ordenació urbanística municipal
- Antiguitat
- 9 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2015
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- sí
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 21 pisos turístics inscrits: 19,8 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 24, amb 132 places: 22,2 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 2119,8 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 2422,2 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 132el 2024
- Places turístiques en total
- 169156,5 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 31 hotel, 2 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a Margalef: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.
Habitatge protegit
Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 3 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 0iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. Margalef no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 138 vehicles domiciliats: 1.302 per cada 1.000 habitants, i 56 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 1.302 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 57
- Turismes 77 726 per 1.000 hab. · el 55,8 % del parc
- Motocicletes 29 274 per 1.000 hab. · el 21,0 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 77 | 55,8 % | 726 |
| Motocicletes | 29 | 21,0 % | 274 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 27 | 19,6 % | 255 |
| Autobusos i altres | 5 | 3,6 % | 47 |
| Total | 138 | 100,0 % | 1.302 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (106 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Nascuts aquí, segons Wikidata
Wikidata hi situa una persona nascuda.
- Ramon Aleu i Jornet1948 · enginyer agrònomQ11944555 a Wikidata
Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q1020512.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
No hi ha cap acta d'aquest ajuntament al portal de dades obertes de l'AOC.
El seu portal de transparència publica 111 dels 160 apartats que li tocarien (69 %).
Els 5 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2018
- Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2018
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2022
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2026
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat l'1 de setembre del 2025. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
7 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Pla de protecció civil 1 de setembre del 2025
- Ordenança municipal reguladora de les zones d'acampada i aparcament per a vehicles a motor 6 de novembre del 2024
- Ordenança reguladora de l'ocupació pública amb taules, cadires i altres instal·lacions anàlogues 5 de novembre del 2024
- Ordenança de regulació d'accés i estacionament de vehicles motors als camins de l'embassament, el camí d'Esperelles i el Camí de Sant Salvador 5 de novembre del 2024
- Ordenança 17, reguladora de la convivencia ciutadana 1 de març del 2024
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?