Ves al contingut
esborrany · dades obertes

Terra Alta · Tarragona

Prat de Comte

174 habitants · 26,4 km² · 6,6 hab./km² · 363 m · pratdecomtins · 5 regidories al ple · Llistes obertes

Governa CM, la llista més votada, amb majoria absoluta.

Miquel Trilla de Bruguera ALCALDE · CM

Prat de Comte, entre els 947 municipis de Catalunya

On cau entre els seus

Comparat amb els 152 municipis de 101 a 250 habitants, que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla del mig és la mediana i el punt de coral, aquest municipi.

  1. Deute per habitant2024 · AOC 660 € sense comparació amb els de la seva mida
  2. El que sobra cada any (estalvi net)2024 · AOC 7,6 % més baix que el 77 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 16,1 %
  3. Dies que triga a pagar els proveïdors2024 · AOC sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  4. Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 137 € més baix que el 79 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 210 €
  5. Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,62 €/m³ més baix que el 67 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 0,90 €/m³
  6. Recollida selectiva2024 · ARC 45,1 % més baix que el 58 % dels municipis de la seva mida · mediana 48,9 %
  7. Licitacions amb una sola ofertaPSCP sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  8. Participació a les municipals2023 · Generalitat 81,4 % més alt que el 67 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 76,0 %
  9. Dones al ple2023 · Generalitat sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  10. Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 13.373 € més baix que el 91 % dels 150 municipis de la seva mida · mediana 16.305 €

Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

  • Regidories en joc 5 es reparteixen el 23 de maig del 2027
  • En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
  • Les té CM 3 de 5 · majoria absoluta
  • Canvis de mans des del 1979 3 en 12 eleccions · entre els 947 →

Aquí es vota diferent. Prat de Comte funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.

Estem preparant una brúixola electoral per a Prat de Comte: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami.

Qui mana, i com hi va arribar

MONTSERRAT SUBIRATS I GISBERT: xP-AM · vots: 52 · 38,8 % · regidories: 2 de 5 MONTSERRAT VIÑA BORRULL: xP-AM · vots: 52 · 38,8 % · regidories: 2 de 5 MIQUEL TRILLA DE BRUGUERA: CM · al govern · vots: 76 · 56,7 % · regidories: 3 de 5 JOAN PALLARES FOSCH: CM · al govern · vots: 76 · 56,7 % · regidories: 3 de 5 JORDI VIÑA I MIRALLES: CM · al govern · vots: 76 · 56,7 % · regidories: 3 de 5
5 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 3. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar
La lletra petitaCalen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.

Qui seu al ple

3 regidories formen el govern de 5, totes de JUNTS - CM.

La lletra petitaComposició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Les fotografies les publica l'ajuntament al seu portal de transparència (fitxa original); les reproduïm en mida petita i les retirem a la primera petició de la persona. D'aquest ple en publica 1 de 5: qui no hi surt no és que no en tingui, és que el seu ajuntament no l'ha publicada, i per això les inicials van amb el color del seu grup i no com un buit. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.

Les alcaldies des del 1979

7 persones han ocupat l'alcaldia de Prat de Comte des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Miquel Trilla i De Bruguera CM 17 de juny del 2023
2019-2023 Joan Josep Malràs Pascual JxCAT 15 de juny del 2019 segons el Ministeri
2015-2019 Joan Josep Malràs Pascual CiU 13 de juny del 2015 segons el Ministeri
13 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Juan José Malràs Pascual Convergència i Unió 11 de juny del 2011 segons el Ministeri
2007-2011 Juan Josep Malrás Pascual CIU 16 de juny del 2007
2003-2007 Joan Ramon Pallarés Ferran CIU 14 de juny del 2003
2003-2007 Juan Ramón Pallares Ferras segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 14 de juny del 2003
1999-2003 Joan Ramon Pallarés Ferran CIU 3 de juliol del 1999
1995-1999 Joan Ramon Pallarés Ferran CIU 17 de juny del 1995
1995-1999 Joan Ramon Pallares Ferras segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 17 de juny del 1995
1991-1995 Joan Ramon Pallarés Ferran CIU 15 de juny del 1991
1991-1995 Juan R. Pallares Ferras segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 15 de juny del 1991
1987-1991 Joaquin Alcoverro Martinez PP 30 de juny del 1987
1987-1991 Joaquin Martinez Alcoverro segons el Ministeri AP segons el Ministeri 30 de juny del 1987
1983-1987 Joaquin Alcoverro Martinez AP/PDP/UL 23 de maig del 1983
1979-1983 Joan Pallares Serra UCD 19 d'abril del 1979

Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

La lletra petita

Hi ha hagut 4 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 20,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 22,9. Calculat sobre 8 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 10 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 8,8 % dels emesos.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

3 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2024).

Indicador2023canvi2024Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 771 € ↓ 660 € −111 € el mandat anterior, −139 €
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) -4,5 % ↑ 7,6 % +12,1 % el mandat anterior, +82,0 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 99,9 % ↓ 74,2 % −25,7 % el mandat anterior, +10,3 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 485 € ↑ 1.724 € +1.239 € el mandat anterior, +20 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 39,5 % ↓ 28,9 % −10,6 % el mandat anterior, +2,6 %

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 55.425 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 2 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 2 indicadors i va endarrerit en 2.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €250 €500 €750 €1.000 €1.250 € JosepTrilla 201520172019202120232025 Deute per habitant: 2015 · 1.367 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: +1.367 € · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 1.298 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: +1.297 € · +129700 % · respecte al 2015: −69 € · −5 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 1.076 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: +1.076 € · respecte al 2016: −222 € · −17 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 1.003 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: +1.003 € · respecte al 2017: −73 € · −6,8 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 910 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: +910 € · respecte al 2018: −93 € · −9,3 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 941 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: +941 € · respecte al 2019: +31 € · +3,4 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 896 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: +896 € · respecte al 2020: −45 € · −4,8 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 872 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: +872 € · respecte al 2021: −24 € · −2,7 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 771 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: +771 € · respecte al 2022: −101 € · −12 % · mandat: Trilla (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 660 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: +660 € · respecte al 2023: −111 € · −14 % · mandat: Trilla (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 572 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: +572 € · respecte al 2024: −88 € · −13 % (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre) 0 €500 €1.000 € Josep 2015201920232025 Deute per habitant: 2015 · 1.367 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: +1.367 € · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 1.298 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: +1.297 € · +129700 % · respecte al 2015: −69 € · −5 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 1.076 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: +1.076 € · respecte al 2016: −222 € · −17 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 1.003 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: +1.003 € · respecte al 2017: −73 € · −6,8 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 910 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: +910 € · respecte al 2018: −93 € · −9,3 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 941 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: +941 € · respecte al 2019: +31 € · +3,4 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 896 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: +896 € · respecte al 2020: −45 € · −4,8 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 872 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: +872 € · respecte al 2021: −24 € · −2,7 % · mandat: Josep (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 771 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: +771 € · respecte al 2022: −101 € · −12 % · mandat: Trilla (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 660 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: +660 € · respecte al 2023: −111 € · −14 % · mandat: Trilla (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 572 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: +572 € · respecte al 2024: −88 € · −13 % (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)
aquest municipi la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
20151.367 € 0 €
20161.298 € 1 €
20171.076 € 0 €
20181.003 € 0 €
2019910 € 0 €
2020941 € 0 €
2021896 € 0 €
2022872 € 0 €
2023771 € 0 €
2024660 € 0 €
2025572 € 0 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2024. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Com ha anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaDe l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2024, amb el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2024Municipis de 101 a 250 habitants
Deute públic+518,3 €/hab0,0 €/hab
Aigua potable+264,9 €/hab−37,4 €/hab
Instal·lacions esportives+118,5 €/hab0,0 €/hab
Enllumenat públic+111,0 €/hab−6,8 €/hab
Vies públiques+53,6 €/hab0,0 €/hab
Escombraries i residus−5,2 €/hab0,0 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2024, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten. D'aquest ajuntament no en tenim la liquidació del 2025.

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 143 vehicles domiciliats: 773 per cada 1.000 habitants, i 61 de cada 100 són turismes.

Mena de vehicle2024del parcper 1.000 hab.
Turismes 87 60,8 % 470
Motocicletes 17 11,9 % 92
Camions, furgonetes i tractors industrials 36 25,2 % 195
Autobusos i altres 3 2,1 % 16
Total 143 100,0 % 773

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 2025-11-10, consultat el 2026-09-03. La taxa es fa amb el padró del 2024 (185 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

L'exercici 2025 no consta liquidat: d'aquell any no en consta cap xifra, la línia el salta, i un forat no és un zero.

La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.

D'aquest ajuntament en tenim quant gasta però no en què: el desglossament per impostos i per àrees surt de la liquidació que publica la Generalitat, i la d'aquest municipi no hi és. Són 112 dels 947, i entre ells hi ha ciutats grans com Badalona. No vol dir que l'ajuntament no la reti ni que hi hagi res a amagar: la immensa majoria la publiquen al seu portal de transparència, però en un format que no es pot comparar amb el de la resta.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
0,618 € per metre cúbic, el 2025 Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
Cànon de l'aigua
0,654 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
1,272 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
Gestió
gestió directa, a càrrec de Ajuntament De Prat De Comte
Tarifa social
De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
Canvi del 2023 al 2025
0,0 % de 0,618 € a 0,618 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-01-01. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 132 € a 137 € (+3,6 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 7.575 € a 9.303 € (+22,8 %).

La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 2026-08-30.

Què en publica l'ajuntament

Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.

De les 5 regidories amb fitxa, cap no publica res del que cobra: ni una xifra de retribució, ni si en cobra d'altres administracions, ni dietes, ni indemnitzacions, ni la declaració de béns.

Apartat per apartat
Què publica aquest ajuntament de cada regidoria
Del que cobren els electesRegidories
Publica una xifra de retribució cap
Diu si en cobra d'altres administracions cap
Publica les dietes cap
Publica les indemnitzacions cap
Publica la declaració de béns cap

D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.

La lletra petitaConsultat el 2026-08-29 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

La plataforma de serveis de contractació pública no publica cap adjudicació d'aquest ajuntament, i per això aquí no hi ha xifres. No vol dir que no contracti res: vol dir que no ho podem llegir d'una font oberta.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
2023105,0 €52,2 %
202499,8 €45,1 %
2025sense liquidar—
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. «liquidacio: false» vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 3 vegades en 12 eleccions.

  • ERC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
  • PP
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
3CM 2xP-AM
  • CM 3
  • xP-AM 2
2019
5JUNTS
  • JUNTS 5
2015
5CiU
  • CiU 5
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns. La darrera elecció amb dades aquí és la del 2019; les del 2023 encara no hi són.

El 2019 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 116 dels 143 electors (5 en blanc, 8 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Josep Malràs Pascual JUNTS 82 sí
Ana Maria López Badoquio JUNTS 79 sí
Jordi Viña Miralles JUNTS 77 sí
Montserrat Subirats Gisbert JUNTS 77 sí
Miquel Trilla de Bruguera JUNTS 67 sí
Josep Espinós Gabriel PSC-CP 14 no

Les anteriors

2015 · 5 regidories, 7 persones

El 2015 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 121 dels 140 electors (2 en blanc, 13 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Josep Malràs i Pascual CiU 92 sí
Robert Viña i Alcoverro CiU 80 sí
Naima Bascó i Comellas CiU 77 sí
Joan Francisco Pallarés i Fosch CiU 71 sí
Simón Bes i Riba CiU 65 sí
Josep Espinós Gabriel CP 12 no
Francisco Basco Gracia PP 0 no
2011 · 5 regidories, 9 persones

El 2011 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 135 dels 149 electors (6 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan José Malràs Pascual CiU 103 sí
Robert Viña Alcoverro CiU 92 sí
Juan Francisco Pallarés Fosch CiU 78 sí
Simón Bes Riba CiU 77 sí
Pedro Ferré Serres CiU 70 sí
Josep Espinós Gabriel PM 17 no
Josep Roca Alcaide PM 16 no
Conxa Carrera Espot PM 14 no
Jaime Moix Blanch PP 1 no
2007 · 5 regidories, 11 persones

El 2007 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 140 dels 167 electors (1 en blanc, 6 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Cristina Gracia Ferras CIU 93 sí
Pere Ferre Serres CIU 93 sí
Joan Josep Malras Pascual CIU 92 sí
Simon Bes Riba CIU 90 sí
Marc Viña Miralles CIU 52 sí
Jaume Roca Ejarque PSC-PM 19 no
Josep Manel de la Vega Ca Rrera PSC-PM 19 no
Alfonso Luis Tauroni Padr On PSC-PM 18 no
Antoni Garcia-Gango Diaz PSC-PM 14 no
Edelia Beltran Cortes PP 11 no
Josep Miquel Martinez Ari N PSC-PM 0 no
2003 · 5 regidories, 7 persones

El 2003 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 142 dels 169 electors (3 en blanc, 8 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan Ramon Pallares Ferra S CIU 102 sí
Bartolome Rosello Lahosa CIU 94 sí
Jose Viña Berbis CIU 87 sí
Marc Viña Miralles CIU 67 sí
Juan Jose Malras Pascual CIU 63 sí
Maria Cristina Princep Fa Bra PP 18 no
Miriam Galindo Gomez PSC-PM 17 no
1999 · 5 regidories, 7 persones

El 1999 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 130 dels 170 electors (1 en blanc, 13 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Ramon Pallares Ferra S CIU 102 sí
Salvadora Pujol Lahosa (i Ndependent) CIU 96 sí
Bertomeu Rosello Lahosa ( Independent) CIU 81 sí
Jose Viña Berbis CIU 77 sí
Marc Viña Miralles CIU 72 sí
Miriam Galindo Gomez PSCPMC 16 no
Josep Borras Miguel FIC 12 no
1995 · 5 regidories, 11 persones

El 1995 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 175 dels 193 electors (1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Ramon Pallares i Fer Ras CIU 119 sí
Bertomeu Rosello Lahosa CIU 117 sí
Jose Viña i Berbis CIU 117 sí
Ramon Cardona i Alcoverro CIU 116 sí
Jose Maria Viña Alocerro PP 56 sí
Jose Case Bonavila PP 56 no
Jose F. Alcoverro Miralle S PP 54 no
Teresa C. Martinez Alcove Rro PP 54 no
Bernardo Bes i Alcoverro CIU 7 no
Josep Borras Clua PSC-PSOE 0 no
Rosa Alvarez Sabate PP 0 no
1991 · 5 regidories, 11 persones

El 1991 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 188 dels 201 electors (2 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan Ramon Pallares Ferra S CIU 91 sí
Bartolome Rosello Lahosa CIU 90 sí
Antonio Jose Cardona Blan Ch CIU 89 sí
Jose Viña Berbis CIU 89 sí
Joaquin Martinez Alcoverr O P.P. 88 sí
Jose M Viña Alcoverro P.P. 88 no
Miguel Chavarria Alcoverr O P.P. 87 no
Juan Berbis Sabate P.P. 85 no
Maria Fontcalda Alcoverro Fosc PSC-PSOE 11 no
Jose Case Bonavila P.P. 1 no
Bernardo Bes Alcoverro CIU 0 no
1987 · 5 regidories, 5 persones

El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 132 dels 204 electors (25 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Miguel Chavarria Alcoverr O AP 93 sí
Joaquin Martinez Alcoverr O AP 87 sí
Jose Maria Viña Alcoverro AP 86 sí
Jose Case Bonavila AP 85 sí
Francisco Berbis Malras AP 77 sí

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1987-2019, consultats el 2026-09-03. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 152 municipis de 101 a 250 habitants
aquest municipi, 81,4 %
  • El més baix 49,7 %
  • La mediana del grup el municipi del mig76,0 %
  • El més alt 100,0 %

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 140 persones i hi van votar 114, el 81,4 %. Des del 1979 el cens ha minvat un 44,0 %: el màxim va ser el del 1979 (250) i el mínim el del 2015 (140). La participació més alta va ser la del 1991 (93,5 %) i la més baixa la del 1983 (59,8 %).

Les xifres, elecció a elecció
EleccióCensVotantsParticipacióMediana dels de la seva midaEn blanc
197925020481,6 %60,8 %1
198321913159,8 %61,8 %7
198720413264,7 %65,1 %10
199120118893,5 %67,7 %0
199519317590,7 %79,0 %0
199917013076,5 %76,6 %1
200316914284,0 %80,2 %3
200716714083,8 %81,7 %1
201114913590,6 %77,2 %0
201514012186,4 %76,8 %2
201914311681,1 %83,3 %5
202314011481,4 %75,9 %6

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 2026-09-03. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 180 persones. Del 2023 ençà, −9 persones (−4,8 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

Les edats, el 2025: el pes de cada tram sobre la població censada
EdatAquíDes del 2021A tot CatalunyaDel 2023 al 2025Als 152 de la seva mida
De 0 a 15 anys 13,9 % 14,4 % +1,2 punts −0,5 punts
De 65 anys o més 29,4 % 19,7 % +1,9 punts +0,9 punts
Edat mitjana 47,7 anys 43,7 anys −0,0 anys +0,6 anys

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 6 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 10 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 1 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 174 i al cens 180: 6 persones menys al padró (−3,3 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Aquí la diferència és prou gran per tenir-la en compte: segons quina de les dues xifres es faci servir, el poble té una mida diferent. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 24 persones (13,3 %) tenen nacionalitat estrangera i 26 persones (14,4 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 2 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Dones i homes

La lletra petitaLa mediana del grup es calcula només amb els municipis dels quals tenim la llista d'electes sencera, i per això aquest no hi entra ni s'hi compara. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Nascuts aquí, segons Wikidata

Wikidata hi situa una persona nascuda.

Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q1917483.

Què en sabem i què no

Només tenim indexades 9 actes des del juny del 2023. És poc per explicar un mandat sencer.

El seu portal de transparència publica 130 dels 158 apartats que li tocarien (82 %).

Els 9 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2016
  • Incompatibilitats dels càrrecs 39 % actualitzat el 2022
  • Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2022
  • Acords dels òrgans de govern 28 % actualitzat el 2022
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2023
  • Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2022
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
  • Respostes a les peticions d'accés a la informació 34 % actualitzat el 2022
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

3 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:

La lletra petitaFonts: Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitLes actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.