Alt Urgell · Lleida
la Vansa i Fórnols
187 habitants · 106,2 km² · 1,8 hab./km² · 989 m · 5 regidories al ple · Llistes obertes
Governa CM, la llista més votada, amb majoria absoluta.
Pep Camps Torrens Alcaldia · CM
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Francesc Farràs Solé (INDEPENDENTS)
- 1983-1987: Francesc Farràs Solé (INDEPENDENTS)
- 1987-1991: Francesc Farràs Solé (CIU); des del 30 de juliol del 1987, Francisco Fabras Sole (Ciu)
- 1991-1995: Francesc Farràs Solé (CIU)
- 1995-1999: Francesc Farràs Solé (CIU); des del 22 de setembre del 1997, Antonio Cespedes Martinez (CIU)
- 1999-2003: Daniel Camps Parramon (CIU)
- 2003-2007: Daniel Camps Parramon (CIU); des del 3 de març del 2006, Francesc Pallarés Casanova (CIU)
- 2007-2011: Josep Camps Torrent (I.VAN.FOR)
- 2011-2015: el principi del mandat no consta; des del 25 de maig del 2015, Josep Camps Torrens (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Josep Xavier Camps Torrens (CiU)
- 2019-2023: Josep Xavier Camps Torrens (JxCAT)
- 2023-2027: Pep Camps Torrens (CM)
En 30 segons
- Pep Camps Torrens té l'alcaldia des del 2023, amb CM, i el seu partit hi mana des del 2019.
- La seva llista té 4 de les 5 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 1.944 € per habitant (2024); el municipi del mig dels 152 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 1.993 € per habitant l'any (liquidat el 2024).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 54,6 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 76,0 %.
- Gasta per habitant 1.993 € liquidat el 2024
- Deu per habitant 1.944 € l'exercici 2024
- Rebut mitjà d'IBI 175 € el més habitual als de la seva mida són 210 € entre els 947
- Va anar a votar 54,6 % 21,4 punts menys que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de CM des del 2019 · 2 legislatures la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2024 · AOC 7,9 % més baix que 115 de 152 · el del mig, 16,1 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2024 · AOC 113 dies més alt que 145 de 147 · el del mig, 13 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 175 € més baix que 89 de 152 · el del mig, 210 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,56 €/m³ més baix que 110 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2024 · AOC 1.944 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 63,2 % més alt que el 77 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
- Licitacions amb una sola ofertaPSCP sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 54,6 % més baix que 147 de 152 · el del mig, 76,0 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 60 % més alt que 124 de 152 · el del mig, 40 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 15.386 € més baix que 100 de 150 · el del mig, 16.305 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de la Vansa i Fórnols
La Vansa i Fórnols toca de terme amb 6 municipis. A la Vansa i Fórnols, 1.944 €.
- Alàs i Cerc, deute per habitant: 0 €
- Cava, deute per habitant: 0 €
- Fígols i Alinyà, deute per habitant: 0 €
- Josa i Tuixén, deute per habitant: 0 €
- la Coma i la Pedra, deute per habitant: 0 €
- Ribera d'Urgellet, deute per habitant: 0 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de la Vansa i Fórnols
La Vansa i Fórnols toca de terme amb 6 municipis. A la Vansa i Fórnols, 175 €.
- Alàs i Cerc, rebut mitjà de l'IBI: 224 €2025
- Cava, rebut mitjà de l'IBI: 124 €2025
- Fígols i Alinyà, rebut mitjà de l'IBI: 102 €2025
- Josa i Tuixén, rebut mitjà de l'IBI: 99 €2025
- la Coma i la Pedra, rebut mitjà de l'IBI: 192 €2025
- Ribera d'Urgellet, rebut mitjà de l'IBI: 177 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de la Vansa i Fórnols
La Vansa i Fórnols toca de terme amb 6 municipis. A la Vansa i Fórnols, 54,6 %.
- Alàs i Cerc, participació a les municipals: 71,3 %
- Cava, participació a les municipals: 78,1 %
- Fígols i Alinyà, participació a les municipals: 82,1 %
- Josa i Tuixén, participació a les municipals: 63,7 %
- la Coma i la Pedra, participació a les municipals: 57,2 %
- Ribera d'Urgellet, participació a les municipals: 61,8 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 5 es voten el maig del 2027
- En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
- Les té CM 4 de 5 · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 4 en 12 eleccions · entre els 947
Aquí es vota diferent. la Vansa i Fórnols funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.
Estem preparant una brúixola electoral per a la Vansa i Fórnols: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 187 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- CM 4 regidories 44 vots · 51,8 % · 11 vots per regidoria
- ERC / ESQUERRA 1 regidoria 33 vots · 38,8 % · 33 vots per regidoria
Qui seu al ple
CM 4
ERC / ESQUERRA 1
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
8 persones han ocupat l'alcaldia de la Vansa i Fórnols des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Pep Camps Torrens | CM | 17 de juny del 2023 |
| 2019-2023 | Josep Xavier Camps Torrens | JxCAT | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Josep Xavier Camps Torrens | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
12 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Josep Camps Torrens va arribar a mig mandat | Convergència i Unió | 25 de maig del 2015 |
| 2007-2011 | Josep Camps Torrent | I.VAN.FOR | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Daniel Camps Parramon fins al 3 de març del 2006 | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 2003-2007 | Francesc Pallarés Casanova | CIU | 3 de març del 2006 |
| 1999-2003 | Daniel Camps Parramon | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Francesc Farràs Solé fins al 6 d'agost del 1997 | CIU | 17 de juny del 1995 |
| 1995-1999 | Antonio Cespedes Martinez | CIU | 22 de setembre del 1997 |
| 1991-1995 | Francesc Farràs Solé | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Francesc Farràs Solé | CIU | 30 de juliol del 1987 |
| 1987-1991 | Francisco Fabras Sole segons el Ministeri | Ciu segons el Ministeri | 30 de juliol del 1987 |
| 1983-1987 | Francesc Farràs Solé | INDEPENDENTS | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Francesc Farràs Solé | INDEPENDENTS | 19 d'abril del 1979 |
Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana CM 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
- La mateixa persona 3 anys Pep Camps Torrens
- Nuls i en blanc 12,1 % 10 vots del 2023
La lletra petita
Hi ha hagut 4 alternances de força a l'alcaldia, i 7 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 25,7 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 7 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 10 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 12,1 % dels emesos.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
3 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a la Vansa i Fórnols i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
19 escons · Presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell: Josefina Lladós Torrent
Cap regidor ni regidora de la Vansa i Fórnols no hi seu.
Diputació de Lleida
25 escons · President: Joan Talarn Gilabert
La Diputació li va concedir 169.401 € el 2025 (906 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +5,1 punts de 58 el 2023 a 63 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
- Rebut mitjà d'IBI +2 € l'any de 173 el 2023 a 175 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
- Deute per habitant −315,0 € de 2.177 el 2023 a 1.862 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada +6 persones de 181 el 2023 a 187 el 2025 als 152 de la seva mida, −3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2024 | Municipis de 101 a 250 habitants |
|---|---|---|
| Deute públic | −76,1 €/hab | 0,0 €/hab |
| Òrgans de govern | −8,3 €/hab | −0,3 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2024, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten. D'aquest ajuntament no en tenim la liquidació del 2025.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt una reclamació contra l'Ajuntament de la Vansa i Fórnols. La GAIP no en va estimar cap.
- Reclamacions aquest mandat 1 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 0 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 0,0 % 0 de 1
- Dies que va trigar la GAIP 45 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 tancada per pèrdua d'objecte. La pèrdua d'objecte vol dir que la reclamació es va tancar sense pronunciar-s'hi perquè ja no hi havia res a resoldre; el cas més habitual és que l'ajuntament hagués donat la informació un cop presentada la reclamació.
Qui reclamava: 1 particular.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
En un municipi de 187 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.
La reclamació, amb la resolució
| Reclamada | Tema | Com va acabar | Resolució |
|---|---|---|---|
| Protecció d'animals | Pèrdua d'objecte | 1126/2025 |
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 4 vegades en 12 eleccions.
- 5 19795
- 5 19835
- 5 19875
- 5 19915
- 5 19955
- 23 19995
- 14 20035
- 14 20075
- 14 20115
- 14 20155
- 41 20195
- 14 20235
- ERC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
Aquí es vota persones
Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.
El 2023 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 83 dels 152 electors (1 en blanc, 9 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Pep Camps Torrens | CM | 56 | sí |
| Célia Marlene Gomes Costa | CM | 45 | sí |
| Imma Ferrer Oliver | CM | 41 | sí |
| Alfonso Ferrer Julià | CM | 36 | sí |
| Mercè Valls Rovira | ERC / ESQUERRA | 33 | sí |
| Jordi Jimenez Horcajadas | CXLVF - CP | 8 | no |
Les anteriors
2019 · 5 regidories, 9 persones
El 2019 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 110 dels 146 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Xavier Camps Torrens | JxCAT-JUNTS | 67 | sí |
| Cèlia Marlene Gomes Costa | JxCAT-JUNTS | 60 | sí |
| Francesc Josep Muxí Majoral | JxCAT-JUNTS | 60 | sí |
| Alfons Ferrer Julià | JxCAT-JUNTS | 57 | sí |
| M. Mercedes Valls Rovira | AV | 51 | sí |
| Daniel Tarrés Céspedes | AV | 47 | no |
| Albert Farràs Puigdemasa | AV | 37 | no |
| Josep Puig López | AV | 36 | no |
| Sergi Ubach Peralba | CxLVF-CP | 1 | no |
2015 · 5 regidories, 8 persones
El 2015 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 106 dels 182 electors (3 en blanc, 7 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Xavier Camps Torrens | CiU | 75 | sí |
| Ma Teresa Casanovas Puigdemasa | CiU | 74 | sí |
| Josep Mª Sisteró Pal | CiU | 59 | sí |
| Francesc Muixí Majoral | CiU | 58 | sí |
| Xavier Font i Sánchez | ERC - AM | 23 | sí |
| Irene Olga Tello Zamora | ERC - AM | 13 | no |
| Laia Sala Asensio | CxLVF-CP | 8 | no |
| Maria de las Nieves González Pérez | P.P. | 4 | no |
2011 · 5 regidories, 8 persones
El 2011 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 114 dels 177 electors (6 en blanc, 18 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Camps Torrens (ind) | CiU | 70 | sí |
| Francesc Pallarès Casanoves (ind) | CiU | 61 | sí |
| Francesc Muixí Majoral (ind) | CiU | 59 | sí |
| Josep M. Sisteró Pal (ind) | CiU | 49 | sí |
| Xavier Font Sanchez | Esquerra-AM | 29 | sí |
| Irene Olga Tello Zamora | Esquerra-AM | 20 | no |
| Pedro Fernandez Figueras | PM | 5 | no |
| Juan José Montáñez Lozano | P.P. | 4 | no |
2007 · 5 regidories, 8 persones
El 2007 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 131 dels 198 electors (1 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Xavier Camps Torren S | I.VAN.FOR | 78 | sí |
| Albert Silvestre Garcia | I.VAN.FOR | 76 | sí |
| Josep Maria Sistero Pal | I.VAN.FOR | 69 | sí |
| Francesc Josep Muxi Major Al | I.VAN.FOR | 66 | sí |
| Francesc Pallares Casanov As | CIU | 44 | sí |
| Daniel Tarres Cespedes | CUP | 43 | no |
| Antoni Sistero Pal | CIU | 14 | no |
| Joan Antoni Martinez Ague lo | PP | 2 | no |
2003 · 5 regidories, 6 persones
El 2003 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 134 dels 184 electors (3 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Marcelo Garcia Gracia | CIU | 105 | sí |
| Daniel Camps Parramon | CIU | 95 | sí |
| Francisco Pallares Casano Vas | CIU | 89 | sí |
| Juan Sanclimens Farras | CIU | 77 | sí |
| M. Neus Cespedes Llorens | ERC-AM | 47 | sí |
| Eliseo Perez Iglesias | PP | 3 | no |
1999 · 5 regidories, 9 persones
El 1999 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 140 dels 177 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Maria Dolors Torra Argeli Ch (independent) | CIU | 74 | sí |
| Alfonso Ferrer Julia (ind Ependent) | ERC-AM | 70 | sí |
| Daniel Camps Parramon | CIU | 70 | sí |
| Jose Antonio Bregolat Vid Al (independent) | CIU | 65 | sí |
| Maria Neus Cespedes Llore Ns (independent) | ERC-AM | 56 | sí |
| Ana Belen Casanovas Puigd Emasa (independent) | ERC-AM | 51 | no |
| Jose Maria Farras Gispert (independent) | CIU | 49 | no |
| Maria Mercedes Valls Rovi Ra (independent) | ERC-AM | 42 | no |
| Antonio Llebera Falguer | PP | 0 | no |
1995 · 5 regidories, 7 persones
El 1995 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 85 dels 165 electors (8 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Farras Sole | CIU | 56 | sí |
| Antonio Cespedes Martinez | CIU | 43 | sí |
| Josep Maria Farras Gisper T | CIU | 40 | sí |
| Emilio Torra Obiols | CIU | 38 | sí |
| Jesus Bregolat Nus | CIU | 37 | sí |
| Francesc Carulla Pujol | PSC-PSOE | 6 | no |
| Rafael Camara Castro | PP | 5 | no |
1991 · 5 regidories, 7 persones
El 1991 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 106 dels 150 electors (4 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Farras Sole | CIU | 67 | sí |
| Jesus Bregolat Nus | CIU | 61 | sí |
| Antonio Cespedes Martinez | CIU | 58 | sí |
| Emilio Torra Obiols | CIU | 49 | sí |
| Jose M Farras Gispert | CIU | 37 | sí |
| Alfonso Ferrer Julia | PDP | 21 | no |
| Jaime Rovira Clarena | PDP | 18 | no |
1987 · 5 regidories, 7 persones
El 1987 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 114 dels 149 electors (2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Farras Sole | CIU | 94 | sí |
| Emilio Torra Obiols | CIU | 88 | sí |
| Jesus Bregolat Nus | CIU | 74 | sí |
| Antonio Cespedes Martinez | CIU | 71 | sí |
| Jose Maria Farras Gispert | CIU | 36 | sí |
| Alfonso Ferrer Julia | P.PIRINEU | 22 | no |
| Jaime Rovira Clanera | P.PIRINEU | 12 | no |
1983 · 5 regidories, 5 persones
El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 74 dels 168 electors (5 en blanc, 4 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Farras Sole | INDEP | 58 | sí |
| Antonio Cespedes Martinez | INDEP | 37 | sí |
| Jose Farras Gispert | INDEP | 37 | sí |
| Jesus Bregulat Nus | INDEP | 33 | sí |
| Emilio Torra Obiols | INDEP | 31 | sí |
1979 · 5 regidories, 10 persones
El 1979 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 133 dels 152 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Farras Solé | AEVF | 85 | sí |
| Emilio Torra Oriols | AEVF | 84 | sí |
| Ginés Campos Salas | AEVF | 81 | sí |
| Jesús Bregolat Nus | AEVF | 75 | sí |
| Antonio Céspedes Martínez | AEPUPVF | 48 | sí |
| José Mª Farras Gispert | AEPUPVF | 44 | no |
| Ángela Farras Miguell | AEPUPVF | 43 | no |
| José Bollo Cases | AEPUPVF | 39 | no |
| Juan Salvado Parramón | AEPUPVF | 17 | no |
| Miguel Borrel Fin | AEVF | 12 | no |
Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.
Dones i homes
- De dones al ple 60 % +20,0 punts per sobre del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (40,0 %) 3 de 5 regidories
- De dones a les llistes 50 % 3 de 6 candidatures
- Caps de llista Sense dada el conjunt de candidatures no marca qui encapçalava cada llista
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 54,6 % −21,4 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (76,0 %) 83 de 152 · 1 en blanc
- 2019 75,3 % −7,9 punts per sota del municipi del mig (83,3 %) 110 de 146 · 0 en blanc
- 2015 58,2 % −18,5 punts per sota del municipi del mig (76,7 %) 106 de 182 · 3 en blanc
- El més baix 49,7 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
- El més alt 100,0 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 152 persones i hi van votar 83, el 54,6 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 1,3 %: el màxim va ser el del 2007 (198) i el mínim el del 2019 (146). La participació més alta va ser la del 1979 (88,7 %) i la més baixa la del 1983 (44,0 %).
aquest municipi mediana dels de 101 a 250 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 150 | 133 | 88,7 % | 60,8 % | 0 |
| 1983 | 168 | 74 | 44,0 % | 61,8 % | 5 |
| 1987 | 149 | 114 | 76,5 % | 65,1 % | 0 |
| 1991 | 150 | 106 | 70,7 % | 67,7 % | 4 |
| 1995 | 165 | 85 | 51,5 % | 79,0 % | 8 |
| 1999 | 177 | 140 | 79,1 % | 76,6 % | 0 |
| 2003 | 184 | 134 | 72,8 % | 80,2 % | 0 |
| 2007 | 198 | 131 | 66,2 % | 81,7 % | 1 |
| 2011 | 177 | 114 | 64,4 % | 77,2 % | 6 |
| 2015 | 182 | 106 | 58,2 % | 76,8 % | 3 |
| 2019 | 146 | 110 | 75,3 % | 83,3 % | 0 |
| 2023 | 152 | 83 | 54,6 % | 75,9 % | 1 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 54,6 % del cens; al Parlament del 2024, el 65,2 %; a les generals del 2023, el 65,5 %, i a les europees del 2024, el 39,5 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser CM (51,8 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (40,0 %); a les generals del 2023, PSC (24,7 %), i a les europees del 2024, ERC-ARA REPÚBL (29,8 %).
Municipals 2023
- CM 51,8 %
- ERC / ESQUERRA 38,8 %
- CxLVF-CP 9,4 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 40,0 %
- CUP - DT 15,6 %
- ERC 14,4 %
- PSC 12,2 %
Generals 2023
- PSC 24,7 %
- JxCAT - JUNTS 21,3 %
- ERC 15,7 %
- CUP-PR 12,4 %
Europees 2024
- ERC-ARA REPÚBL 29,8 %
- JxCAT-JUNTS 28,1 %
- PSC 22,8 %
- PP 8,8 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | 51,8 % | 40,0 % | 21,3 % | 28,1 % | 32,9 % | 32,3 % |
| CUP | — | 15,6 % | 12,4 % | — | 11,8 % | 11,5 % |
| ERC | 38,8 % | 14,4 % | 15,7 % | 29,8 % | 28,2 % | 34,4 % |
| PSC | 9,4 % | 12,2 % | 24,7 % | 22,8 % | 7,1 % | 7,3 % |
| Aliança Catalana | — | 10,0 % | — | — | — | — |
| PP | — | 3,3 % | 4,5 % | 8,8 % | 1,2 % | 0,0 % |
| Comuns | — | 2,2 % | 11,2 % | 5,3 % | 2,4 % | 10,4 % |
| Vox | — | 1,1 % | 4,5 % | 1,8 % | 0,0 % | 1,0 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 4,5 % | — | 7,1 % | — |
| Podem | — | — | — | 3,5 % | — | — |
| Ciutadans | — | 0,0 % | — | 0,0 % | 2,4 % | 3,1 % |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui té l'alcaldia de la Vansa i Fórnols?
L'alcaldia de la Vansa i Fórnols la té Pep Camps Torrens (CM).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa la Vansa i Fórnols?
A la Vansa i Fórnols governa CM amb majoria absoluta: 4 de les 5 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de la Vansa i Fórnols?
El ple de la Vansa i Fórnols té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a la Vansa i Fórnols?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a la Vansa i Fórnols a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a la Vansa i Fórnols hi van votar 83 de les 152 persones del cens electoral: una participació del 54,6 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té la Vansa i Fórnols?
La Vansa i Fórnols té 187 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2024).
| Indicador | 2023 | canvi | 2024 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 2.177 € | ↓ | 1.944 € | −233 € el mandat anterior, +1.633 € |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 10,2 % | ↓ | 7,9 % | −2,3 % el mandat anterior, +14,7 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 56,1 % | ↓ | 10,5 % | −45,6 % el mandat anterior, −43,8 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 1.050 € | ↓ | 273 € | −777 € el mandat anterior, +650 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 18,5 % | ↑ | 25,5 % | +7,0 % el mandat anterior, −3,9 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 215 dies | ↓ | 113 dies | −102 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 292.213 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 2 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. No destaca en cap indicador i va endarrerit en 5.
- El que sobra cada any pitjor que el 76 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) pitjor que el 78 %
- Saldo no financer millor que el 54 %
- Càrrega financera pitjor que el 88 %
- Inversions executades pitjor que el 94 %
- Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 99 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 740 € | 0 € |
| 2016 | 700 € | 1 € |
| 2017 | 666 € | 0 € |
| 2018 | 598 € | 0 € |
| 2019 | 544 € | 0 € |
| 2020 | 500 € | 0 € |
| 2021 | 405 € | 0 € |
| 2022 | 2.520 € | 0 € |
| 2023 | 2.177 € | 0 € |
| 2024 | 1.944 € | 0 € |
| 2025 | 1.862 € | 0 € |
- 2015-2019 · JOSEP XAVIER CAMPS TORRENS (CiU)
- 2019-2023 · Josep Xavier Camps Torrens (JxCAT)
- 2023-2027 · Pep Camps Torrens (CM)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2024. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 374.723 € liquidat el 2024 · 188 empadronats aquell any
- Per habitant 1.993 € 20192024: 1.993 € Del 2019 al 2024: −258 € (−11,5 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
L'exercici 2025 no consta liquidat: d'aquell any no en consta cap xifra, la línia el salta, i un forat no és un zero.
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.D'aquest ajuntament en tenim quant gasta però no en què: el desglossament per impostos i per àrees surt de la liquidació que publica la Generalitat, i la d'aquest municipi no hi és. Són 112 dels 947, i entre ells hi ha ciutats grans com Badalona. No vol dir que l'ajuntament no la reti ni que hi hagi res a amagar: la immensa majoria la publiquen al seu portal de transparència, però en un format que no es pot comparar amb el de la resta.
Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 57.301 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (306 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 10.968 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 57.301 € | — | 10.968 € |
| 2024 | 56.891 € | — | — |
| 2023 | 56.603 € | — | — |
| 2022 | 53.078 € | — | — |
| 2021 | 48.019 € | — | 37.122 € |
| 2020 | 48.198 € | — | 7.570 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 48.549 € | — | — |
| 2018 | 49.061 € | — | — |
| 2017 | 49.316 € | — | — |
| 2016 | 49.316 € | — | — |
| 2015 | 49.215 € | — | — |
| 2014 | 49.147 € | 2.243 € | — |
| 2013 | 50.115 € | — | 0 € |
| 2012 | 47.928 € | 2.187 € | — |
| 2011 | 53.934 € | 3.878 € | — |
| 2010 | 56.470 € | 4.390 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 3 obres del PUOSC, amb 503.838 € de subvenció. I n'hi ha 2 més de programades per als anys 2026-2028, amb 269.472 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2028 programada | Substitució coberta magatzem sala municipal a AdraenCases consistorials | 48.254 € | 51.184 € |
| 2026 programada | Construcció magatzem municipal a SorribesCases consistorials | 221.218 € | 232.862 € |
| 2025 | Arranjament de la plaça de Cornellana i condicionament de l'entornPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 253.337 € | 266.671 € |
| 2020 | Millora del paviment dels accessos de la Vansa i Fórnols: Coll de Bancs, Sisquer i Sorribes, de la Vansa | 249.301 € | 388.738 € |
| 2020 | Millora del paviment dels accessos de la Vansa i Fórnols: Coll de Bancs, Sisquer i Sorribes, de la Vansalínia de municipis petits | 1.200 € | 388.738 € |
Les 48 obres del 1996 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 78.214 € |
| 2012 | Accés a nuclis | 589 € |
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 439 € |
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 284 € |
| 2011 | Abastament aigua | 44.470 € |
| 2011 | Altres (no classificada) | 2.868 € |
| 2011 | Altres (no classificada) | 570 € |
| 2010 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 67.572 € |
| 2010 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 28.405 € |
| 2009 | Neteja viària | 43.669 € |
| 2009 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 28.438 € |
| 2009 | Instal·lacions culturals | 8.268 € |
| 2009 | Altres (no classificada) | 323 € |
| 2008 | Altres (no classificada) | 43.667 € |
| 2008 | Accés a nuclis | 28.471 € |
| 2008 | Abastament aigua | 19.072 € |
| 2008 | Abastament aigua | 16.133 € |
| 2008 | Abastament aigua | 12.737 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 65.275 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 50.256 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 17.390 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 314 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 101.390 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 59.090 € |
| 2006 | Clavegueram | 53.019 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 26.899 € |
| 2005 | Cases consistorials | 134.821 € |
| 2005 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 50.823 € |
| 2004 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 51.210 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 19.388 € |
| 2003 | Instal·lacions culturals | 7.392 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 5.600 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 5.598 € |
| 2002 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 25.720 € |
| 2002 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 24.249 € |
| 2002 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 21.384 € |
| 2001 | Abastament aigua | 31.067 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 20.492 € |
| 2000 | Abastament aigua | 71.501 € |
| 2000 | Cases consistorials | 29.104 € |
| 2000 | Cases consistorials | 20.446 € |
| 2000 | Prestació serveis socials | 777 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 39.465 € |
| 1999 | Cases consistorials | 30.942 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 24.040 € |
| 1998 | Abastament aigua | 41.960 € |
| 1997 | Abastament aigua | 44.885 € |
| 1996 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 32.881 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 8 de setembre del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 23 de juliol del 2025 | No tramès | Tramès el 24 de juliol del 2026 | No tramès |
| 2024 | Tramès el 21 de maig del 2024 | Tramès el 23 de juliol del 2025 | Tramès el 30 de gener del 2025 | Tramès el 7 d'abril del 2026 |
| 2023 | Tramès l'1 de juny del 2023 | Tramès el 18 d'abril del 2024 | Tramès el 18 d'abril del 2024 | Tramès el 5 de novembre del 2024 |
| 2022 | Tramès el 22 de març del 2022 | Tramès l'1 de juny del 2023 | Tramès el 18 de juliol del 2023 | Tramès el 28 de març del 2024 |
| 2021 | Tramès el 30 de març del 2021 | Tramès el 7 de juny del 2022 | Tramès el 18 de juliol del 2023 | Tramès el 22 de juny del 2022 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 21 de maig del 2020 | Tramès l'1 de setembre del 2021 | Tramès el 30 de juliol del 2021 | Tramès el 13 d'octubre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 28 de febrer del 2019 | Tramès el 26 d'octubre del 2020 | no consta | Tramès el 6 d'abril del 2021 |
| 2018 | Tramès el 10 d'abril del 2018 | Tramès el 27 de maig del 2019 | no consta | Tramès el 22 d'octubre del 2019 |
| 2017 | Tramès el 31 de maig del 2017 | Tramès el 22 de novembre del 2018 | no consta | Tramès el 7 de gener del 2019 |
| 2016 | Tramès l'1 de juny del 2016 | Tramès el 3 de novembre del 2017 | no consta | Tramès el 12 de març del 2018 |
| 2015 | Tramès el 29 de setembre del 2015 | Tramès el 30 de juny del 2016 | no consta | Tramès el 20 d'octubre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 29 de setembre del 2015 | Tramès el 8 de desembre del 2015En revisió | no consta | Tramès el 18 de desembre del 2015 |
| 2013 | Tramès el 24 de febrer del 2014 | Tramès el 19 de febrer del 2015 | no consta | Tramès el 27 de febrer del 2015 |
| 2012 | Tramès el 15 de juliol del 2013En revisió | Tramès el 25 de juliol del 2013 | no consta | Tramès el 16 d'octubre del 2013 |
| 2011 | Tramès el 12 de setembre del 2012 | Tramès el 8 de gener del 2013 | no consta | Tramès el 4 d'abril del 2013 |
| 2010 | Tramès el 28 de març del 2012En revisió | Tramès el 29 de febrer del 2012 | no consta | Tramès el 13 d'octubre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 26 d'octubre del 2009 | Tramès el 10 de juny del 2011 | no consta | Tramès el 29 de juny del 2011 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
L'1 d'octubre del 2026 la Generalitat tenia reconeguts 222.562 € a l'ajuntament que encara no li havia pagat.
| Concepte | Exercici | Pendent | Estat |
|---|---|---|---|
| Obres del PUOSC | 2026 | 154.853 € | Retingut |
| Fons de Cooperació Local | 2026 | 67.709 € | Retingut |
És el calendari normal de pagaments: la Generalitat reconeix el que toca a cada ens i el paga per terminis al llarg de l'any, i per això a cada relació mensual hi surten centenars d'ajuntaments. Un pagament «retingut» és el que la Generalitat no fa fins que l'ens li enviï la documentació economicofinancera que li falta (Decret 80/2023).
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Relació de l'1 d'octubre del 2026: és una fotografia d'aquell dia, no una sèrie.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 0,556 € per metre cúbic, el 2025Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 0,989 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
- Gestió
- gestió directa, a càrrec de Ajuntament De La Vansa I Fórnols
- Tarifa social
- De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
- Canvi durant el mandat
- Aquí no es pot dir si el preu ha pujat durant el mandat: les tarifes no es revisen des del 2022: que el preu no s'hagi mogut durant el mandat no vol dir que aquest govern hagi decidit no apujar-lo, vol dir que ningú no hi ha tocat
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2022-03-15. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 175 € 20062025: 175 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 343 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 173 € a 175 € (+0,9 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 1
- IBI urbà
- 0,65 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 71,94 €
- Última revisió cadastral
- 1994
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 12.523 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024: 66,6 €
- Per habitant 66,6 € a tocar del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants
- Per regidoria del ple 2.505 € a tocar del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
- Sou de l'alcaldia 12.523 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial entre les 659 alcaldies catalanes amb sou, la del mig cobra 23.040 €
Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 13.567 € a 12.523 € (−7,7 %).
Més detall la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
La plataforma de serveis de contractació pública no publica cap adjudicació d'aquest ajuntament, i per això aquí no hi ha xifres. No vol dir que no contracti res: vol dir que no ho podem llegir d'una font oberta.
Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 0,0 € | 58,2 % |
| 2024 | 0,0 € | 63,2 % |
| 2025 | sense liquidar | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2024: 0,0 €/hab · als 26 de la seva mida, 0,0 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +5,1 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 189 persones. Del 2023 ençà, +9 persones (+5,0 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
187
19982025: 187
el 2025 · el cens en compta 189
Del 2023 al 2025: +6 · als 152 de la seva mida, −3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 21,2 % 20212025: 21,2 % 40 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +4,0 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 15.386 € 20152023: 15.386 € el 560è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 152 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 6,9 % | 20212025: 6,9 % | 14,4 % | +1,9 punts | −0,5 punts |
| De 65 anys o més | 33,9 % | 20212025: 33,9 % | 19,7 % | +2,2 punts | +0,9 punts |
| Edat mitjana | 52,7 anys | 20212025: 52,7 anys | 43,7 anys | −1,4 anys | +0,6 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 2 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 11 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 25 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 187 i al cens 189: 2 persones menys al padró (−1,1 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 40 persones (21,2 %) tenen nacionalitat estrangera i 40 persones (21,2 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 0 persones de diferència. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 5 persones a l'atur registrat a la Vansa i Fórnols.
- Atur registrat 5 novembre del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 6
- Taxa d'atur aproximada 5,9 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 81 de la seva mida, 7,1 % · percentil 30
- Índex socioeconòmic territorial 87,6 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 18.931 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.017 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 31,5 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 7 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 11 persones |
| 2022 | 8 persones |
| 2023 | sense dada |
| 2024 | sense dada |
| 2025 | sense dada |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | — | — |
| Homes | — | — |
| Agricultura | — | — |
| Indústria | 0 | 0,0 % |
| Construcció | 0 | 0,0 % |
| Serveis | — | — |
| Sense feina anterior | 0 | 0,0 % |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
En 18 dels 40 mesos del mandat hi havia menys de cinc persones a l'atur i el SEPE no en dona la xifra. Amb tan poca gent, cada persona mou molt la sèrie.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
La Vansa i Fórnols es regeix per un pla urbanístic de cap al 2015, avui hi ha 1 pis turístic inscrit i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
La Vansa i Fórnols es regeix per unes normes de planejament urbanístic (NPU), aprovades cap al 2015: el 2024 tenien 9 anys.
Les NPU són unes normes que aprova la Generalitat per suplir o completar el pla general d'un municipi.
- Pla general vigent
- NPUNormes de planejament urbanístic
- Antiguitat
- 9 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2015
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- sí
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 1 pis turístic inscrit: 0,53 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 1, amb 6 places: 0,53 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 10,53 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 10,53 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 6el 2024
- Places turístiques en total
- 243128,6 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 111 hotel, 1 càmping, 9 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
Segons l'Observatori del Territori, el 2024 el lloguer equival al 20,4 % dels ingressos. De la hipoteca, la font no en fa la xifra.
- Lloguer sobre els ingressos
- 20,4 %Catalunya, 25,2 %
- Hipoteca sobre els ingressos
- no constaCatalunya, 26,4 %
La xifra de Catalunya hi és com a referència del mateix any, no com a nota.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Habitatge protegit
D'habitatges amb protecció oficial, el 2025 se'n van iniciar 0 i se'n van acabar 0. Des del 2023, l'any de les darreres municipals, 0 iniciats i 0 acabats. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 9iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 9 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. La Vansa i Fórnols no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 214 vehicles domiciliats: 1.138 per cada 1.000 habitants, i 45 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 1.138 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 28
- Turismes 96 511 per 1.000 hab. · el 44,9 % del parc
- Motocicletes 30 160 per 1.000 hab. · el 14,0 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 96 | 44,9 % | 511 |
| Motocicletes | 30 | 14,0 % | 160 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 72 | 33,6 % | 383 |
| Autobusos i altres | 16 | 7,5 % | 85 |
| Total | 214 | 100,0 % | 1.138 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (188 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
Només tenim indexades 2 actes des del juny del 2023. És poc per explicar un mandat sencer.
El seu portal de transparència publica 120 dels 156 apartats que li tocarien (77 %).
Els 7 apartats que hi consten publicats, un per un
- Ordre del dia dels plens 94 %
- Opinions i propostes dels grups municipals 74 %
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 %
- Auditories de comptes 81 %
- Contractes adjudicats i per quin procediment 78 %
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 29 d'octubre del 2024. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
4 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Ordenança de l'espai nòrdic de Tuixent-La Vansa 30 de juliol del 2026
- Ordenança de policia i bon govern (convivència) 30 de juliol del 2026
- Ordenança de l'accés amb vehicle motoritzat a la muntanya i als espais naturals del municipi 30 de juliol del 2026
- Pla de protecció civil 11 de juny del 2024
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?