Ves al contingut
esborrany · dades obertes

Baix Camp · Tarragona

Duesaigües

217 habitants · 13,6 km² · 16 hab./km² · 268 m · duesaigüencs · 5 regidories al ple · Llistes obertes

Governa AD-AM, la llista més votada, amb majoria absoluta.

Noèlia Tarragó Regodesebes Alcaldessa · AD-AM

Duesaigües, entre els 947 municipis de Catalunya

On cau entre els seus

Comparat amb els 152 municipis de 101 a 250 habitants, que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla del mig és la mediana i el punt de coral, aquest municipi.

  1. Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
  2. El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 5,2 % més baix que el 83 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 16,1 %
  3. Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 20 dies més alt que el 72 % dels 147 municipis de la seva mida · mediana 13 dies
  4. Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 181 € més baix que el 58 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 210 €
  5. Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,93 €/m³ més alt que el 52 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 0,90 €/m³
  6. Recollida selectiva2024 · ARC 77,3 % més alt que el 98 % dels municipis de la seva mida · mediana 48,9 %
  7. Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  8. Participació a les municipals2023 · Generalitat 68,7 % més baix que el 77 % dels 152 municipis de la seva mida · mediana 76,0 %
  9. Dones al ple2023 · Generalitat sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  10. Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 15.459 € més baix que el 65 % dels 150 municipis de la seva mida · mediana 16.305 €

Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

  • Regidories en joc 5 es reparteixen el 23 de maig del 2027
  • En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
  • Les té AD-AM 5 de 5 · majoria absoluta
  • Canvis de mans des del 1979 4 en 12 eleccions · entre els 947 →

Aquí es vota diferent. Duesaigües funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.

Estem preparant una brúixola electoral per a Duesaigües: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami.

Qui mana, i com hi va arribar

Noèlia Tarragó Regodesebes: AD-AM · al govern · vots: 100 · 96,2 % · regidories: 5 de 5 Albert Ferré Alberich: AD-AM · al govern · vots: 100 · 96,2 % · regidories: 5 de 5 Jaume Rabascall Vaqué: AD-AM · al govern · vots: 100 · 96,2 % · regidories: 5 de 5 Carles Nogués Martínez: AD-AM · al govern · vots: 100 · 96,2 % · regidories: 5 de 5 AD-AM: 5 de 5 regidories · al govern · vots: 100 · 96,2 %
5 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 3. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar
La lletra petitaCalen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.

Qui seu al ple

5 regidories formen el govern de 5, en coalició de 2 grups: Amb Duesaigües-Acord Municipal (AD-AM), Duesaigües fem poble (DFP-JUNTS).

Amb Duesaigües-Acord Municipal (AD-AM) 4 · al govern

Duesaigües fem poble (DFP-JUNTS) 1 · al govern

La lletra petitaComposició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Les fotografies les publica l'ajuntament al seu portal de transparència (fitxa original); les reproduïm en mida petita i les retirem a la primera petició de la persona. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.

Les alcaldies des del 1979

4 persones han ocupat l'alcaldia de Duesaigües des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Noèlia Tarragó Regodesebes AD - AM 17 de juny del 2023
2019-2023 Noèlia Tarragó Regodesebes (independent) AD - AM 15 de juny del 2019 segons el Ministeri
2015-2019 Jose Llebaria Nolla CiU 13 de juny del 2015 segons el Ministeri
10 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Josep Llebaria Nolla Convergència i Unió 11 de juny del 2011 segons el Ministeri
2007-2011 Sebastià Bondia Borràs fins al 5 d'agost del 2008 CIU 16 de juny del 2007
2007-2011 José Llebaria Nolla segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 5 d'agost del 2008
2003-2007 Sebastià Bondia Borràs ID-FIC 14 de juny del 2003
1999-2003 Sebastià Bondia Borràs CIU 3 de juliol del 1999
1995-1999 Sebastià Bondia Borràs CIU 17 de juny del 1995
1991-1995 Sebastià Bondia Borràs CIU 15 de juny del 1991
1987-1991 Sebastià Bondia Borràs CIU 30 de juny del 1987
1983-1987 Sebastià Bondia Borràs CIU 23 de maig del 1983
1979-1983 Joan Llebaria Sabaté INDEPENDENTS 19 d'abril del 1979

Els mandats que surten dues vegades no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

La lletra petita

Hi ha hagut 4 alternances de força a l'alcaldia, i 4 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 30,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 22,9. Calculat sobre 8 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 13 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 10,6 % dels emesos.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

4 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Indicador2023canvi2025Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 0 € → 0 € sense canvi
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) -3,2 % ↑ 5,2 % +8,4 % el mandat anterior, −36,7 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 27,6 % ↑ 53,9 % +26,3 % el mandat anterior, −38,6 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 413 € ↑ 2.572 € +2.159 € el mandat anterior, −101 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 37,7 % ↑ 39,7 % +2,0 % el mandat anterior, +7,2 %
Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment 9 dies ↑ 20 dies +11 dies

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 369.535 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. No destaca en cap indicador i va endarrerit en 2.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €200 €400 €600 €800 € Tarragó 201520172019202120232025 Deute per habitant: 2015 · 690 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: +690 € · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 584 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: +583 € · +58300 % · respecte al 2015: −106 € · −15 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 791 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: +791 € · respecte al 2016: +207 € · +35 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 670 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: +670 € · respecte al 2017: −121 € · −15 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 227 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: +227 € · respecte al 2018: −443 € · −66 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 111 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: +111 € · respecte al 2019: −116 € · −51 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 43 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: +43 € · respecte al 2020: −68 € · −61 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: −43 € · −100 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre) 0 €250 €500 €750 € Tarragó 2015201920232025 Deute per habitant: 2015 · 690 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: +690 € · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 584 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: +583 € · +58300 % · respecte al 2015: −106 € · −15 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 791 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: +791 € · respecte al 2016: +207 € · +35 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 670 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: +670 € · respecte al 2017: −121 € · −15 % · mandat: Llebaria (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 227 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: +227 € · respecte al 2018: −443 € · −66 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 111 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: +111 € · respecte al 2019: −116 € · −51 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 43 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: +43 € · respecte al 2020: −68 € · −61 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: −43 € · −100 % · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Tarragó (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)
aquest municipi la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
2015690 € 0 €
2016584 € 1 €
2017791 € 0 €
2018670 € 0 €
2019227 € 0 €
2020111 € 0 €
202143 € 0 €
20220 € 0 €
20230 € 0 €
20240 € 0 €
20250 € 0 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Com ha anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaDe l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 101 a 250 habitants
Instal·lacions esportives+634,8 €/hab0,0 €/hab
Escombraries i residus−122,0 €/hab+0,2 €/hab
Vies públiques+104,4 €/hab0,0 €/hab
Aigua potable−55,2 €/hab+34,9 €/hab
Parcs i jardins+26,8 €/hab0,0 €/hab
Enllumenat públic−26,4 €/hab−2,3 €/hab
Clavegueram−22,9 €/hab0,0 €/hab
Òrgans de govern−11,7 €/hab+2,3 €/hab
Els altres 2 programes, amb la mateixa escala
el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 101 a 250 habitants
Serveis socials−8,2 €/hab0,0 €/hab
Escoles d'infantil i primària−0,3 €/hab0,0 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 292 vehicles domiciliats: 1.315 per cada 1.000 habitants, i 60 de cada 100 són turismes.

Mena de vehicle2024del parcper 1.000 hab.
Turismes 174 59,6 % 784
Motocicletes 58 19,9 % 261
Camions, furgonetes i tractors industrials 53 18,2 % 239
Autobusos i altres 7 2,4 % 32
Total 292 100,0 % 1.315

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 2025-11-10, consultat el 2026-09-03. La taxa es fa amb el padró del 2024 (222 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

800 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

La lletra petitaRecaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.

On van

La lletra petitaLiquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
0,925 € per metre cúbic, el 2025 Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
Cànon de l'aigua
0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
1,497 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
Gestió
gestió directa, a càrrec de Ajuntament Duesaigües
Tarifa social
De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
Canvi del 2023 al 2025
+36,2 % de 0,679 € a 0,925 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-06-26. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 170 € a 181 € (+6,6 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim
2,5
IBI urbà
0,73 %
Cotxe de 12-16 CV
99,22 €
Última revisió cadastral
1989
La lletra petitaTipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 10.496 € a 10.684 € (+1,8 %).

La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 2026-08-30.

Què en publica l'ajuntament

Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.

Què publica aquest ajuntament de cada regidoria
Del que cobren els electesRegidories
Publica una xifra de retribució 5 de 5
Diu si en cobra d'altres administracions 5 de 5
Publica les dietes cap
Publica les indemnitzacions cap
Publica la declaració de béns 5 de 5

D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.

La lletra petitaConsultat el 2026-08-29 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.

Qui té un càrrec en un altre ens

Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.

De la Consell Comarcal del Baix Camp: Consell Comarcal del Baix Camp publica els seus càrrecs electes però no cap retribució (Consell Comarcal del Baix Camp).

Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.

La lletra petitaA tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 2026-08-29.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.

La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.

La lletra petitaFont: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
2023122,0 €71,3 %
20240,0 €77,3 %
20250,0 €—
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. «liquidacio: false» vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 4 vegades en 12 eleccions.

  • ERC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
  • PP
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
5AD-AM
  • AD-AM 5
2019
4AD - AM 1DF P-JUNTS
  • AD - AM 4
  • DF P-JUNTS 1
2015
4CiU 1PP
  • CiU 4
  • PP 1
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns. La darrera elecció amb dades aquí és la del 2019; les del 2023 encara no hi són.

El 2019 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 168 dels 189 electors (1 en blanc, 7 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Noèlia Tarragó Regodesebes AD - AM 111 sí
Albert Ferré Alberich AD - AM 79 sí
Carles Nogués Martínez AD - AM 71 sí
Jaume Rabascall Vaqué AD - AM 64 sí
Jose Maria Bondia Borras DFP-JUNTS 63 sí
Joan Jordi Ciurana Nolla DFP-JUNTS 53 no
Joan Rabascall Ros DFP-JUNTS 52 no
Patricia Llebaria Consuegra DFP-JUNTS 36 no
Enriqueta Sedó Pedrola AD - AM 32 no
Josep Pedrola Rofes DFP-JUNTS 31 no
María Pilar Cornellà Marti PP 24 no

Les anteriors

2015 · 5 regidories, 6 persones

El 2015 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 133 dels 191 electors (11 en blanc, 17 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jose Llebaria Nolla CiU 69 sí
Noelia Pedrola Doce CiU 67 sí
Jorge De Haro Cañada CiU 66 sí
Merce Rosa Alamon Beas CiU 66 sí
Daniel Costa Villa CiU 63 sí
Mª Pilar Cornella Marti PP 18 no
2011 · 5 regidories, 9 persones

El 2011 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 173 dels 198 electors (2 en blanc, 7 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Josep Llebaria Nolla CiU 92 sí
Joan Ros Rofes CiU 91 sí
Noèlia Tarragó Regodesebes PM 87 sí
Raül Ferré Castellanos CiU 78 sí
M. Pilar Mestrich Cuevas CiU 75 sí
Cosme Rius Molina CiU 74 no
Micoia Rabassa Bonet PM 64 no
Juana Maria Sales Llauradó PM 49 no
Pilar Cornella Marti P.P. 8 no
2007 · 5 regidories, 7 persones

El 2007 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 149 dels 198 electors (15 en blanc, 6 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Sebastia Bondia Borras CIU 93 sí
Maria Pilar Mestrich Cuev As CIU 90 sí
Jose Llebaria Nolla CIU 87 sí
Raul Ferre Castellanos CIU 84 sí
Jorge de Haro Cañada CIU 81 sí
Judith Ceperos Santos PSC-PM 9 no
Alejandro Lopez Cornella PP 5 no
2003 · 5 regidories, 10 persones

El 2003 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 166 dels 187 electors (7 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Esteve Camarasa Cardona ID-FIC 89 sí
Sebastia Bondia Borras ID-FIC 89 sí
Raul Ferre Castellanos ID-FIC 87 sí
Maria Pilar Mestrich Cuev As ID-FIC 85 sí
Joan Baptista Rabascall R Os CIU 69 sí
Daniel Costa Villa CIU 64 no
Josep Joan Salvado Pamies CIU 61 no
Joan Ros Escolar CIU 54 no
Jordi Villalta Llado CIU 27 no
Montserrat Tarrago Casami Tjana PP 1 no
1999 · 5 regidories, 7 persones

El 1999 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 121 dels 182 electors (17 en blanc, 10 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Sebastia Bondia Borras CIU 73 sí
Francisco Aragones Rabasc All (independiente) CIU 69 sí
Jose Llebaria Nolla (inde Pendiente) CIU 67 sí
Jose Aragones Rofes (inde Pendiente) CIU 53 sí
Ramon Tost i Barcelo (ind Ependiente) CIU 52 sí
Jaume del Valle i Macia INDEP 5 no
Andres Albesa Abadal FIC 1 no
1995 · 5 regidories, 11 persones

El 1995 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 166 dels 185 electors (3 en blanc, 4 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Sebastian Bondia Borras (cdc) CIU 99 sí
Cosme Rius Grau (udc) CIU 75 sí
Josep Llebaria Nolla (in Dependent) CIU 74 sí
Joan-Jordi Ciurana Nolla ID 70 sí
Joan-Bautista Rabascall R Os ID 67 sí
Josep Aragones Ros (inde Pendent) CIU 64 no
Juan M.. Mestre Prades ( Independent) CIU 63 no
Jordi Rofes Olive ID 62 no
Enric Pedrola Rofes ID 47 no
Maria Teresa Olive Avila (erc) ERC 3 no
Valentin Rodriguez Bonill O PSC-PSOE 2 no
1991 · 5 regidories, 10 persones

El 1991 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 157 dels 171 electors (2 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Sebastian Bondia Borras CIU 100 sí
Jose Llebaria Nolla CIU 92 sí
Cosme Rius Grau CIU 85 sí
Daniel Costa Villa CIU 85 sí
Arturo Rofes Olive CIU 74 sí
Francisco Fernandez Herna Ndez PSC-PSOE 42 no
Jorge Rabascall Rosello PSC-PSOE 42 no
Juan Tarrago Tarrago PSC-PSOE 41 no
Francisco de Haro Orive PSC-PSOE 38 no
M Araceli Mestre Valero PSC-PSOE 18 no
1987 · 5 regidories, 5 persones

El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 108 dels 172 electors (3 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Sebastian Bondia Borras CIU 98 sí
Cosme Rius Grau CIU 82 sí
Jose Cabre Soberana CIU 72 sí
Arturo Rofes Olive CIU 67 sí
Silvia Rofes Puig CIU 67 sí
1983 · 5 regidories, 5 persones

El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 87 dels 165 electors (6 en blanc, 4 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jose Llevaria Nolla CIU 72 sí
Natividad Mestres Rabascall CIU 68 sí
Sebastian Bondia Borras CIU 68 sí
Jorge Rofes Garcia CIU 43 sí
Jose Mª Tarragona Pardo CIU 40 sí

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1983-2019, consultats el 2026-09-03. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 152 municipis de 101 a 250 habitants
aquest municipi, 68,7 %
  • El més baix 49,7 %
  • La mediana del grup el municipi del mig76,0 %
  • El més alt 100,0 %

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 179 persones i hi van votar 123, el 68,7 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 18,5 %: el màxim va ser el del 2007 (198) i el mínim el del 1979 (151). La participació més alta va ser la del 1991 (91,8 %) i la més baixa la del 1983 (52,7 %).

Les xifres, elecció a elecció
EleccióCensVotantsParticipacióMediana dels de la seva midaEn blanc
197915111676,8 %60,8 %0
19831658752,7 %61,8 %6
198717210862,8 %65,1 %2
199117115791,8 %67,7 %2
199518516689,7 %79,0 %3
199918212166,5 %76,6 %17
200318716688,8 %80,2 %0
200719814975,3 %81,7 %15
201119817387,4 %77,2 %2
201519113369,6 %76,8 %11
201918916888,9 %83,3 %1
202317912368,7 %75,9 %4

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 2026-09-03. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 219 persones. Del 2023 ençà, −7 persones (−3,1 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

Les edats, el 2025: el pes de cada tram sobre la població censada
EdatAquíDes del 2021A tot CatalunyaDel 2023 al 2025Als 152 de la seva mida
De 0 a 15 anys 7,8 % 14,4 % −3,3 punts −0,5 punts
De 65 anys o més 31,5 % 19,7 % +6,7 punts +0,9 punts
Edat mitjana 50,8 anys 43,7 anys +2,8 anys +0,6 anys

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 0 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 12 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 51 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 217 i al cens 219: 2 persones menys al padró (−0,9 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 27 persones (12,3 %) tenen nacionalitat estrangera i 38 persones (17,4 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 11 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Dones i homes

La lletra petitaLa mediana del grup es calcula només amb els municipis dels quals tenim la llista d'electes sencera, i per això aquest no hi entra ni s'hi compara. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Nascuts aquí, segons Wikidata

Wikidata hi situa 2 persones nascudes, i són aquestes.

D'on surt el retrat

Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q537265.

Què en sabem i què no

Tenim indexades 25 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 28 de maig del 2025.

El seu portal de transparència publica 117 dels 157 apartats que li tocarien (75 %).

Els 5 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2024
  • Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2024
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Contractes adjudicats i per quin procediment 78 % actualitzat el 2024
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 18 de desembre del 2024. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.

10 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:

La lletra petitaFonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitLes actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.