Ves al contingut
esborrany · dades obertes
← Observatori municipal

Tots per l'Empordà

Tots per l'Empordà · federació d'àmbit comarcal

Tots per l'Empordà té 7 alcaldies, 81 regidories i governa 33.200 habitants de Catalunya.

On és, als 947

Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.

Agullana: 1 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 21,1 % dels votsAlbanyà: s'hi va presentar sense treure cap regidoria · 21,6 % dels votsBegur: 2 de 11 regidories, sense l'alcaldia · 19,5 % dels votsla Bisbal d'Empordà: 2 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 10,3 % dels votsCabanes: 3 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 39,0 % dels votsCalonge i Sant Antoni: 1 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 5,3 % dels votsCastell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró: 1 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 8,4 % dels votsCastelló d'Empúries: 4 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 20,0 % dels votsel Catllar: 2 de 11 regidories, sense l'alcaldia · 14,4 % dels votsCorçà: hi té l'alcaldia, amb 6 de 9 regidories · 67,7 % dels votsDarnius: hi té l'alcaldia, amb 5 de 7 regidories · 63,2 % dels votsFigueres: s'hi va presentar sense treure cap regidoria · 4,8 % dels votsGualta: hi té l'alcaldia, amb 4 de 7 regidories · 55,7 % dels votsLlançà: 3 de 11 regidories, sense l'alcaldia · 23,2 % dels votsMaçanet de Cabrenys: 2 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 30,7 % dels votsPalafrugell: 2 de 21 regidories, sense l'alcaldia · 10,3 % dels votsPalamós: 4 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 22,3 % dels votsPalau-sator: 2 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 35,0 % dels votsPalau-saverdera: hi té l'alcaldia, amb 4 de 9 regidories · 40,4 % dels votsRiumors: hi té l'alcaldia, amb 4 de 5 regidories · 66,4 % dels votsRoses: 2 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 9,8 % dels votsSant Feliu de Guíxols: hi té l'alcaldia, amb 10 de 21 regidories · 41,5 % dels votsSanta Cristina d'Aro: hi té l'alcaldia, amb 7 de 13 regidories · 42,3 % dels votsTerrades: 1 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 18,8 % dels votsTorroella de Montgrí: 2 de 17 regidories, sense l'alcaldia · 13,2 % dels votsUllastret: s'hi va presentar sense treure cap regidoria · 14,4 % dels votsVilabertran: 1 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 16,3 % dels votsVilafant: 3 de 13 regidories, sense l'alcaldia · 20,9 % dels votsVilamalla: 3 de 9 regidories, sense l'alcaldia · 37,9 % dels vots
  • 7 amb l'alcaldia
  • 19 amb regidories i sense alcaldia
  • 921 on no hi té representació

Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.

  • menys del 10,3 %
  • del 10,3 % al 19,5 %
  • del 19,5 % al 23,2 %
  • del 23,2 % al 41,5 %
  • 41,5 % o més
  • no s'hi va presentar

On més pesa: Corçà (67,7 %), Riumors (66,4 %), Darnius (63,2 %), Gualta (55,7 %), Santa Cristina d'Aro (42,3 %).

S'hi va presentar a 29 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 21,1 %. Els talls són quintils d'aquests 29: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.

Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.

Com li ha anat des del 1979

Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.

Alcaldies, mandat a mandat

0246 19791991200320152023 0246 1979199520112023
Tots per l'Empordà · alcaldies a tot Catalunya
AnyTots per l'Empordà · alcaldies a tot Catalunya
19790
19830
19870
19910
19950
19990
20030
20070
20110
20150
20191
20237

Població governada, elecció a elecció

010.00020.00030.000 2011201520192023 010.00020.00030.000 2011201520192023
Tots per l'Empordà · habitants dels municipis que governa
AnyTots per l'Empordà · habitants dels municipis que governa
20110
20150
20191.267
202332.415

Font: resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979, Consorci AOC (3539f7e6); població governada, padró de cada any, Generalitat (6nei-4b44).

Les xifres de cada convocatòria
Regidories, part del total català, alcaldies i municipis guanyats per Tots per l'Empordà a cada elecció municipal del 1979 al 2023
EleccióRegidoriesDe totes les de Catalunya AlcaldiesMunicipis guanyats
1979 0
1983 0
1987 0
1991 0
1995 0
1999 0
2003 0
2007 0
2011 0
2015 0
2019 1
2023 7

Població governada

Alcaldies, habitants d'aquells municipis i part de la població de Catalunya que governava Tots per l'Empordà a cada convocatòria amb padró
EleccióAlcaldiesHabitants governats De tot Catalunya
2011 0 0 0,0 %
2015 0 0 0,0 %
2019 1 1.267 0,0 %
2023 7 32.415 0,4 %

Un guionet no és un zero.

De les regidories anteriors al 2023 no en tenim sèrie: el conjunt del 1979 ençà compta aquesta marca dins de les llistes locals i al 2023 només li'n troba 0 de les 81 que va treure.

La lletra petita

La columna d'alcaldies del 2023 és la mateixa llista que hi ha més avall, comptada municipi a municipi amb les sigles de cada candidatura; les dels mandats anteriors surten de l'historial d'alcaldes, que només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Són dues maneres de comptar i per això es diuen. «Municipis guanyats» són on va ser la força més votada, que no és el mateix que governar-hi: l'alcaldia la vota el ple.

Cada any amb la població d'aquell any. Els habitants són els del padró de l'any de cada elecció, no els d'avui: amb la població d'ara, un mandat de fa deu anys sortiria inflat amb gent que encara no hi vivia —Catalunya ha passat de 7.508.106 empadronats el 2015 a 8.146.265 el 2025. Per això aquesta sèrie comença el 2011 i no el 1979, que és on comencen les altres dues d'aquesta pàgina: el padró que hem ingerit de l'Idescat no va més enrere, i dibuixar els anys anteriors voldria dir posar-hi una població inventada. La xifra gran de dalt de tot d'aquesta pàgina és una altra cosa: és el padró del 2025, el més recent, aplicat als municipis que la marca governa ara.

On mana

Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.

Cada fila porta a dos llocs: el nom del municipi, a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble —què hi va treure, qui la representa al ple i si hi va caldre pacte—, i la cara, a la fitxa de qui hi mana. 5 d'aquestes alcaldies surten d'una llista que tota sola ja tenia la majoria absoluta; les altres 2 van necessitar un pacte, o com a mínim que algú s'abstingués.

La gent que el vota i la gent que governa

Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.

Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.

Què cobren les seves alcaldies

L'inventari del Ministeri publica, per a cada ajuntament, una sola xifra anual per a l'alcaldia. Aquella xifra no és un sou: hi entren la retribució del càrrec i les assistències a plens i comissions, que es cobren per sessió i no cada mes.

Amb 4 alcaldies amb import comunicat, una mediana no diria res d'aquesta marca: seria la xifra d'una persona o dues. Les tens una per una a la fitxa de cada municipi.

No hi ha cap tram de població on aquesta marca tingui prou alcaldies amb import comunicat per poder-la comparar amb les altres sense que la comparació digui la mida dels pobles en comptes del partit.

Font: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. La xifra és la que l'ajuntament comunica al Ministeri, no la que hem calculat nosaltres; el que és nostre és agrupar-la per marca i per tram. Les regidories no hi entren: aquelles files no porten nom i no es poden atribuir a cap persona ni a cap llista.

La renda dels pobles que governa

La renda no la decideix l'ajuntament. És el context on aquesta marca ha governat, no un resultat seu: depèn de qui viu en aquells pobles, de què hi treballa i de com va l'economia. I la sèrie de l'INE s'acaba el 2023, l'any en què es van constituir aquests ajuntaments: no hi ha cap dada posterior a les eleccions.

Entre els seus, va de 13.772 € a Sant Feliu de Guíxols fins a 17.273 € a Santa Cristina d'Aro: la mediana d'una marca amb alcaldies a mig Catalunya amaga una distància que la xifra sola no deixa veure.

0 de les seves 7 alcaldies no hi surten: l'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits, i un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. La mediana és per municipi i no per persona —diu com és el poble típic on mana aquesta marca, no quant guanya de mitjana qui hi viu—, i barrejar-ho faria que una capital arrossegués vint pobles.

Font: INE, Atles de distribució de renda de les llars, sèrie 2015-2023.

Els altres partits

No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.

D'on surt tot això

Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.