Com funcionen les municipals del 2027

El calendari

Data prevista segons la LOREG. Les dates surten dels terminis de la llei electoral, comptats des del dia de votar. Seran oficials quan el decret de convocatòria surti al BOE, previsiblement el 30 de març del 2027.

1. dimecres 30 de desembre del 2026

   Últim dia per als ciutadans de la UE

   Qui és d'un altre país de la Unió Europea i vol votar aquí ha d'haver dit a l'INE que vol votar a Espanya. Si ja ho havia fet en unes altres municipals, no cal repetir-ho.

   INE, Oficina del Cens Electoral

2. dimarts 30 de març del 2027

   Les eleccions es convoquen

   El decret es signa el dia abans (29 de març del 2027) i surt al BOE: des d'aquest dia comencen a comptar tots els terminis.

   LOREG, art. 42.3

3. del 30 de març del 2027 al 13 de maig del 2027

   Es pot demanar el vot per correu

   Des del dia de la convocatòria fins al desè dia abans de votar, a qualsevol oficina de Correos.

   LOREG, art. 72

4. del 5 al 12 d'abril del 2027

   Consulta del cens

   Durant vuit dies l'ajuntament ensenya les llistes del cens electoral. És el moment de comprovar que hi ets i, si no, de reclamar-ho.

   LOREG, art. 39

5. del 14 al 19 d'abril del 2027

   Es presenten les candidatures

   Els partits, les coalicions i les agrupacions d'electors entreguen les seves llistes a la Junta Electoral de Zona.

   LOREG, art. 45

6. dilluns 26 d'abril del 2027

   Es proclamen les candidatures

   La Junta Electoral diu quines llistes s'han acceptat; l'endemà es publiquen. A partir d'aquí ja se sap qui es presenta a cada poble.

   LOREG, art. 47

7. del 7 al 21 de maig del 2027

   Campanya electoral

   Quinze dies de mítings, cartells i propaganda. S'acaba a mitjanit de la nit del divendres al dissabte.

   LOREG, art. 51

8. dimecres 19 de maig del 2027

   Últim dia per enviar el vot per correu

   El sobre s'ha de lliurar a Correos, certificat, abans del tercer dia previ a les eleccions.

   LOREG, art. 73

9. dissabte 22 de maig del 2027

   Jornada de reflexió

   No hi pot haver propaganda ni actes de campanya.

   LOREG, art. 53

10. diumenge 23 de maig del 2027

    Eleccions municipals

    Es vota de 9 a 20 h al col·legi electoral que et toca. Aquella mateixa nit ja se sap quantes regidories té cada llista.

    LOREG, art. 42.3 i 84

11. dissabte 12 de juny del 2027

    Es constitueixen els ajuntaments i es tria l'alcaldia

    El ple nou pren possessió i, en la mateixa sessió, elegeix l'alcalde o l'alcaldessa. Si hi ha un recurs contra els resultats, es fa el dia 40è.

    LOREG, art. 195 i 196

Qui pot votar

Per votar cal ser al cens electoral del municipi, i el cens surt del padró: si hi estàs empadronat i el 23 de maig del 2027 tens 18 anys o més, hi ets. No cal fer res més si:

• Tens la nacionalitat espanyola. Entres al cens automàticament quan t'empadrones.
• Ets d'un altre país de la Unió Europea. Has de dir a l'INE que vols votar a Espanya, per internet amb Cl@ve o a l'ajuntament. El termini per al 2027 acaba el 30 de desembre del 2026. Si ja ho vas fer per a unes altres municipals, continues inscrit.
• Ets d'un país amb conveni amb Espanya: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sud, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit, Trinitat i Tobago i Xile. Cal residència legal de cinc anys (tres per al Regne Unit i Noruega) i demanar l'alta al cens a l'ajuntament. El 2023 el termini va ser de l'1 de desembre al 15 de gener; el del 2027 el publica l'INE.

El cens que compta és el tancat l'1 de gener del 2027 (data prevista segons la LOREG): si canvies de municipi després, és probable que votis on eres abans. Del 5 al 12 d'abril del 2027 pots consultar-lo a l'ajuntament o a la web de l'INE, i reclamar si hi ha un error.

Si aquell dia no hi seràs: el vot per correu

1. Demana'l fins al 13 de maig del 2027. En persona, amb el DNI, a qualsevol oficina de Correos. Si una malaltia t'ho impedeix, pot anar-hi una altra persona amb un certificat mèdic oficial i una autorització davant de notari.
2. Rebràs les paperetes a casa. L'Oficina del Cens Electoral t'envia per correu certificat el certificat, les paperetes i els sobres a l'adreça que hagis donat, i les has de recollir tu, amb el DNI.
3. Envia el vot fins al 19 de maig del 2027. Per correu certificat, des de qualsevol oficina de Correos; no cal segell. Un cop demanat el vot per correu, ja no pots votar a la mesa.

Si vius a l'estranger

Si hi vius de manera permanent i estàs inscrit al cens de residents a l'estranger (el CERA), no pots votar a les municipals: des del 2011 la llei demana ser al cens de residents a Espanya (LOREG, art. 2.3). Pots votar a les generals, a les europees i al Parlament. Si només hi ets uns mesos i continues empadronat aquí, sí que pots: per correu.

Vols saber quanta gent hi ha al cens del teu municipi i quanta va votar el 2023? És a la fitxa de cada municipi, amb la participació de totes les municipals des del 1979. Els 947 municipis.

Com es reparteixen les regidories

Cada municipi tria el seu ple, i el nombre de regidories no el decideix l'ajuntament: el fixa la llei segons els habitants del padró.

Per exemple: 150.000 habitants, 27; 250.000 habitants, 27; 1.700.000 habitants, 43. El nombre és sempre senar perquè al ple no hi pugui haver empats de meitat i meitat.

Als municipis de més de 250 habitants, llistes tancades

Votes una llista sencera: una candidatura amb els noms en un ordre que no es pot tocar. Si ratlles, afegeixes o canvies l'ordre dels noms, el vot és nul. Un sobre buit és un vot en blanc, i compta com a vot vàlid.

Les regidories es reparteixen amb la llei d'Hondt, en dos passos:

1. La barrera del 5 %. Les llistes que no arriben al 5 % dels vots vàlids, comptant-hi els vots en blanc, queden fora.
2. Les divisions. Els vots de cada llista que queda es divideixen per 1, 2, 3… i les regidories van, una a una, als quocients més grans.

Un exemple, pas a pas

Un poble de 600 habitants tria 7 regidories. Hi ha 800 vots vàlids: els de quatre candidatures i 20 en blanc. La barrera és el 5 % de 800, és a dir, 40 vots.

Les 7 cel·les marcades són els 7 quocients més grans, i cada una és una regidoria. La A (43 % dels vots) i la B (33 %) treuen 3 regidories cadascuna: l'última se l'endú la B perquè el seu quocient (86,7) passa per poc el següent de la A (85). La D, amb el 4 %, no arriba al 5 % i no entra al repartiment. Cap no arriba a la majoria absoluta, que són 4 de 7: l'alcaldia dependrà de com votin els regidors.

Als municipis de fins a 250 habitants, llistes obertes

Aquí no es vota una llista, es voten persones. Cada candidatura presenta fins a 3 noms (fins a 100 habitants) o fins a 5 (de 101 a 250), i a la papereta pots marcar fins a 2 noms o fins a 4, de la candidatura que vulguis o de diverses. Surten elegides les persones amb més vots, siguin de la llista que siguin; si n'hi ha d'empatades, es fa un sorteig.

Alguns municipis molt petits funcionen en consell obert: s'elegeix directament l'alcaldia, i les decisions del ple les pren l'assemblea de veïns. El 2023 n'hi va haver 5: Castell de l'Areny, Fígols, Gisclareny, la Quar i Senan.

A la fitxa dels municipis de llista oberta hi ha la taula «Aquí es vota persones», amb els vots de cada candidat a les darreres eleccions.

Com es tria l'alcaldia

L'alcaldia no es vota a la papereta. La trien els regidors el dia que es constitueix el ple nou, el vintè dia després de les eleccions: el dissabte 12 de juny del 2027 (data prevista; si hi ha un recurs contra els resultats, el dia 40è).

1. Hi poden optar els caps de llista, el primer nom de cada candidatura que ha tret regidories.
2. Si un té els vots de la majoria absoluta del ple, la meitat més un dels regidors, és elegit.
3. Si no n'hi ha cap, és alcalde o alcaldessa el cap de la llista que ha tret més vots al municipi. Si dues empaten, es fa un sorteig.

Al poble de l'exemple, cap llista no té 4 regidories de 7. Si la B i la C voten juntes el cap de la B, en sumen 4 i l'alcaldia és seva. Si ningú no arriba a 4, l'alcaldia és del cap de la A, perquè és la llista més votada.

Als municipis de llista oberta pot ser candidat qualsevol regidor, i si cap no té la majoria absoluta, l'alcaldia és del regidor que va treure més vots. En consell obert, l'alcaldia la voten directament els veïns.

Com pot canviar l'alcaldia a mig mandat

• Moció de censura. La majoria absoluta del ple signa un escrit amb un altre candidat, i el ple el vota el desè dia hàbil després de registrar-lo. Si els firmants són de la llista de l'alcaldia, en calen més. Cada regidor en pot signar només una en tot el mandat.
• Qüestió de confiança. Quan el ple rebutja el pressupost, les ordenances fiscals, el reglament orgànic o el planejament general, l'alcaldia pot lligar-hi el càrrec. Si torna a no sortir, cessa i el ple en tria una altra. Amb el pressupost és diferent: només cessa si en un mes prospera una moció de censura.
• Renúncia, mort o inhabilitació. El ple torna a triar l'alcaldia amb les mateixes regles del primer dia, i a la llista de qui la tenia fa de cap de llista el nom següent.

A cada fitxa de municipi hi ha qui ha tingut l'alcaldia des del 1979 i quan ha canviat. Als rànquings, quants anys fa que la mateixa força la té a cada municipi.

I al teu municipi, què hi passa?

• A la fitxa hi ha quantes regidories té el ple, qui hi governa i, a l'apartat «Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027», què es decideix a les properes eleccions.
• El mapa: qui té l'alcaldia a cada municipi, d'un cop d'ull.
• Els rànquings: per exemple, on es va decidir el ple per menys vots el 2023.
• Els partits: quantes alcaldies té cadascun, i on.

Preguntes ràpides

Quan són les properes eleccions municipals a Catalunya?

El diumenge 23 de maig del 2027. La llei les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys, i es vota alhora als 947 municipis.

Font: LOREG, article 42.3.

Puc votar a les municipals si no tinc la nacionalitat espanyola?

Sí, si estàs empadronat al municipi i ets d'un altre país de la Unió Europea o d'un país amb conveni (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sud, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit, Trinitat i Tobago i Xile), i has demanat d'entrar al cens electoral. Per als ciutadans de la UE el termini acaba el 30 de desembre del 2026; els dels països amb conveni també han de portar uns anys de residència legal (cinc, o tres per al Regne Unit i Noruega).

Font: INE, Oficina del Cens Electoral.

Com es vota per correu a les municipals del 2027?

Es demana en persona a qualsevol oficina de Correos, amb el DNI, fins al 13 de maig del 2027. Les paperetes arriben a casa, i el vot s'ha d'enviar per correu certificat fins al 19 de maig del 2027.

Font: LOREG, articles 72 i 73, dates previstes segons la LOREG.

Quantes regidories té el meu ajuntament?

Depèn dels habitants: 3 fins a 100, 5 fins a 250, 7 fins a 1.000 i així fins a 25 entre 50.001 i 100.000; per sobre, una més per cada 100.000 habitants o fracció, i sempre un nombre senar. Ho diu la llei, no l'ajuntament.

Font: LOREG, article 179.

Qui tria l'alcalde o l'alcaldessa?

Els regidors, el dia que es constitueix el ple nou (el 12 de juny del 2027 si no hi ha recursos). Si un cap de llista té els vots de la majoria absoluta, és elegit; si no, ho és el cap de la llista més votada.

Font: LOREG, articles 195 i 196, dates previstes segons la LOREG.

Puc votar a les municipals si visc a l'estranger?

Si hi vius de manera permanent i estàs inscrit al cens de residents a l'estranger (CERA), no: per a les municipals cal ser al cens de residents a Espanya. Si només hi ets temporalment i continues empadronat aquí, pots votar per correu.

Font: LOREG, articles 2.3 i 74.