Ves al contingut
Dades obertes · beta

Pallars Sobirà · Lleida

Farrera

118 habitants · 63,4 km² · 1,9 hab./km² · 1.294 m · farrerencs · 5 regidories al ple · Llistes obertes

Governa ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL, la llista més votada, amb majoria absoluta.

Joan Caselles Juanbaro Alcaldia · ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL

Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat

  • 1979-1983: Manuel Ros Garreta (INDEPENDENTS)
  • 1983-1987: Manuel Ros Garreta (CIU)
  • 1987-1991: Manuel Ros Garreta (CIU)
  • 1991-1995: Jordi Caselles Juanbaró (INDEPENDENTS)
  • 1995-1999: Jordi Caselles Juanbaró (CIU)
  • 1999-2003: Jordi Caselles Juanbaró (CIU)
  • 2003-2007: Jordi Caselles Juanbaró (CIU)
  • 2007-2011: Jordi Caselles Juanbaró (AEIMF)
  • 2011-2015: Jordi Caselles Juanbaró (Convergència i Unió)
  • 2015-2019: Santiago Isús Carrera (CiU)
  • 2019-2023: Angel Bringué Garreta (ERC-FM-AM)
  • 2023-2027: Joan Caselles Juanbaro (ERC-AM)
Farrera, entre els 947 municipis de Catalunya

En 30 segons

On cau entre els seus

Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.

  1. El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 14,3 % més baix que 86 de 152 · el del mig, 16,1 %
  2. Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 29 dies més alt que 133 de 147 · el del mig, 13 dies
  3. Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 88 € més baix que 145 de 152 · el del mig, 210 €
  4. Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,35 €/m³ més baix que 132 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
  1. Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
  2. Recollida selectiva2024 · ARC 39,8 % més baix que el 71 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
  3. Licitacions amb una sola ofertaPSCP sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
  4. Participació a les municipals2023 · Generalitat 90,7 % més alt que 145 de 152 · el del mig, 76,0 %
  5. Dones al ple2023 · Generalitat 20 % més baix que 120 de 152 · el del mig, 40 %
  6. Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 14.843 € més baix que 111 de 150 · el del mig, 16.305 €

Compara els veïns per

Quant deuen els ajuntaments veïns de Farrera

Farrera toca de terme amb 5 municipis. A Farrera, 0 €.

Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Farrera

Farrera toca de terme amb 5 municipis. A Farrera, 88 €.

Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quanta gent va votar als municipis veïns de Farrera

Farrera toca de terme amb 5 municipis. A Farrera, 90,7 %.

Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

Aquí es vota diferent. Farrera funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.

Estem preparant una brúixola electoral per a Farrera: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 118 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.

Qui mana

Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.

El ple, i com s'hi va arribar

Joan Caselles Juanbaro: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL · al govern · vots: 36 · 54,5 % · regidories: 3 de 5 Marc Casal Boneta: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL · al govern · vots: 36 · 54,5 % · regidories: 3 de 5 Mireia Puigmartí Porta: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL · al govern · vots: 36 · 54,5 % · regidories: 3 de 5 JUNTS PER TOTS CM: 2 de 5 regidories · vots: 28 · 42,4 % JUNTS PER TOTS CM: 2 de 5 regidories · vots: 28 · 42,4 %
5 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 3. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar

Qui seu al ple

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL 3

Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita

Les alcaldies des del 1979

4 persones han ocupat l'alcaldia de Farrera des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Joan Caselles Juanbaro ERC-AM 17 de juny del 2023
2019-2023 Angel Bringué Garreta ERC-FM-AM 15 de juny del 2019 segons el Ministeri
2015-2019 Santiago Isús Carrera CiU 13 de juny del 2015 segons el Ministeri
9 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Jordi Caselles Juanbaró Convergència i Unió 11 de juny del 2011 segons el Ministeri
2007-2011 Jordi Caselles Juanbaró AEIMF 16 de juny del 2007
2003-2007 Jordi Caselles Juanbaró CIU 14 de juny del 2003
1999-2003 Jordi Caselles Juanbaró CIU 3 de juliol del 1999
1995-1999 Jordi Caselles Juanbaró CIU 17 de juny del 1995
1991-1995 Jordi Caselles Juanbaró INDEPENDENTS 15 de juny del 1991
1987-1991 Manuel Ros Garreta CIU 30 de juny del 1987
1983-1987 Manuel Ros Garreta CIU 23 de maig del 1983
1979-1983 Manuel Ros Garreta INDEPENDENTS 19 d'abril del 1979

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

  • Fa que mana ERC-AM 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
  • La mateixa persona 3 anys Joan Caselles Juanbaro
  • Nuls i en blanc 4,1 % 4 vots del 2023
La lletra petita

Hi ha hagut 6 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 13,3 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 6 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 4 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 4,1 % dels emesos.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

5 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

La lletra petitaCalen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.
La lletra petitaComposició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.

Per sobre de l'ajuntament

Dos governs més fan feina per a Farrera i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

19 escons · President: Carlos L. Isús Castellarnau

Diputació de Lleida

25 escons · President: Joan Talarn Gilabert

La Diputació li va concedir 34.616 € el 2025 (293 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.

Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.

Com han anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaDe l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 101 a 250 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 101 a 250 habitants
Aigua potable+1618,0 €/hab+34,9 €/hab
Vies públiques+1329,9 €/hab0,0 €/hab
Serveis socials−165,7 €/hab0,0 €/hab
Enllumenat públic+29,0 €/hab−2,3 €/hab
Òrgans de govern+3,5 €/hab+2,3 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.

Quan algú demana informació i no li la donen

Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.

Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt 2 reclamacions contra l'Ajuntament de Farrera. La GAIP en va estimar 2, del tot o en part (100,0 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.

Com van acabar: 2 estimades del tot.

Qui reclamava: 1 particular i 1 entitat o fundació.

Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (2).

2 són de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.

En un municipi de 118 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.

Les 2 més recents, de qualsevol mandat
ReclamadaTemaCom va acabarResolució
Protecció d'animals Estimada 2152/2025
Protecció d'animals Estimada 0620/2024

A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.

Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.

Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 6 vegades en 12 eleccions.

  • ERC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
3ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL 2JUNTS PER TOTS CM
  • ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL 3
  • JUNTS PER TOTS CM 2
2019
3ERC-FM-AM 2JxCAT-JUNTS
  • ERC-FM-AM 3
  • JxCAT-JUNTS 2
2015
3CiU 2ERC-AM
  • CiU 3
  • ERC-AM 2
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.

El 2023 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 97 dels 107 electors (4 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Joan Caselles Juanbaro ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI - A 43 sí
Marc Casal Boneta ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI - A 41 sí
Santiago Isus Carrera JUNTS PER TOTS CM 33 sí
Mireia Puigmartí Porta ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI - A 31 sí
Daniel Loughlin Rapalino JUNTS PER TOTS CM 30 sí
Carme Abella Revenga ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI - A 29 no
Jacinto Mauri Carrabina JUNTS PER TOTS CM 28 no
Antonia Puyals Ros JUNTS PER TOTS CM 22 no
Pedro Garcia Centeno COMPROMÍS X FARRERA - CANDIDATURA DE PROGRÉS 2 no

Les anteriors

2019 · 5 regidories, 8 persones

El 2019 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 79 dels 97 electors.

PersonaCandidaturaVotsElegida
Angel Bringué Garreta ERC-FM-AM 47 sí
Santi Isús Carrera JUNTS 43 sí
Marc Casal Boneta ERC-FM-AM 39 sí
Veronica Rapalino Notario ERC-FM-AM 32 sí
Joan Caselles Juanbaró JUNTS 30 sí
Joan Manel Puyals Cruz JUNTS 26 no
Oscar Palma Alvarez CXF-CP 1 no
Manuela Medina Mora PP 0 no
2015 · 5 regidories, 6 persones

El 2015 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 73 dels 104 electors (15 en blanc, 1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Santiago Isus Carrera CiU 38 sí
Joan Manuel Caselles Juanbaró CiU 37 sí
Joan Manuel Puyals Cruz CiU 33 sí
Angel Bringué Garreta ERC / ESQUE 28 sí
Manuela Medina Mora P.P. 4 sí
Tomás Santiago Sierra PSC-PMC 3 no
2011 · 5 regidories, 9 persones

El 2011 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 87 dels 108 electors (2 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jordi Caselles Juanbaró CIU 44 sí
Santiago Isús Carrera CIU 44 sí
Jacint Mauri Carrabina CIU 40 sí
Ester Reche i Bassa Esquerra-AM 39 sí
Joan Grau Soler CIU 35 sí
Michael Paul Loughlin CIU 31 no
Maria del Carmen González i Rosa Esquerra-AM 28 no
Montserrat Esquerra Olsina PM 4 no
David Mendoza Medina PP 1 no
2007 · 5 regidories, 6 persones

El 2007 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 69 dels 101 electors (4 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Santiago Isus Carrera AEIMF 48 sí
Xavier Roig Giraldo AEIMF 44 sí
Jordi Caselles Joanbaro AEIMF 43 sí
Jordi Tutusaus Graus AEIMF 21 sí
Jordi Viñas Barcelo AEIMF 17 sí
Miquel del Valle Ortega PP 3 no
2003 · 1 regidoria, 2 persones

El 2003 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 2 persones; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 89 dels 134 electors (3 en blanc, 1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jordi Caselles Juanbaro CIU 53 sí
Javier Ignacio Rodriguez Morin IF-PM 32 no
1999 · 1 regidoria, 3 persones

El 1999 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 3 persones; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 63 dels 98 electors (1 en blanc, 1 nul).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jordi Caselles Juanbaro CIU 32 sí
Xavier Rodriguez Morin UPDP 28 no
Benito Mendoza Medina PP 1 no
1995 · 1 regidoria, 1 persona

El 1995 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 1 persona; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 34 dels 85 electors (6 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jordi Caselles Juanbaro CIU 28 sí
1991 · 1 regidoria, 1 persona

El 1991 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 1 persona; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 42 dels 84 electors (1 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jorge Caselles Juanbaro INDEP 41 sí
1987 · 1 regidoria, 1 persona

El 1987 s'elegia una sola persona, l'alcaldia: el municipi funciona en consell obert entre 1 persona; cada elector podia escriure un sol nom. Van votar 28 dels 84 electors.

PersonaCandidaturaVotsElegida
Manuel Ros Garreta CIU 28 sí
1983 · 5 regidories, 5 persones

El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 56 dels 96 electors (6 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Manuel Ros Garreta CIU 32 sí
Jose Puyals Castella CIU 25 sí
Jacinto Casal Bringue CIU 23 sí
Javier I. Rodriguez Morin CIU 14 sí
Isidro Caselles Farre CIU 9 sí

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1983-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

Dones i homes

De 0 % a 8,3 %: 11 municipis · part del grup: 7,2 % de 152De 8,3 % a 16,7 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152De 16,7 % a 25 %: 40 municipis, aquest entre ells · part del grup: 26 % de 152De 25 % a 33,3 %: 6 municipis · part del grup: 3,9 % de 152De 33,3 % a 41,7 %: 47 municipis · part del grup: 31 % de 152De 41,7 % a 50 %: 2 municipis · part del grup: 1,3 % de 152De 50 % a 58,3 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152De 58,3 % a 66,7 %: 33 municipis · part del grup: 22 % de 152De 66,7 % a 75 %: 3 municipis · part del grup: 2 % de 152De 75 % a 83,3 %: 7 municipis · part del grup: 4,6 % de 152De 83,3 % a 91,7 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 152De 91,7 % a 100 %: 1 municipi · part del grup: 0,7 % de 152 0 % 100 % 20 %
12 dels 152 municipis de 101 a 250 habitants en tenen menys de dones al ple; la mediana del grup és 40 %.
La lletra petitaLa mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 152 municipis de 101 a 250 habitants
aquest municipi, 90,7 %
  • El més baix 49,7 %
  • El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
  • El més alt 100,0 %

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 107 persones i hi van votar 97, el 90,7 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 10,3 %: el màxim va ser el del 2003 (134) i el mínim el del 1987 (84). La participació més alta va ser la del 2023 (90,7 %) i la més baixa la del 1979 (33,0 %).

Les xifres, elecció a elecció
EleccióCensVotantsParticipacióMediana dels de la seva midaEn blanc
1979973233,0 %60,8 %0
1983965658,3 %61,8 %0
1987843541,7 %65,1 %7
1991844250,0 %67,7 %1
1995853440,0 %79,0 %6
1999986364,3 %76,6 %1
20031348966,4 %80,2 %3
20071016968,3 %81,7 %4
20111088780,6 %77,2 %0
20151047370,2 %76,8 %15
2019977981,4 %83,3 %0
20231079790,7 %75,9 %0

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Com vota aquest municipi a cada elecció

A les municipals del 2023 hi va votar el 90,7 % del cens; al Parlament del 2024, el 57,8 %; a les generals del 2023, el 60,0 %, i a les europees del 2024, el 44,6 %.

A les municipals del 2023 la llista més votada va ser ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL (54,5 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (26,7 %); a les generals del 2023, ERC (24,2 %), i a les europees del 2024, ERC-ARA REPÚBL (28,6 %).

Municipals 2023

  1. ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL 54,5 %
  2. JUNTS PER TOTS CM 42,4 %
  3. COMPROMÍS X FARRERA-CANDIDATURA DE PROGRÉS 3,0 %

Parlament 2024

  1. CAT-JUNTS+ 26,7 %
  2. ERC 26,7 %
  3. CUP - DT 21,7 %
  4. PSC 13,3 %

Generals 2023

  1. ERC 24,2 %
  2. JxCAT - JUNTS 21,0 %
  3. CUP-PR 16,1 %
  4. PSC 16,1 %

Europees 2024

  1. ERC-ARA REPÚBL 28,6 %
  2. PSC 20,4 %
  3. JxCAT-JUNTS 18,4 %
  4. COMUNS SUMAR 8,2 %
La mateixa força a cada elecció
FamíliaMunicipals 2023Parlament 2024Generals 2023Europees 2024Parlament 2021Generals nov. 2019
ERC54,5 %26,7 %24,2 %28,6 %24,1 %22,4 %
Junts42,4 %26,7 %21,0 %18,4 %25,9 %20,9 %
CUP—21,7 %16,1 %—34,5 %35,8 %
PSC3,0 %13,3 %16,1 %20,4 %5,2 %7,5 %
Aliança Catalana—5,0 %————
Comuns—1,7 %14,5 %8,2 %5,2 %10,4 %
Podem———6,1 %——
PDeCAT / PNC——1,6 %—5,2 %—
Vox—0,0 %1,6 %4,1 %0,0 %1,5 %

Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.

Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.

Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.

Preguntes ràpides

Qui té l'alcaldia de Farrera?

L'alcaldia de Farrera la té Joan Caselles Juanbaro (ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL).

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quin partit governa Farrera?

A Farrera governa ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA FEM MUNICIPI-ACORD MUNICIPAL amb majoria absoluta: 3 de les 5 regidories del ple.

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quants regidors té l'Ajuntament de Farrera?

El ple de Farrera té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).

Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.

Quan són les properes eleccions municipals a Farrera?

Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.

Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.

Quanta gent va votar a Farrera a les municipals del 2023?

A les municipals del 2023, a Farrera hi van votar 97 de les 107 persones del cens electoral: una participació del 90,7 %.

Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).

Quants habitants té Farrera?

Farrera té 118 habitants, segons el padró del 2025.

Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Els diners

Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Indicador2023canvi2025Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 0 € → 0 € sense canvi
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) 17,3 % ↓ 14,3 % −3,0 % el mandat anterior, +13,4 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 54,2 % ↑ 97,7 % +43,5 % el mandat anterior, −18,7 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 1.044 € ↑ 2.862 € +1.818 € el mandat anterior, +442 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 23,1 % ↓ 15,2 % −7,9 % el mandat anterior, −5,8 %

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 83.454 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 1 indicador i va endarrerit en 2.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €100 €200 €300 €400 €500 € BringuéCaselles 201520172019202120232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2016: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2017: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2018: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre) 0 €200 €400 € Bringué 2015201920232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 475 € · respecte a la mediana: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 424 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 219 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2016: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 135 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2017: 0 € · mandat: Isús (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 103 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2018: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 79 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 59 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 16 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Bringué (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 80 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 3 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 1 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Caselles (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)
aquest municipi la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 101 a 250 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
20150 € 0 €
20160 € 1 €
20170 € 0 €
20180 € 0 €
20190 € 0 €
20200 € 0 €
20210 € 0 €
20220 € 0 €
20230 € 0 €
20240 € 0 €
20250 € 0 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

502 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

On van

Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.
La lletra petitaRecaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.
La lletra petitaLiquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.

Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes

Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.

Què li dona la Generalitat sense condicions

El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 45.510 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (386 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 9.004 € del fons extraordinari.

AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
202545.510 €—9.004 €
202445.428 €——
202345.348 €——
202242.420 €——
202137.259 €—28.804 €
202037.412 €—5.876 €
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
201937.438 €——
201837.566 €——
201737.360 €——
201637.540 €——
201537.515 €——
201437.857 €1.728 €—
201337.586 €—0 €
201235.945 €1.640 €—
201140.259 €2.895 €—
201043.070 €3.348 €—

No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.

Obres del PUOSC

Des del 2022 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 3 obres del PUOSC, amb 397.735 € de subvenció. I n'hi ha 3 més de programades per als anys 2026-2029, amb 294.653 €: són anualitats previstes, no obres fetes.

AnyObraSubvencióPressupost de l'obra
2029 programadaConstrucció d'una zona d'aparcament a MontescladoPavimentació/urbanització/conservació vies públiques111.949 €117.841 €
2028 programadaMillora d'obra de drenatge a BurgCanalització72.519 €76.336 €
2026 programadaAdequació d'espais públics del nucli de FarreraPavimentació/urbanització/conservació vies públiques110.186 €118.909 €
2025Arranjament dels carrers i construcció de zones d'aparcamentPavimentació/urbanització/conservació vies públiques177.005 €186.321 €
2023Creació d'un espai públic a l'accés a Farrera i adequació del camí del Castell com a vial rodatlínia de municipis petits1.200 €161.042 €
2022Pavimentació i millora de la urbanització a Farrera, Burg, Montesclado y Mallolís219.530 €243.636 €
Les 32 obres del 1996 al 2012
AnyTipus d'obraSubvenció
2012Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques58.655 €
2012Altres (no classificada)11.662 €
2012Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques570 €
2011Clavegueram6.114 €
2010Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques1.726 €
2009Clavegueram170.494 €
2009Infraestructures en telecomunicacions6.203 €
2008Clavegueram849 €
2007Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques86.755 €
2007Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques77.389 €
2006Cementiris6.664 €
2006Clavegueram4.844 €
2005Cases consistorials762 €
2004Instal·lacions culturals57.863 €
2003Clavegueram40.316 €
2003Enllumenat Públic2.320 €
2003Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques290 €
2002Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques45.663 €
2002Cases consistorials1.503 €
2001Instal·lacions culturals17.117 €
2000Prestació serveis socials80.835 €
1999Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques27.046 €
1999Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques10.926 €
1998Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques16.923 €
1998Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques10.755 €
1998Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques2.115 €
1998Prestació serveis socials1.063 €
1997Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques27.221 €
1997Prestació serveis socials13.292 €
1996Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques34.190 €
1996Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques4.423 €
1996Altres (no classificada)533 €

Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.

El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Envia els comptes?

Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.

AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2026Tramès el 30 d'abril del 2026No tramèsNo tramèsNo tramès
2025Tramès el 28 de març del 2025Tramès el 30 d'abril del 2026No tramèsNo tramès
2024Tramès el 9 d'abril del 2024Tramès el 24 de març del 2025Tramès el 28 de juliol del 2025Tramès el 15 de setembre del 2025
2023Tramès el 9 de novembre del 2023Tramès el 14 de maig del 2024Tramès el 7 d'agost del 2024Tramès el 3 de setembre del 2024
2022Tramès el 23 de març del 2022En revisióTramès el 24 de maig del 2023Tramès l'11 de desembre del 2023Tramès el 18 de juliol del 2023
2021Tramès el 2 de juny del 2021Tramès el 24 de maig del 2022No tramèsTramès el 12 d'agost del 2022
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2020Tramès el 9 de març del 2020Tramès l'1 de juny del 2021Tramès el 24 de març del 2022Tramès el 18 de març del 2022
2019Tramès el 6 de juny del 2019Tramès el 30 de setembre del 2020no constaTramès el 21 de gener del 2021
2018Tramès el 12 de març del 2018Tramès el 6 d'agost del 2019no constaTramès l'11 de desembre del 2019
2017Tramès el 13 de juliol del 2017Tramès el 17 d'abril del 2018no constaTramès el 17 de setembre del 2018
2016Tramès el 26 de juny del 2016Tramès el 12 de juliol del 2017no constaTramès el 6 d'octubre del 2017
2015Tramès el 3 de setembre del 2015Tramès el 26 de juny del 2016En revisióno constaTramès el 17 de febrer del 2017
2014Tramès el 12 de maig del 2014Tramès el 10 de setembre del 2015En revisióno constaTramès el 22 de gener del 2016
2013Tramès el 22 d'abril del 2013Tramès el 14 de juliol del 2014no constaTramès el 21 d'octubre del 2014
2012Tramès el 18 d'abril del 2013Tramès el 12 d'agost del 2013no constaTramès el 19 de març del 2014
2011Tramès el 9 d'abril del 2013Tramès el 16 d'abril del 2013no constaTramès el 17 de juny del 2013
2010Tramès el 27 de febrer del 2012En revisióTramès el 27 de febrer del 2012no constaTramès l'11 d'octubre del 2011
2009Tramès el 17 d'agost del 2010Tramès el 8 de novembre del 2010no constaTramès el 13 de gener del 2011

La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.

El que li deu la Generalitat

A la relació de l'1 d'octubre del 2026, l'ajuntament no hi surt: aquell dia la Generalitat no hi tenia cap pagament reconegut pendent.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
0,348 € per metre cúbic, el 2025 Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
Cànon de l'aigua
0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
0,781 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
Gestió
gestió directa, a càrrec de Ajuntament De Farrera
Tarifa social
De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
Canvi del 2023 al 2025
0,0 % de 0,348 € a 0,348 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2024-09-16. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 87 € a 88 € (+0,9 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim
1
IBI urbà
0,8 %
Cotxe de 12-16 CV
71,94 €
Última revisió cadastral
1994
La lletra petitaTipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 10.663 € a 9.996 € (−6,3 %).

Més detall la lletra petita
La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

La plataforma de serveis de contractació pública no publica cap adjudicació d'aquest ajuntament, i per això aquí no hi ha xifres. No vol dir que no contracti res: vol dir que no ho podem llegir d'una font oberta.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
20230,0 €39,8 %
20240,0 €39,8 %
20250,0 €—
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

Com és el poble

Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 120 persones. Del 2023 ençà, −3 persones (−2,4 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

Les edats, el 2025: el pes de cada tram sobre la població censada
EdatAquíDes del 2021A tot CatalunyaDel 2023 al 2025Als 152 de la seva mida
De 0 a 15 anys 8,3 % 14,4 % −2,2 punts −0,5 punts
De 65 anys o més 26,7 % 19,7 % +1,5 punts +0,9 punts
Edat mitjana 49,5 anys 43,7 anys +1,6 anys +0,6 anys

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 1 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 1 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 26 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 118 i al cens 120: 2 persones menys al padró (−1,7 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 5 persones (4,2 %) tenen nacionalitat estrangera i 8 persones (6,7 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 3 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Feina i renda

Al setembre del 2026 el SEPE no dona la xifra d'atur registrat a Farrera: quan hi ha menys de cinc persones, la font l'amaga per secret estadístic.

0 persones2 persones4 persones6 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 4 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 7 persones · respecte al 2019: +3 persones · +84 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 6 persones · respecte al 2021: −1 persones · −11 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos) 0 persones2 persones4 persones6 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 4 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 7 persones · respecte al 2019: +3 persones · +84 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 6 persones · respecte al 2021: −1 persones · −11 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)
els anys que la font no publica
Atur registrat, mitjana de l'any
AnyAtur registrat, mitjana de l'any
20194 persones
2020sense dada
20217 persones
2022sense dada
20236 persones
2024sense dada
2025sense dada

L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.

En 29 dels 40 mesos del mandat hi havia menys de cinc persones a l'atur i el SEPE no en dona la xifra. Amb tan poca gent, cada persona mou molt la sèrie.

Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.

Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.

La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa

Farrera es regeix per un pla urbanístic de cap al 2015, avui hi ha 8 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.

Quin pla urbanístic té i de quan és

Farrera es regeix per unes normes de planejament urbanístic (NPU), aprovades cap al 2015: el 2024 tenien 9 anys.

Les NPU són unes normes que aprova la Generalitat per suplir o completar el pla general d'un municipi.

Pla general vigent
NPUNormes de planejament urbanístic
Antiguitat
9 anysel 2024
Aprovat
cap al 2015
Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
sí

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Pisos turístics

Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 8 pisos turístics inscrits: 6,8 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 10, amb 55 places: 7,8 per cada 100 habitants.

Pisos turístics inscrits avui
86,8 per 100 hab.
Pisos turístics el 2024
107,8 per 100 hab.
Places en pisos turístics
55el 2024
Places turístiques en total
8465,6 per 100 hab., el 2024
Hotels, càmpings i turisme rural avui
31 hotel, 2 de turisme rural

Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.

Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.

Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Quant costa viure-hi

La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a Farrera: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.

Habitatge protegit

Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.

Iniciats el 2025
0
Acabats el 2025
0
Des del 2023
0 / 0iniciats / acabats
Del 2002 al 2025
0 / 0iniciats / acabats
Any per any
AnyIniciatsAcabats
202500
202400
202300
202200
202100
202000
201900
201800
201700
201600
201500
201400
201300
201200
201100
201000
200900
200800
200700
200600
200500
200400
200300
200200

Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.

Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.

Zona tensa (topall de lloguer)

No. Farrera no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.

Zona de mercat residencial tensat
No

Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.

Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.

Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.

Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 195 vehicles domiciliats: 1.535 per cada 1.000 habitants, i 47 de cada 100 són turismes.

Mena de vehicle2024del parcper 1.000 hab.
Turismes 92 47,2 % 724
Motocicletes 13 6,7 % 102
Camions, furgonetes i tractors industrials 69 35,4 % 543
Autobusos i altres 21 10,8 % 165
Total 195 100,0 % 1.535

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (127 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

D'on surt

Què en sabem i què no, i d'on surt cada xifra.

Què en sabem i què no

Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.

Tenim indexades 21 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 25 de maig del 2026.

El seu portal de transparència publica 132 dels 156 apartats que li tocarien (85 %).

Els 9 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 %
  • Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 %
  • Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2026
  • Opinions i propostes dels grups municipals 74 %
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 %
  • Auditories de comptes 81 %
  • Contractes adjudicats i per quin procediment 78 %
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 19 de gener del 2024. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.

La lletra petitaFonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitLes actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.

Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?