Alt Urgell · Lleida
el Pont de Bar
162 habitants · 43,4 km² · 3,7 hab./km² · 861 m · 5 regidories al ple · Llistes obertes
Governa CM, la llista més votada, amb majoria absoluta.
Rosa Andorrà Nicola Alcaldia · CM
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Jaume Tor Coll (UCD)
- 1983-1987: Ramon Noguera Prat (CIU)
- 1987-1991: Ramon Noguera Prat (CIU)
- 1991-1995: Ramon Noguera Prat (CIU)
- 1995-1999: Miquel Mas Miro (CIU)
- 1999-2003: Miquel Mas Miro (CIU)
- 2003-2007: Miquel Mas Miró (CIU)
- 2007-2011: Francesc Jordana Duran (CIU)
- 2011-2015: Francesc Jordana Duran (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Francisco Jordana Duran (CiU); des del 26 de maig del 2019, Rosa Andorrà Nicola (partit no consta)
- 2019-2023: Rosa Andorrà Nicola (JxCat-JUN)
- 2023-2027: Rosa Andorrà Nicola (CM)
En 30 segons
- Rosa Andorrà Nicola té l'alcaldia des del 2019, amb CM.
- La seva llista té 4 de les 5 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2025); el municipi del mig dels 152 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 1.260 € per habitant l'any (liquidat el 2025).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 68,8 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 76,0 %.
- Gasta per habitant 1.260 € liquidat el 2025
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2025
- Rebut mitjà d'IBI 110 € el més habitual als de la seva mida són 210 € entre els 947
- Va anar a votar 68,8 % 7,1 punts menys que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de CM des del 2019 · 2 legislatures la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 38,7 % més alt que 144 de 152 · el del mig, 16,1 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 13 dies més baix que 74 de 147 · el del mig, 13 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 110 € més baix que 132 de 152 · el del mig, 210 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 1,69 €/m³ més alt que 139 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 63,0 % més alt que el 76 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
- Licitacions amb una sola ofertaPSCP sense dada d'aquest municipi no en tenim la xifra
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 68,8 % més baix que 115 de 152 · el del mig, 76,0 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 20 % més baix que 120 de 152 · el del mig, 40 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 15.746 € més baix que 85 de 150 · el del mig, 16.305 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns del Pont de Bar
El Pont de Bar toca de terme amb 6 municipis. Al Pont de Bar, 0 €.
- Arsèguel, deute per habitant: 428 €
- Cava, deute per habitant: 0 €
- Estamariu, deute per habitant: 0 €
- les Valls de Valira, deute per habitant: 0 €
- Lles de Cerdanya, deute per habitant: 0 €
- Montellà i Martinet, deute per habitant: 0 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns del Pont de Bar
El Pont de Bar toca de terme amb 6 municipis. Al Pont de Bar, 110 €.
- Arsèguel, rebut mitjà de l'IBI: 105 €2025
- Cava, rebut mitjà de l'IBI: 124 €2025
- Estamariu, rebut mitjà de l'IBI: 147 €2025
- les Valls de Valira, rebut mitjà de l'IBI: 155 €2025
- Lles de Cerdanya, rebut mitjà de l'IBI: 368 €2025
- Montellà i Martinet, rebut mitjà de l'IBI: 313 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns del Pont de Bar
El Pont de Bar toca de terme amb 6 municipis. Al Pont de Bar, 68,8 %.
- Arsèguel, participació a les municipals: 83,6 %
- Cava, participació a les municipals: 78,1 %
- Estamariu, participació a les municipals: 73,0 %
- les Valls de Valira, participació a les municipals: 52,3 %
- Lles de Cerdanya, participació a les municipals: 54,1 %
- Montellà i Martinet, participació a les municipals: 60,4 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 5 es voten el maig del 2027
- En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
- Les té CM 4 de 5 · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 2 en 12 eleccions · entre els 947
Aquí es vota diferent. el Pont de Bar funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.
Estem preparant una brúixola electoral per a el Pont de Bar: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 162 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- CM 4 regidories 51 vots · 51,0 % · 13 vots per regidoria
- P.D.M. 1 regidoria 27 vots · 27,0 % · 27 vots per regidoria
Qui seu al ple
CM 4
P.D.M. 1
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
5 persones han ocupat l'alcaldia del Pont de Bar des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Rosa Andorrà Nicola | CM | 17 de juny del 2023 |
| 2019-2023 | Rosa Andorrà Nicola | JxCat- JUN | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Francisco Jordana Duran | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Rosa Andorrà Nicola segons Wikidata | — | 26 de maig del 2019 |
9 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Francesc Jordana Duran | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Francesc Jordana Duran | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Miquel Mas Miró | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 1999-2003 | Miquel Mas Miro | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Miquel Mas Miro | CIU | 17 de juny del 1995 |
| 1991-1995 | Ramon Noguera Prat | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Ramon Noguera Prat | CIU | 30 de juny del 1987 |
| 1983-1987 | Ramon Noguera Prat | CIU | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Jaume Tor Coll | UCD | 29 d'abril del 1979 |
Els mandats que surten dues vegades no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana CM 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
- La mateixa persona 7 anys Rosa Andorrà Nicola
- Nuls i en blanc 8,4 % 8 vots del 2023
La lletra petita
Hi ha hagut 2 alternances de força a l'alcaldia, i 6 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 18,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 10 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. D'aquest municipi no en podem donar la xifra sencera: els vots per candidatura que publica la font no sumen els que ella mateixa declara. El que sí que es pot dir és que 8 vots del 2023 van ser nuls o en blanc, el 8,4 % dels emesos.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
3 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a el Pont de Bar i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
19 escons · Presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell: Josefina Lladós Torrent
Cap regidor ni regidora del Pont de Bar no hi seu.
Diputació de Lleida
25 escons · President: Joan Talarn Gilabert
La Diputació li va concedir 41.222 € el 2025 (254 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +4,9 punts de 58 el 2023 a 63 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
- Rebut mitjà d'IBI +1 € l'any de 109 el 2023 a 110 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
- Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada −1 persones de 163 el 2023 a 162 el 2025 als 152 de la seva mida, −3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 101 a 250 habitants |
|---|---|---|
| Vies públiques | −2108,9 €/hab | 0,0 €/hab |
| Clavegueram | +51,2 €/hab | 0,0 €/hab |
| Aigua potable | −28,4 €/hab | +34,9 €/hab |
| Serveis socials | +4,8 €/hab | 0,0 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt 2 reclamacions contra l'Ajuntament del Pont de Bar. La GAIP en va estimar 1, del tot o en part (50,0 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.
- Reclamacions aquest mandat 2 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 0 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 50,0 % 1 de 2
- Dies que va trigar la GAIP 117 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 estimada del tot i 1 resolta amb un acord de mediació.
Qui reclamava: 1 particular i 1 càrrec electe. Els càrrecs electes que reclamen solen ser regidors que demanen documents del mateix ajuntament.
Els temes amb més reclamacions: decrets d'alcaldia (1) i protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
En un municipi de 162 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.
Les 2 més recents, de qualsevol mandat
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 2 vegades en 12 eleccions.
- 5 19795
- 5 19835
- 5 19875
- 41 19915
- 5 19955
- 5 19995
- 5 20035
- 5 20075
- 14 20115
- 131 20155
- 14 20195
- 41 20235
- ERC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
- PP
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
Aquí es vota persones
Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.
El 2023 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 95 dels 138 electors (1 en blanc, 7 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rosa Andorrà Nicola | CM | 54 | sí |
| Daniel Jordana Puigdemasa | CM | 51 | sí |
| Joan Blasi Visa | CM | 50 | sí |
| Daniel Martin Jimenez | CM | 28 | sí |
| Agusti Porta Alsina | P.D.M. | 27 | sí |
| Maria Inmaculada Gispert Campi | CM | 22 | no |
| Aurea Rovira Ferrandiz | ERC - AM | 13 | no |
| Ludwig Weigand Callol | CXPB - CP | 11 | no |
| Pere Herreros Sanvicens | CXPB - CP | 11 | no |
| Francesc Jordana Guspí | ERC - AM | 9 | no |
Les anteriors
2019 · 5 regidories, 10 persones
El 2019 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 98 dels 124 electors (1 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rosa Andorrà Nicola | JxCat- JUNTS | 52 | sí |
| Francc Jordana Guspí | ERC-AM | 43 | sí |
| Lluís Noguera Palau | JxCat- JUNTS | 43 | sí |
| Daniel Jordana Puigdemasa | JxCat- JUNTS | 37 | sí |
| Mªàngels Gispert Campi | JxCat- JUNTS | 33 | sí |
| Juan Blasi Visa | JxCat- JUNTS | 29 | no |
| Aurea Rovira Ferrandiz | ERC-AM | 27 | no |
| Pedro Herreros Sanvicens | ERC-AM | 24 | no |
| Agustí Porta Alsina | C.A.P.B.T.A | 20 | no |
| Agustí Porta Grau | CxPB-CP | 19 | no |
2015 · 5 regidories, 9 persones
El 2015 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 85 dels 132 electors (3 en blanc, 2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Lluís Noguera Palau | CiU | 54 | sí |
| Rosa Andorrà Nicola | CiU | 51 | sí |
| Francisco Jordana Duran | CiU | 47 | sí |
| Josep Mª Jordana Pujol | CiU | 47 | sí |
| Antoni Pujol Aubiña | CiU | 35 | sí |
| Agustí Porta Grau | PA | 16 | no |
| Aurea Rovira i Ferrandiz | ERC - AM | 15 | no |
| Santiago Díaz López | CxBP-CP | 3 | no |
| Xavier Blavia Ribé | P.P. | 0 | no |
2011 · 5 regidories, 8 persones
El 2011 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 95 dels 150 electors (4 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rosa Andorra Nicola | CiU | 60 | sí |
| Francesc Jordana Duran | CiU | 53 | sí |
| Josep M. Jordana Pujol | CiU | 52 | sí |
| Lluís Noguera Palau | CiU | 49 | sí |
| Aurea Rovira Ferrandiz | Esquerra-AM | 33 | sí |
| M. Àngels Gispert Campi | CiU | 26 | no |
| Maria del Carmen Rodriguez Garcia | PM | 7 | no |
| Xavier Blavia Ribe | P.P. | 1 | no |
2007 · 5 regidories, 15 persones
El 2007 s'elegien 5 regidories entre 15 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 129 dels 183 electors (3 en blanc, 5 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rosa Andorra Nicola | CIU | 71 | sí |
| Francesc Jordana Duran | CIU | 70 | sí |
| Lluis Noguera Palau | CIU | 65 | sí |
| Assumpcio Palau Domingo | CIU | 56 | sí |
| Maria Angels Gispert Camp i | CIU | 46 | sí |
| Ariadna Pasto Cortina | ESQUERRA-AM | 22 | no |
| Marc Rosell Estelle | ESQUERRA-AM | 22 | no |
| Aurea Rovira Ferrandiz | ESQUERRA-AM | 21 | no |
| Agusti Porta Alsina | PM | 20 | no |
| Sonia Sansa Ras | ESQUERRA-AM | 17 | no |
| Joel Lopez Garcia | EPB-EPM | 9 | no |
| Marco Sbizzera | EPB-EPM | 7 | no |
| Merce Cami Isern | EPB-EPM | 6 | no |
| Carles Mateu Montijano | ESQUERRA-AM | 5 | no |
| Pilar Cristina Martinez M Onterde | PP | 0 | no |
2003 · 5 regidories, 9 persones
El 2003 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 102 dels 163 electors (1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Miguel Mas Miro | CIU | 69 | sí |
| Francisco Jordana Duran | CIU | 53 | sí |
| Luis Noguera Palau | CIU | 50 | sí |
| M. Angeles Gispert Campi | CIU | 48 | sí |
| M. Mercedes Ercilla Gonza Lez | CIU | 34 | sí |
| Francesc Buscalla Ponce | ERC-AM | 20 | no |
| Georgina Fabregas Martine Z | ERC-AM | 19 | no |
| Carlos Mateu Montijano | ERC-AM | 11 | no |
| Fco. Javier Blavia Ribe | PP | 2 | no |
1999 · 5 regidories, 5 persones
El 1999 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 102 dels 159 electors (6 en blanc, 4 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Miguel Mas Miro | CIU | 66 | sí |
| Jose Campi Trafi (indepen Dent) | CIU | 42 | sí |
| Jose Maria Jordana Pujol (independent) | CIU | 39 | sí |
| Francisco Jordana Duran ( Independent) | CIU | 38 | sí |
| Juan Serch Buenaventura ( Independent) | CIU | 25 | sí |
1995 · 5 regidories, 5 persones
El 1995 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 97 dels 158 electors (3 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Miquel Mas Miro | CIU | 55 | sí |
| Josep Campi Trafi | CIU | 39 | sí |
| Francisco Jordana Duran | CIU | 27 | sí |
| Jose Maria Jordana Pujol | CIU | 25 | sí |
| Ermengol Serch Felipo | CIU | 21 | sí |
1991 · 5 regidories, 10 persones
El 1991 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 93 dels 122 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Ramon Noguera Prat | CIU | 74 | sí |
| Josep Jordana Bonet | CIU | 60 | sí |
| Josep Sebastia Casanovas | CIU | 57 | sí |
| Francisco Palau Sansa | CIU | 56 | sí |
| Armengol Serch Felip | PDP | 39 | sí |
| Elias Genis Palau | CIU | 37 | no |
| M del Pilar Herreros Sanv Icent | PDP | 37 | no |
| Jose Javier Calvo del Olm O | PDP | 35 | no |
| Jose Andorra Nicola | PDP | 29 | no |
| Jorge Porter Huerre | PDP | 24 | no |
1987 · 5 regidories, 5 persones
El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 75 dels 164 electors (1 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Ramon Noguera Prat | CIU | 63 | sí |
| Josep Jordana Bonet | CIU | 45 | sí |
| Josep Campi Jordana | CIU | 29 | sí |
| Francesc Buscalla Ponce | CIU | 23 | sí |
| Josep Sebastia Casanovas | CIU | 14 | sí |
1983 · 5 regidories, 5 persones
El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 86 dels 175 electors (7 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Ramon Noguera Prat | CIU | 40 | sí |
| Luis Palu Exposito | CIU | 37 | sí |
| Antonio Gispert Palau | CIU | 22 | sí |
| Jose Andorra Nicola | CIU | 22 | sí |
| Jose Sebastia Casanoves | CIU | 22 | sí |
1979 · 5 regidories, 6 persones
El 1979 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 118 dels 204 electors (6 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jaime Tor Coll | CC-UCD | 81 | sí |
| Antonio Gispert Palau | CC-UCD | 62 | sí |
| Luis Canals Fonsubirana | CC-UCD | 46 | sí |
| Jaime Soldevilla Viladonat | CC-UCD | 38 | sí |
| José Nicola Isern | CC-UCD | 30 | sí |
| José Jordana Andorra suplent | CC-UCD | 0 | no |
Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.
Dones i homes
- De dones al ple 20 % −20,0 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (40,0 %) 1 de 5 regidories
- De dones a les llistes 30 % 3 de 10 candidatures
- Caps de llista Sense dada el conjunt de candidatures no marca qui encapçalava cada llista
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 68,8 % −7,1 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (76,0 %) 95 de 138 · 1 en blanc
- 2019 79,0 % −4,2 punts per sota del municipi del mig (83,3 %) 98 de 124 · 1 en blanc
- 2015 64,4 % −12,3 punts per sota del municipi del mig (76,7 %) 85 de 132 · 3 en blanc
- El més baix 49,7 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
- El més alt 100,0 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 138 persones i hi van votar 95, el 68,8 %. Des del 1979 el cens ha minvat un 32,4 %: el màxim va ser el del 1979 (204) i el mínim el del 2019 (124). La participació més alta va ser la del 2019 (79,0 %) i la més baixa la del 1987 (46,3 %).
aquest municipi mediana dels de 101 a 250 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 204 | 118 | 57,8 % | 60,8 % | 1 |
| 1983 | 175 | 86 | 49,1 % | 61,8 % | 0 |
| 1987 | 164 | 76 | 46,3 % | 65,1 % | 1 |
| 1991 | 164 | 93 | 56,7 % | 67,7 % | 0 |
| 1995 | 158 | 97 | 61,4 % | 79,0 % | 3 |
| 1999 | 159 | 102 | 64,2 % | 76,6 % | 6 |
| 2003 | 163 | 102 | 62,6 % | 80,2 % | 0 |
| 2007 | 183 | 129 | 70,5 % | 81,7 % | 3 |
| 2011 | 150 | 95 | 63,3 % | 77,2 % | 4 |
| 2015 | 132 | 85 | 64,4 % | 76,8 % | 3 |
| 2019 | 124 | 98 | 79,0 % | 83,3 % | 1 |
| 2023 | 138 | 95 | 68,8 % | 75,9 % | 1 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 68,8 % del cens; al Parlament del 2024, el 57,0 %; a les generals del 2023, el 61,5 %, i a les europees del 2024, el 47,4 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser CM (51,0 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (45,3 %); a les generals del 2023, JxCAT - JUNTS (34,1 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (42,9 %).
Municipals 2023
- CM 51,0 %
- P.D.M. 27,0 %
- ERC-AM 11,0 %
- CxPB-CP 11,0 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 45,3 %
- ERC 24,0 %
- ALIANÇA.CAT 8,0 %
- CUP - DT 6,7 %
Generals 2023
- JxCAT - JUNTS 34,1 %
- PSC 20,7 %
- ERC 17,1 %
- CUP-PR 7,3 %
Europees 2024
- JxCAT-JUNTS 42,9 %
- ERC-ARA REPÚBL 34,9 %
- VOX 7,9 %
- PSC 4,8 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | 51,0 % | 45,3 % | 34,1 % | 42,9 % | 37,0 % | 35,5 % |
| ERC | 11,0 % | 24,0 % | 17,1 % | 34,9 % | 26,0 % | 38,2 % |
| Aliança Catalana | — | 8,0 % | — | — | — | — |
| CUP | — | 6,7 % | 7,3 % | — | 20,5 % | 11,8 % |
| Vox | — | 4,0 % | 7,3 % | 7,9 % | 1,4 % | 2,6 % |
| Comuns | — | 4,0 % | 3,7 % | 0,0 % | 4,1 % | 5,3 % |
| PSC | 11,0 % | 1,3 % | 20,7 % | 4,8 % | 5,5 % | 3,9 % |
| PP | — | 0,0 % | 4,9 % | 1,6 % | 1,4 % | 0,0 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 2,4 % | — | 4,1 % | — |
| Llistes locals i d'independents | 27,0 % | — | — | — | — | — |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui té l'alcaldia del Pont de Bar?
L'alcaldia del Pont de Bar la té Rosa Andorrà Nicola (CM).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa el Pont de Bar?
Al Pont de Bar governa CM amb majoria absoluta: 4 de les 5 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament del Pont de Bar?
El ple del Pont de Bar té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals al Pont de Bar?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar al Pont de Bar a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, al Pont de Bar hi van votar 95 de les 138 persones del cens electoral: una participació del 68,8 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té el Pont de Bar?
El Pont de Bar té 162 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).
| Indicador | 2023 | canvi | 2025 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 0 € | → | 0 € | sense canvi |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 27,2 % | ↑ | 38,7 % | +11,5 % el mandat anterior, −1,3 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 2.264 € | ↓ | 0 € | −2.264 € el mandat anterior, +1.597 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 12,4 % | ↓ | 5,0 % | −7,4 % el mandat anterior, +4,9 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 5 dies | ↑ | 13 dies | +8 dies el mandat anterior, −3 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 63.497 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 2 indicadors.
- El que sobra cada any millor que el 95 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) millor que el 94 %
- Saldo no financer millor que el 73 %
- Càrrega financera pitjor que el 64 %
- Rapidesa pagant els proveïdors millor que el 51 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 0 € | 0 € |
| 2016 | 0 € | 1 € |
| 2017 | 0 € | 0 € |
| 2018 | 0 € | 0 € |
| 2019 | 0 € | 0 € |
| 2020 | 0 € | 0 € |
| 2021 | 0 € | 0 € |
| 2022 | 0 € | 0 € |
| 2023 | 0 € | 0 € |
| 2024 | 0 € | 0 € |
| 2025 | 0 € | 0 € |
- 2015-2019 · FRANCISCO JORDANA DURAN (CiU)
- 2019-2023 · Rosa Andorrà Nicola (JxCat- JUN)
- 2023-2027 · Rosa Andorrà Nicola (CM)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 210.409 € liquidat el 2025 · 167 empadronats aquell any
- Per habitant 1.260 € 20192025: 1.260 € Del 2019 al 2025: −301 € (−19,3 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
D'on surten
Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.
- IBI 232 € habitual 33 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Vehicles 55 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Taxes 31 € habitual 86 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Activitats econòmiques 13 € habitual 43 % per sota del municipi del mig de Catalunya
331 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.
On van
- Administració general 914 € habitual 66 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Serveis públics bàsics 380 € habitual 34 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Protecció i promoció social 4,94 € habitual 90 % per sota del municipi del mig de Catalunya
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.La lletra petita
Recaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.La lletra petita
Liquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 46.850 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (289 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 9.370 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 46.850 € | — | 9.370 € |
| 2024 | 46.850 € | — | — |
| 2023 | 47.222 € | — | — |
| 2022 | 43.763 € | — | — |
| 2021 | 38.524 € | — | 29.782 € |
| 2020 | 38.883 € | — | 6.107 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 38.960 € | — | — |
| 2018 | 38.806 € | — | — |
| 2017 | 38.651 € | — | — |
| 2016 | 38.984 € | — | — |
| 2015 | 39.088 € | — | — |
| 2014 | 39.225 € | 1.790 € | — |
| 2013 | 40.486 € | — | 646 € |
| 2012 | 39.336 € | 1.795 € | — |
| 2011 | 44.136 € | 3.174 € | — |
| 2010 | 47.447 € | 3.688 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 4 obres del PUOSC, amb 405.985 € de subvenció. I n'hi ha 3 més de programades per als anys 2027-2029, amb 273.940 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2029 programada | Separació de les canonades de les aigües negres de les pluvials, completar els serveis dels carrers del centre del casc antic de Castellnou de CarcolzeClavegueram | 91.313 € | 96.119 € |
| 2028 programada | Separació de les canonades de les aigües negres de les pluvials, completar els serveis dels carrers del centre del casc antic de Castellnou de d'AristotClavegueram | 91.313 € | 96.119 € |
| 2027 programada | Reconstrucció de les escales, baranes i muret de pedra parcial del casc antic de BarPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 91.313 € | 96.119 € |
| 2025 | Separació de les canonades de les aigües negres de les pluvials, completar els serveis dels carrers del centre del casc antic de ToloriuClavegueram | 91.313 € | 96.119 € |
| 2025 | Nou accés per a persones amb mobilitat reduïda a la casa del comúCases consistorials | 91.274 € | 96.078 € |
| 2021 | Regeneració d'un tram del camí vell i del carrer Major, de Toloriulínia de municipis petits | 91.322 € | 96.129 € |
| 2020 | Revitalització, incidint en els serveis públics mínims a quatre nuclis de població | 132.076 € | 139.027 € |
Les 25 obres del 1997 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Abastament aigua | 83.198 € |
| 2012 | Instal·lacions culturals | 59.290 € |
| 2011 | Abastament aigua | 154.885 € |
| 2010 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 93.240 € |
| 2009 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 61.485 € |
| 2008 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 139.175 € |
| 2007 | Abastament aigua | 24.916 € |
| 2007 | Accés a nuclis | 19.816 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 18.359 € |
| 2007 | Parc públic | 14.574 € |
| 2005 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 530 € |
| 2005 | Prestació serveis socials | 361 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 25.143 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 5.137 € |
| 2003 | Enllumenat Públic | 300 € |
| 2002 | Instal·lacions culturals | 25.712 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 7.356 € |
| 2000 | Prestació serveis socials | 31.190 € |
| 2000 | Enllumenat Públic | 12.612 € |
| 1999 | Prestació serveis socials | 32.621 € |
| 1999 | Enllumenat Públic | 9.015 € |
| 1998 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 30.051 € |
| 1998 | Instal·lacions culturals | 29.141 € |
| 1998 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 17.182 € |
| 1997 | Prestació serveis socials | 1.348 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 2 de setembre del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 30 de juliol del 2026 | Tramès el 29 de juny del 2026 | Tramès el 12 de maig del 2026 | No tramès |
| 2024 | Tramès el 28 de febrer del 2025 | Tramès el 12 de maig del 2026 | Tramès el 30 de maig del 2025 | Tramès el 13 de març del 2026 |
| 2023 | Tramès el 19 d'abril del 2024 | Tramès el 2 d'octubre del 2024 | Tramès el 5 de juny del 2024 | Tramès el 13 de desembre del 2024 |
| 2022 | Tramès el 30 de març del 2023 | Tramès el 15 de novembre del 2023 | Tramès el 23 de juny del 2023 | Tramès el 13 de febrer del 2024 |
| 2021 | Tramès el 7 de febrer del 2022 | Tramès el 12 de desembre del 2022 | Tramès el 29 de juliol del 2022 | Tramès el 17 d'abril del 2023 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 16 de febrer del 2021 | Tramès el 16 de setembre del 2021 | Tramès el 27 de novembre del 2021 | Tramès el 6 d'octubre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 4 de març del 2020 | Tramès el 5 de novembre del 2020 | no consta | Tramès l'1 de desembre del 2020 |
| 2018 | Tramès el 7 d'octubre del 2018 | Tramès el 2 de juliol del 2019 | no consta | Tramès el 24 d'octubre del 2019 |
| 2017 | Tramès el 2 de juny del 2017 | Tramès el 6 d'agost del 2018 | no consta | Tramès el 7 d'octubre del 2018 |
| 2016 | Tramès el 28 d'abril del 2016 | Tramès el 2 de juny del 2017 | no consta | Tramès el 8 d'octubre del 2017 |
| 2015 | Tramès el 9 de febrer del 2016 | Tramès el 28 d'abril del 2016 | no consta | Tramès el 17 d'octubre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 3 de juny del 2014 | Tramès el 25 de juny del 2015 | no consta | Tramès el 24 de setembre del 2015 |
| 2013 | Tramès el 29 de setembre del 2013 | Tramès el 21 de juny del 2014 | no consta | Tramès l'11 d'octubre del 2014 |
| 2012 | Tramès el 13 de desembre del 2012 | Tramès el 18 de juny del 2013 | no consta | Tramès l'11 d'octubre del 2013 |
| 2011 | Tramès el 6 de març del 2013 | Tramès el 6 de setembre del 2012 | no consta | Tramès el 8 d'octubre del 2012 |
| 2010 | Tramès el 25 d'abril del 2012 | Tramès el 25 d'abril del 2012 | no consta | Tramès el 21 de març del 2012 |
| 2009 | Tramès el 8 de febrer del 2010 | Tramès el 15 de febrer del 2011 | no consta | Tramès el 22 de desembre del 2011 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
A la relació de l'1 d'octubre del 2026, l'ajuntament no hi surt: aquell dia la Generalitat no hi tenia cap pagament reconegut pendent.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 1,694 € per metre cúbic, el 2025Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 2,127 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
- Gestió
- gestió indirecta, a càrrec de Cassa Aigües I Depuració, Sl
- Tarifa social
- De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
- Canvi durant el mandat
- Aquí no es pot dir si el preu ha pujat durant el mandat: les tarifes no es revisen des del 2022: que el preu no s'hagi mogut durant el mandat no vol dir que aquest govern hagi decidit no apujar-lo, vol dir que ningú no hi ha tocat
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2022-03-15. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 110 € 20062025: 110 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 304 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 109 € a 110 € (+0,5 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 1
- IBI urbà
- 0,6 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 107,91 €
- Última revisió cadastral
- 1994
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 8.528 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024: 51,7 €
- Per habitant 51,7 € 30 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants
- Per regidoria del ple 1.706 € 28 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
- Sou de l'alcaldia 11.315 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial entre les 659 alcaldies catalanes amb sou, la del mig cobra 23.040 €
Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 9.395 € a 8.528 € (−9,2 %).
Més detall la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
La plataforma de serveis de contractació pública no publica cap adjudicació d'aquest ajuntament, i per això aquí no hi ha xifres. No vol dir que no contracti res: vol dir que no ho podem llegir d'una font oberta.
Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 0,0 € | 58,2 % |
| 2024 | 0,0 € | 63,0 % |
| 2025 | 0,0 € | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2025: 0,0 €/hab · als 125 de la seva mida, +0,2 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +4,9 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 167 persones. Del 2023 ençà, +5 persones (+3,1 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
162
19982025: 162
el 2025 · el cens en compta 167
Del 2023 al 2025: −1 · als 152 de la seva mida, −3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 8,4 % 20212025: 8,4 % 14 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +4,7 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 15.746 € 20152023: 15.746 € el 478è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 152 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 16,2 % | 20212025: 16,2 % | 14,4 % | +2,6 punts | −0,5 punts |
| De 65 anys o més | 27,5 % | 20212025: 27,5 % | 19,7 % | +2,2 punts | +0,9 punts |
| Edat mitjana | 49,1 anys | 20212025: 49,1 anys | 43,7 anys | +1,3 anys | +0,6 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 2 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 12 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 41 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 162 i al cens 167: 5 persones menys al padró (−3,0 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Aquí la diferència és prou gran per tenir-la en compte: segons quina de les dues xifres es faci servir, el poble té una mida diferent. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 14 persones (8,4 %) tenen nacionalitat estrangera i 17 persones (10,2 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 3 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 8 persones a l'atur registrat al Pont de Bar: 2 menys que al juny del 2023, quan va començar el mandat (−20,0 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.
- Atur registrat 8 juny del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 5
- Taxa d'atur aproximada 7,1 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 81 de la seva mida, 7,1 % · percentil 49
- Índex socioeconòmic territorial 100,8 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 18.937 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 943 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 31,5 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 9 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 14 persones |
| 2022 | 10 persones |
| 2023 | 9 persones |
| 2024 | 8 persones |
| 2025 | sense dada |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | — | — |
| Homes | — | — |
| Agricultura | 0 | 0,0 % |
| Indústria | 0 | 0,0 % |
| Construcció | 0 | 0,0 % |
| Serveis | 6 | 75,0 % |
| Sense feina anterior | — | — |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
En 3 dels 40 mesos del mandat hi havia menys de cinc persones a l'atur i el SEPE no en dona la xifra. Amb tan poca gent, cada persona mou molt la sèrie.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
El Pont de Bar es regeix per un pla urbanístic de cap al 2011, avui hi ha 9 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
El Pont de Bar es regeix per un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat cap al 2011: el 2024 tenia 13 anys.
El POUM és el pla general que preveu la llei d'urbanisme catalana des del 2002.
- Pla general vigent
- POUMPla d'ordenació urbanística municipal
- Antiguitat
- 13 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2011
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- sí
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 9 pisos turístics inscrits: 5,6 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 9, amb 50 places: 5,5 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 95,6 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 95,5 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 50el 2024
- Places turístiques en total
- 678410,9 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 102 hotels, 1 càmping, 7 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a el Pont de Bar: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.
Habitatge protegit
Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 0iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. El Pont de Bar no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 215 vehicles domiciliats: 1.303 per cada 1.000 habitants, i 47 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 1.303 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 58
- Turismes 101 612 per 1.000 hab. · el 47,0 % del parc
- Motocicletes 34 206 per 1.000 hab. · el 15,8 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 101 | 47,0 % | 612 |
| Motocicletes | 34 | 15,8 % | 206 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 67 | 31,2 % | 406 |
| Autobusos i altres | 13 | 6,0 % | 79 |
| Total | 215 | 100,0 % | 1.303 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (165 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
Només tenim indexades 3 actes des del juny del 2023. És poc per explicar un mandat sencer.
El seu portal de transparència publica 108 dels 157 apartats que li tocarien (69 %).
Els 7 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 %
- Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2024
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 %
- Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2016
- Contractes adjudicats i per quin procediment 78 % actualitzat el 2016
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 27 d'octubre del 2023. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
2 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Pla de protecció civil 3 de juliol del 2026
- Planejament urbanístic 5 d'agost del 2024
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?