Bages · Barcelona
Gaià
172 habitants · 39,6 km² · 4,3 hab./km² · 481 m · gainaesos · 5 regidories al ple · Llistes obertes
Governa ERC-AM, la llista més votada, amb majoria absoluta.
Núria Casanovas i Antonell Alcaldia · ERC-AM
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Pedro Armengou Casals (CIU); des de l'1 d'abril del 1980, Rafael Burillo Val (CIU)
- 1983-1987: Rafael Burillo Val (CIU)
- 1987-1991: Rafael Burillo Val (CIU)
- 1991-1995: Rafael Burillo Val (CIU)
- 1995-1999: Josep Coll Pujols (CIU); des del 7 de març del 1999, Enric Armengou Vall de Vilaramo (partit no consta)
- 1999-2003: Enric Armengou Vall de Vilaramó (CIU)
- 2003-2007: Enric Armengou Vall de Vilaramó (CIU)
- 2007-2011: Enric Armengou Vall de Vilaramó (CIU)
- 2011-2015: Enric Armengou Vall De Vilaramon (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Enric Armengou i Vall de Vilaramó (CiU)
- 2019-2023: Enric Armengou Vall de Vilamaró (JUNTS)
- 2023-2027: Núria Casanovas Antonell (ERC-AM)
En 30 segons
- Núria Casanovas i Antonell té l'alcaldia des del 2023, amb ERC-AM.
- La seva llista té 4 de les 5 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2024); el municipi del mig dels 152 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 2.827 € per habitant l'any (liquidat el 2024).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 87,1 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 76,0 %.
- Gasta per habitant 2.827 € liquidat el 2024
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2024
- Rebut mitjà d'IBI 217 € el més habitual als de la seva mida són 210 € entre els 947
- Va anar a votar 87,1 % 11,1 punts més que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de ERC-AM des del 2023, primera legislatura la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2024 · AOC 14,9 % més baix que 82 de 152 · el del mig, 16,1 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2024 · AOC 21 dies més alt que 110 de 147 · el del mig, 13 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 217 € més alt que 79 de 152 · el del mig, 210 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 3,15 €/m³ el més alt dels 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2024 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 39,8 % més baix que el 71 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
- Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada massa poques licitacions amb les ofertes informades per fer-ne un percentatge
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 87,1 % més alt que 130 de 152 · el del mig, 76,0 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 20 % més baix que 120 de 152 · el del mig, 40 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 17.202 € més alt que 99 de 150 · el del mig, 16.305 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de Gaià
Gaià toca de terme amb 6 municipis. A Gaià, 0 €.
- Avinyó, deute per habitant: 0 €
- Balsareny, deute per habitant: 0 €
- Navàs, deute per habitant: 108 €
- Puig-reig, deute per habitant: 0 €
- Sallent, deute per habitant: 227 €
- Santa Maria de Merlès, deute per habitant: 0 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Gaià
Gaià toca de terme amb 6 municipis. A Gaià, 217 €.
- Avinyó, rebut mitjà de l'IBI: 444 €2025
- Balsareny, rebut mitjà de l'IBI: 406 €2025
- Navàs, rebut mitjà de l'IBI: 468 €2025
- Puig-reig, rebut mitjà de l'IBI: 356 €2025
- Sallent, rebut mitjà de l'IBI: 619 €2025
- Santa Maria de Merlès, rebut mitjà de l'IBI: 163 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de Gaià
Gaià toca de terme amb 6 municipis. A Gaià, 87,1 %.
- Avinyó, participació a les municipals: 60,9 %
- Balsareny, participació a les municipals: 57,7 %
- Navàs, participació a les municipals: 58,3 %
- Puig-reig, participació a les municipals: 53,2 %
- Sallent, participació a les municipals: 61,3 %
- Santa Maria de Merlès, participació a les municipals: 53,5 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 5 es voten el maig del 2027
- En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
- Les té ERC-AM 4 de 5 · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 2 en 12 eleccions · entre els 947
Aquí es vota diferent. Gaià funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.
Estem preparant una brúixola electoral per a Gaià: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 172 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- ERC-AM 4 regidories 61 vots · 52,6 % · 15 vots per regidoria
- CM 1 regidoria 54 vots · 46,5 % · 54 vots per regidoria
Qui seu al ple
5 regidories formen el govern de 5, en coalició de 2 grups: JxCAT-JUNTS, ERC - AM.
ERC - AM 2 · al govern
JxCAT-JUNTS 3 · al govern
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
5 persones han ocupat l'alcaldia de Gaià des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Núria Casanovas Antonell | ERC-AM | 17 de juny del 2023 |
| 2019-2023 | Enric Armengou Vall de Vilamaró | JUNTS | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Enric Armengou i Vall de Vilaramó | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
11 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Enric Armengou Vall De Vilaramon | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Enric Armengou Vall de Vilaramó | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Enric Armengou Vall de Vilaramó | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 1999-2003 | Enric Armengou Vall de Vilaramó | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Josep Coll Pujols | CIU | 17 de juny del 1995 |
| 1995-1999 | Enric Armengou Vall de Vilaramo segons Wikidata | — | 7 de març del 1999 |
| 1991-1995 | Rafael Burillo Val | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Rafael Burillo Val | CIU | 30 de juny del 1987 |
| 1983-1987 | Rafael Burillo Val | CIU | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Pedro Armengou Casals fins al 12 de febrer del 1980 | CIU | 19 d'abril del 1979 |
| 1979-1983 | Rafael Burillo Val | CIU | 1 d'abril del 1980 |
Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana ERC-AM 3 anys des del 2023 · 1 legislatura seguides
- La mateixa persona 3 anys Núria Casanovas Antonell
- Vots sense regidoria 3,3 % 4 vots del 2023 · la mediana dels seus, 8,7 %
La lletra petita
Hi ha hagut 2 alternances de força a l'alcaldia, i 6 persones diferents l'han ocupada.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 20,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 11 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. 4 vots del 2023 —el 3,3 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. La mediana dels 53 municipis de 101 a 250 habitants és 8,7 %.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
4 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 3 regidories de 5 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a Gaià i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal del Bages
33 escons · President: ELOI HERNÀNDEZ I MOSELLA
Cap regidor ni regidora de Gaià no hi seu.
El Consell li va concedir 4.861 € el 2024 (28,3 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2024.
Diputació de Barcelona
51 escons · Presidenta: Lluïsa Moret Sabidó
Cap regidor ni regidora de Gaià no hi seu.
La Diputació li va concedir 238.094 € el 2025 (1.384 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva −2,2 punts de 42 el 2023 a 40 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
- Preu de l'aigua +0,610 €/m³ de 2,538 el 2023 a 3,150 el 2025 als 66 de la seva mida, +13,8 %
- Rebut mitjà d'IBI +20 € l'any de 197 el 2023 a 217 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
- Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada −5 persones de 177 el 2023 a 172 el 2025 als 152 de la seva mida, −3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
De l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2024 | Municipis de 101 a 250 habitants |
|---|---|---|
| Aigua potable | −149,3 €/hab | −37,4 €/hab |
| Vies públiques | +90,0 €/hab | 0,0 €/hab |
| Parcs i jardins | +84,8 €/hab | 0,0 €/hab |
| Serveis socials | +59,3 €/hab | 0,0 €/hab |
| Òrgans de govern | −44,1 €/hab | −0,3 €/hab |
| Enllumenat públic | −11,2 €/hab | −6,8 €/hab |
| Escombraries i residus | +10,3 €/hab | 0,0 €/hab |
| Instal·lacions esportives | −4,2 €/hab | 0,0 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2024, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten. D'aquest ajuntament no en tenim la liquidació del 2025.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt una reclamació contra l'Ajuntament de Gaià. La GAIP en va estimar 1, del tot o en part (100,0 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.
- Reclamacions aquest mandat 1 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 2 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 100,0 % 1 de 1
- Dies que va trigar la GAIP 67 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 estimada en part.
Qui reclamava: 1 particular.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
En un municipi de 172 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.
Les 3 més recents, de qualsevol mandat
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 2 vegades en 12 eleccions.
- 5 19795
- 32 19835
- 5 19875
- 5 19915
- 5 19955
- 14 19995
- 14 20035
- 14 20075
- 14 20115
- 23 20155
- 23 20195
- 32 20235
- ERC
- PSC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
Aquí es vota persones
Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.
El 2023 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 121 dels 139 electors (2 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Núria Casanovas i Antonell | ERC-AM | 64 | sí |
| Jordi Esclusa i Martí | ERC-AM | 61 | sí |
| Joan Coll i Prat | ERC-AM | 60 | sí |
| Marc Burillo Torrent | CM | 60 | sí |
| Francesc Trias i Campoy (quico) | ERC-AM | 59 | sí |
| Bernat Vidal Escudé | CM | 59 | no |
| Marta Orcero Camprubí | CM | 54 | no |
| Júlia Ribó Casahuga | CM | 46 | no |
| Desiree Barragan Urionabarrenechea | PSC-CP | 1 | no |
Les anteriors
2019 · 5 regidories, 8 persones
El 2019 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 120 dels 138 electors (3 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Marta Orcero Camprubí | ERC-AM | 60 | sí |
| Enric Armengou Vall de Vilaramó | JxCAT-JUNTS | 55 | sí |
| Marc Burillo Torrent | JxCAT-JUNTS | 55 | sí |
| Núria Casanovas Antonell | ERC-AM | 55 | sí |
| Joan Coll Prat | JxCAT-JUNTS | 54 | sí |
| Jordi Esclusa Martí | ERC-AM | 53 | no |
| Lluís Matamala Ribó | JxCAT-JUNTS | 52 | no |
| Josep Lluís Nuñez de Arenas Enguita | ERC-AM | 44 | no |
2015 · 5 regidories, 7 persones
El 2015 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 97 dels 129 electors (2 en blanc, 2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Isabel Taulats i Gutiérrez | ERC-AM | 50 | sí |
| Josep Burillo Costa | CiU | 49 | sí |
| Enric Armengou Vall de Vilaramó | CiU | 46 | sí |
| Joan Coll Prat | CiU | 44 | sí |
| Josep Lluís Núñez de Arenas i Enguita | ERC-AM | 39 | sí |
| Josep Maria Capdevila Fornell | CiU | 37 | no |
| Patricia Rubio Esteban | PP | 2 | no |
2011 · 5 regidories, 9 persones
El 2011 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 99 dels 127 electors (2 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Enric Armengou Vall de Vilaramo | CIU | 59 | sí |
| Jose Burillo Costa | CIU | 59 | sí |
| Jose Maria Capdevila Fornell | CIU | 59 | sí |
| Joan Coll Prat | CIU | 55 | sí |
| Isabel Taulats i Gutiérrez | ESQUERRA-AM | 31 | sí |
| Ezequiel Moreno Sanchez | PSC-PM | 24 | no |
| Josep Lluís Nuñez de Arenas i Enguita (ind) | ESQUERRA-AM | 18 | no |
| Herminia Luque i Santiago (ind) | ESQUERRA-AM | 14 | no |
| Vanessa Lopez Gonzalez | P.P. | 2 | no |
2007 · 5 regidories, 8 persones
El 2007 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 100 dels 123 electors (2 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Burillo Costa | CIU | 58 | sí |
| Enric Armengou Vall de Vi Laramo | CIU | 55 | sí |
| Joan Coll Prat | CIU | 50 | sí |
| Josep Maria Capdevila For Nell | CIU | 50 | sí |
| Ezequiel Moreno Sanchez | PSC-PM | 38 | sí |
| Isabel Taulats i Gutierre Z | ESQUERRA-AM | 38 | no |
| Josep Lluis Nuñez de Aren As i Enguita | ESQUERRA-AM | 28 | no |
| Nestor Moraleda Gracia | PSC-PM | 26 | no |
2003 · 5 regidories, 13 persones
El 2003 s'elegien 5 regidories entre 13 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 112 dels 135 electors (1 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Enric Armengou Vall de Vi Laramo | CIU | 72 | sí |
| Jose Burillo Costa | CIU | 69 | sí |
| Esteban Serra Serra | CIU | 63 | sí |
| Joan Coll Prat | CIU | 60 | sí |
| Ramona Soler Muntada | PSC-PM | 47 | sí |
| Rosa M. Casanovas Antonel L | PSC-PM | 41 | no |
| Agusti Valls Gomez | PSC-PM | 37 | no |
| Ezequiel Moreno Sanchez | PSC-PM | 34 | no |
| Estrella Gomez Gomez | PP | 0 | no |
| Fco. Javier Leon Lopez | PP | 0 | no |
| Jose Maria Sanjuan Martin Ez | PP | 0 | no |
| Manuel Luis Blanco | PP | 0 | no |
| Milagros Navarro Ganaza | PP | 0 | no |
1999 · 5 regidories, 10 persones
El 1999 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 123 dels 137 electors (5 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Enric Armengou Vall de Vi Laramo | CIU | 58 | sí |
| Antonio Ribo Pascual | CIU | 57 | sí |
| Ramona Soler Muntada (ind Ependent) | PSCPMC | 55 | sí |
| Jose Burillo Costa | CIU | 53 | sí |
| Jose Coll Pujols | CIU | 49 | sí |
| Esteban Serra Serra (inde Pendent) | CIU | 48 | no |
| Agusti Valls Gomez (indep Endent) | PSCPMC | 46 | no |
| Ezequiel Moreno Sanchez | PSCPMC | 39 | no |
| Joan Costa Noguera (indep Endent) | PSCPMC | 37 | no |
| Jordi Casanovas i Blay | INDEP | 1 | no |
1995 · 5 regidories, 10 persones
El 1995 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 124 dels 138 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Enric Armengou Vall de Vi Laramo (cdc) | CIU | 79 | sí |
| Antoni Ribo Pascual (cdc) | CIU | 73 | sí |
| Esteban Serra Serra (cdc) | CIU | 66 | sí |
| Josep Coll Pujols (udc) | CIU | 66 | sí |
| Rafael Burillo Bal (cdc) | CIU | 43 | sí |
| Agusti Valls Gomez (indep Endent) | PSC-PSOE | 42 | no |
| Ramon M.vila Casals (inde Pendent) | PSC-PSOE | 30 | no |
| Ezequiel Moreno Sanchez ( Independent) | PSC-PSOE | 24 | no |
| Jacinto Juanes Claveres ( Independent) | PSC-PSOE | 23 | no |
| Cesar Martinez Gonzalez | ERC | 4 | no |
1991 · 5 regidories, 6 persones
El 1991 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 87 dels 119 electors (2 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rafael Burillo Bal | CIU | 53 | sí |
| Enric Armengou Vall de Vi Laram | CIU | 50 | sí |
| Jose Coll Pujols | CIU | 47 | sí |
| Vicente Ribo Tort | CIU | 32 | sí |
| Francisco Estruch Pala | CIU | 28 | sí |
| Rafel Berenguer Gall | PSC-PSOE | 8 | no |
1987 · 5 regidories, 5 persones
El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 89 dels 115 electors (6 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Rafael Burillo Bal | CIU | 52 | sí |
| Montserrat Vall de Vilara Mo | CIU | 43 | sí |
| Francisco Estruch Pala | CIU | 37 | sí |
| Jose Coll Pujols | CIU | 36 | sí |
| Jose M Badia Soler | CIU | 33 | sí |
1983 · 5 regidories, 10 persones
El 1983 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 128 dels 135 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Estrada Pala | CIU | 69 | sí |
| Rafael Bouvillo Val | CIU | 68 | sí |
| Monserrat Vall de Vilaromo | CIU | 66 | sí |
| Marcos Ganisans Riera | INDEP | 63 | sí |
| Jose Coll Pujols | INDEP | 57 | sí |
| Ramon Serra Codina | INDEP | 55 | no |
| Antonio Bruch Grifull | CIU | 42 | no |
| Juan Capdevila Teixida | INDEP | 31 | no |
| Salvador Casellas Conanpla | CIU | 28 | no |
| Juan Bautista Pasera Suriñada | INDEP | 14 | no |
1979 · 5 regidories, 5 persones
El 1979 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 91 dels 149 electors (3 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| CIU | 83 | sí | |
| CIU | 24 | sí | |
| CIU | 21 | sí | |
| CIU | 19 | sí | |
| CIU | 18 | sí |
Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.
Dones i homes
- De dones al ple 20 % −20,0 punts per sota del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (40,0 %) 1 de 5 regidories
- De dones a les llistes 44 % 4 de 9 candidatures
- Caps de llista Sense dada el conjunt de candidatures no marca qui encapçalava cada llista
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 87,1 % +11,1 punts per sobre del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (76,0 %) 121 de 139 · 2 en blanc
- 2019 87,0 % +3,7 punts per sobre del municipi del mig (83,3 %) 120 de 138 · 3 en blanc
- 2015 75,2 % −1,5 punts per sota del municipi del mig (76,7 %) 97 de 129 · 2 en blanc
- El més baix 49,7 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
- El més alt 100,0 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 139 persones i hi van votar 121, el 87,1 %. Des del 1979 el cens ha minvat un 12,0 %: el màxim va ser el del 1979 (158) i el mínim el del 1987 (115). La participació més alta va ser la del 1983 (94,8 %) i la més baixa la del 1979 (57,6 %).
aquest municipi mediana dels de 101 a 250 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 158 | 91 | 57,6 % | 60,8 % | 1 |
| 1983 | 135 | 128 | 94,8 % | 61,8 % | 0 |
| 1987 | 115 | 89 | 77,4 % | 65,1 % | 6 |
| 1991 | 123 | 87 | 70,7 % | 67,7 % | 2 |
| 1995 | 138 | 124 | 89,9 % | 79,0 % | 0 |
| 1999 | 137 | 123 | 89,8 % | 76,6 % | 0 |
| 2003 | 135 | 112 | 83,0 % | 80,2 % | 1 |
| 2007 | 123 | 100 | 81,3 % | 81,7 % | 2 |
| 2011 | 127 | 99 | 78,0 % | 77,2 % | 2 |
| 2015 | 129 | 97 | 75,2 % | 76,8 % | 2 |
| 2019 | 138 | 120 | 87,0 % | 83,3 % | 3 |
| 2023 | 139 | 121 | 87,1 % | 75,9 % | 2 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 87,1 % del cens; al Parlament del 2024, el 69,3 %; a les generals del 2023, el 70,8 %, i a les europees del 2024, el 56,7 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser ERC-AM (52,6 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (46,8 %); a les generals del 2023, JxCAT - JUNTS (38,7 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (42,3 %).
Municipals 2023
- ERC-AM 52,6 %
- CM 46,6 %
- PSC-CP 0,9 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 46,8 %
- ERC 29,8 %
- CUP - DT 6,4 %
- PSC 6,4 %
Generals 2023
- JxCAT - JUNTS 38,7 %
- ERC 23,7 %
- PSC 10,8 %
- SUMAR - ECP 9,7 %
Europees 2024
- JxCAT-JUNTS 42,3 %
- ERC-ARA REPÚBL 28,2 %
- PSC 10,3 %
- PP 7,7 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | 46,6 % | 46,8 % | 38,7 % | 42,3 % | 40,8 % | 44,8 % |
| ERC | 52,6 % | 29,8 % | 23,7 % | 28,2 % | 32,7 % | 33,6 % |
| PSC | 0,9 % | 6,4 % | 10,8 % | 10,3 % | 5,1 % | 4,3 % |
| CUP | — | 6,4 % | 5,4 % | — | 7,1 % | 4,3 % |
| Comuns | — | 4,3 % | 9,7 % | 2,6 % | 4,1 % | 7,8 % |
| PP | — | 2,1 % | 4,3 % | 7,7 % | 0,0 % | 3,4 % |
| Vox | — | 1,1 % | 3,2 % | 1,3 % | 0,0 % | 0,0 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 3,2 % | — | 10,2 % | — |
| Podem | — | — | — | 3,8 % | — | — |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui té l'alcaldia de Gaià?
L'alcaldia de Gaià la té Núria Casanovas i Antonell (ERC-AM).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa Gaià?
A Gaià governa ERC-AM amb majoria absoluta: 4 de les 5 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de Gaià?
El ple de Gaià té 5 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a Gaià?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a Gaià a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a Gaià hi van votar 121 de les 139 persones del cens electoral: una participació del 87,1 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té Gaià?
Gaià té 172 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2024).
| Indicador | 2023 | canvi | 2024 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 0 € | → | 0 € | sense canvi |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 13,4 % | ↑ | 14,9 % | +1,5 % el mandat anterior, +3,2 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 98,9 % | ↓ | 81,8 % | −17,1 % el mandat anterior, +5,5 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 1.160 € | ↓ | 940 € | −220 € el mandat anterior, −863 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 25,9 % | ↑ | 27,4 % | +1,6 % el mandat anterior, −14,0 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 17 dies | ↑ | 21 dies | +4 dies el mandat anterior, +9 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 19.754 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 2 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 2 indicadors i va endarrerit en 1.
- El que sobra cada any pitjor que el 54 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) pitjor que el 59 %
- Saldo no financer millor que el 73 %
- Càrrega financera millor que el 95 %
- Inversions executades millor que el 88 %
- Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 75 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 0 € | 0 € |
| 2016 | 0 € | 1 € |
| 2017 | 0 € | 0 € |
| 2018 | 0 € | 0 € |
| 2019 | 0 € | 0 € |
| 2020 | 0 € | 0 € |
| 2021 | 0 € | 0 € |
| 2022 | 0 € | 0 € |
| 2023 | 0 € | 0 € |
| 2024 | 0 € | 0 € |
| 2025 | 0 € | 0 € |
- 2015-2019 · ENRIC ARMENGOU I VALL DE VILARAMÓ (CiU)
- 2019-2023 · Enric Armengou Vall de Vilamaró (JUNTS)
- 2023-2027 · Núria Casanovas Antonell (ERC-AM)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2024. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 503.223 € liquidat el 2024 · 178 empadronats aquell any
- Per habitant 2.827 € 20192024: 2.827 € Del 2019 al 2024: −354 € (−11,1 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
L'exercici 2025 no consta liquidat: d'aquell any no en consta cap xifra, la línia el salta, i un forat no és un zero.
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.D'aquest ajuntament en tenim quant gasta però no en què: el desglossament per impostos i per àrees surt de la liquidació que publica la Generalitat, i la d'aquest municipi no hi és. Són 112 dels 947, i entre ells hi ha ciutats grans com Badalona. No vol dir que l'ajuntament no la reti ni que hi hagi res a amagar: la immensa majoria la publiquen al seu portal de transparència, però en un format que no es pot comparar amb el de la resta.
Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 42.561 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (247 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 8.578 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 42.561 € | — | 8.578 € |
| 2024 | 42.616 € | — | — |
| 2023 | 42.888 € | — | — |
| 2022 | 40.196 € | — | — |
| 2021 | 34.625 € | — | 26.767 € |
| 2020 | 34.420 € | — | 5.406 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 34.181 € | — | — |
| 2018 | 34.130 € | — | — |
| 2017 | 34.334 € | — | — |
| 2016 | 34.206 € | — | — |
| 2015 | 34.104 € | — | — |
| 2014 | 34.241 € | 1.563 € | — |
| 2013 | 35.750 € | — | 0 € |
| 2012 | 34.189 € | 1.560 € | — |
| 2011 | 37.886 € | 2.724 € | — |
| 2010 | 41.165 € | 3.200 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 5 obres del PUOSC, amb 584.247 € de subvenció.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2025 | Millora de les canalitzacions d'aigua potable i sanejament, i reurbanització dels carrers Major i GRPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 428.508 € | 769.620 € |
| 2024 | Rehabilitació del cementiri municipallínia de municipis petits | 37.692 € | 39.676 € |
| 2023 | Rehabilitació interior de la casa el Pratlínia de municipis petits | 82.308 € | 156.998 € |
| 2022 | Construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals i d'un tram de col·lector al nucli de Galera | 21.565 € | 129.258 € |
| 2020 | Ampliació de la xarxa d'abastament d'aigua potable | 14.173 € | 141.660 € |
Les 12 obres del 1996 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Instal·lacions culturals | 52.485 € |
| 2011 | Instal·lacions culturals | 104.676 € |
| 2009 | Instal·lacions esportives | 118.743 € |
| 2007 | Enllumenat Públic | 76.660 € |
| 2007 | Cases consistorials | 68.274 € |
| 2005 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 6.592 € |
| 2003 | Abastament aigua | 45.694 € |
| 2002 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 40.343 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 675 € |
| 1999 | Clavegueram | 24.267 € |
| 1999 | Abastament aigua | 24.021 € |
| 1996 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 31.248 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 15 d'abril del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 7 d'abril del 2025 | No tramès | Tramès el 29 de juliol del 2026 | No tramès |
| 2024 | Tramès el 14 de març del 2024 | Tramès el 9 d'abril del 2025 | Tramès l'1 d'agost del 2025 | Tramès el 29 d'agost del 2025 |
| 2023 | Tramès el 30 de gener del 2023 | Tramès el 14 de maig del 2024 | Tramès el 2 d'agost del 2024 | Tramès el 31 d'octubre del 2024 |
| 2022 | Tramès el 5 de gener del 2022 | Tramès el 27 de juliol del 2023 | Tramès el 28 de juliol del 2023 | Tramès el 27 de novembre del 2023 |
| 2021 | Tramès l'1 de febrer del 2021 | Tramès el 29 de juliol del 2022 | Tramès el 2 d'agost del 2022 | Tramès el 29 de desembre del 2022 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 14 de maig del 2020 | Tramès el 20 de juliol del 2021 | Tramès el 20 de juliol del 2021 | Tramès el 22 de novembre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 4 de març del 2019 | Tramès el 4 de desembre del 2020 | no consta | Tramès el 18 de desembre del 2020 |
| 2018 | Tramès el 26 de gener del 2018 | Tramès el 28 d'abril del 2019 | no consta | Tramès el 4 de juny del 2019 |
| 2017 | Tramès el 30 de maig del 2017 | Tramès el 10 d'abril del 2018 | no consta | Tramès el 21 d'agost del 2018 |
| 2016 | Tramès el 30 d'agost del 2016 | Tramès el 26 d'abril del 2017 | no consta | Tramès el 22 de setembre del 2017 |
| 2015 | Tramès el 12 de maig del 2016 | Tramès el 20 de juny del 2016 | no consta | Tramès el 14 d'octubre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 3 de juny del 2014 | Tramès el 22 d'octubre del 2015 | no consta | Tramès el 23 d'octubre del 2015 |
| 2013 | Tramès el 7 d'abril del 2015 | Tramès el 10 de juny del 2014 | no consta | Tramès el 24 de setembre del 2014 |
| 2012 | Tramès el 10 de juliol del 2012 | Tramès el 21 de maig del 2013 | no consta | Tramès el 27 de setembre del 2013 |
| 2011 | Tramès el 29 de novembre del 2011 | Tramès el 29 de maig del 2012 | no consta | Tramès el 23 d'octubre del 2012 |
| 2010 | Tramès el 29 de febrer del 2012En revisió | Tramès el 29 de novembre del 2011 | no consta | Tramès el 27 de setembre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 29 de juny del 2009 | Tramès el 20 de juliol del 2010 | no consta | Tramès el 20 d'octubre del 2010 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
L'1 d'octubre del 2026 la Generalitat tenia reconeguts 51.625 € a l'ajuntament que encara no li havia pagat.
| Concepte | Exercici | Pendent | Estat |
|---|---|---|---|
| Fons de Cooperació Local | 2026 | 51.625 € | Retingut |
És el calendari normal de pagaments: la Generalitat reconeix el que toca a cada ens i el paga per terminis al llarg de l'any, i per això a cada relació mensual hi surten centenars d'ajuntaments. Un pagament «retingut» és el que la Generalitat no fa fins que l'ens li enviï la documentació economicofinancera que li falta (Decret 80/2023).
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Relació de l'1 d'octubre del 2026: és una fotografia d'aquell dia, no una sèrie.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 3,150 € per metre cúbic, el 2025 20172025: 3,150 € Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 3,583 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
- Gestió
- gestió indirecta, a càrrec de Sociedad Gral. Aguas De Barcelona Sau
- Tarifa social
- Hi consta des del 2025 · estrenada aquest mandat
- Canvi del 2023 al 2025
- +24,1 % de 2,538 € a 3,150 € · als 66 de la seva mida amb la variació interpretable, +13,8 %
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-04-24. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 217 € 20062025: 217 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 173 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 197 € a 217 € (+10,1 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 1
- IBI urbà
- 0,55 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 109,2 €
- Última revisió cadastral
- 1988
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 10.024 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024: 56,3 €
- Per habitant 56,3 € 23 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants
- Per regidoria del ple 2.005 € 16 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
- Sou de l'alcaldia 10.024 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial entre les 659 alcaldies catalanes amb sou, la del mig cobra 23.040 €
Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 9.695 € a 10.024 € (+3,4 %).
Més detall què en publica l'ajuntament · la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Què en publica l'ajuntament
Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.
De les 5 regidories amb fitxa, cap no publica res del que cobra: ni una xifra de retribució, ni si en cobra d'altres administracions, ni dietes, ni indemnitzacions, ni la declaració de béns.
Apartat per apartat
| Del que cobren els electes | Regidories |
|---|---|
| Publica una xifra de retribució | cap |
| Diu si en cobra d'altres administracions | cap |
| Publica les dietes | cap |
| Publica les indemnitzacions | cap |
| Publica la declaració de béns | cap |
D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.
La lletra petita
Consultat el 29 d'agost del 2026 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
- El que ha adjudicat 1.328 € 2 contractes, de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026
- Per habitant, el 2025 8 € entre els 97 municipis de 101 a 250 habitants, el del mig: 858 €
- Licitacions amb una sola oferta — només 2 licitacions publiquen quantes ofertes van rebre, i amb tan poques el percentatge no vol dir res
Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.
La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.
La lletra petita
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 127,7 € | 42,0 % |
| 2024 | 138,0 € | 39,8 % |
| 2025 | sense liquidar | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2024: +10,3 €/hab · als 26 de la seva mida, 0,0 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: −2,2 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 174 persones. Del 2023 ençà, −3 persones (−1,7 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
172
19982025: 172
el 2025 · el cens en compta 174
Del 2023 al 2025: −5 · als 152 de la seva mida, −3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 5,2 % 20212025: 5,2 % 9 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +0,7 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 17.202 € 20152023: 17.202 € el 248è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 152 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 14,9 % | 20212025: 14,9 % | 14,4 % | −2,0 punts | −0,5 punts |
| De 65 anys o més | 20,1 % | 20212025: 20,1 % | 19,7 % | +1,5 punts | +0,9 punts |
| Edat mitjana | 44,0 anys | 20212025: 44,0 anys | 43,7 anys | +1,6 anys | +0,6 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 6 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 2 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 11 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 172 i al cens 174: 2 persones menys al padró (−1,1 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 9 persones (5,2 %) tenen nacionalitat estrangera i 10 persones (5,7 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 1 persona de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 6 persones a l'atur registrat a Gaià: 3 menys que al juny del 2023, quan va començar el mandat (−33,3 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.
- Atur registrat 6 juny del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 7
- Taxa d'atur aproximada 10,1 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 81 de la seva mida, 7,1 % · percentil 82
- Índex socioeconòmic territorial 107,0 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 22.618 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.271 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 38,7 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 9 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 10 persones |
| 2022 | 9 persones |
| 2023 | 8 persones |
| 2024 | 7 persones |
| 2025 | 7 persones |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | — | — |
| Homes | — | — |
| Agricultura | 0 | 0,0 % |
| Indústria | — | — |
| Construcció | 0 | 0,0 % |
| Serveis | 5 | 83,3 % |
| Sense feina anterior | 0 | 0,0 % |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
Gaià es regeix per un pla urbanístic de cap al 1986, avui hi ha 1 pis turístic inscrit i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
Gaià es regeix per unes normes subsidiàries del planejament (NNSS), aprovades cap al 1986: el 2024 tenien 38 anys.
Les NNSS són una figura d'abans de la llei d'urbanisme del 2002, més senzilla que un pla general, pensada per als municipis que no en tenien.
- Pla general vigent
- NNSSNormes subsidiàries del planejament
- Antiguitat
- 38 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 1986
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- no
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 1 pis turístic inscrit: 0,58 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024 no hi constava cap pis turístic registrat.
- Pisos turístics inscrits avui
- 10,58 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 00,00 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 0el 2024
- Places turístiques en total
- 3218,0 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 33 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a Gaià: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.
Habitatge protegit
Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 0iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. Gaià no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 278 vehicles domiciliats: 1.562 per cada 1.000 habitants, i 46 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 1.562 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 88
- Turismes 128 719 per 1.000 hab. · el 46,0 % del parc
- Motocicletes 40 225 per 1.000 hab. · el 14,4 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 128 | 46,0 % | 719 |
| Motocicletes | 40 | 14,4 % | 225 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 91 | 32,7 % | 511 |
| Autobusos i altres | 19 | 6,8 % | 107 |
| Total | 278 | 100,0 % | 1.562 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (178 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Nascuts aquí, segons Wikidata
Wikidata hi situa una persona nascuda.
- Joan Vilar i Ferrer1700-1799 · militarQ11679886 a Wikidata
Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q16696.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
Tenim indexades 27 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 17 de desembre del 2025.
El seu portal de transparència publica 148 dels 161 apartats que li tocarien (92 %).
Els 12 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2026
- Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 % actualitzat el 2026
- Incompatibilitats dels càrrecs 39 % actualitzat el 2026
- Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2025
- Acords dels òrgans de govern 28 % actualitzat el 2026
- Opinions i propostes dels grups municipals 74 % actualitzat el 2026
- Compte general (els comptes anuals) 100 % actualitzat el 2026
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2025
- Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2026
- Contractes adjudicats i per quin procediment 78 % actualitzat el 2026
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2025
- Respostes a les peticions d'accés a la informació 34 % actualitzat el 2026
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 17 d'abril del 2026. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
4 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Pla de protecció civil 17 de març del 2025
- Planejament urbanístic 6 de febrer del 2025
- Plànol de delimitació d'urbanitzacions, nuclis, edificacions i instal·lacions situats en terrenys forestals 28 de novembre del 2024
- Pla director d'abastament d'aigua potable 31 de juliol del 2023
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?