Ciutadans
Ciutadans · partit d'àmbit estatal
Ciutadans no té cap alcaldia a Catalunya: hi té 10 regidories, totes a l'oposició.
- Alcaldies0 de 947 municipis: no en governa cap
- Regidories10 a 9 municipis amb representació
- Població governada0 habitants, el 0,0 % de Catalunya, als municipis on té l'alcaldia
On és, als 947
Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.
- 0 amb l'alcaldia
- 9 amb regidories i sense alcaldia
- 938 on no hi té representació
Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.
- menys del 1,1 %
- del 1,1 % al 1,8 %
- del 1,8 % al 2,7 %
- del 2,7 % al 3,7 %
- 3,7 % o més
- no s'hi va presentar
On més pesa: Artés (12,3 %), Capellades (9,6 %), Lliçà de Vall (8,8 %), Vilafant (8,0 %), Santa Coloma de Gramenet (7,6 %).
S'hi va presentar a 92 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 2,2 %. Els talls són quintils d'aquests 92: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.
Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya,
ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la
fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.
Com li ha anat des del 1979
Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.
Regidories, elecció a elecció
| Any | Ciutadans · regidories a tot Catalunya |
|---|---|
| 1979 | 0 |
| 1983 | 0 |
| 1987 | 5 |
| 1991 | 0 |
| 1995 | 0 |
| 1999 | 4 |
| 2003 | 3 |
| 2007 | 16 |
| 2011 | 9 |
| 2015 | 189 |
| 2019 | 251 |
| 2023 | 21 |
Alcaldies, mandat a mandat
| Any | Ciutadans · alcaldies a tot Catalunya |
|---|---|
| 1979 | 0 |
| 1983 | 0 |
| 1987 | 0 |
| 1991 | 0 |
| 1995 | 0 |
| 1999 | 0 |
| 2003 | 0 |
| 2007 | 1 |
| 2011 | 0 |
| 2015 | 0 |
| 2019 | 0 |
| 2023 | 0 |
Font: resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979, Consorci
AOC (3539f7e6); població governada, padró de cada any, Generalitat
(6nei-4b44).
Les xifres de cada convocatòria
| Elecció | Regidories | De totes les de Catalunya | Alcaldies | Municipis guanyats |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 0 | 0,0 % | 0 | 0 |
| 1983 | 0 | 0,0 % | 0 | 0 |
| 1987 | 5 | 0,1 % | 0 | 1 |
| 1991 | 0 | 0,0 % | 0 | 0 |
| 1995 | 0 | 0,0 % | 0 | 0 |
| 1999 | 4 | 0,0 % | 0 | 0 |
| 2003 | 3 | 0,0 % | 0 | 1 |
| 2007 | 16 | 0,2 % | 1 | 2 |
| 2011 | 9 | 0,1 % | 0 | 1 |
| 2015 | 189 | 2,1 % | 0 | 1 |
| 2019 | 251 | 2,8 % | 0 | 1 |
| 2023 | 21 | 0,2 % | 0 | 1 |
La lletra petita
La columna d'alcaldies del 2023 és la mateixa llista que hi ha més avall, comptada municipi a municipi amb les sigles de cada candidatura; les dels mandats anteriors surten de l'historial d'alcaldes, que només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Són dues maneres de comptar i per això es diuen. «Municipis guanyats» són on va ser la força més votada, que no és el mateix que governar-hi: l'alcaldia la vota el ple.
On mana
Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.
No té cap alcaldia al mandat 2023-2027.
Té 10 regidories repartides per 9 municipis, totes a l'oposició.
La gent que el vota i la gent que governa
- La població que el vota 36.978 vots a les municipals del 2023, el 1,3 % dels 2.955.549 vots a candidatures de tot Catalunya
- La població que governa 0 no té cap alcaldia: no governa cap habitant de Catalunya
Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.
Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.
Els altres partits
- ERC 330 alcaldies
- Junts 329 alcaldies
- PSC 125 alcaldies
- CUP 22 alcaldies
- PDeCAT 12 alcaldies
- Tots per l'Empordà 7 alcaldies
- Comuns 6 alcaldies
- FIC 6 alcaldies
- PP 5 alcaldies
- Independents de Catalunya 3 alcaldies
- Independents de la Selva 2 alcaldies
- CDA 2 alcaldies
- Aliança Catalana 1 alcaldia
- Vox 0 alcaldies
No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.
D'on surt tot això
- Vots, regidories i agrupació de cada candidatura: Generalitat de Catalunya,
ntc4-rnwr. - Alcaldia de cada municipi i historial d'alcaldes des del 1979: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: Consorci AOC,
3539f7e6. - Padró: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Límits municipals del mapa: Divisions administratives de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), sota CC BY 4.0.
Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.