Ves al contingut
esborrany · dades obertes
← Observatori municipal

CDA

Convergéncia Democratica Aranesa · federació d'àmbit comarcal

CDA té 2 alcaldies, 17 regidories i governa 1.960 habitants de Catalunya.

On és, als 947

Els municipis amb l'alcaldia van del color de la marca; els que hi tenen regidories sense manar-hi, del mateix color rebaixat; la resta, apagats. Amb el segon botó, el mateix mapa diu on el voten més: el pes dels seus vots a cada municipi, tingui l'alcaldia o no.

Arres: hi té l'alcaldia, amb 3 de 3 regidories · 100,0 % dels votsBausen: s'hi va presentar sense treure cap regidoria · 25,6 % dels votsEs Bòrdes: 2 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 26,7 % dels votsBossòst: 2 de 9 regidories, sense l'alcaldia · 18,9 % dels votsLes: 1 de 7 regidories, sense l'alcaldia · 18,1 % dels votsNaut Aran: hi té l'alcaldia, amb 5 de 9 regidories · 53,9 % dels votsVielha e Mijaran: 3 de 13 regidories, sense l'alcaldia · 26,3 % dels votsVilamòs: 1 de 5 regidories, sense l'alcaldia · 28,7 % dels vots
  • 2 amb l'alcaldia
  • 5 amb regidories i sense alcaldia
  • 940 on no hi té representació

Cada taca encesa és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble. Un mapa de municipis sobrerepresenta el buit: el Pallars Sobirà hi ocupa molta més taca que el Barcelonès i hi viu una fracció de la gent, de manera que la superfície pintada no és la gent governada. Aquesta xifra és més avall, en habitants.

  • menys del 18,9 %
  • del 18,9 % al 26,3 %
  • del 26,3 % al 26,7 %
  • del 26,7 % al 53,9 %
  • 53,9 % o més
  • no s'hi va presentar

On més pesa: Arres (100,0 %), Naut Aran (53,9 %), Vilamòs (28,7 %), Es Bòrdes (26,7 %), Vielha e Mijaran (26,3 %). A 1 municipi hi era l'única llista: allà el 100 % vol dir que no hi havia ningú més a votar, no que el votés tothom.

S'hi va presentar a 8 dels 947 municipis, i al municipi del mig hi va treure el 26,5 %. Els talls són quintils d'aquests 8: cada color n'és un cinquè, i el de dalt no vol dir «molt» sinó «la cinquena part on més pesa». Cada taca pintada és clicable i porta a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble o, on no va treure cap regidoria, a la del municipi. Val el mateix avís que al mapa d'on és: un mapa de municipis sobrerepresenta el buit, i el Pallars ocupa més taca que el Barcelonès.

Font: resultats de les municipals del 28 de maig del 2023, Generalitat de Catalunya, ntc4-rnwr. El percentatge és sobre els vots a candidatures del municipi, com a la fitxa de cada llista: sense els nuls, i amb els blancs a part.

Com li ha anat des del 1979

Dotze eleccions municipals. La comparació va per força i no per sigles: les candidatures es rebategen cada poques convocatòries i comparar-les pel nom no diria res.

Alcaldies, mandat a mandat

024 19791991200320152023 024 1979199520112023
CDA · alcaldies a tot Catalunya
AnyCDA · alcaldies a tot Catalunya
19790
19830
19870
19910
19950
19990
20035
20075
20110
20154
20193
20232

Població governada, elecció a elecció

01.0002.000 2011201520192023 01.0002.000 2011201520192023
CDA · habitants dels municipis que governa
AnyCDA · habitants dels municipis que governa
20110
20152.228
20191.926
20231.992

Font: resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979, Consorci AOC (3539f7e6); població governada, padró de cada any, Generalitat (6nei-4b44).

Les xifres de cada convocatòria
Regidories, part del total català, alcaldies i municipis guanyats per CDA a cada elecció municipal del 1979 al 2023
EleccióRegidoriesDe totes les de Catalunya AlcaldiesMunicipis guanyats
1979 0
1983 0
1987 0
1991 0
1995 0
1999 0
2003 5
2007 5
2011 0
2015 4
2019 3
2023 2

Població governada

Alcaldies, habitants d'aquells municipis i part de la població de Catalunya que governava CDA a cada convocatòria amb padró
EleccióAlcaldiesHabitants governats De tot Catalunya
2011 0 0 0,0 %
2015 4 2.228 0,0 %
2019 3 1.926 0,0 %
2023 2 1.992 0,0 %

Un guionet no és un zero.

De les regidories anteriors al 2023 no en tenim sèrie: el conjunt del 1979 ençà compta aquesta marca dins de les llistes locals i al 2023 només li'n troba 0 de les 17 que va treure.

La lletra petita

La columna d'alcaldies del 2023 és la mateixa llista que hi ha més avall, comptada municipi a municipi amb les sigles de cada candidatura; les dels mandats anteriors surten de l'historial d'alcaldes, que només porta el nom del partit tal com el va escriure cada ajuntament. Són dues maneres de comptar i per això es diuen. «Municipis guanyats» són on va ser la força més votada, que no és el mateix que governar-hi: l'alcaldia la vota el ple.

Cada any amb la població d'aquell any. Els habitants són els del padró de l'any de cada elecció, no els d'avui: amb la població d'ara, un mandat de fa deu anys sortiria inflat amb gent que encara no hi vivia —Catalunya ha passat de 7.508.106 empadronats el 2015 a 8.146.265 el 2025. Per això aquesta sèrie comença el 2011 i no el 1979, que és on comencen les altres dues d'aquesta pàgina: el padró que hem ingerit de l'Idescat no va més enrere, i dibuixar els anys anteriors voldria dir posar-hi una població inventada. La xifra gran de dalt de tot d'aquesta pàgina és una altra cosa: és el padró del 2025, el més recent, aplicat als municipis que la marca governa ara.

On mana

Els municipis amb l'alcaldia, del que té més habitants al que en té menys, i qui hi mana.

Cada fila porta a dos llocs: el nom del municipi, a la fitxa d'aquesta marca en aquell poble —què hi va treure, qui la representa al ple i si hi va caldre pacte—, i la cara, a la fitxa de qui hi mana. 2 d'aquestes alcaldies surten d'una llista que tota sola ja tenia la majoria absoluta; les altres 0 van necessitar un pacte, o com a mínim que algú s'abstingués.

La gent que el vota i la gent que governa

Els vots són qui el va triar; els habitants governats són tothom qui viu on té l'alcaldia, l'hagi votat o no.

Per això les dues xifres no es poden sumar ni comparar directament: als vots només hi compta qui podia votar i va anar a votar, i a la població governada hi compta tothom —criatures, gent sense dret de vot i qui va votar una altra cosa. En un municipi governat, la majoria dels habitants no l'han votat mai: és així a tot arreu i no és cap anomalia d'aquesta marca.

Què cobren les seves alcaldies

L'inventari del Ministeri publica, per a cada ajuntament, una sola xifra anual per a l'alcaldia. Aquella xifra no és un sou: hi entren la retribució del càrrec i les assistències a plens i comissions, que es cobren per sessió i no cada mes.

Amb 2 alcaldies amb import comunicat, una mediana no diria res d'aquesta marca: seria la xifra d'una persona o dues. Les tens una per una a la fitxa de cada municipi.

No hi ha cap tram de població on aquesta marca tingui prou alcaldies amb import comunicat per poder-la comparar amb les altres sense que la comparació digui la mida dels pobles en comptes del partit.

Font: inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. La xifra és la que l'ajuntament comunica al Ministeri, no la que hem calculat nosaltres; el que és nostre és agrupar-la per marca i per tram. Les regidories no hi entren: aquelles files no porten nom i no es poden atribuir a cap persona ni a cap llista.

Els altres partits

No hi ha cap pàgina de «llistes locals», i no és un oblit: sota aquella etiqueta hi ha centenars de candidatures que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ajuntar-les diria que existeix un partit que no existeix. Cadascuna té la seva pàgina al seu municipi.

D'on surt tot això

Quines candidatures són d'aquesta marca és un càlcul nostre i es pot reproduir amb el codi del projecte: surt de l'agrupació electoral que publica la Generalitat i, quan aquella no ho diu, de les sigles. Davant del dubte no s'atribueix res a ningú: una alcaldia mal assignada és una acusació, i val més una xifra curta que una de falsa. Cap frase d'aquesta pàgina l'ha escrita un model de llenguatge.