Garrigues · Lleida
la Floresta
159 habitants · 5,5 km² · 29 hab./km² · 316 m · florestins · 4 regidories al ple · Llistes obertes
Governa ERC-AM, la llista més votada, amb majoria absoluta, i l'alcaldia ha canviat a mig mandat.
Arnau Salat Torres Alcaldia · ERC-AMdes del 17 de setembre del 2025 · abans, Josep Ignasi Arrastia Farré
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Francesc Balague Arbos (UCD)
- 1983-1987: Delfí Plana Seto (CIU)
- 1987-1991: Lluis Sole Verdes (CIU)
- 1991-1995: Lluis Sole Verdes (CIU)
- 1995-1999: Lluis Sole Verdes (CIU); des del 18 d'octubre del 1996, Jaume Setó Cornadó (CIU)
- 1999-2003: Jaume Setó Cornadó (CIU)
- 2003-2007: Jaume Setó Cornadó (CIU)
- 2007-2011: Jaume Setó Cornadó (CIU)
- 2011-2015: Jaume Setó Cornadó (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Jaume Setó Cornadó (CiU)
- 2019-2023: Jaume Setó Cornadó (JxCAT); des de l'1 de gener del 2021, Galeta (partit no consta)
- 2023-2027: Josep Ignasi Arrastia Farré (partit no consta); des del 17 de setembre del 2025, Arnau Salat Torres (JuntsxCat)
En 30 segons
- Arnau Salat Torres té l'alcaldia des del 2023, amb ERC-AM.
- La seva llista té 4 de les 4 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2025); el municipi del mig dels 152 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 3.484 € per habitant l'any (liquidat el 2025).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 81,5 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 76,0 %.
En aquest mandat hi ha hagut un relleu a l'alcaldia. Qui hi havia abans
- Gasta per habitant 3.484 € liquidat el 2025
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2025
- Rebut mitjà d'IBI 150 € el més habitual als de la seva mida són 210 € entre els 947
- Va anar a votar 81,5 % 5,6 punts més que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de ERC-AM des del 2019 · 2 legislatures la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 152 municipis de la seva mida (de 101 a 250 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 11,6 % més baix que 98 de 152 · el del mig, 16,1 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 16 dies més alt que 95 de 147 · el del mig, 13 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 150 € més baix que 107 de 152 · el del mig, 210 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,94 €/m³ més alt que 82 de 152 · el del mig, 0,90 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 62,1 % més alt que el 73 % dels de la seva mida · el del mig, 48,9 %
- Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada massa poques licitacions amb les ofertes informades per fer-ne un percentatge
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 81,5 % més alt que 103 de 152 · el del mig, 76,0 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 50 % més alt que 107 de 152 · el del mig, 40 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 17.323 € més alt que 103 de 150 · el del mig, 16.305 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de la Floresta
La Floresta toca de terme amb 4 municipis. A la Floresta, 0 €.
- Arbeca, deute per habitant: 322 €
- els Omellons, deute per habitant: 0 €
- les Borges Blanques, deute per habitant: 481 €
- Vinaixa, deute per habitant: 555 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de la Floresta
La Floresta toca de terme amb 4 municipis. A la Floresta, 150 €.
- Arbeca, rebut mitjà de l'IBI: 267 €2025
- els Omellons, rebut mitjà de l'IBI: 162 €2025
- les Borges Blanques, rebut mitjà de l'IBI: 439 €2025
- Vinaixa, rebut mitjà de l'IBI: 214 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de la Floresta
La Floresta toca de terme amb 4 municipis. A la Floresta, 81,5 %.
- Arbeca, participació a les municipals: 71,4 %
- els Omellons, participació a les municipals: 77,2 %
- les Borges Blanques, participació a les municipals: 57,1 %
- Vinaixa, participació a les municipals: 61,9 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 5 es voten el maig del 2027 · ara en són 4
- En calen 3 per governar sense pactar amb ningú
- Les té ERC-AM 4 de 4 al ple d'ara · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 3 en 12 eleccions · entre els 947
Aquí es vota diferent. la Floresta funciona amb llistes obertes: no es tria una llista tancada, i per això la brúixola hi tindrà un altre format.
El ple canvia. El 2023 el ple tenia 4 regidories; amb el padró de l'1 de gener del 2025 (159 habitants) en tindrà 5, i la majoria absoluta passa de 3 a 3. És el que en surt aplicant la llei electoral al padró: el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.
Estem preparant una brúixola electoral per a la Floresta: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 159 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- ERC-AM 4 regidories 53 vots · 51,5 % · 13 vots per regidoria
Qui seu al ple
ERC-AM 4
Sense grup 1
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
7 persones han ocupat l'alcaldia de la Floresta des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Josep Ignasi Arrastia Farré segons Wikidata | — | 17 de juny del 2023 |
| 2023-2027 | Arnau Salat Torres | JuntsxCat | 17 de setembre del 2025 |
| 2019-2023 | Jaume Setó Cornadó | JxCAT | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2019-2023 | Galeta segons Wikidata | — | 1 de gener del 2021 |
| 2015-2019 | Jaume Setó Cornadó | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
10 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Jaume Setó Cornadó | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Jaume Setó Cornadó | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Jaume Setó Cornadó | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 1999-2003 | Jaume Setó Cornadó | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Lluis Sole Verdes fins al 18 d'octubre del 1996 | CIU | 17 de juny del 1995 |
| 1995-1999 | Jaume Setó Cornadó | CIU | 18 d'octubre del 1996 |
| 1991-1995 | Lluis Sole Verdes | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Lluis Sole Verdes | CIU | 30 de juny del 1987 |
| 1983-1987 | Delfí Plana Seto | CIU | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Francesc Balague Arbos | UCD | 19 d'abril del 1979 |
Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana JuntsxCat 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
- La mateixa persona 1 any Arnau Salat Torres
- Vots sense regidoria 47,2 % 50 vots del 2023 · la mediana dels seus, 8,7 %
La lletra petita
Hi ha hagut 2 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 18,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants és 23,2. Calculat sobre 10 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. 50 vots del 2023 —el 47,2 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. Si haguessin tingut traducció, serien 2,4 regidories. La mediana dels 53 municipis de 101 a 250 habitants és 8,7 %.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
4 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 3 regidories de 4 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a la Floresta i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal de les Garrigues
19 escons · President: Antoni Villas Miranda
Hi seu una persona del ple de la Floresta:
- Jaume Setó Cornadó Vicepresident 2n, JUNTS-CM
Diputació de Lleida
25 escons · President: Joan Talarn Gilabert
La Diputació li va concedir 22.452 € el 2025 (141 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +5,1 punts de 57 el 2023 a 62 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
- Rebut mitjà d'IBI +5 € l'any de 145 el 2023 a 150 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
- Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada +4 persones de 155 el 2023 a 159 el 2025 als 152 de la seva mida, −3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 101 a 250 habitants |
|---|---|---|
| Aigua potable | +119,1 €/hab | +34,9 €/hab |
| Enllumenat públic | −86,0 €/hab | −2,3 €/hab |
| Clavegueram | +82,9 €/hab | 0,0 €/hab |
| Serveis socials | −15,5 €/hab | 0,0 €/hab |
| Instal·lacions esportives | −7,3 €/hab | 0,0 €/hab |
| Òrgans de govern | −5,0 €/hab | +2,3 €/hab |
| Escombraries i residus | +3,1 €/hab | +0,2 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt 23 reclamacions contra l'Ajuntament de la Floresta. La GAIP en va estimar 13, del tot o en part (56,5 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.
- Reclamacions aquest mandat 23 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 2 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 56,5 % 13 de 23
- Dies que va trigar la GAIP 57 la mediana del mandat
Com van acabar: 7 estimades del tot, 6 estimades en part, 4 tancades per pèrdua d'objecte, 1 resolta amb un acord de mediació, 1 desestimada i 4 inadmeses. La pèrdua d'objecte vol dir que la reclamació es va tancar sense pronunciar-s'hi perquè ja no hi havia res a resoldre; el cas més habitual és que l'ajuntament hagués donat la informació un cop presentada la reclamació.
Qui reclamava: 20 particulars i 3 entitats i fundacions.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (8), publicitat activa (3) i contractació (2).
8 són de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
Les 10 més recents, de qualsevol mandat
| Reclamada | Tema | Com va acabar | Resolució |
|---|---|---|---|
| Protecció d'animals | Mediació | 1386/2026 | |
| Estudis i informes | Estimada | 0679/2026 | |
| Publicitat activa | Estimada en part | 0762/2026 | |
| Subvencions | Estimada | 0712/2026 | |
| Actes | Estimada | 0711/2026 | |
| Publicitat activa | Inadmesa | 0274/2026 | |
| Pressupostos i comptes públics | Estimada | 0346/2026 | |
| Contractació | Estimada en part | 0122/2026 | |
| Publicitat activa | Inadmesa | 2218/2025 | |
| Protecció d'animals | Estimada | 2154/2025 |
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 3 vegades en 12 eleccions.
- 5 19795
- 5 19835
- 5 19875
- 5 19915
- 5 19955
- 5 19995
- 5 20035
- 5 20075
- 5 20115
- 5 20155
- 5 20195
- 41 20235
- ERC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
Aquí es vota persones
Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns.
El 2023 s'elegien 5 regidories entre 11 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 106 dels 130 electors.
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Josep Ignasi Arrastia i Farré | ERC - AM | 56 | sí |
| Albert Farré i Bonamusa | ERC - AM | 55 | sí |
| Maria Gema Aguado i Cañamero | ERC - AM | 54 | sí |
| Neus Laje i Castan | ERC - AM | 49 | sí |
| Jaume Setó Cornadó | CM | 43 | no |
| Rosa Maria Solé Montalà | CM | 43 | no |
| Arnau Salat Torres | CM | 42 | no |
| Marta Flotats Balagué | CM | 38 | no |
| Vicent Sans Culleré | CM | 30 | no |
| Albert Bertran Cases | PSC-CP | 1 | no |
| Cristina Barta Aloy | PP | 0 | no |
Les anteriors
2019 · 5 regidories, 15 persones
El 2019 s'elegien 5 regidories entre 15 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 102 dels 126 electors (2 en blanc, 1 nul).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jaume Setó Cornadó | JxCat - JUNTS | 66 | sí |
| Arnau Salat Torres | JxCat - JUNTS | 58 | sí |
| Marta Flotats Balagué | JxCat - JUNTS | 54 | sí |
| Joan Carles Olivares Pacheco | JxCat - JUNTS | 44 | sí |
| Ramon Manuel Andrés Miró | JxCat - JUNTS | 30 | sí |
| Montse Freixa Arenillas | IF - AM | 25 | no |
| Pilar Quintana López | IF - AM | 22 | no |
| Sonia Carrillo Verdés | IF - AM | 20 | no |
| Rosa Maria Cabral Arias | IF - AM | 15 | no |
| Jaume Grau Soriguera | IF - AM | 10 | no |
| Esther Sala Miralles | CFeC - ECG | 8 | no |
| Cristina Lazaro Malo | CFeC - ECG | 5 | no |
| Joaquim Hernandez Valeriano | CFeC - ECG | 5 | no |
| Mª Carmen Brocal Mañas | IxLF - CP | 1 | no |
| Cristina Barta Aloy | PP | 0 | no |
2015 · 5 regidories, 7 persones
El 2015 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 89 dels 134 electors (1 en blanc, 5 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Albert Andreu Salat | CiU | 60 | sí |
| Arnau Salat Torres | CiU | 57 | sí |
| Marta Flotats Balagué | CiU | 53 | sí |
| Jaume Setó Cornadó | CiU | 51 | sí |
| Gemma Villorbina Noguera | CiU | 49 | sí |
| Francisca Verde Guerrero | CP | 7 | no |
| Cristina Barta Aloy | PP | 3 | no |
2011 · 5 regidories, 7 persones
El 2011 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 96 dels 141 electors (10 en blanc, 5 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jaume Setó Cornadó | CiU | 65 | sí |
| Llorenç Portell Pasquet | CiU | 51 | sí |
| Manuel Andrés Andrés | CiU | 50 | sí |
| Joan Manuel López Balague | CiU | 47 | sí |
| Ivan Uroz Mercadal | CiU | 29 | sí |
| M. Cristina Barta Aloy | P.P. | 10 | no |
| Carme Martínez Delgado | PSC-PM | 9 | no |
2007 · 5 regidories, 10 persones
El 2007 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 127 dels 158 electors (6 en blanc, 2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jaume Seto Cornado | CIU | 87 | sí |
| Maria Fatima Olivares Pac Heco | CIU | 64 | sí |
| Llorenç Portell Pascuet | CIU | 63 | sí |
| Manel Andres Andres | CIU | 62 | sí |
| Ester Llovera Vilaseca | CIU | 58 | sí |
| Joaquim Hernandez i Valer Iano | JXF-AM | 22 | no |
| Cristina Lazaro i Malo | JXF-AM | 21 | no |
| Esther Sala i Miralles | JXF-AM | 17 | no |
| Rafaela Pozo Aviño | PSC-PM | 11 | no |
| Francesc Abad Martin | PP | 10 | no |
2003 · 5 regidories, 7 persones
El 2003 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 128 dels 160 electors (3 en blanc).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Jaume Seto Cornado | CIU | 78 | sí |
| Esther Llovera Vilaseca | CIU | 71 | sí |
| Pedro Ubach Guardia | CIU | 63 | sí |
| Jesus Ricou Miro | CIU | 54 | sí |
| Manuel Andres Andres | CIU | 53 | sí |
| Esther Sala Miralles | F-AM | 48 | no |
| German Pizarre Abad | PP | 7 | no |
1999 · 5 regidories, 6 persones
El 1999 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 118 dels 155 electors (9 en blanc, 3 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Juan Antonio Pacheco Pere Ra | CIU | 70 | sí |
| Jaime Seto Cornado | CIU | 63 | sí |
| Manuel Andres Andres | CIU | 59 | sí |
| Pedro Ubach Guardia | CIU | 53 | sí |
| Jesus Ricou Miro | CIU | 48 | sí |
| Ramon Antonio Ramallat Jo Ve | PP | 20 | no |
1995 · 5 regidories, 7 persones
El 1995 s'elegien 5 regidories entre 7 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 120 dels 170 electors (8 en blanc, 3 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Luis Sole Verdes | CIU | 85 | sí |
| Daniel Salat Montala | CIU | 66 | sí |
| Marcelo Montala Vilaseca | CIU | 61 | sí |
| Antonio Sole Sole | CIU | 59 | sí |
| Jaume Seto Cornado | CIU | 59 | sí |
| Jose Mesa Lanzas (pp) | PP | 14 | no |
| Manuel Aneriz Verchez (ps C) | PSC-PSOE | 4 | no |
1991 · 5 regidories, 6 persones
El 1991 s'elegien 5 regidories entre 6 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 126 dels 168 electors (14 en blanc, 5 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Lluis Sole Verdes | CIU | 92 | sí |
| Daniel Salat Montala | CIU | 76 | sí |
| Antoni Sole Sole | CIU | 68 | sí |
| Marcel Montala Vilaseca | CIU | 60 | sí |
| Josep Farre Gibert | CIU | 39 | sí |
| Josefa Ocariz Gisbert | PSC-PSOE | 12 | no |
1987 · 5 regidories, 5 persones
El 1987 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 130 dels 174 electors (8 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Lluis Sole Verdes | CIU | 116 | sí |
| Josep Maria Sole Montala | CIU | 109 | sí |
| Buenaventura Sole Salt | CIU | 86 | sí |
| Daniel Salat Montala | CIU | 68 | sí |
| Felix Martin Vilaseca | CIU | 58 | sí |
1983 · 5 regidories, 10 persones
El 1983 s'elegien 5 regidories entre 10 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 147 dels 167 electors (2 en blanc, 2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Daniel Salat Montala | CIU | 78 | sí |
| Delfin Planas Seto | CIU | 77 | sí |
| Francisco Balague Arbos | CIU | 75 | sí |
| Jaime Seto Cornado | CIU | 72 | sí |
| Jose Farre Gibert | CIU | 72 | sí |
| Buenaventura Sole Salt | INDEP | 50 | no |
| Jaime Salat Capdevila | INDEP | 50 | no |
| Rosendo Ingles Salat | INDEP | 49 | no |
| Enrique Magriña de S. Nicolas | INDEP | 38 | no |
| Antonio Sole Alguero | INDEP | 1 | no |
1979 · 5 regidories, 8 persones
El 1979 s'elegien 5 regidories entre 8 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 128 dels 182 electors (2 nuls).
| Persona | Candidatura | Vots | Elegida |
|---|---|---|---|
| Francisco Balague Arbos | CC-UCD | 74 | sí |
| Antonio Solé Solé | CC-UCD | 57 | sí |
| Delfín Piana Seto | CC-UCD | 56 | sí |
| Ramón Verdes Saia | CC-UCD | 46 | sí |
| Francisco Safort Torme | CC-UCD | 28 | sí |
| Eladio Piqué Mor | ORT | 4 | no |
| Juan Nuez Gracia | ORT | 1 | no |
| Pedro Pérez Tapia | ORT | 1 | no |
Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2023, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.
Dones i homes
- De dones al ple 50 % +10,0 punts per sobre del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (40,0 %) 2 de 4 regidories
- De dones a les llistes 45 % 5 de 11 candidatures
- Caps de llista Sense dada el conjunt de candidatures no marca qui encapçalava cada llista
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 81,5 % +5,6 punts per sobre del municipi del mig dels 152 de 101 a 250 habitants (76,0 %) 106 de 130 · 0 en blanc
- 2019 81,0 % −2,3 punts per sota del municipi del mig (83,3 %) 102 de 126 · 2 en blanc
- 2015 66,4 % −10,3 punts per sota del municipi del mig (76,7 %) 89 de 134 · 1 en blanc
- El més baix 49,7 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig76,0 %
- El més alt 100,0 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 130 persones i hi van votar 106, el 81,5 %. Des del 1979 el cens ha minvat un 28,6 %: el màxim va ser el del 1979 (182) i el mínim el del 2019 (126). La participació més alta va ser la del 1983 (88,0 %) i la més baixa la del 2015 (66,4 %).
aquest municipi mediana dels de 101 a 250 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 182 | 128 | 70,3 % | 60,8 % | 0 |
| 1983 | 167 | 147 | 88,0 % | 61,8 % | 2 |
| 1987 | 174 | 130 | 74,7 % | 65,1 % | 0 |
| 1991 | 168 | 126 | 75,0 % | 67,7 % | 14 |
| 1995 | 170 | 120 | 70,6 % | 79,0 % | 8 |
| 1999 | 155 | 118 | 76,1 % | 76,6 % | 9 |
| 2003 | 160 | 128 | 80,0 % | 80,2 % | 3 |
| 2007 | 158 | 127 | 80,4 % | 81,7 % | 6 |
| 2011 | 141 | 96 | 68,1 % | 77,2 % | 10 |
| 2015 | 134 | 89 | 66,4 % | 76,8 % | 1 |
| 2019 | 126 | 102 | 81,0 % | 83,3 % | 2 |
| 2023 | 130 | 106 | 81,5 % | 75,9 % | 0 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 81,5 % del cens; al Parlament del 2024, el 72,3 %; a les generals del 2023, el 69,8 %, i a les europees del 2024, el 65,4 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser ERC-AM (51,5 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (34,1 %); a les generals del 2023, ERC (26,1 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (36,9 %).
Municipals 2023
- ERC-AM 51,5 %
- CM 47,6 %
- PSC-CP 1,0 %
- PP 0,0 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 34,1 %
- ERC 24,2 %
- PSC 12,1 %
- ALIANÇA.CAT 11,0 %
Generals 2023
- ERC 26,1 %
- JxCAT - JUNTS 25,0 %
- PSC 20,5 %
- SUMAR - ECP 10,2 %
Europees 2024
- JxCAT-JUNTS 36,9 %
- ERC-ARA REPÚBL 27,4 %
- PODEMOS 7,1 %
- COMUNS SUMAR 6,0 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | 47,6 % | 34,1 % | 25,0 % | 36,9 % | 39,8 % | 32,6 % |
| ERC | 51,5 % | 24,2 % | 26,1 % | 27,4 % | 22,6 % | 34,8 % |
| PSC | 1,0 % | 12,1 % | 20,5 % | 6,0 % | 5,4 % | 5,4 % |
| CUP | — | 11,0 % | 5,7 % | — | 11,8 % | 15,2 % |
| Aliança Catalana | — | 11,0 % | — | — | — | — |
| Comuns | — | 3,3 % | 10,2 % | 6,0 % | 1,1 % | 7,6 % |
| Vox | — | 3,3 % | 3,4 % | 4,8 % | 3,2 % | 0,0 % |
| PP | 0,0 % | 1,1 % | 4,5 % | 1,2 % | 4,3 % | 1,1 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 3,4 % | — | 7,5 % | — |
| Podem | — | — | — | 7,1 % | — | — |
| Ciutadans | — | 0,0 % | — | 1,2 % | 2,2 % | 2,2 % |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui té l'alcaldia de la Floresta?
L'alcaldia de la Floresta la té Arnau Salat Torres (ERC-AM).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa la Floresta?
A la Floresta governa ERC-AM amb majoria absoluta: 4 de les 4 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de la Floresta?
El ple de la Floresta té 4 regidories, i la majoria absoluta és de 3. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a la Floresta?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a la Floresta a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a la Floresta hi van votar 106 de les 130 persones del cens electoral: una participació del 81,5 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té la Floresta?
La Floresta té 159 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).
| Indicador | 2023 | canvi | 2025 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 0 € | → | 0 € | sense canvi |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 10,5 % | ↑ | 11,6 % | +1,1 % el mandat anterior, +4,7 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 11,6 % | ↑ | 12,5 % | +0,9 % el mandat anterior, −88,4 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 207 € | ↑ | 1.840 € | +1.633 € el mandat anterior, +39 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 37,2 % | ↓ | 34,3 % | −2,9 % el mandat anterior, −8,8 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 18 dies | ↓ | 16 dies | −2 dies el mandat anterior, +7 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 765.962 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. En aquest mandat hi ha hagut canvi d'alcaldia, així que les xifres són del govern, no d'una persona. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 1 indicador i va endarrerit en 1.
- El que sobra cada any pitjor que el 65 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) pitjor que el 71 %
- Saldo no financer millor que el 99 %
- Càrrega financera millor que el 63 %
- Inversions executades pitjor que el 93 %
- Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 65 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 0 € | 0 € |
| 2016 | 0 € | 1 € |
| 2017 | 0 € | 0 € |
| 2018 | 0 € | 0 € |
| 2019 | 0 € | 0 € |
| 2020 | 0 € | 0 € |
| 2021 | 0 € | 0 € |
| 2022 | 0 € | 0 € |
| 2023 | 0 € | 0 € |
| 2024 | 0 € | 0 € |
| 2025 | 0 € | 0 € |
- 2015-2019 · JAUME SETÓ CORNADÓ (CiU)
- 2019-2023 · Jaume Setó Cornadó (JxCAT)
- 2023-2027 · Arnau Salat Torres (JuntsxCat)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 553.880 € liquidat el 2025 · 159 empadronats aquell any
- Per habitant 3.484 € 20192025: 3.484 € Del 2019 al 2025: +1.981 € (+131,9 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
D'on surten
Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.
- Taxes 276 € habitual 23 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- IBI 274 € habitual 21 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Vehicles 41 € habitual 36 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Plusvàlua 8,40 € habitual 68 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Activitats econòmiques 7,35 € habitual 69 % per sota del municipi del mig de Catalunya
606 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.
On van
- Educació, cultura i esport 1925 € habitual 480 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Administració general 856 € habitual 55 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Serveis públics bàsics 432 € habitual 25 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Actuacions econòmiques 236 € habitual 200 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Protecció i promoció social 35 € habitual 32 % per sota del municipi del mig de Catalunya
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.La lletra petita
Recaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.La lletra petita
Liquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 37.871 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (238 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 7.541 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 37.871 € | — | 7.541 € |
| 2024 | 37.844 € | — | — |
| 2023 | 37.598 € | — | — |
| 2022 | 35.225 € | — | — |
| 2021 | 30.037 € | — | 23.221 € |
| 2020 | 30.217 € | — | 4.746 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 30.242 € | — | — |
| 2018 | 30.242 € | — | — |
| 2017 | 30.370 € | — | — |
| 2016 | 30.422 € | — | — |
| 2015 | 30.473 € | — | — |
| 2014 | 30.405 € | 1.388 € | — |
| 2013 | 31.583 € | — | 227 € |
| 2012 | 30.422 € | 1.388 € | — |
| 2011 | 33.602 € | 2.416 € | — |
| 2010 | 38.014 € | 2.955 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 2 obres del PUOSC, amb 33.410 € de subvenció. I n'hi ha 3 més de programades per als anys 2026-2029, amb 407.235 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2029 programada | Reurbanització de vials del municipiPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 268.255 € | 282.506 € |
| 2028 programada | Millora i renovació de l'espai públicPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 59.362 € | 62.486 € |
| 2026 programada | Construcció d'un parc infantil i zona ajardinadaParc públic | 79.618 € | 83.809 € |
| 2023 | Urbanització del carrer de les Piscines, 3a faselínia de municipis petits | 1.200 € | 136.801 € |
| 2020 | Rehabilitació del Centre d'interpretació del Molí de l'oli | 32.210 € | 254.224 € |
Les 16 obres del 1997 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 300.669 € |
| 2009 | Altres (no classificada) | 19.286 € |
| 2008 | Altres (no classificada) | 8.919 € |
| 2008 | Instal·lacions culturals | 6.014 € |
| 2007 | Cementiris | 26.752 € |
| 2006 | Altres (no classificada) | 8.716 € |
| 2005 | Accés a nuclis | 33.430 € |
| 2004 | Instal·lacions esportives | 126.125 € |
| 2002 | Instal·lacions esportives | 6.532 € |
| 2001 | Enllumenat Públic | 73.959 € |
| 1999 | Cases consistorials | 34.719 € |
| 1999 | Cases consistorials | 31.476 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 13.632 € |
| 1999 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 3.005 € |
| 1997 | Instal·lacions culturals | 25.475 € |
| 1997 | Instal·lacions culturals | 525 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 3 de març del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 12 de març del 2025 | Tramès el 28 d'abril del 2026 | Tramès el 28 de gener del 2026 | Tramès el 2 d'octubre del 2026 |
| 2024 | Tramès l'1 de febrer del 2024 | Tramès el 2 de maig del 2025 | Tramès el 29 de gener del 2025 | Tramès el 8 d'octubre del 2025 |
| 2023 | Tramès el 16 de febrer del 2023 | Tramès el 19 d'abril del 2024 | Tramès el 8 de febrer del 2024 | Tramès el 26 d'agost del 2024 |
| 2022 | Tramès el 14 de febrer del 2022 | Tramès el 27 d'abril del 2023 | Tramès el 16 de febrer del 2023 | Tramès el 24 d'agost del 2023 |
| 2021 | Tramès el 30 d'abril del 2021 | Tramès el 9 de juny del 2022 | Tramès el 4 de febrer del 2022 | Tramès el 7 d'octubre del 2022 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 27 d'abril del 2020 | Tramès el 4 de juny del 2021 | Tramès el 9 de febrer del 2021 | Tramès el 28 de setembre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 12 de març del 2019 | Tramès el 9 de juny del 2020 | no consta | Tramès el 28 d'octubre del 2020 |
| 2018 | Tramès el 14 de setembre del 2018 | Tramès el 3 d'abril del 2019 | no consta | Tramès el 21 de maig del 2019 |
| 2017 | Tramès el 21 d'abril del 2017 | Tramès el 14 de setembre del 2018 | no consta | Tramès el 10 de juliol del 2018 |
| 2016 | Tramès el 26 d'abril del 2016 | Tramès el 21 d'abril del 2017 | no consta | Tramès el 23 d'agost del 2017 |
| 2015 | Tramès el 17 de febrer del 2015 | Tramès el 16 de març del 2016 | no consta | Tramès el 26 de setembre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 15 d'abril del 2014 | Tramès el 8 de maig del 2015En revisió | no consta | Tramès el 28 d'agost del 2015 |
| 2013 | Tramès el 8 de març del 2013 | Tramès el 10 de juny del 2014 | no consta | Tramès el 18 de juny del 2014 |
| 2012 | Tramès el 24 d'abril del 2012 | Tramès el 3 de desembre del 2013 | no consta | Tramès el 30 d'agost del 2013 |
| 2011 | Tramès el 8 d'agost del 2011 | Tramès el 24 d'abril del 2012 | no consta | Tramès el 8 d'agost del 2012 |
| 2010 | Tramès el 23 de març del 2011En revisió | Tramès el 14 d'octubre del 2011 | no consta | Tramès el 16 de setembre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 3 de març del 2009 | Tramès el 15 d'abril del 2010 | no consta | Tramès el 13 de setembre del 2010 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
A la relació de l'1 d'octubre del 2026, l'ajuntament no hi surt: aquell dia la Generalitat no hi tenia cap pagament reconegut pendent.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 0,943 € per metre cúbic, el 2025Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 1,445 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
- Gestió
- gestió directa, a càrrec de Ajuntament La Floresta
- Tarifa social
- De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
- Canvi durant el mandat
- Aquí no es pot dir si el preu ha pujat durant el mandat: les tarifes no es revisen des del 2023: que el preu no s'hagi mogut durant el mandat no vol dir que aquest govern hagi decidit no apujar-lo, vol dir que ningú no hi ha tocat
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2023-06-14. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 150 € 20062025: 150 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 200 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 145 € a 150 € (+3,4 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 1,4
- IBI urbà
- 0,65 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 79,13 €
- Última revisió cadastral
- 1989
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 9.996 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024: 61,0 €
- Per habitant 61,0 € 17 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants
- Per regidoria del ple 1.999 € 16 % per sota del municipi del mig dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
- Sou de l'alcaldia 9.996 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial entre les 659 alcaldies catalanes amb sou, la del mig cobra 23.040 €
Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 10.041 € a 9.996 € (−0,4 %).
Més detall qui té un càrrec en un altre ens · la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Qui té un càrrec en un altre ens
Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.
- Jaume Setó i Cornadó Regidor Consell Comarcal de les Garriguessense import publicat
De la Consell Comarcal de les Garrigues: Consell Comarcal de les Garrigues té el mòdul de càrrecs electes buit a seu-e (Consell Comarcal de les Garrigues).
Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.
La lletra petita
A tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 29 d'agost del 2026.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
- El que ha adjudicat 1.109.231 € 2 contractes, de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026
- Licitacions amb una sola oferta — només 2 licitacions publiquen quantes ofertes van rebre, i amb tan poques el percentatge no vol dir res
Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.
La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.
La lletra petita
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 78,8 € | 57,1 % |
| 2024 | 157,0 € | 62,1 % |
| 2025 | 81,9 € | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2025: +3,1 €/hab · als 125 de la seva mida, +0,2 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +5,1 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 159 persones. Del 2023 ençà, +4 persones (+2,6 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
159
19982025: 159
el 2025 · el cens en compta 159
Del 2023 al 2025: +4 · als 152 de la seva mida, −3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 15,7 % 20212025: 15,7 % 25 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +9,2 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 17.323 € 20152023: 17.323 € el 230è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 152 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 11,3 % | 20212025: 11,3 % | 14,4 % | +2,3 punts | −0,5 punts |
| De 65 anys o més | 28,9 % | 20212025: 28,9 % | 19,7 % | +1,8 punts | +0,9 punts |
| Edat mitjana | 48,2 anys | 20212025: 48,2 anys | 43,7 anys | −2,8 anys | +0,6 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 2 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 6 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 5 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 159 i al cens 159: exactament els mateixos. El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 25 persones (15,7 %) tenen nacionalitat estrangera i 25 persones (15,7 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 0 persones de diferència. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 9 persones a l'atur registrat a la Floresta: 4 més que al juny del 2023, quan va començar el mandat (+80,0 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.
- Atur registrat 9 juny del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 5
- Taxa d'atur aproximada 10,3 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 81 de la seva mida, 7,1 % · percentil 83
- Índex socioeconòmic territorial 107,3 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 19.169 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.511 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 41,6 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 4 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 6 persones |
| 2022 | 6 persones |
| 2023 | 7 persones |
| 2024 | sense dada |
| 2025 | sense dada |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | — | — |
| Homes | — | — |
| Agricultura | 0 | 0,0 % |
| Indústria | — | — |
| Construcció | — | — |
| Serveis | — | — |
| Sense feina anterior | — | — |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
En 6 dels 40 mesos del mandat hi havia menys de cinc persones a l'atur i el SEPE no en dona la xifra. Amb tan poca gent, cada persona mou molt la sèrie.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
La Floresta es regeix per un pla urbanístic de cap al 2009, avui no hi consta cap pis turístic inscrit i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
La Floresta es regeix per un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat cap al 2009: el 2024 tenia 15 anys.
El POUM és el pla general que preveu la llei d'urbanisme catalana des del 2002.
- Pla general vigent
- POUMPla d'ordenació urbanística municipal
- Antiguitat
- 15 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2009
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- sí
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, no hi consta cap pis turístic inscrit. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 1, amb 6 places: 0,61 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 00,00 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 10,61 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 6el 2024
- Places turístiques en total
- 63,7 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 0
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
La font no publica quina part dels ingressos se'n va en lloguer o hipoteca a la Floresta: només fa la xifra on té prou dades. No vol dir que no costi res.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori.
Habitatge protegit
Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 0iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. La Floresta no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 178 vehicles domiciliats: 1.085 per cada 1.000 habitants, i 62 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 1.085 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 21
- Turismes 110 671 per 1.000 hab. · el 61,8 % del parc
- Motocicletes 35 213 per 1.000 hab. · el 19,7 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 110 | 61,8 % | 671 |
| Motocicletes | 35 | 19,7 % | 213 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 27 | 15,2 % | 165 |
| Autobusos i altres | 6 | 3,4 % | 37 |
| Total | 178 | 100,0 % | 1.085 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (164 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Nascuts aquí, segons Wikidata
Wikidata hi situa 2 persones nascudes, i són aquestes.
Carme Capdevila i Palau1954 · educador socialQ11912492 a Wikidata
- Francesc Safont i Culleré1902-1983 · compositorQ19290937 a Wikidata
D'on surt el retrat
- Carme Capdevila i Palau · Foto: Museu d'Història de Catalunya (fotògraf: Pep Parer), CC BY 3.0 — Wikimedia Commons
Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q2302200.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
Tenim indexades 34 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 14 de maig del 2026.
El seu portal de transparència publica 131 dels 159 apartats que li tocarien (82 %).
Els 8 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2017
- Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 %
- Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2026
- Opinions i propostes dels grups municipals 74 %
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Auditories de comptes 81 %
- Contractes adjudicats i per quin procediment 78 %
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 5 de juliol del 2023. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
2 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Pla de protecció civil 1 de juliol del 2026
- Pla municipal de gestió ètica de colònies felines 3 d'octubre del 2023
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?