Gallifa

Qui mana, i com hi va arribar

• ARA PL 4 regidories 74 vots · 69,8 % · 19 vots per regidoria
• PSC-CP 1 regidoria 16 vots · 15,1 % · 16 vots per regidoria

Qui seu al ple

5 regidories formen el govern de 5, en coalició de 2 grups: Ara Pacte Local, Junts per Catalunya.

Les alcaldies des del 1979

8 persones han ocupat l'alcaldia de Gallifa des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

14 alcaldies anteriors, fins al 1979

Mandat	Alcaldia	Partit	Des de
2011-2015	Mateu Comalrena De Sobregrau Esteve	Convergència i Unió	11 de juny del 2011
2011-2015	Jordi Fornas i Prat segons Wikidata	Esquerra Republicana de Catalunya segons Wikidata	11 de juny del 2011
2007-2011	JTJoan Tuñí Hervy	UL-AM	16 de juny del 2007
2007-2011	Jordi Fornas i Prat segons Wikidata	Esquerra Republicana de Catalunya segons Wikidata	1 de gener del 2011
2003-2007	JTJoan Tuñí Hervy	UL-AM	14 de juny del 2003
1999-2003	ANAntoni Navarro Tello	INDEPENDENTS	3 de juliol del 1999
1995-1999	PCPedro Comalrena de Sobregrau Fernandez	CIU	17 de juny del 1995
1995-1999	PCPedro Comalrena de Sobregan Fernandez segons el Ministeri	CIU segons el Ministeri	17 de juny del 1995
1991-1995	PCPedro Comalrena de Sobregrau Fernandez	CIU	15 de juny del 1991
1991-1995	PCPedro Comalrena Sobre Fernandez segons el Ministeri	CIU segons el Ministeri	15 de juny del 1991
1987-1991	PCPedro Comalrena de Sobregrau Fernandez	INDEPENDENTS	2 de juliol del 1987
1987-1991	PCPere Comalrena Sobregrau segons el Ministeri	IND segons el Ministeri	2 de juliol del 1987
1983-1987	PCPedro Comalrena de Sobregrau Fernandez	INDEPENDENTS	23 de maig del 1983
1979-1983	PCPedro Comalrena de Sobregrau Fernandez	INDEPENDENTS	19 d'abril del 1979

Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

• Fa que mana ARA PL 3 anys des del 2023 · 1 legislatura seguides
• La mateixa persona 3 anys Mateu Comalrena Sobregrau Esteve
• Nuls i en blanc 16,0 % 17 vots del 2023

4 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 459.415 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 152 municipis catalans de 101 a 250 habitants. Destaca en 2 indicadors i va endarrerit en 2.

• El que sobra cada any millor que el 97 %
• El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) millor que el 98 %
• Saldo no financer pitjor que el 65 %
• Càrrega financera pitjor que el 85 %
• Inversions executades millor que el 69 %
• Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 80 %

Deute per habitant, any a any

• 2015-2019 · MATEU COMALRENA DE SOBREGRAU ESTEVE (CiU)
• 2019-2023 · Mateu Comalrena de Sobregrau Esteve (JxCAT)
• 2023-2027 · Mateu Comalrena Sobregrau Esteve (ARA PL)

Com ha anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

• Recollida selectiva −1,0 punts de 38 el 2023 a 37 el 2024 als 152 de la seva mida, −0,0
• Rebut mitjà d'IBI −6 € l'any de 332 el 2023 a 327 el 2025 als 152 de la seva mida, +1,4 %
• Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
• Gent que hi viu −16 persones de 187 el 2023 a 171 el 2025 als 152 de la seva mida, −3

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

On han posat els diners, servei a servei

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 264 vehicles domiciliats: 1.535 per cada 1.000 habitants, i 50 de cada 100 són turismes.

• Vehicles per 1.000 habitants 1.535 2024 · la mediana dels 152 de la seva mida, 1.257 · percentil 83
• Turismes 131 762 per 1.000 hab. · el 49,6 % del parc
• Motocicletes 79 459 per 1.000 hab. · el 29,9 % del parc

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 2025-11-10, consultat el 2026-09-03. La taxa es fa amb el padró del 2024 (172 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

• El que gasta en total 1.456.140 € liquidat el 2025 · 171 habitants
• Per habitant 8.515 € 20192025 Del 2019 al 2025: +5.300 € (+164,8 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

• Taxes 513 € habitual 129 % per sobre la mediana catalana
• IBI 450 € habitual 30 % per sobre la mediana catalana
• Vehicles 72 € habitual a tocar la mediana catalana
• Plusvàlua 19 € habitual 28 % per sota la mediana catalana
• Activitats econòmiques 15 € habitual 38 % per sota la mediana catalana

1.068 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

On van

• Serveis públics bàsics 3757 € habitual 550 % per sobre la mediana catalana
• Administració general 2639 € habitual 379 % per sobre la mediana catalana
• Actuacions econòmiques 1403 € habitual 1682 % per sobre la mediana catalana
• Educació, cultura i esport 525 € habitual 58 % per sobre la mediana catalana
• Deute públic 175 € habitual 205 % per sobre la mediana catalana
• Protecció i promoció social 17 € habitual 67 % per sota la mediana catalana

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable

1,294 € per metre cúbic, el 2025Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 0,900 €.

Cànon de l'aigua

0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.

Total del rebut

1,990 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració

Gestió

gestió indirecta, a càrrec de Comalrena De Sobregrau Fernandez, Pere

Tarifa social

De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.

Canvi durant el mandat

Aquí no es pot dir si el preu ha pujat durant el mandat: les tarifes no es revisen des del 2022: que el preu no s'hagi mogut durant el mandat no vol dir que aquest govern hagi decidit no apujar-lo, vol dir que ningú no hi ha tocat

L'IBI

• Rebut mitjà d'IBI urbà 327 € 20062025 l'any, el 2025 (dada provisional) · 219 rebuts Als 152 municipis de 101 a 250 habitants el més habitual són 210 €.

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 332 € a 327 € (−1,7 %). Als 152 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +1,4 %.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim

1,2

IBI urbà

0,57 %

Cotxe de 12-16 CV

101,44 €

Última revisió cadastral

2009

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

• El que hi dedica l'ajuntament 33.505 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024 20192024
• Per habitant 194,8 € 166 % per sobre de la mediana dels municipis de 101 a 250 habitants
• Per regidoria del ple 6.701 € 181 % per sobre de la mediana dels municipis de 101 a 250 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
• Sou de l'alcaldia 33.505 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial la mediana de les 659 alcaldies catalanes amb sou és 23.040 €

Comparat amb els 125 municipis de 101 a 250 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 33.505 € a 33.505 € (0,0 %).

Què en publica l'ajuntament

Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.

D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.

Qui té un càrrec en un altre ens

Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.

• Pere Canadell i Suñé Junts per CatalunyaRegidor Consell Comarcal del Vallès Occidentalsense import publicat

De la Consell Comarcal del Vallès Occidental: Consell Comarcal del Vallès Occidental té el mòdul de càrrecs electes buit a seu-e (Consell Comarcal del Vallès Occidental).

Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

La plataforma de serveis de contractació pública no publica cap adjudicació d'aquest ajuntament, i per això aquí no hi ha xifres. No vol dir que no contracti res: vol dir que no ho podem llegir d'una font oberta.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

• Despesa en escombraries Del 2023 al 2025: +16,5 €/hab · als 125 de la seva mida, +0,2 €/hab
• Recollida selectiva Del 2023 al 2024: −1,0 punts · als 152 de la seva mida, −0,0 punts

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 7 vegades en 12 eleccions.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns. La darrera elecció amb dades aquí és la del 2019; les del 2023 encara no hi són.

El 2019 s'elegien 5 regidories entre 9 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 131 dels 147 electors (4 en blanc).

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-2019, consultats el 2026-09-03. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

Qui hi va anar a votar

• 2023 72,6 % mediana −3,4 punts per sota de la mediana dels 152 municipis de 101 a 250 habitants (76,0 %) 106 de 146 · 14 en blanc
• 2019 89,1 % +5,8 punts per sobre de la mediana (83,3 %) 131 de 147 · 4 en blanc
• 2015 85,9 % +9,2 punts per sobre de la mediana (76,7 %) 140 de 163 · 1 en blanc

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 146 persones i hi van votar 106, el 72,6 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 147,5 %: el màxim va ser el del 2007 (175) i el mínim el del 1983 (57). La participació més alta va ser la del 2007 (100,0 %) i la més baixa la del 1979 (67,8 %).

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 2026-09-03. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 101 a 250 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 171 persones. Del 2023 ençà, −16 persones (−8,6 %), quan als 152 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat −1,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

• Empadronats 171 19982025 el 2025 · el cens en compta 171 Del 2023 al 2025: −12 · als 152 de la seva mida, −3
  Què compta exactament

  Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
  Població. Per sexe · Idescat
• Pes de la població de nacionalitat estrangera 9,9 % 20212025 17 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: −1,9 punts · als 152 de la seva mida, +0,1 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
• Renda neta per persona 23.300 € 20152023 el 15è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 → Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 6 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 5 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 9 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Dones i homes

• De dones al ple Sense dada el conjunt de candidatures només en dona 2 persones electes de les 5 regidories d'aquest ple, i un percentatge sobre aquestes 2 no seria el del ple
• De dones a les llistes 0 % 0 de 3 candidatures
• Caps de llista 0 de 0 eren dones

Nascuts aquí, segons Wikidata

Wikidata hi situa una persona nascuda.

• Teresa Font Guiteras1956 · muntadorQ21075432 a Wikidata

Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q13928.