Alt Penedès · Barcelona
Sant Martí Sarroca
3.485 habitants · 35,3 km² · 99 hab./km² · 291 m · martinencs · 11 regidories al ple · es vota una llista sencera, no persones
Governa FOMENENC tot i que la llista més votada va ser CM, sense majoria absoluta, i l'alcaldia ha canviat a mig mandat.
Joan Olivella Cruset
Alcalde · FOMENENCdes del 5 de juliol del 2025 · abans, Sònia Jansà Armando
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Jaime Torres Costa (INDEPENDENTS)
- 1983-1987: Pedro Balada Torrents (CIU); des del 4 de desembre del 1984, Jaime Guasch Bertran (CIU)
- 1987-1991: el principi del mandat no consta; des del 30 de setembre del 1987, Salvador Carbo Gili (CIU)
- 1991-1995: Josep Santacana Romagosa (CIU)
- 1995-1999: Josep Santacana i Romagosa (CIU)
- 1999-2003: Pere Tort Arnabat (PSC-PSOE); des del 13 de juliol del 2000, Ramon Carbo Vert (INDEPENDENTS)
- 2003-2007: Pere Tort Arnabat (PSC-PSOE-PM); des del 17 de juny del 2004, Ramon Carbó Vert (CIU)
- 2007-2011: Ramon Carbó Vert (CIU)
- 2011-2015: Ramon Carbó Vert (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Antoni Ventura Lluvià (CUP); des del 30 d'abril del 2018, Jose Olivella Almirall (CIU); des de l'1 de gener del 2019, Josep Maria Padullés (partit no consta)
- 2019-2023: Josep Maria Padullés Altisent (FOMENT MAR)
- 2023-2027: Sònia Jansà Armando (partit no consta); des del 5 de juliol del 2025, Joan Olivella Cruset (Foment Mar)
En 30 segons
- Joan Olivella Cruset té l'alcaldia des del 2023, amb FOMENENC, i el seu partit hi mana des del 2019.
- La seva llista té 3 de les 11 regidories, i la majoria absoluta és de 6: governa en coalició de 2 grups.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2025); el municipi del mig dels 142 de la seva mida en deu 49 €.
- Gasta 1.166 € per habitant l'any (liquidat el 2025).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 61,3 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 62,3 %.
En aquest mandat hi ha hagut un relleu a l'alcaldia. Qui hi havia abans
- Gasta per habitant 1.166 € liquidat el 2025
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2025
- Rebut mitjà d'IBI 327 € el més habitual als de la seva mida són 432 € entre els 947
- Va anar a votar 61,3 % 1,1 punts menys que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de FOMENENC des del 2019 · 2 legislatures no va guanyar: hi va haver pacte
On cau entre els seus
Entre els 142 municipis de la seva mida (de 2.001 a 5.000 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 11,0 % just al mig dels 142 · el del mig, 10,9 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 8 dies més baix que 114 de 140 · el del mig, 16 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 327 € més baix que 115 de 142 · el del mig, 432 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 1,33 €/m³ més alt que 95 de 142 · el del mig, 1,10 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 45,0 % més baix que el 75 % dels de la seva mida · el del mig, 63,1 %
- Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada massa poques licitacions amb les ofertes informades per fer-ne un percentatge
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 61,3 % més baix que 80 de 142 · el del mig, 62,3 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 45 % just al mig dels 142 · el del mig, 45 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 15.141 € més baix que 88 de 142 · el del mig, 15.815 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Sant Martí Sarroca, 0 €.
- Castellví de la Marca, deute per habitant: 0 €
- el Montmell, deute per habitant: 646 €
- Font-rubí, deute per habitant: 0 €
- Santa Margarida i els Monjos, deute per habitant: 0 €
- Torrelles de Foix, deute per habitant: 170 €
- Vilobí del Penedès, deute per habitant: 2 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Sant Martí Sarroca, 327 €.
- Castellví de la Marca, rebut mitjà de l'IBI: 421 €2025
- el Montmell, rebut mitjà de l'IBI: 285 €2025
- Font-rubí, rebut mitjà de l'IBI: 475 €2025
- Santa Margarida i els Monjos, rebut mitjà de l'IBI: 358 €2025
- Torrelles de Foix, rebut mitjà de l'IBI: 334 €2025
- Vilobí del Penedès, rebut mitjà de l'IBI: 545 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca toca de terme amb 7 municipis. Aquí hi ha els 6 més poblats, per ordre alfabètic. A Sant Martí Sarroca, 61,3 %.
- Castellví de la Marca, participació a les municipals: 67,3 %
- el Montmell, participació a les municipals: 54,0 %
- Font-rubí, participació a les municipals: 68,5 %
- Santa Margarida i els Monjos, participació a les municipals: 59,8 %
- Torrelles de Foix, participació a les municipals: 55,0 %
- Vilobí del Penedès, participació a les municipals: 75,2 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 11 es voten el maig del 2027
- En calen 6 per governar sense pactar amb ningú
- Les té FOMENENC 3 de 11 · en minoria
- Canvis de mans des del 1979 3 en 12 eleccions · entre els 947
Estem preparant una brúixola electoral per a Sant Martí Sarroca: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 3.485 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- CM 3 regidories 438 vots · 29,4 % · 146 vots per regidoria
- FOMENENC 3 regidories 419 vots · 28,1 % · 140 vots per regidoria
- ERC-AM 3 regidories 390 vots · 26,1 % · 130 vots per regidoria
- Movem-CP 2 regidories 245 vots · 16,4 % · 123 vots per regidoria
Qui seu al ple
6 regidories formen el govern de 11, en coalició de 2 grups: Grup Municipal d'ERC, Grup Municipal Foment Martinenc.
Grup Municipal Foment Martinenc 3 · al govern
Grup Municipal d'ERC 3 · al govern
Grup Municipal Junts per Sant Martí 3
Grup Municipal Socialista-Movem Sant Martí 2
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
12 persones han ocupat l'alcaldia de Sant Martí Sarroca des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Sònia Jansà Armando segons Wikidata | — | 17 de juny del 2023 |
| 2023-2027 | Joan Olivella Cruset | Foment Mar | 5 de juliol del 2025 |
| 2019-2023 | Josep Maria Padullés Altisent | FOMENT MAR | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Antoni Ventura Lluvià fins al 30 d'abril del 2018 | CUP | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Jose Olivella Almirall segons el Ministeri | CIU segons el Ministeri | 30 d'abril del 2018 |
| 2015-2019 | Josep Maria Padullés segons Wikidata | — | 1 de gener del 2019 |
12 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Ramon Carbó Vert | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Ramon Carbó Vert | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Pere Tort Arnabat fins al 17 de juny del 2004 | (PSC-PSOE)-PM | 14 de juny del 2003 |
| 2003-2007 | Ramon Carbó Vert | CIU | 17 de juny del 2004 |
| 1999-2003 | Pere Tort Arnabat | PSC-PSOE | 3 de juliol del 1999 |
| 1999-2003 | Ramon Carbo Vert | INDEPENDENTS | 13 de juliol del 2000 |
| 1995-1999 | Josep Santacana i Romagosa | CIU | 1 de gener del 1995 |
| 1991-1995 | Josep Santacana Romagosa | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Salvador Carbo Gili va arribar a mig mandat | CIU | 30 de setembre del 1987 |
| 1983-1987 | Pedro Balada Torrents fins al 4 de desembre del 1984 | CIU | 25 de maig del 1983 |
| 1983-1987 | Jaime Guasch Bertran | CIU | 4 de desembre del 1984 |
| 1979-1983 | Jaime Torres Costa | INDEPENDENTS | 19 d'abril del 1979 |
Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana Foment Mar 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
- La mateixa persona 1 any Joan Olivella Cruset
- Vots sense regidoria 2,7 % 42 vots del 2023 · la mediana dels seus, 6,8 %
La lletra petita
Hi ha hagut 7 alternances de força a l'alcaldia, i 10 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 20,9 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 142 municipis de 2.001 a 5.000 habitants és 25,6. Calculat sobre 10 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. 42 vots del 2023 —el 2,7 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. La mediana dels 142 municipis de 2.001 a 5.000 habitants és 6,8 %. Respecte del 2019, +0,6 punts.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
1 persona ha entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.
La lletra petita
Calen 6 regidories de 11 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Les fotografies les publica l'ajuntament al seu portal de transparència (fitxa original); les reproduïm en mida petita i les retirem a la primera petició de la persona. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a Sant Martí Sarroca i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal de l'Alt Penedès
33 escons · President: XAVIER LLUCH LLOPART
Hi seu una persona del ple de Sant Martí Sarroca:
- ALBERT TORT PUGIBET Vicepresident 1r, PSC-CP
Diputació de Barcelona
51 escons · Presidenta: Lluïsa Moret Sabidó
Cap regidor ni regidora de Sant Martí Sarroca no hi seu.
La Diputació li va concedir 570.339 € el 2025 (164 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +7,5 punts de 38 el 2023 a 45 el 2024 als 142 de la seva mida, +0,1
- Preu de l'aigua +0,170 €/m³ de 1,160 el 2023 a 1,328 el 2025 als 95 de la seva mida, +15,8 %
- Rebut mitjà d'IBI +32 € l'any de 294 el 2023 a 327 el 2025 als 138 de la seva mida, +6,5 %
- Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Preu del lloguer +0,5 € al mes de 644 el 2023 a 644 el 2025 als 139 de la seva mida, +45,4
- Gent empadronada +105 persones de 3.380 el 2023 a 3.485 el 2025 als 142 de la seva mida, +54
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
De l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.El preu del lloguer no el decideix l'ajuntament: hi surt com a context del que ha passat al poble, no com a resultat de cap decisió seva.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 2.001 a 5.000 habitants |
|---|---|---|
| Vies públiques | −136,2 €/hab | −8,4 €/hab |
| Aigua potable | +55,0 €/hab | +10,3 €/hab |
| Escoles d'infantil i primària | +13,1 €/hab | +0,2 €/hab |
| Policia local i seguretat | −12,4 €/hab | 0,0 €/hab |
| Escombraries i residus | −7,7 €/hab | +10,4 €/hab |
| Serveis socials | +7,2 €/hab | +3,1 €/hab |
| Enllumenat públic | −5,5 €/hab | −10,0 €/hab |
| Parcs i jardins | −4,4 €/hab | +0,8 €/hab |
Els altres 5 programes, amb la mateixa escala
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 2.001 a 5.000 habitants |
|---|---|---|
| Instal·lacions esportives | +1,9 €/hab | −1,3 €/hab |
| Clavegueram | −1,2 €/hab | 0,0 €/hab |
| Biblioteques i arxius | −0,7 €/hab | 0,0 €/hab |
| Neteja viària | +0,5 €/hab | 0,0 €/hab |
| Deute públic | −0,0 €/hab | 0,0 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt una reclamació contra l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca. La GAIP en va estimar 1, del tot o en part (100,0 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.
- Reclamacions aquest mandat 1 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 0 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 100,0 % 1 de 1
- Dies que va trigar la GAIP 60 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 estimada del tot.
Qui reclamava: 1 particular.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
La reclamació, amb la resolució
| Reclamada | Tema | Com va acabar | Resolució |
|---|---|---|---|
| Protecció d'animals | Estimada | 2464/2025 |
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 3 vegades en 12 eleccions.
- 11 197911
- 65 198311
- 47 198711
- 47 199111
- 362 199511
- 353 199911
- 245 200311
- 236 200711
- 72 201111
- 2252 201511
- 2233 201911
- 3233 202311
- CUP
- ERC
- PSC
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
L'últim regidor: per quants vots
L'últim regidor del 2023 el va guanyar Movem Sant Martí - Col·lectiiu Socialista - Candidatura de Progrés (Movem-CP) per 52 vots: és el que li faltava a Junts per Sant Martí Sarroca - Compromís Municipal (CM) per endur-se'l.
| Llista | Vots | Regidories | Per a una més | Podia perdre |
|---|---|---|---|---|
| CM | 438 | 3 | 52 | 123 |
| FOMENENC | 419 | 3 | 71 | 90 |
| ERC-AM | 390 | 3 | 100 | 61 |
| Movem-CP | 245 | 2 | 146 | 25 |
- Junts per Sant Martí Sarroca - Compromís Municipal (CM) va treure 3 regidories de 11; per a la majoria absoluta, 6, n'hi van faltar 400 vots.
La llei d'Hondt divideix els vots de cada llista per 1, 2, 3… i dona les regidories als quocients més alts, només entre les llistes que passen el 5 % dels vots vàlids (blancs inclosos). Les xifres són aritmètica amb tota la resta igual —una sola llista amb més o menys vots, vinguts de l'abstenció, i cap altra de canviada—, no una predicció.
Les eleccions anteriors
- L'últim regidor del 2019 el va guanyar JUNTS PER SANT MARTÍ SARROCA (JUNTSxCAT-JUNTS) per 101 vots: és el que li faltava a FOMENT MARTINENC (FOMENENC) per endur-se'l.
- L'últim regidor del 2015 el va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) per 7 vots: és el que li faltava a Alternativa Martinenca-Candidatura d'Unitat Popular (AM-CUP-PA) per endur-se'l.
Dones i homes
- De dones al ple 45 % igual que el municipi del mig dels 142 de 2.001 a 5.000 habitants (45,0 %) 5 de 11 regidories
- De dones a les llistes 48 % 21 de 44 candidatures
- Caps de llista 1 de 4 eren dones
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 61,3 % −1,1 punts per sota del municipi del mig dels 142 de 2.001 a 5.000 habitants (62,3 %) 1.534 de 2.504 · 32 en blanc
- 2019 71,6 % −1,0 punts per sota del municipi del mig (72,6 %) 1.738 de 2.428 · 24 en blanc
- 2015 70,2 % +4,4 punts per sobre del municipi del mig (65,8 %) 1.644 de 2.342 · 35 en blanc
- El més baix 48,9 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig62,3 %
- El més alt 82,4 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 2.504 persones i hi van votar 1.534, el 61,3 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 38,4 %: el màxim va ser el del 2023 (2.504) i el mínim el del 1983 (1.730). La participació més alta va ser la del 1995 (75,2 %) i la més baixa la del 1979 (46,4 %).
aquest municipi mediana dels de 2.001 a 5.000 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 1.809 | 840 | 46,4 % | 75,3 % | 21 |
| 1983 | 1.730 | 1.227 | 70,9 % | 76,6 % | 3 |
| 1987 | 1.810 | 1.318 | 72,8 % | 79,0 % | 20 |
| 1991 | 1.914 | 1.389 | 72,6 % | 75,3 % | 19 |
| 1995 | 1.972 | 1.483 | 75,2 % | 77,3 % | 25 |
| 1999 | 2.065 | 1.505 | 72,9 % | 73,8 % | 28 |
| 2003 | 2.052 | 1.538 | 75,0 % | 76,3 % | 26 |
| 2007 | 2.307 | 1.643 | 71,2 % | 70,3 % | 39 |
| 2011 | 2.388 | 1.559 | 65,3 % | 67,3 % | 57 |
| 2015 | 2.342 | 1.644 | 70,2 % | 65,8 % | 35 |
| 2019 | 2.428 | 1.738 | 71,6 % | 72,6 % | 24 |
| 2023 | 2.504 | 1.534 | 61,3 % | 62,4 % | 32 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 2.001 a 5.000 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 61,3 % del cens; al Parlament del 2024, el 59,7 %; a les generals del 2023, el 65,8 %, i a les europees del 2024, el 40,2 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser CM (29,4 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (34,7 %); a les generals del 2023, PSC (28,8 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (32,3 %).
Municipals 2023
- CM 29,4 %
- FOMENENC 28,1 %
- ERC-AM 26,1 %
- Movem-CP 16,4 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 34,7 %
- PSC 20,8 %
- ERC 18,0 %
- CUP - DT 7,5 %
Generals 2023
- PSC 28,8 %
- ERC 20,8 %
- JxCAT - JUNTS 17,3 %
- SUMAR - ECP 11,2 %
Europees 2024
- JxCAT-JUNTS 32,3 %
- PSC 23,9 %
- ERC-ARA REPÚBL 22,5 %
- PP 8,2 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | 29,4 % | 34,7 % | 17,3 % | 32,3 % | 29,1 % | 22,5 % |
| PSC | 16,4 % | 20,8 % | 28,8 % | 23,9 % | 12,4 % | 11,5 % |
| ERC | 26,1 % | 18,0 % | 20,8 % | 22,5 % | 25,2 % | 32,0 % |
| CUP | — | 7,5 % | 6,3 % | — | 13,6 % | 12,0 % |
| Vox | — | 4,7 % | 5,6 % | 2,1 % | 3,9 % | 3,2 % |
| Aliança Catalana | — | 4,5 % | — | — | — | — |
| PP | — | 4,4 % | 7,1 % | 8,2 % | 1,3 % | 3,9 % |
| Comuns | — | 3,4 % | 11,2 % | 2,7 % | 5,0 % | 9,3 % |
| Ciutadans | — | 0,2 % | — | 0,0 % | 2,2 % | 3,6 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 1,3 % | — | 5,8 % | — |
| Podem | — | — | — | 3,0 % | — | — |
| Llistes locals i d'independents | 28,1 % | — | — | — | — | — |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui és l'alcalde de Sant Martí Sarroca?
L'alcalde de Sant Martí Sarroca és Joan Olivella Cruset (FOMENENC).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa Sant Martí Sarroca?
A Sant Martí Sarroca governa FOMENENC sense majoria absoluta: 3 de les 11 regidories del ple. La llista més votada a les municipals del 2023 va ser CM.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca?
El ple de Sant Martí Sarroca té 11 regidories, i la majoria absoluta és de 6. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a Sant Martí Sarroca?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a Sant Martí Sarroca a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a Sant Martí Sarroca hi van votar 1.534 de les 2.504 persones del cens electoral: una participació del 61,3 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té Sant Martí Sarroca?
Sant Martí Sarroca té 3.485 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).
| Indicador | 2023 | canvi | 2025 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 0 € | → | 0 € | sense canvi |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 0,7 % | ↑ | 11,0 % | +10,3 % el mandat anterior, −8,2 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 44,8 % | → | 44,9 % | sense canvi |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 235 € | ↓ | 208 € | −27 € el mandat anterior, +26 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 34,1 % | ↓ | 30,1 % | −3,9 % el mandat anterior, +8,1 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 7 dies | ↑ | 8 dies | +1 dies el mandat anterior, −8 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 1.043.393 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. En aquest mandat hi ha hagut canvi d'alcaldia, així que les xifres són del govern, no d'una persona. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 142 municipis catalans de 2.001 a 5.000 habitants. Destaca en 2 indicadors.
- El que sobra cada any millor que el 50 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) pitjor que el 67 %
- Saldo no financer pitjor que el 55 %
- Càrrega financera millor que el 95 %
- Inversions executades millor que el 55 %
- Rapidesa pagant els proveïdors millor que el 82 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 0 € | 287 € |
| 2016 | 0 € | 228 € |
| 2017 | 0 € | 170 € |
| 2018 | 0 € | 125 € |
| 2019 | 0 € | 84 € |
| 2020 | 0 € | 55 € |
| 2021 | 0 € | 48 € |
| 2022 | 0 € | 57 € |
| 2023 | 0 € | 68 € |
| 2024 | 0 € | 69 € |
| 2025 | 0 € | 44 € |
- 2015-2019 · ANTONI VENTURA LLUVIÀ (CUP)
- 2019-2023 · Josep Maria Padullés Altisent (FOMENT MAR)
- 2023-2027 · Joan Olivella Cruset (Foment Mar)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 142 municipis catalans de 2.001 a 5.000 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 4.053.502 € liquidat el 2025 · 3.476 empadronats aquell any
- Per habitant 1.166 € 20192025: 1.166 € Del 2019 al 2025: +181 € (+18,4 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
D'on surten
Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.
- IBI 270 € habitual 22 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Taxes 182 € habitual 19 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Vehicles 69 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Plusvàlua 27 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Activitats econòmiques 18 € habitual 25 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Preus públics 17 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
583 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.
On van
- Serveis públics bàsics 419 € habitual 27 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Educació, cultura i esport 368 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Administració general 243 € habitual 56 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Actuacions econòmiques 69 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Protecció i promoció social 64 € habitual 26 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Deute públic 0,28 € habitual 100 % per sota del municipi del mig de Catalunya
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.La lletra petita
Recaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.La lletra petita
Liquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total.Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 94.547 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (27 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 8.662 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 94.547 € | — | 8.662 € |
| 2024 | 93.826 € | — | — |
| 2023 | 93.530 € | — | — |
| 2022 | 87.436 € | — | — |
| 2021 | 82.100 € | — | 63.469 € |
| 2020 | 81.767 € | — | 12.842 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 82.058 € | — | — |
| 2018 | 81.069 € | — | — |
| 2017 | 80.998 € | — | — |
| 2016 | 81.382 € | — | — |
| 2015 | 81.766 € | — | — |
| 2014 | 82.020 € | 3.743 € | — |
| 2013 | 33.300 € | — | 51.827 € |
| 2012 | 81.411 € | 3.715 € | — |
| 2011 | 90.256 € | 6.490 € | — |
| 2010 | 100.711 € | 7.829 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2021 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 2 obres del PUOSC, amb 3.700 € de subvenció. I n'hi ha 2 més de programades per al 2028, amb 402.314 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2028 programada | Urbanització del carrer de la Font i les places adjacents. Tram 1 i plaça 1 d'OctubrePavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 209.537 € | 390.041 € |
| 2028 programada | Urbanització del camí del cementiri. Tram 2Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 192.777 € | 282.207 € |
| 2021 | Millora dels serveis i l'accessibilitat al nucli de les Cases Noves | 2.500 € | 625.997 € |
| 2021 | Millores en els serveis públics i en l'accés als nuclis ruralslínia de municipis petits | 1.200 € | 192.947 € |
Les 26 obres del 1998 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Accés a nuclis | 180.569 € |
| 2012 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 65.760 € |
| 2009 | Clavegueram | 202.475 € |
| 2007 | Altres (no classificada) | 88.688 € |
| 2007 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 48.679 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 500 € |
| 2005 | Instal·lacions culturals | 1.400 € |
| 2004 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 2.000 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 90.121 € |
| 2003 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 468 € |
| 2002 | Clavegueram | 46.484 € |
| 2002 | Cases consistorials | 6.568 € |
| 2001 | Clavegueram | 69.726 € |
| 2001 | Altres (no classificada) | 24.040 € |
| 2001 | Cementiris | 9.846 € |
| 2001 | Instal·lacions esportives | 4.839 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 1.847 € |
| 2000 | Clavegueram | 103.205 € |
| 1999 | Accés a nuclis | 16.131 € |
| 1999 | Accés a nuclis | 7.994 € |
| 1999 | Accés a nuclis | 5.926 € |
| 1998 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 109.471 € |
| 1998 | Accés a nuclis | 4.986 € |
| 1998 | Accés a nuclis | 2.595 € |
| 1998 | Accés a nuclis | 811 € |
| 1998 | Accés a nuclis | 521 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 20 d'abril del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 15 d'abril del 2025 | Tramès el 20 d'abril del 2026 | Tramès el 4 de maig del 2026 | Tramès l'11 d'octubre del 2026 |
| 2024 | Tramès el 15 d'abril del 2024 | Tramès el 15 d'abril del 2025 | Tramès el 28 de juliol del 2025 | Tramès el 30 d'octubre del 2025 |
| 2023 | Tramès el 25 d'abril del 2023 | Tramès el 15 d'abril del 2024 | Tramès el 30 d'abril del 2024 | Tramès el 24 d'octubre del 2024 |
| 2022 | Tramès el 25 d'abril del 2022 | Tramès el 26 d'abril del 2023 | Tramès el 26 d'abril del 2023 | Tramès el 2 d'octubre del 2023 |
| 2021 | Tramès el 6 de maig del 2021 | Tramès el 25 d'abril del 2022 | Tramès el 6 d'abril del 2022 | Tramès el 29 de setembre del 2022 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 15 de juny del 2020 | Tramès el 6 de maig del 2021 | Tramès el 4 de març del 2021 | Tramès el 28 de setembre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 25 de març del 2019 | Tramès el 2 de juliol del 2020 | no consta | Tramès el 15 d'octubre del 2020 |
| 2018 | Tramès el 17 d'abril del 2018Pressupost prorrogat | Tramès el 25 de març del 2019 | no consta | Tramès el 31 d'agost del 2019 |
| 2017 | Tramès el 30 de març del 2017 | Tramès el 17 d'abril del 2018 | no consta | Tramès el 27 de novembre del 2018 |
| 2016 | Tramès el 22 de març del 2016 | Tramès el 5 d'abril del 2017 | no consta | Tramès el 7 de novembre del 2017 |
| 2015 | Tramès el 8 de maig del 2015 | Tramès el 31 de març del 2016 | no consta | Tramès el 26 d'octubre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 5 de maig del 2014 | Tramès el 27 de maig del 2015 | no consta | Tramès el 29 de setembre del 2015 |
| 2013 | Tramès el 9 de maig del 2013 | Tramès el 17 de juny del 2014 | no consta | Tramès el 14 d'octubre del 2014 |
| 2012 | Tramès el 9 de maig del 2013 | Tramès el 15 d'abril del 2013 | no consta | Tramès el 8 d'octubre del 2013 |
| 2011 | Tramès el 20 de setembre del 2011 | Tramès el 22 de maig del 2012 | no consta | Tramès el 15 d'octubre del 2012 |
| 2010 | Tramès el 19 de maig del 2011En revisió | Tramès el 7 de novembre del 2011 | no consta | Tramès el 19 de setembre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 3 de juny del 2009 | Tramès el 23 de març del 2010 | no consta | Tramès el 14 de juny del 2010 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
L'1 d'octubre del 2026 la Generalitat tenia reconeguts 111.006 € a l'ajuntament que encara no li havia pagat.
| Concepte | Exercici | Pendent |
|---|---|---|
| Fons de Cooperació Local | 2026 | 111.006 € |
És el calendari normal de pagaments: la Generalitat reconeix el que toca a cada ens i el paga per terminis al llarg de l'any, i per això a cada relació mensual hi surten centenars d'ajuntaments. Un pagament «retingut» és el que la Generalitat no fa fins que l'ens li enviï la documentació economicofinancera que li falta (Decret 80/2023).
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Relació de l'1 d'octubre del 2026: és una fotografia d'aquell dia, no una sèrie.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 1,328 € per metre cúbic, el 2025 20162025: 1,328 € Als 142 municipis de 2.001 a 5.000 habitants el més habitual són 1,100 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,654 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 2,190 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
- Gestió
- gestió indirecta, a càrrec de Cassa Aigües I Depuració, Sl
- Tarifa social
- Hi consta des del 2018
- Canvi del 2023 al 2025
- +14,5 % de 1,160 € a 1,328 € · als 95 de la seva mida amb la variació interpretable, +15,8 %
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-05-05. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 327 € 20062025: 327 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 2.758 rebuts Als 142 municipis de 2.001 a 5.000 habitants el més habitual són 432 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 294 € a 327 € (+10,9 %). Als 138 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +6,5 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 3,8
- IBI urbà
- 0,5 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 126,7 €
- Última revisió cadastral
- 2005
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
- El que hi dedica l'ajuntament 27.840 € retribucions dels membres dels òrgans de govern, 2024
- Per habitant 8,2 € 62 % per sota del municipi del mig dels municipis de 2.001 a 5.000 habitants
- Per regidoria del ple 2.531 € 54 % per sota del municipi del mig dels municipis de 2.001 a 5.000 habitants no és el que cobra cap regidor: és el total dividit pels escons
- Sou de l'alcaldia 13.920 € l'any bruts, el 2024, segons el que publica el Ministeri · parcial entre les 659 alcaldies catalanes amb sou, la del mig cobra 23.040 €
Comparat amb els 129 municipis de 2.001 a 5.000 habitants dels quals en tenim la liquidació.
Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 16.291 € a 27.840 € (+70,9 %).
Més detall què en publica l'ajuntament · qui té un càrrec en un altre ens · la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Què en publica l'ajuntament
Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.
| Del que cobren els electes | Regidories |
|---|---|
| Publica una xifra de retribució | cap |
| Diu si en cobra d'altres administracions | cap |
| Publica les dietes | cap |
| Publica les indemnitzacions | cap |
| Publica la declaració de béns | 10 de 11 |
D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.
La lletra petita
Consultat el 29 d'agost del 2026 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.Qui té un càrrec en un altre ens
Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.
-
Albert Tort Pugibet
Grup Municipal Socialista-Movem Sant MartíRegidor
Consell Comarcal de l'Alt Penedèssense import publicat
De la Consell Comarcal de l'Alt Penedès: Consell Comarcal de l'Alt Penedès té el mòdul de càrrecs electes buit a seu-e (Consell Comarcal de l'Alt Penedès).
Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.
La lletra petita
A tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 29 d'agost del 2026.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
- El que ha adjudicat 16.737 € 1 contractes, de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026
- Per habitant, el 2025 5 € entre els 135 municipis de 2.001 a 5.000 habitants, el del mig: 307 €
- Licitacions amb una sola oferta — només 1 licitacions publiquen quantes ofertes van rebre, i amb tan poques el percentatge no vol dir res
Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.
La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.
La lletra petita
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 152,7 € | 37,5 % |
| 2024 | 148,8 € | 45,0 % |
| 2025 | 145,0 € | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2025: −7,7 €/hab · als 120 de la seva mida, +10,4 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +7,5 punts · als 142 de la seva mida, +0,1 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 3.476 persones. Del 2023 ençà, +99 persones (+2,9 %), quan als 142 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat +1,9 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
3.485
19982025: 3.485
el 2025 · el cens en compta 3.476
Del 2023 al 2025: +105 · als 142 de la seva mida, +54
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 11,4 % 20212025: 11,4 % 396 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +1,4 punts · als 142 de la seva mida, +0,8 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 15.141 € 20152023: 15.141 € el 598è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 142 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 15,2 % | 20212025: 15,2 % | 14,4 % | −0,9 punts | −0,9 punts |
| De 65 anys o més | 19,7 % | 20212025: 19,7 % | 19,7 % | +0,9 punts | +0,6 punts |
| Edat mitjana | 44,0 anys | 20212025: 44,0 anys | 43,7 anys | +0,6 anys | +0,5 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 74 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 98 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 50 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 3.485 i al cens 3.476: 9 persones més al padró (+0,3 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 396 persones (11,4 %) tenen nacionalitat estrangera i 477 persones (13,7 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 81 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Per què es diferencien, segons la taula creuada del 2025: 123 persones nascudes fora d'Espanya tenen nacionalitat espanyola i 39 persones estrangeres han nascut a Espanya. Xifres derivades de la taula creuada, que l'Idescat publica arrodonida. Els totals de la fitxa surten de les taules principals; aquestes dues són aproximades i no es poden afirmar a la unitat.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 130 persones a l'atur registrat a Sant Martí Sarroca: 23 més que al juny del 2023, quan va començar el mandat (+21,5 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.
- Atur registrat 130 juny del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 134
- Taxa d'atur aproximada 7,4 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 142 de la seva mida, 7,1 % · percentil 52
- Índex socioeconòmic territorial 99,4 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 23.078 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.250 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 30,4 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 143 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 152 persones |
| 2022 | 129 persones |
| 2023 | 115 persones |
| 2024 | 121 persones |
| 2025 | 132 persones |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | 87 | 66,9 % |
| Homes | — | — |
| Agricultura | — | — |
| Indústria | 25 | 19,2 % |
| Construcció | 6 | 4,6 % |
| Serveis | 88 | 67,7 % |
| Sense feina anterior | 9 | 6,9 % |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
Sant Martí Sarroca es regeix per un pla urbanístic de cap al 2009, avui hi ha 14 pisos turístics inscrits i és zona tensa, amb topall de lloguer.
Quin pla urbanístic té i de quan és
Sant Martí Sarroca es regeix per un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat cap al 2009: el 2024 tenia 15 anys.
El POUM és el pla general que preveu la llei d'urbanisme catalana des del 2002.
- Pla general vigent
- POUMPla d'ordenació urbanística municipal
- Antiguitat
- 15 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2009
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- sí
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 14 pisos turístics inscrits: 0,40 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 15, amb 83 places: 0,44 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 140,40 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 150,44 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 83el 2024
- Places turístiques en total
- 1534,5 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 111 hotel, 10 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
Segons l'Observatori del Territori, el 2024 el lloguer equival al 26,5 % dels ingressos. De la hipoteca, la font no en fa la xifra.
- Lloguer sobre els ingressos
- 26,5 %Catalunya, 25,2 %
- Hipoteca sobre els ingressos
- no constaCatalunya, 26,4 %
La xifra de Catalunya hi és com a referència del mateix any, no com a nota.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Habitatge protegit
D'habitatges amb protecció oficial, el 2025 se'n van iniciar 0 i se'n van acabar 1. Des del 2023, l'any de les darreres municipals, 0 iniciats i 1 acabats. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 1
- Des del 2023
- 0 / 1iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 28 / 1iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 1 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 28 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
Sí. Sant Martí Sarroca és zona de mercat residencial tensat des del 10 d'octubre del 2024, dins de la segona llista que va declarar la Generalitat: el preu dels lloguers nous hi té topall.
- Zona de mercat residencial tensat
- SíZMRT 2, des del 10 d'octubre del 2024
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 3.303 vehicles domiciliats: 974 per cada 1.000 habitants, i 65 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 974 2024 · la mediana dels 142 de la seva mida, 912 · percentil 75
- Turismes 2.155 636 per 1.000 hab. · el 65,2 % del parc
- Motocicletes 466 137 per 1.000 hab. · el 14,1 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 2.155 | 65,2 % | 636 |
| Motocicletes | 466 | 14,1 % | 137 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 549 | 16,6 % | 162 |
| Autobusos i altres | 133 | 4,0 % | 39 |
| Total | 3.303 | 100,0 % | 974 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (3.391 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Nascuts aquí, segons Wikidata
Wikidata hi situa 5 persones nascudes, i són aquestes.
Joan Raventós i Pujadó1950 · políticQ11927911 a Wikidata
Josep Queraltó1746-1805 · metgeQ17301842 a Wikidata- Martí Figueras i Gili1900-1925 · folkloristaQ63370762 a Wikidata
- Ferran Civil i Arnabat1949 · políticQ14039365 a Wikidata
- Lara Torres Lledó1986 · políticQ64981180 a Wikidata
D'on surten els 2 retrats
- Joan Raventós i Pujadó · Foto: Convergència Democràtica de Catalunya, CC BY 2.0 — Wikimedia Commons
- Josep Queraltó · Foto: Francisco Goya, Public domain — Wikimedia Commons
Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q593512.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
No hi ha cap acta d'aquest ajuntament al portal de dades obertes de l'AOC.
El seu portal de transparència publica 151 dels 160 apartats que li tocarien (94 %).
Els 12 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2022
- Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 % actualitzat el 2022
- Incompatibilitats dels càrrecs 39 % actualitzat el 2026
- Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2026
- Acords dels òrgans de govern 28 % actualitzat el 2026
- Opinions i propostes dels grups municipals 74 % actualitzat el 2022
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2026
- Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2026
- Contractes adjudicats i per quin procediment 78 % actualitzat el 2022
- Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2025
- Respostes a les peticions d'accés a la informació 34 % actualitzat el 2021
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 14 de juliol del 2025. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
13 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Planejament urbanístic 14 de maig del 2026
- Reglament de l'Arxiu Municipal 4 de maig del 2026
- Ordenança municipal de convivència ciutadana 10 de març del 2026
- Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials públiques no tributàries 30 de desembre del 2025
- Plànol de delimitació de les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals 24 d'octubre del 2025
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?