Alt Camp · Tarragona
Nulles
551 habitants · 10,7 km² · 51 hab./km² · 231 m · nullencs · 7 regidories al ple · es vota una llista sencera, no persones
Governa SOM-HI NULLES, la llista més votada, amb majoria absoluta.
Jordi Sanchez Gatell Alcalde President · SOM-HI NULLES
Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat
- 1979-1983: Joan Saumell Marti (INDEPENDENTS)
- 1983-1987: Jordi Pineda Boada (INDEPENDENTS)
- 1987-1991: Jordi Pineda Boada (CIU)
- 1991-1995: Jordi Pineda Boada (CIU)
- 1995-1999: Ramon Pujol Puig (CIU)
- 1999-2003: Francesc Boronat Sans (CIU)
- 2003-2007: Francesc Boronat Sans (CIU)
- 2007-2011: Francesc Xavier Domingo Segú (CIU)
- 2011-2015: Francesc Xavier Domingo Segú (Convergència i Unió)
- 2015-2019: Francesc Xavier Domingo Segú (CiU); des del 26 de maig del 2019, Jordi Sanchez Gatell (partit no consta)
- 2019-2023: Jordi Sanchez Gatell (JUNTS)
- 2023-2027: Jordi Sanchez Gatell (SOM-HI NUL)
En 30 segons
- Jordi Sanchez Gatell té l'alcaldia des del 2019, amb SOM-HI NULLES.
- La seva llista té 7 de les 7 regidories: majoria absoluta, i pot aprovar les coses sense els vots de ningú més.
- L'ajuntament deu 0 € per habitant (2025); el municipi del mig dels 294 de la seva mida en deu 0 €.
- Gasta 1.769 € per habitant l'any (liquidat el 2025).
- Al maig del 2023 hi va anar a votar el 50,0 % del cens; al municipi del mig de la seva mida, el 72,6 %.
- Gasta per habitant 1.769 € liquidat el 2025
- Deu per habitant 0 € l'exercici 2025
- Rebut mitjà d'IBI 211 € el més habitual als de la seva mida són 280 € entre els 947
- Va anar a votar 50,0 % 22,6 punts menys que el poble del mig de la seva mida entre els 947
- Mana des de SOM-HI NULLES des del 2023, primera legislatura la llista més votada
On cau entre els seus
Entre els 294 municipis de la seva mida (de 251 a 1.000 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.
- El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC -5,4 % més baix que 276 de 294 · el del mig, 13,7 %
- Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 22 dies més alt que 219 de 289 · el del mig, 14 dies
- Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 211 € més baix que 205 de 294 · el del mig, 280 €
- Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,61 €/m³ més baix que 205 de 293 · el del mig, 0,93 €/m³
Veure'n les 10
- Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
- Recollida selectiva2024 · ARC 43,0 % més baix que el 76 % dels de la seva mida · el del mig, 57,2 %
- Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP sense dada massa poques licitacions amb les ofertes informades per fer-ne un percentatge
- Participació a les municipals2023 · Generalitat 50,0 % més baix que 276 de 294 · el del mig, 72,6 %
- Dones al ple2023 · Generalitat 43 % més alt que 158 de 294 · el del mig, 43 %
- Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 14.665 € més baix que 208 de 294 · el del mig, 15.832 €
Compara els veïns per
Quant deuen els ajuntaments veïns de Nulles
Nulles toca de terme amb 5 municipis. A Nulles, 0 €.
- la Secuita, deute per habitant: 212 €
- Puigpelat, deute per habitant: 0 €
- Renau, deute per habitant: 0 €
- Vallmoll, deute per habitant: 0 €
- Vilabella, deute per habitant: 23 €
Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Nulles
Nulles toca de terme amb 5 municipis. A Nulles, 211 €.
- la Secuita, rebut mitjà de l'IBI: 415 €2025
- Puigpelat, rebut mitjà de l'IBI: 330 €2025
- Renau, rebut mitjà de l'IBI: 259 €2025
- Vallmoll, rebut mitjà de l'IBI: 520 €2025
- Vilabella, rebut mitjà de l'IBI: 232 €2025
Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Quanta gent va votar als municipis veïns de Nulles
Nulles toca de terme amb 5 municipis. A Nulles, 50,0 %.
- la Secuita, participació a les municipals: 52,5 %
- Puigpelat, participació a les municipals: 43,4 %
- Renau, participació a les municipals: 71,8 %
- Vallmoll, participació a les municipals: 68,2 %
- Vilabella, participació a les municipals: 79,2 %
Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.
Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.
Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027
- Regidories 7 es voten el maig del 2027
- En calen 4 per governar sense pactar amb ningú
- Les té SOM-HI NULLES 7 de 7 · majoria absoluta
- Canvis de mans des del 1979 4 en 12 eleccions · entre els 947
Estem preparant una brúixola electoral per a Nulles: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri
La lletra petita
La data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 551 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.Qui mana
Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.
El ple, i com s'hi va arribar
- SOM-HI NULLES 7 regidories 159 vots · 100,0 % · 23 vots per regidoria
Qui seu al ple
7 regidories formen el govern de 7, totes de JUNTS.
Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · la lletra petita
Les alcaldies des del 1979
6 persones han ocupat l'alcaldia de Nulles des de les primeres eleccions municipals democràtiques.
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2023-2027 | Jordi Sanchez Gatell | SOM-HI NUL | 17 de juny del 2023 |
| 2019-2023 | Jordi Sanchez Gatell | JUNTS | 15 de juny del 2019 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Francesc Xavier Domingo Segú | CiU | 13 de juny del 2015 segons el Ministeri |
| 2015-2019 | Jordi Sanchez Gatell segons Wikidata | — | 26 de maig del 2019 |
9 alcaldies anteriors, fins al 1979
| Mandat | Alcaldia | Partit | Des de |
|---|---|---|---|
| 2011-2015 | Francesc Xavier Domingo Segú | Convergència i Unió | 11 de juny del 2011 segons el Ministeri |
| 2007-2011 | Francesc Xavier Domingo Segú | CIU | 16 de juny del 2007 |
| 2003-2007 | Francesc Boronat Sans | CIU | 14 de juny del 2003 |
| 1999-2003 | Francesc Boronat Sans | CIU | 3 de juliol del 1999 |
| 1995-1999 | Ramon Pujol Puig | CIU | 17 de juny del 1995 |
| 1991-1995 | Jordi Pineda Boada | CIU | 15 de juny del 1991 |
| 1987-1991 | Jordi Pineda Boada | CIU | 30 de juny del 1987 |
| 1983-1987 | Jordi Pineda Boada | INDEPENDENTS | 23 de maig del 1983 |
| 1979-1983 | Joan Saumell Marti | INDEPENDENTS | 19 d'abril del 1979 |
Els mandats que surten dues vegades no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.
El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.
El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.
Quant fa que mana el mateix
- Fa que mana SOM-HI NUL 3 anys des del 2023 · 1 legislatura seguides
- La mateixa persona 7 anys Jordi Sanchez Gatell
- Vots sense regidoria 16,8 % 32 vots del 2023 · la mediana dels seus, 7,3 %
La lletra petita
Hi ha hagut 3 alternances de força a l'alcaldia, i 6 persones diferents l'han ocupada.
Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 23,2 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 291 municipis de 251 a 1.000 habitants és 26,9. Calculat sobre 8 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.
Els vots que no van arribar al ple. 32 vots del 2023 —el 16,8 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. Si haguessin tingut traducció, serien 1,2 regidories. La mediana dels 292 municipis de 251 a 1.000 habitants és 7,3 %. Respecte del 2019, +0,8 punts.
Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.
La lletra petita
Calen 4 regidories de 7 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.La lletra petita
Composició del ple segons la seu electrònica del mateix ajuntament, consultada el 2026-08-29. Va més al dia que el registre de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten nom, càrrec i grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte.Per sobre de l'ajuntament
Dos governs més fan feina per a Nulles i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.
Consell Comarcal de l'Alt Camp
19 escons · President: Mateu Montserrat Miquel
Cap regidor ni regidora de Nulles no hi seu.
Diputació de Tarragona
27 escons · Presidenta: NOEMI LLAURADÓ I SANS
Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.
Com han anat aquests quatre anys
El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.
- Recollida selectiva +1,3 punts de 42 el 2023 a 43 el 2024 als 294 de la seva mida, +0,3
- Preu de l'aigua +0,070 €/m³ de 0,545 el 2023 a 0,611 el 2025 als 150 de la seva mida, +17,3 %
- Rebut mitjà d'IBI +2 € l'any de 209 el 2023 a 211 el 2025 als 292 de la seva mida, +2,5 %
- Deute per habitant 0,0 € de 0 el 2023 a 0 el 2025 sense comparació de grup
- Gent empadronada +7 persones de 544 el 2023 a 551 el 2025 als 294 de la seva mida, +3
La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.
La lletra petita
De l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.On han posat els diners, servei a servei
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 251 a 1.000 habitants |
|---|---|---|
| Aigua potable | +359,1 €/hab | +29,3 €/hab |
| Escombraries i residus | +119,9 €/hab | +9,4 €/hab |
| Serveis socials | +53,7 €/hab | 0,0 €/hab |
| Escoles d'infantil i primària | +24,8 €/hab | 0,0 €/hab |
| Vies públiques | −10,2 €/hab | 0,0 €/hab |
| Enllumenat públic | −9,3 €/hab | −6,3 €/hab |
| Biblioteques i arxius | +0,7 €/hab | 0,0 €/hab |
| Instal·lacions esportives | +0,5 €/hab | 0,0 €/hab |
L'altre programa, amb la mateixa escala
| Què | Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025 | Municipis de 251 a 1.000 habitants |
|---|---|---|
| Habitatge | 0,0 €/hab | 0,0 €/hab |
La lletra petita
Euros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.Quan algú demana informació i no li la donen
Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.
Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt una reclamació contra l'Ajuntament de Nulles. La GAIP no en va estimar cap.
- Reclamacions aquest mandat 1 des del 17 de juny del 2023
- El mandat anterior 0 2019-2023
- Estimades, del tot o en part 0,0 % 0 de 1
- Dies que va trigar la GAIP 98 la mediana del mandat
Com van acabar: 1 tancada per pèrdua d'objecte. La pèrdua d'objecte vol dir que la reclamació es va tancar sense pronunciar-s'hi perquè ja no hi havia res a resoldre; el cas més habitual és que l'ajuntament hagués donat la informació un cop presentada la reclamació.
Qui reclamava: 1 particular.
Els temes amb més reclamacions: protecció d'animals (1).
1 és de protecció d'animals, un tema en què aquest mandat s'han presentat 1.042 reclamacions contra 773 ajuntaments de tot Catalunya, moltes alhora.
En un municipi de 551 habitants, una sola persona o entitat pot fer totes les reclamacions d'un mandat.
La reclamació, amb la resolució
| Reclamada | Tema | Com va acabar | Resolució |
|---|---|---|---|
| Protecció d'animals | Pèrdua d'objecte | 0402/2026 |
A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.
Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.
Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.
El ple, elecció a elecció
L'ajuntament ha canviat de mans 4 vegades en 12 eleccions.
- 7 19797
- 7 19837
- 7 19877
- 7 19917
- 7 19957
- 52 19997
- 7 20037
- 61 20077
- 7 20117
- 7 20157
- 7 20197
- 7 20237
- CiU
- Junts
- Llistes locals
La lletra petita
Cada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.| 2023 |
|
|---|---|
| 2019 |
|
| 2015 |
|
L'últim regidor: per quants vots
El 2023 totes les regidories van ser per a una sola llista: no n'hi va haver cap en disputa.
| Llista | Vots | Regidories | Per a una més | Podia perdre |
|---|---|---|---|---|
| SOM-HI NULLES | 159 | 7 | — | 157 |
- Som-Hi Nulles (SOM-HI NULLES) va treure la majoria absoluta: 7 regidories de 7.
La llei d'Hondt divideix els vots de cada llista per 1, 2, 3… i dona les regidories als quocients més alts, només entre les llistes que passen el 5 % dels vots vàlids (blancs inclosos). Les xifres són aritmètica amb tota la resta igual —una sola llista amb més o menys vots, vinguts de l'abstenció, i cap altra de canviada—, no una predicció.
Les eleccions anteriors
- L'últim regidor del 2015 el va guanyar Convergència i Unió (CiU) per 19 vots: és el que li faltava a Partit Popular (PP) per endur-se'l.
Dones i homes
- De dones al ple 43 % igual que el municipi del mig dels 294 de 251 a 1.000 habitants (43,0 %) 3 de 7 regidories
- De dones a les llistes 43 % 3 de 7 candidatures
- Caps de llista 0 de 1 eren dones
La lletra petita
La mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.Qui hi va anar a votar
- 2023 50,0 % −22,6 punts per sota del municipi del mig dels 294 de 251 a 1.000 habitants (72,6 %) 191 de 382 · 20 en blanc
- 2019 71,8 % −7,2 punts per sota del municipi del mig (79,0 %) 257 de 358 · 27 en blanc
- 2015 69,6 % −5,7 punts per sota del municipi del mig (75,2 %) 240 de 345 · 14 en blanc
- El més baix 32,4 %
- El del mig (la mediana) el municipi del mig72,6 %
- El més alt 94,2 %
El cens i la participació des del 1979
El 2023 el cens electoral era de 382 persones i hi van votar 191, el 50,0 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 11,7 %: el màxim va ser el del 2023 (382) i el mínim el del 1987 (294). La participació més alta va ser la del 1999 (87,1 %) i la més baixa la del 1983 (26,3 %).
aquest municipi mediana dels de 251 a 1.000 habitants
Les xifres, elecció a elecció
| Elecció | Cens | Votants | Participació | Mediana dels de la seva mida | En blanc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 342 | 253 | 74,0 % | 67,1 % | 0 |
| 1983 | 316 | 83 | 26,3 % | 70,6 % | 0 |
| 1987 | 294 | 177 | 60,2 % | 72,2 % | 4 |
| 1991 | 305 | 175 | 57,4 % | 75,1 % | 5 |
| 1995 | 303 | 187 | 61,7 % | 80,1 % | 6 |
| 1999 | 318 | 277 | 87,1 % | 77,3 % | 4 |
| 2003 | 315 | 219 | 69,5 % | 81,4 % | 11 |
| 2007 | 334 | 289 | 86,5 % | 79,8 % | 6 |
| 2011 | 364 | 201 | 55,2 % | 78,3 % | 28 |
| 2015 | 345 | 240 | 69,6 % | 75,3 % | 14 |
| 2019 | 358 | 257 | 71,8 % | 79,0 % | 27 |
| 2023 | 382 | 191 | 50,0 % | 72,6 % | 20 |
Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.
Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 251 a 1.000 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.
Com vota aquest municipi a cada elecció
A les municipals del 2023 hi va votar el 50,0 % del cens; al Parlament del 2024, el 66,8 %; a les generals del 2023, el 67,0 %, i a les europees del 2024, el 46,7 %.
A les municipals del 2023 la llista més votada va ser SOM-HI NULLES (100,0 %, una llista local); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (37,4 %); a les generals del 2023, JxCAT - JUNTS (30,1 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (36,7 %).
Municipals 2023
- SOM-HI NULLES 100,0 %
Parlament 2024
- CAT-JUNTS+ 37,4 %
- ERC 15,7 %
- VOX 11,0 %
- CUP - DT 9,8 %
Generals 2023
- JxCAT - JUNTS 30,1 %
- ERC 19,3 %
- PSC 14,1 %
- PP 10,8 %
Europees 2024
- JxCAT-JUNTS 36,7 %
- ERC-ARA REPÚBL 20,9 %
- PSC 11,9 %
- PP 11,3 %
La mateixa força a cada elecció
| Família | Municipals 2023 | Parlament 2024 | Generals 2023 | Europees 2024 | Parlament 2021 | Generals nov. 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | — | 37,4 % | 30,1 % | 36,7 % | 36,8 % | 30,4 % |
| ERC | — | 15,7 % | 19,3 % | 20,9 % | 24,4 % | 24,2 % |
| Vox | — | 11,0 % | 7,2 % | 7,3 % | 6,8 % | 7,3 % |
| CUP | — | 9,8 % | 4,8 % | — | 12,4 % | 16,5 % |
| PSC | — | 7,9 % | 14,1 % | 11,9 % | 3,8 % | 4,0 % |
| Aliança Catalana | — | 5,1 % | — | — | — | — |
| PP | — | 4,7 % | 10,8 % | 11,3 % | 3,4 % | 3,7 % |
| Comuns | — | 4,7 % | 10,4 % | 0,0 % | 3,4 % | 8,8 % |
| Ciutadans | — | 0,8 % | — | 0,0 % | 3,8 % | 3,3 % |
| PDeCAT / PNC | — | — | 0,0 % | — | 3,0 % | — |
| Podem | — | — | — | 2,3 % | — | — |
| Llistes locals i d'independents | 100,0 % | — | — | — | — | — |
Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.
Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.
Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.
Preguntes ràpides
- Qui és l'alcalde de Nulles?
L'alcalde de Nulles és Jordi Sanchez Gatell (SOM-HI NULLES).
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quin partit governa Nulles?
A Nulles governa SOM-HI NULLES amb majoria absoluta: 7 de les 7 regidories del ple.
Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.
- Quants regidors té l'Ajuntament de Nulles?
El ple de Nulles té 7 regidories, i la majoria absoluta és de 4. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).
Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.
- Quan són les properes eleccions municipals a Nulles?
Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.
Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.
- Quanta gent va votar a Nulles a les municipals del 2023?
A les municipals del 2023, a Nulles hi van votar 191 de les 382 persones del cens electoral: una participació del 50,0 %.
Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).
- Quants habitants té Nulles?
Nulles té 551 habitants, segons el padró del 2025.
Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).
Els diners
Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.
Què ha fet aquest govern amb els comptes
El balanç del mandat
Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).
| Indicador | 2023 | canvi | 2025 | Diferència |
|---|---|---|---|---|
| El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any | 0 € | → | 0 € | sense canvi |
| El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) | 4,7 % | ↓ | -5,4 % | −10,1 % el mandat anterior, +5,1 % |
| Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses | 31,5 % | ↑ | 62,1 % | +30,6 % el mandat anterior, +17,8 % |
| Invertit per habitantcapítol 6 liquidat | 184 € | ↑ | 551 € | +367 € el mandat anterior, +148 € |
| Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat | 40,1 % | ↓ | 30,8 % | −9,3 % el mandat anterior, −1,2 % |
| Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment | 102 dies | ↓ | 22 dies | −80 dies el mandat anterior, +74 dies |
Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 167.570 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.
La lletra petita
Hi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.Com queda respecte dels seus
Comparat amb els 294 municipis catalans de 251 a 1.000 habitants. No destaca en cap indicador i va endarrerit en 4.
- El que sobra cada any pitjor que el 94 %
- El que sobra abans de pagar el deute (estalvi brut) pitjor que el 96 %
- Saldo no financer pitjor que el 75 %
- Càrrega financera pitjor que el 59 %
- Inversions executades millor que el 66 %
- Rapidesa pagant els proveïdors pitjor que el 76 %
La lletra petita
Cada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.Deute per habitant, any a any
| Any | Deute per habitant | Mediana del grup |
|---|---|---|
| 2015 | 64 € | 192 € |
| 2016 | 39 € | 141 € |
| 2017 | 0 € | 58 € |
| 2018 | 0 € | 4 € |
| 2019 | 0 € | 1 € |
| 2020 | 0 € | 0 € |
| 2021 | 0 € | 0 € |
| 2022 | 0 € | 0 € |
| 2023 | 0 € | 0 € |
| 2024 | 0 € | 0 € |
| 2025 | 0 € | 0 € |
- 2015-2019 · FRANCESC XAVIER DOMINGO SEGÚ (CiU)
- 2019-2023 · Jordi Sanchez Gatell (JUNTS)
- 2023-2027 · Jordi Sanchez Gatell (SOM-HI NUL)
La lletra petita
Deute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 294 municipis catalans de 251 a 1.000 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.Els diners: quants són, d'on surten i on van
Quant gasta en total
El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.
- El que gasta en total 983.839 € liquidat el 2025 · 556 empadronats aquell any
- Per habitant 1.769 € 20192025: 1.769 € Del 2019 al 2025: +752 € (+73,9 %) el mateix total dividit pel padró d'aquell any
D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.
Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.
D'on surten
Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.
- Taxes 230 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- IBI 204 € habitual 41 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Vehicles 40 € habitual 37 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Activitats econòmiques 6,09 € habitual 74 % per sota del municipi del mig de Catalunya
- Plusvàlua 4,55 € habitual 83 % per sota del municipi del mig de Catalunya
484 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.
On van
- Serveis públics bàsics 798 € habitual 38 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Administració general 640 € habitual 16 % per sobre del municipi del mig de Catalunya
- Educació, cultura i esport 290 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Protecció i promoció social 54 € habitual a tocar del municipi del mig de Catalunya
- Actuacions econòmiques 3,59 € habitual 95 % per sota del municipi del mig de Catalunya
Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petita
Obligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.La lletra petita
Recaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.La lletra petita
Liquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes
Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.
Què li dona la Generalitat sense condicions
El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 48.840 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (89 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 7.232 € del fons extraordinari.
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2025 | 48.840 € | — | 7.232 € |
| 2024 | 48.758 € | — | — |
| 2023 | 48.074 € | — | — |
| 2022 | 44.991 € | — | — |
| 2021 | 39.189 € | — | 30.296 € |
| 2020 | 38.805 € | — | 6.095 € |
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
| Any | Lliure disposició | Serveis supramunicipals | Extraordinari |
|---|---|---|---|
| 2019 | 38.471 € | — | — |
| 2018 | 38.189 € | — | — |
| 2017 | 38.061 € | — | — |
| 2016 | 38.189 € | — | — |
| 2015 | 38.292 € | — | — |
| 2014 | 37.942 € | 1.732 € | — |
| 2013 | 39.418 € | — | 0 € |
| 2012 | 37.697 € | 1.720 € | — |
| 2011 | 40.399 € | 2.905 € | — |
| 2010 | 44.974 € | 3.496 € | — |
No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.
Obres del PUOSC
Des del 2023 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 2 obres del PUOSC, amb 78.170 € de subvenció. I n'hi ha 2 més de programades per als anys 2027-2028, amb 416.953 €: són anualitats previstes, no obres fetes.
| Any | Obra | Subvenció | Pressupost de l'obra |
|---|---|---|---|
| 2028 programada | Adequació i rehabilitació de l'edifici municipalCases consistorials | 130.361 € | 178.864 € |
| 2027 programada | Renovació de la pavimentació i dels serveis de la plaça del PortalPavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 286.592 € | 301.676 € |
| 2024 | Millores en eficiència energètica i connectivitat en el municipilínia de municipis petits | 42.716 € | 44.964 € |
| 2023 | Millores de la pavimentació de les vies públiques i serveis bàsics obligatoris | 35.454 € | 196.747 € |
Les 27 obres del 1996 al 2012
| Any | Tipus d'obra | Subvenció |
|---|---|---|
| 2012 | Clavegueram | 1.858 € |
| 2011 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 56.269 € |
| 2011 | Enllumenat Públic | 9.049 € |
| 2010 | Altres (no classificada) | 20.292 € |
| 2010 | Altres (no classificada) | 550 € |
| 2008 | Prestació serveis socials | 96.105 € |
| 2008 | Altres (no classificada) | 10.146 € |
| 2007 | Abastament aigua | 32.805 € |
| 2006 | Instal·lacions culturals | 800 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 500 € |
| 2006 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 274 € |
| 2005 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 500 € |
| 2004 | Instal·lacions esportives | 1.170 € |
| 2003 | Instal·lacions esportives | 101.946 € |
| 2003 | Enllumenat Públic | 37.543 € |
| 2003 | Instal·lacions culturals | 3.588 € |
| 2002 | Instal·lacions esportives | 90.684 € |
| 2002 | Instal·lacions esportives | 9.691 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 35.313 € |
| 2001 | Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques | 8.828 € |
| 2001 | Instal·lacions culturals | 6.010 € |
| 2000 | Accés a nuclis | 37.825 € |
| 2000 | Abastament aigua | 11.693 € |
| 1998 | Enllumenat Públic | 22.915 € |
| 1997 | Enllumenat Públic | 18.030 € |
| 1997 | Enllumenat Públic | 12.218 € |
| 1996 | Enllumenat Públic | 16.823 € |
Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.
El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.
Envia els comptes?
Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2026 | Tramès el 28 de gener del 2026 | No tramès | No tramès | No tramès |
| 2025 | Tramès el 4 de febrer del 2025 | Tramès el 8 d'abril del 2026 | Tramès el 12 de març del 2026 | Tramès el 15 d'octubre del 2026 |
| 2024 | Tramès el 21 de febrer del 2024 | Tramès el 15 de maig del 2025 | Tramès el 25 d'abril del 2025 | Tramès el 29 de setembre del 2025 |
| 2023 | Tramès el 21 d'abril del 2023 | Tramès el 23 d'octubre del 2024 | Tramès el 27 de setembre del 2024 | Tramès el 6 de febrer del 2025 |
| 2022 | Tramès el 31 d'agost del 2022 | Tramès l'11 d'agost del 2023 | Tramès el 26 de juliol del 2023 | Tramès el 14 de febrer del 2024 |
| 2021 | Tramès el 24 de març del 2021 | Tramès el 5 d'agost del 2022 | Tramès el 31 de gener del 2022 | Tramès el 13 de desembre del 2022 |
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
| Any | Pressupost | Liquidació | Deute | Compte general |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Tramès el 20 de març del 2020 | Tramès el 19 de juliol del 2021 | Tramès el 28 d'abril del 2021 | Tramès el 24 de novembre del 2021 |
| 2019 | Tramès el 15 de febrer del 2019 | Tramès el 17 de juny del 2020 | no consta | Tramès el 9 de febrer del 2021 |
| 2018 | Tramès el 9 de febrer del 2018 | Tramès el 31 de juliol del 2019 | no consta | Tramès el 2 de desembre del 2019 |
| 2017 | Tramès el 7 d'abril del 2017 | Tramès el 27 de juny del 2018 | no consta | Tramès el 16 d'octubre del 2018 |
| 2016 | Tramès el 18 de maig del 2016 | Tramès el 10 de maig del 2017 | no consta | Tramès el 10 d'octubre del 2017 |
| 2015 | Tramès el 10 de març del 2015 | Tramès el 13 de maig del 2016 | no consta | Tramès el 4 de novembre del 2016 |
| 2014 | Tramès el 24 d'abril del 2014 | Tramès el 5 de juny del 2015 | no consta | Tramès el 20 d'octubre del 2015 |
| 2013 | Tramès l'11 de març del 2013 | Tramès el 10 de juny del 2014 | no consta | Tramès el 15 d'octubre del 2014 |
| 2012 | Tramès el 20 de juny del 2012 | Tramès el 13 de maig del 2013 | no consta | Tramès el 20 de setembre del 2013 |
| 2011 | Tramès el 19 d'octubre del 2011 | Tramès el 21 de juny del 2012 | no consta | Tramès el 30 d'octubre del 2012 |
| 2010 | Tramès el 25 de juliol del 2011 | Tramès el 8 de novembre del 2011 | no consta | Tramès el 18 d'octubre del 2011 |
| 2009 | Tramès el 28 d'abril del 2009 | Tramès l'11 d'octubre del 2010 | no consta | Tramès el 18 d'octubre del 2011 |
La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.
El que li deu la Generalitat
L'1 d'octubre del 2026 la Generalitat tenia reconeguts 60.466 € a l'ajuntament que encara no li havia pagat.
| Concepte | Exercici | Pendent |
|---|---|---|
| Fons de Cooperació Local | 2026 | 60.466 € |
És el calendari normal de pagaments: la Generalitat reconeix el que toca a cada ens i el paga per terminis al llarg de l'any, i per això a cada relació mensual hi surten centenars d'ajuntaments. Un pagament «retingut» és el que la Generalitat no fa fins que l'ens li enviï la documentació economicofinancera que li falta (Decret 80/2023).
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Relació de l'1 d'octubre del 2026: és una fotografia d'aquell dia, no una sèrie.
Què paga la gent
El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.
L'aigua
- Subministrament, el tram comparable
- 0,611 € per metre cúbic, el 2025 20172025: 0,611 € Als 293 municipis de 251 a 1.000 habitants el més habitual són 0,930 €.
- Cànon de l'aigua
- 0,433 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
- Total del rebut
- 1,191 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
- Gestió
- gestió directa, a càrrec de Ajuntament De Nulles
- Tarifa social
- De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
- Canvi del 2023 al 2025
- +12,1 % de 0,545 € a 0,611 € · als 150 de la seva mida amb la variació interpretable, +17,3 %
La lletra petita
Preus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2024-10-01. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.L'IBI
- Rebut mitjà d'IBI urbà 211 € 20062025: 211 € l'any, el 2025 (dada provisional) · 482 rebuts Als 294 municipis de 251 a 1.000 habitants el més habitual són 280 €.
Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 209 € a 211 € (+0,8 %). Als 292 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +2,5 %.
La lletra petita
Rebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.Els tipus que vota el ple
- Activitats (IAE), màxim
- 1
- IBI urbà
- 0,95 %
- Cotxe de 12-16 CV
- 91,14 €
- Última revisió cadastral
- 1990
La lletra petita
Tipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.Què costa el govern, i què se'n pot saber
El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.
L'alcaldia no cobra res de l'ajuntament, segons el que publica el Ministeri.
Més detall què en publica l'ajuntament · la lletra petita
La lletra petita
Euros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.Què en publica l'ajuntament
Aquí no hi ha cap import, i no és un descuit.
De les 7 regidories amb fitxa, cap no publica res del que cobra: ni una xifra de retribució, ni si en cobra d'altres administracions, ni dietes, ni indemnitzacions, ni la declaració de béns.
Apartat per apartat
| Del que cobren els electes | Regidories |
|---|---|
| Publica una xifra de retribució | cap |
| Diu si en cobra d'altres administracions | cap |
| Publica les dietes | cap |
| Publica les indemnitzacions | cap |
| Publica la declaració de béns | cap |
D'aquests camps només se'n compta la resposta, mai l'import. La xifra que hi publica un ajuntament sol ser només la part que paga ell: a Rubí, l'alcaldessa hi consta amb 17.027,70 € quan cobra 90.940,08 € més de la Diputació de Barcelona. Una xifra baixa exculpa, i publicar-la faria més mal que no publicar-ne cap. La declaració de béns no se'n descarrega: el robots.txt de seu-e prohibeix l'enllaç del document, i aquí només es diu si existeix, amb l'enllaç a la fitxa oficial per a qui la vulgui llegir.
La lletra petita
Consultat el 29 d'agost del 2026 a seu-e.cat (Consorci AOC), mòdul de càrrecs electes.Què contracta, i amb quanta competència
Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.
- El que ha adjudicat 285.714 € 51 contractes, de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026
- Per habitant, el 2025 519 € entre els 218 municipis de 251 a 1.000 habitants, el del mig: 554 €
- Licitacions amb una sola oferta — només 1 licitacions publiquen quantes ofertes van rebre, i amb tan poques el percentatge no vol dir res
Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.
La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.
La lletra petita
Font: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.Les escombraries: el que costen i el que se'n recull
Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.
| Any | Escombraries | Recollida selectiva |
|---|---|---|
| 2023 | 10,0 € | 41,7 % |
| 2024 | 128,4 € | 43,0 % |
| 2025 | 130,0 € | — |
- Despesa en escombraries Del 2023 al 2025: +119,9 €/hab · als 261 de la seva mida, +9,4 €/hab
- Recollida selectiva Del 2023 al 2024: +1,3 punts · als 294 de la seva mida, +0,3 punts
La lletra petita
Quants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.
Com és el poble
Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.
Qui hi viu
El cens del 2025 hi compta 556 persones. Del 2023 ençà, +10 persones (+1,8 %), quan als 294 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat +0,7 %.
Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.
- Empadronats
551
19982025: 551
el 2025 · el cens en compta 556
Del 2023 al 2025: +7 · als 294 de la seva mida, +3
Població. Per sexe · Idescat
Què compta exactament
Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí. - Pes de la població de nacionalitat estrangera 10,1 % 20212025: 10,1 % 56 persones · a tot Catalunya, 18,7 % Del 2023 al 2025: +0,8 punts · als 294 de la seva mida, +0,6 punts Població. Per nacionalitat · Idescat
- Renda neta per persona 14.665 € 20152023: 14.665 € el 667è de 927 municipis amb dada · INE, 2023 · entre els 947 Un ajuntament no decideix quant guanya la gent que hi viu. La renda depèn de qui hi viu, de què hi treballa i de com va l'economia; el que sí que depèn del ple és què en fa a partir d'aquí: quines taxes cobra, a qui les bonifica i en què gasta.
| Edat | Aquí | Des del 2021 | A tot Catalunya | Del 2023 al 2025 | Als 294 de la seva mida |
|---|---|---|---|---|---|
| De 0 a 15 anys | 20,7 % | 20212025: 20,7 % | 14,4 % | −0,4 punts | −0,6 punts |
| De 65 anys o més | 18,9 % | 20212025: 18,9 % | 19,7 % | −0,2 punts | +0,5 punts |
| Edat mitjana | 42,0 anys | 20212025: 42,0 anys | 43,7 anys | +1,0 anys | +0,4 anys |
Població. Per grups d'edat · Idescat
També: 13 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 11 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 12 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.
Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen
Al padró n'hi ha 551 i al cens 556: 5 persones menys al padró (−0,9 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.
Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.
Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.
D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 56 persones (10,1 %) tenen nacionalitat estrangera i 62 persones (11,2 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat
Entre les dues xifres hi ha 6 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.
Per què es diferencien, segons la taula creuada del 2025: 12 persones nascudes fora d'Espanya tenen nacionalitat espanyola i 9 persones estrangeres han nascut a Espanya. Xifres derivades de la taula creuada, que l'Idescat publica arrodonida. Els totals de la fitxa surten de les taules principals; aquestes dues són aproximades i no es poden afirmar a la unitat.
Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.
De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.
La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.
Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.
Feina i renda
Al setembre del 2026 hi havia 16 persones a l'atur registrat a Nulles: les mateixes persones que al juny del 2023, quan va començar el mandat. A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.
- Atur registrat 16 juny del 2023setembre del 2026 setembre del 2026 · setembre del 2025: 20
- Taxa d'atur aproximada 6,5 % agost del 2026 · aproximada · la mediana dels 274 de la seva mida, 5,6 % · percentil 64
- Índex socioeconòmic territorial 109,0 Catalunya = 100 · 2024, provisional
- Base de l'IRPF per declarant 22.837 € mitjana per declaració · 2023
- Pensió contributiva mitjana 1.088 € al desembre · 2025
- Amb estudis superiors 41,1 % de la gent de 15 anys i més · 2024
| Any | Atur registrat, mitjana de l'any |
|---|---|
| 2019 | 20 persones |
| 2020 | sense dada |
| 2021 | 23 persones |
| 2022 | 15 persones |
| 2023 | 16 persones |
| 2024 | 22 persones |
| 2025 | 21 persones |
| Qui | Persones | del total |
|---|---|---|
| Dones | 14 | 87,5 % |
| Homes | — | — |
| Agricultura | 0 | 0,0 % |
| Indústria | — | — |
| Construcció | — | — |
| Serveis | 12 | 75,0 % |
| Sense feina anterior | 0 | 0,0 % |
«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.
L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.
La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.
Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.
Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.
La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa
Nulles es regeix per un pla urbanístic de cap al 2002, avui hi ha 5 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.
Quin pla urbanístic té i de quan és
Nulles es regeix per unes normes subsidiàries del planejament (NNSS), aprovades cap al 2002: el 2024 tenien 22 anys.
Les NNSS són una figura d'abans de la llei d'urbanisme del 2002, més senzilla que un pla general, pensada per als municipis que no en tenien.
- Pla general vigent
- NNSSNormes subsidiàries del planejament
- Antiguitat
- 22 anysel 2024
- Aprovat
- cap al 2002
- Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
- no
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Pisos turístics
Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 5 pisos turístics inscrits: 0,91 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 4, amb 22 places: 0,72 per cada 100 habitants.
- Pisos turístics inscrits avui
- 50,91 per 100 hab.
- Pisos turístics el 2024
- 40,72 per 100 hab.
- Places en pisos turístics
- 22el 2024
- Places turístiques en total
- 11019,7 per 100 hab., el 2024
- Hotels, càmpings i turisme rural avui
- 77 de turisme rural
Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.
Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.
Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.
Quant costa viure-hi
Segons l'Observatori del Territori, el 2023 el lloguer equival al 27,4 % dels ingressos. De la hipoteca, la font no en fa la xifra.
- Lloguer sobre els ingressos
- 27,4 %Catalunya, 26,2 %
- Hipoteca sobre els ingressos
- no constaCatalunya, 28,6 %
La xifra de Catalunya hi és com a referència del mateix any, no com a nota.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2023.
Habitatge protegit
Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 0 habitatges en total, 0 dels quals protegits.
- Iniciats el 2025
- 0
- Acabats el 2025
- 0
- Des del 2023
- 0 / 0iniciats / acabats
- Del 2002 al 2025
- 0 / 0iniciats / acabats
Any per any
| Any | Iniciats | Acabats |
|---|---|---|
| 2025 | 0 | 0 |
| 2024 | 0 | 0 |
| 2023 | 0 | 0 |
| 2022 | 0 | 0 |
| 2021 | 0 | 0 |
| 2020 | 0 | 0 |
| 2019 | 0 | 0 |
| 2018 | 0 | 0 |
| 2017 | 0 | 0 |
| 2016 | 0 | 0 |
| 2015 | 0 | 0 |
| 2014 | 0 | 0 |
| 2013 | 0 | 0 |
| 2012 | 0 | 0 |
| 2011 | 0 | 0 |
| 2010 | 0 | 0 |
| 2009 | 0 | 0 |
| 2008 | 0 | 0 |
| 2007 | 0 | 0 |
| 2006 | 0 | 0 |
| 2005 | 0 | 0 |
| 2004 | 0 | 0 |
| 2003 | 0 | 0 |
| 2002 | 0 | 0 |
Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.
Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.
Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.
Zona tensa (topall de lloguer)
No. Nulles no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.
- Zona de mercat residencial tensat
- No
Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.
Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.
Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.
Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.
Com ha anat la seguretat
El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.
Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.
Quants vehicles hi ha
El 2024 hi havia 494 vehicles domiciliats: 895 per cada 1.000 habitants, i 63 de cada 100 són turismes.
- Vehicles per 1.000 habitants 895 2024 · la mediana dels 294 de la seva mida, 1.081 · percentil 7
- Turismes 309 560 per 1.000 hab. · el 62,6 % del parc
- Motocicletes 93 169 per 1.000 hab. · el 18,8 % del parc
| Mena de vehicle | 2024 | del parc | per 1.000 hab. |
|---|---|---|---|
| Turismes | 309 | 62,6 % | 560 |
| Motocicletes | 93 | 18,8 % | 169 |
| Camions, furgonetes i tractors industrials | 74 | 15,0 % | 134 |
| Autobusos i altres | 18 | 3,6 % | 33 |
| Total | 494 | 100,0 % | 895 |
Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.
Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.
Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (552 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.
Nascuts aquí, segons Wikidata
Wikidata hi situa 2 persones nascudes, i són aquestes.
- Eduard Boada i Pascual1942-2024 · columnistaQ131457598 a Wikidata
- Josep Ferré Rovira1954 · director d'orquestraQ68939246 a Wikidata
Lloc de naixement (P19) segons Wikidata (dades CC0 1.0), consultat el 3 de setembre del 2026. Es pot comprovar i completar a l'element Q178822.
Què en sabem i què no
Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.
No hi ha cap acta d'aquest ajuntament al portal de dades obertes de l'AOC.
El seu portal de transparència publica 81 dels 157 apartats que li tocarien (52 %).
Els 4 apartats que hi consten publicats, un per un
- Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2019
- Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 % actualitzat el 2022
- Compte general (els comptes anuals) 100 %
- Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2026
Els papers d'aquest mandat
El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 10 de febrer del 2026. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.
3 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:
- Planejament urbanístic 24 d'octubre del 2024
- Ordenança municipal reguladora del servei d'aigua potable en situació d'alerta, d'excepcionalitat o d'emergència de sequera 2 de setembre del 2024
- Ordenança municipal reguladora del servei d'aigua potable en situació d'alerta 30 d'agost del 2024
La lletra petita
Fonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.Les actes: què n'hem llegit
Les actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.
D'on surt tot això
- Padró, alcaldia i dades de l'ens: Generalitat de Catalunya,
6nei-4b44. - Vots i regidories de 2015, 2019 i 2023:
ntc4-rnwr. - Participació i vots en blanc:
irrv-2mfc. - Historial d'alcaldies:
2v2p-vu4h. - Llistes de candidats i sexe:
xnfg-weec. - Índex d'actes: Consorci AOC,
b5d370d0. - Liquidació pressupostària per capítols: AOC,
81f18313. - Deute viu: AOC,
34db8dc5. Pagament a proveïdors:eecca986. - Resultats de les dotze eleccions municipals des del 1979: AOC,
3539f7e6. - Tipus impositius: AOC,
82ae0ea2. Portal de transparència:1a9c1ede. - Ajuntaments sense oposició: Síndic de Greuges,
943d6174. - Recaptació i despesa per habitant: Generalitat,
ytva-5kp3. - Població, edats i lloc de naixement: Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), taules
pmh/446/477,censph/5992/5987,censph/293/296,censph/16400/19880,censph/10/5975,censph/539/5976,phre/3697/3577,censph/5990/25049. Les seves dades no són CC: Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Condicions d'ús de les seves API a idescat.cat. - Preu de l'aigua: full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, 2025-07-11.
- Rebut mitjà d'IBI: Idescat, a partir de la Direcció General del Cadastre.
- Despesa liquidada per programes: Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals,
5b96829f-d724-4059-a38a-abf514830558.
La lletra petita
Els càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?