Ves al contingut
esborrany · dades obertes

Baix Llobregat · Barcelona

Molins de Rei

27.300 habitants · 21 regidories al ple · llistes tancades

Governa PSC-CP, la llista més votada, sense majoria absoluta.

Xavi Paz Penche Alcaldia · PSC-CP

Molins de Rei, entre els 947 municipis de Catalunya

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

  • Regidories en joc 21 es reparteixen el 23 de maig del 2027
  • En calen 11 per governar sense pactar amb ningú
  • Les té PSC-CP 9 de 21 · en minoria
  • Canvis de mans des del 1979 7 en 12 eleccions

Respon les 25 preguntes Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami.

Qui mana, i com hi va arribar

MECP-C MECP-C ERC-AM ERC-AM ERC-AM ERC-AM ERC-AM PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP PSC-CP CM ARA MOLINS-ARA PL ARA MOLINS-ARA PL ARA MOLINS-ARA PL ARA MOLINS-ARA PL
21 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 11. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar
La lletra petitaCalen 11 regidories de 21 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.

Qui seu al ple

La lletra petitaComposició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.

Les alcaldies des del 1979

7 persones han ocupat l'alcaldia d'Molins de Rei des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Xavi Paz Penche PSC-CP 17 de juny del 2023
2019-2023 Xavi Paz Penche PSC-CP
2015-2019 Joan Ramon Casals Mata CiU-JFM
11 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Joan Ramon Casals Mata Convergència i Unió
2007-2011 Ivan Arcas Blanch ALTRES 16 de juny del 2007
2003-2007 Victor Puntas Alvarado ERC-AM 14 de juny del 2003
2003-2007 Ivan Arcas Blanch IIE-EPM 17 de febrer del 2005
1999-2003 Josep Janes Tutusaus INDEPENDENTS 3 de juliol del 1999
1999-2003 Ivan Arcas Blanch INDEPENDENTS 14 de maig del 2002
1995-1999 Josep Janes Tutusaus va arribar a mig mandat IU 17 de juny del 1995
1991-1995 Josep Janes Tutusaus IU 15 de juny del 1991
1987-1991 Casimir Boy Nuyñez PSC-PSOE 30 de juny del 1987
1983-1987 Antonia Castellana Aregall PSUC 23 de maig del 1983
1979-1983 Antonia Castellana Aregall PSUC 19 d'abril del 1979

Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

Quant fa que mana el mateix

La lletra petita

Hi ha hagut 8 alternances de força a l'alcaldia, i 7 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 24,6 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 46 municipis de 20.001 a 50.000 habitants és 23,1. Calculat sobre 9 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. 1.455 vots del 2023 —el 12,6 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. Si haguessin tingut traducció, serien 2,6 regidories. La mediana dels 46 municipis de 20.001 a 50.000 habitants és 10,7 %. Respecte del 2019, +3,9 punts.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

1 persona ha entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Indicador2023canvi2025Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 667 € 694 € +27 € el mandat anterior, +98 €
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) -2,1 % 5,9 % +8,0 % el mandat anterior, −8,8 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 59,5 % 49,1 % −10,4 % el mandat anterior, −3,7 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 288 € 189 € −99 € el mandat anterior, +118 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 43,6 % 39,4 % −4,2 % el mandat anterior, +4,8 %
Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment 19 dies 25 dies +6 dies el mandat anterior, −2 dies

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 5.587.253 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 46 municipis catalans de 20.001 a 50.000 habitants. Destaca en 1 indicador i va endarrerit en 5.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €200 €400 €600 € Paz 201520172019202120232025 0 €200 €400 €600 € Paz 2015201920232025
aquest municipi la meitat central dels municipis de 20.001 a 50.000 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 20.001 a 50.000 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
2015647 € 497 €
2016636 € 461 €
2017572 € 424 €
2018535 € 352 €
2019569 € 330 €
2020539 € 300 €
2021512 € 327 €
2022572 € 370 €
2023667 € 386 €
2024723 € 374 €
2025694 € 335 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 46 municipis catalans de 20.001 a 50.000 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Com ha anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaDe l'aigua només se'n compara el tram del subministrament, que és l'únic que vol dir el mateix a tots els municipis. El cànon el fixa la Generalitat i no compta com a decisió municipal.El preu del lloguer no el decideix l'ajuntament: hi surt com a context del que ha passat al poble, no com a resultat de cap decisió seva.La població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 20.001 a 50.000 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 20.001 a 50.000 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 20.001 a 50.000 habitants
Instal·lacions esportives+62,9 €/hab−4,3 €/hab
Vies públiques−40,3 €/hab−9,1 €/hab
Escombraries i residus+25,4 €/hab+9,0 €/hab
Serveis socials−21,4 €/hab+8,9 €/hab
Neteja viària+16,6 €/hab+6,1 €/hab
Escoles d'infantil i primària+10,7 €/hab+0,8 €/hab
Parcs i jardins+9,2 €/hab−1,3 €/hab
Enllumenat públic−5,0 €/hab−8,3 €/hab
Els altres 7 programes, amb la mateixa escala
el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 20.001 a 50.000 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 20.001 a 50.000 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 20.001 a 50.000 habitants
Deute públic−1,9 €/hab+12,0 €/hab
Òrgans de govern−1,7 €/hab+1,9 €/hab
Aigua potable−1,1 €/hab0,0 €/hab
Habitatge−1,1 €/hab+0,2 €/hab
Biblioteques i arxius+1,1 €/hab+0,3 €/hab
Clavegueram+0,9 €/hab0,0 €/hab
Policia local i seguretat+0,2 €/hab+1,8 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.

Com ha anat la seguretat

El 2025 es van conèixer 951 fets penals, 34,8 per cada 1.000 habitants: 102 menys que el 2023 (−9,7 %).

En fets per cada 1.000 habitants és el 59è dels 70 municipis catalans amb dada — el 1r és el que en té més; entre els 46 de la seva mida amb dada (de 20.001 a 50.000 habitants) la mediana és 51,2.

Tipus de fet2025per 1.000 hab.des del 2023els de la seva mida
Total d'infraccions penals 951 34,8 −102 (−9,7 %) 51,2
Homicidis dolosos i assassinats consumats 1 0,0 +1 0,0
Delictes de lesions i baralla tumultuària 13 0,5 +1 (+8,3 %) 0,5
Delictes contra la llibertat sexual 7 0,3 −3 (−30,0 %) 0,5
Robatoris amb violència o intimidació 33 1,2 −4 (−10,8 %) 1,3
Robatoris amb força en domicilis i establiments 73 2,7 −29 (−28,4 %) 2,4
Furts 212 7,8 −17 (−7,4 %) 11,4
Sostraccions de vehicles 32 1,2 −5 (−13,5 %) 0,7
Tràfic de drogues 3 0,1 igual 0,2
Cibercriminalitat 215 7,9 −16 (−6,9 %) 9,5
Any a any, per tipus de fet
Tipus de fet2019202020212022202320242025
Total d'infraccions penals9948018021.0361.053998951
Criminalitat convencional846629811822805736
Homicidis dolosos i assassinats consumats0000011
Homicidis i assassinats en grau de temptativa1010010
Delictes de lesions i baralla tumultuària2381712813
Segrestos0000000
Delictes contra la llibertat sexual754111097
— Agressions sexuals amb penetració3115230
— Resta de delictes contra la llibertat sexual4436867
Robatoris amb violència o intimidació56232636373133
Robatoris amb força en domicilis i establiments88789011510211073
— Robatoris amb força en domicilis57535873617447
Furts266218184240229191212
Sostraccions de vehicles18211225374132
Tràfic de drogues3556333
Resta de criminalitat convencional405299361392410362
Cibercriminalitat148173225231193215
— Estafes informàtiques141164222222175200
— Altres ciberdelictes79391815
Fets coneguts de cada any sencer, del balanç més recent que el porta: el Ministeri revisa xifres d'anys anteriors. Un guionet és un any que la font no publica per a aquest municipi, i un tipus amb «des del» al costat és un desglòs que abans no existia: el balanç del 2016 tenia vuit tipologies, i la cibercriminalitat no baixa a municipis fins a l'any 2021.

Són fets penals coneguts: els que algú denuncia i els que la policia descobreix. Una xifra que puja pot voler dir més fets o més denúncies, i les estafes per internet han inflat els totals de tot arreu.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Font: Ministeri de l'Interior, Portal Estadístico de Criminalidad, balanços del quart trimestre del 2016 al 2025, consultats el 2026-08-31. El Ministeri només publica els municipis grans, i el llindar ha anat baixant: al balanç del 2016 hi surten les capitals de província i els de més de 50.000 habitants; del 2017 al 2020, els de més de 30.000; des del del 2021, els de més de 20.000. Un municipi que creua un llindar entra o surt de la sèrie: un any que hi falta és això, no un zero. La reutilització obliga a citar-ho així: «Origen de los datos: Portal Estadístico de Criminalidad».

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

823 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

La lletra petitaRecaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.

On van

La lletra petitaLiquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
1,318 € per metre cúbic, el 2025 Als 46 municipis de 20.001 a 50.000 habitants el més habitual són 1,210 €.
Cànon de l'aigua
0,654 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
2,172 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòs · inclou el clavegueram i la depuració
Gestió
gestió indirecta, a càrrec de Fcc Aqualia, Sa
Tarifa social
Hi consta des del 2018
Canvi del 2023 al 2025
+28,5 % de 1,026 € a 1,318 € · als 40 de la seva mida amb la variació interpretable, +24,0 %
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2025-03-17. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 496 € a 541 € (+9,2 %). Als 46 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +9,2 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim
3,8
IBI urbà
0,64 %
Cotxe de 12-16 CV
143,88 €
Última revisió cadastral
2006
La lletra petitaTipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 46 municipis de 20.001 a 50.000 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 284.116 € a 303.275 € (+6,7 %).

La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 2026-08-30.

Qui té un càrrec en un altre ens

Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.

De la Consell Comarcal del Baix Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat publica les retribucions dels seus electes, però no en consta cap per a aquesta persona (Consell Comarcal del Baix Llobregat).

Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.

La lletra petitaA tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 2026-08-29.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.

La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.

La lletra petitaFont: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
202338,7 €40,0 %
202453,8 €41,9 %
202564,1 €
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. «liquidacio: false» vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 7 vegades en 12 eleccions.

  • CUP
  • Comuns / ICV
  • ERC
  • PSC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
  • Ciutadans
  • PP
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
9PSC-CP 5ERC-AM 4ARA MOLINS-ARA PL 2 1
  • PSC-CP 9
  • ERC-AM 5
  • ARA MOLINS-ARA PL 4
  • MECP-C 2
  • CM 1
2019
7PSC-CP 4JxM - Junts 4ERC - AM 3CUP -AMUNT 1 1 1
  • PSC-CP 7
  • JxM - Junts 4
  • ERC - AM 4
  • CUP -AMUNT 3
  • MOLINS CAMINA-PODEM 1
  • RM-ECG 1
  • Cs 1
2015
6CiU-JFM 5PSC-CP 4CUP-PA 3ERC-AM 1 1 1
  • CiU-JFM 6
  • PSC-CP 5
  • CUP-PA 4
  • ERC-AM 3
  • C's 1
  • MOLINS CAMINA 1
  • lxMdR-ME-E 1
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 46 municipis de 20.001 a 50.000 habitants
aquest municipi, 57,3 %
  • El més baix 44,9 %
  • La mediana del grup el municipi del mig52,2 %
  • El més alt 61,1 %

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 27.291 persones. Del 2023 ençà, +723 persones (+2,7 %), quan als 46 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat +2,3 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

També: 541 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 715 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 662 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 27.300 i al cens 27.291: 9 persones més al padró (0,0 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 2.404 persones (8,8 %) tenen nacionalitat estrangera i 3.554 persones (13,0 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 1.150 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Per què es diferencien, segons la taula creuada del 2025: 1.311 persones nascudes fora d'Espanya tenen nacionalitat espanyola i 162 persones estrangeres han nascut a Espanya. Xifres derivades de la taula creuada, que l'Idescat publica arrodonida. Els totals de la fitxa surten de les taules principals; aquestes dues són aproximades i no es poden afirmar a la unitat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Dones i homes

29,0 % 62,0 % 48,0 %
19 dels 42 municipis de 20.001 a 50.000 habitants en tenen menys de dones al ple; la mediana del grup és 48,0 %.
La lletra petitaLa mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Què en sabem i què no

Tenim indexades 53 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 25 de juny del 2026.

El seu portal de transparència publica 137 dels 158 apartats que li tocarien (87 %).

Els 11 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 % actualitzat el 2024
  • Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 % actualitzat el 2024
  • Incompatibilitats dels càrrecs 39 %
  • Ordre del dia dels plens 94 % actualitzat el 2026
  • Acords dels òrgans de govern 28 % actualitzat el 2026
  • Opinions i propostes dels grups municipals 74 % actualitzat el 2026
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 % actualitzat el 2024
  • Auditories de comptes 81 % actualitzat el 2024
  • Contractes adjudicats i per quin procediment 78 % actualitzat el 2022
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2026
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 19 de febrer del 2026. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.

22 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:

El que no surt a la liquidació

Aquest ajuntament té 1 ens dependent o vinculat: 1 ens de gestió.

El que gasten aquests ens no és a la liquidació de l'ajuntament, i per tant tampoc a les xifres de diners d'aquesta fitxa. Segons què hi hagi posat cada ajuntament, la mateixa quantitat de servei pot sortir com a despesa municipal en un poble i no sortir-hi en un altre. No en publiquem cap import perquè la font no en dona cap.

La lletra petitaFonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Organismes dependents o vinculats, dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitD'aquest municipi n'hem llegit 52 actes de ple de les 53 indexades, i d'aquí en surt què s'ha votat i què hi ha votat cada grup. La resta de la pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.