Ves al contingut
Dades obertes · beta

Cerdanya · Girona

Guils de Cerdanya

557 habitants · 22,3 km² · 25 hab./km² · 1.385 m · guilsencs · 7 regidories al ple · es vota una llista sencera, no persones

Governa CM, la llista més votada, sense majoria absoluta, i l'alcaldia ha canviat a mig mandat.

Yolanda Mendo Bragulat Alcaldia · CMdes del 4 de març del 2024 · abans, Antoni Trilles Puig

Qui ha tingut l'alcaldia, mandat a mandat

  • 1979-1983: Bonaventura Ribot Patau (INDEPENDENTS)
  • 1983-1987: Bonaventura Ribot Patau (CIU)
  • 1987-1991: Josep Ribot Ribot (CIU)
  • 1991-1995: Josep Ribot Ribot (CIU)
  • 1995-1999: Josep Mendo Mir (INDEPENDENTS)
  • 1999-2003: Josep Mendo Mir (INDEPENDENTS)
  • 2003-2007: Josep Mendo Mir (CIU)
  • 2007-2011: Josep Mendo Mir (CIU)
  • 2011-2015: Josep Mendo Mir (partit no consta); després, Valentí Tuset Creus (Convergència i Unió)
  • 2015-2019: Valentí Tuset Creus (CIU); després, Josep Mendo Mir (CiU)
  • 2019-2023: Josep Mendo Mir (JXCAT); des del 16 de juny del 2023, Antoni Trilles Puig (partit no consta)
  • 2023-2027: Antoni Trilles Puig (partit no consta); des del 4 de març del 2024, Yolanda Mendo Bragulat (Junts)
Guils de Cerdanya, entre els 947 municipis de Catalunya

En 30 segons

En aquest mandat hi ha hagut un relleu a l'alcaldia. Qui hi havia abans

On cau entre els seus

Entre els 294 municipis de la seva mida (de 251 a 1.000 habitants), que és el que vol dir «els seus» a tota la fitxa. Cada barra va del municipi més baix del grup al més alt; la ratlla és el municipi del mig (la mediana) i el punt de coral, aquest municipi.

  1. El que sobra cada any (estalvi net)2025 · AOC 18,1 % més alt que 194 de 294 · el del mig, 13,7 %
  2. Dies que triga a pagar els proveïdors2025 · AOC 18 dies més alt que 187 de 289 · el del mig, 14 dies
  3. Rebut mitjà d'IBI2025 · Idescat 508 € més alt que 255 de 294 · el del mig, 280 €
  4. Preu de l'aigua (subministrament)2025 · ACA 0,25 €/m³ més baix que 275 de 293 · el del mig, 0,93 €/m³
Veure'n les 10
  1. Deute per habitant2025 · AOC 0 € sense comparació amb els de la seva mida
  2. Recollida selectiva2024 · ARC 24,2 % més baix que el 99 % dels de la seva mida · el del mig, 57,2 %
  3. Licitacions amb una sola oferta2025–2026 · PSCP 36 % més alt que 51 de 95 · el del mig, 33 %
  4. Participació a les municipals2023 · Generalitat 77,8 % més alt que 217 de 294 · el del mig, 72,6 %
  5. Dones al ple2023 · Generalitat 29 % més baix que 226 de 294 · el del mig, 43 %
  6. Renda neta per persona2023 · INE · no ho decideix l'ajuntament 21.407 € més alt que 279 de 294 · el del mig, 15.832 €

Compara els veïns per

Quant deuen els ajuntaments veïns de Guils de Cerdanya

Guils de Cerdanya toca de terme amb 3 municipis. A Guils de Cerdanya, 0 €.

Font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre de l'últim exercici liquidat, dividit pel padró. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quant es paga d'IBI als municipis veïns de Guils de Cerdanya

Guils de Cerdanya toca de terme amb 3 municipis. A Guils de Cerdanya, 508 €.

Font: Idescat, rebut mitjà de l'IBI urbà. Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Quanta gent va votar als municipis veïns de Guils de Cerdanya

Guils de Cerdanya toca de terme amb 3 municipis. A Guils de Cerdanya, 77,9 %.

Font: Generalitat de Catalunya, resultats oficials de les municipals (2023). Els veïns són els municipis que comparteixen límit, segons la geometria de l'ICGC.

Les barres diuen on cau, no cap veredicte: un deute alt pot ser una piscina nova, i un rebut alt, un servei més. Cada fila porta al bloc que ho explica. Per triar les xifres i els municipis hi ha el comparador, i per veure els 947 ordenats, els rànquings.

Què t'hi jugues el 23 de maig del 2027

  • Regidories 7 es voten el maig del 2027
  • En calen 4 per governar sense pactar amb ningú
  • Les té CM 3 de 7 · en minoria
  • Canvis de mans des del 1979 6 en 12 eleccions · entre els 947

Estem preparant una brúixola electoral per a Guils de Cerdanya: 25 preguntes sobre el teu poble i què n'ha dit cada candidatura, amb l'evidència al costat. Avisa'm quan s'obri

La lletra petitaLa data és la del calendari electoral: les eleccions municipals se celebren el quart diumenge de maig, i el 2027 cau el 23. Les candidatures no es coneixeran fins a finals d'abril del 2027, quan la Junta Electoral les proclami. Les regidories del 2027 surten d'aplicar la taula de la llei electoral (LOREG, art. 179) al padró de l'1 de gener del 2025, 557 habitants; el nombre definitiu el fixen les xifres oficials de població vigents quan es convoquin les eleccions.

Qui mana

Qui governa l'ajuntament, com hi va arribar i qui el va votar.

El ple, i com s'hi va arribar

Antonio Trilles Puig: AM · vots: 144 · 38,2 % · regidories: 3 de 7 Irene Vidal Perea: AM · vots: 144 · 38,2 % · regidories: 3 de 7 Carlos Llaudó Pont: AM · vots: 144 · 38,2 % · regidories: 3 de 7 Yolanda Mendo Bragulat: CM · al govern · vots: 164 · 43,5 % · regidories: 3 de 7 Jose Mendo Mir: CM · al govern · vots: 164 · 43,5 % · regidories: 3 de 7 Javier Font Cerda: CM · al govern · vots: 164 · 43,5 % · regidories: 3 de 7 Javier Maldonado Diaz-angel: ESCOLTEM · vots: 69 · 18,3 % · regidories: 1 de 7
7 regidories · la ratlla marca la majoria absoluta, que són 4. Cada cercle és una regidoria: es poden comptar

Qui seu al ple

Més detall les alcaldies des del 1979 · quant fa que mana el mateix · qui ha entrat a mig mandat · la lletra petita

Les alcaldies des del 1979

6 persones han ocupat l'alcaldia de Guils de Cerdanya des de les primeres eleccions municipals democràtiques.

MandatAlcaldiaPartitDes de
2023-2027 Antoni Trilles Puig segons Wikidata — 17 de juny del 2023
2023-2027 Yolanda Mendo Bragulat Junts 4 de març del 2024
2019-2023 Josep Mendo Mir JXCAT 15 de juny del 2019 segons el Ministeri
2019-2023 Antoni Trilles Puig segons Wikidata — 16 de juny del 2023
2015-2019 Josep Mendo Mir CiU —
2015-2019 Valentí Tuset Creus segons el Ministeri CIU segons el Ministeri 13 de juny del 2015
10 alcaldies anteriors, fins al 1979
MandatAlcaldiaPartitDes de
2011-2015 Valentí Tuset Creus Convergència i Unió —
2011-2015 Josep Mendo Mir segons Wikidata — 11 de juny del 2011
2007-2011 Josep Mendo Mir CIU 16 de juny del 2007
2003-2007 Josep Mendo Mir CIU 14 de juny del 2003
1999-2003 Josep Mendo Mir INDEPENDENTS 3 de juliol del 1999
1995-1999 Josep Mendo Mir INDEPENDENTS 17 de juny del 1995
1991-1995 Josep Ribot Ribot CIU 15 de juny del 1991
1987-1991 Josep Ribot Ribot CIU 30 de juny del 1987
1983-1987 Bonaventura Ribot Patau CIU 23 de maig del 1983
1979-1983 Bonaventura Ribot Patau INDEPENDENTS 19 d'abril del 1979

Els mandats que surten més d'una vegada no són cap duplicat: hi va haver un relleu a l'alcaldia sense passar per les urnes.

El que va marcat «segons Wikidata» no és a l'historial de la Generalitat: són passos, motius de relleu o noms sencers de partit que Wikidata (dades CC0) sí que té, afegits sense treure res de la font oficial.

El que va marcat «segons el Ministeri» —fins quan va durar una alcaldia, alguna data de possessió que a la Generalitat li falta, o un pas sencer— ve dels fulls «Alcaldes por mandato» del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial, que tampoc no diu mai per què algú plega.

Quant fa que mana el mateix

  • Fa que mana Junts 7 anys des del 2019 · 2 legislatures seguides
  • La mateixa persona 2 anys Yolanda Mendo Bragulat
  • Vots sense regidoria 1,6 % 6 vots del 2023 · la mediana dels seus, 7,3 %
La lletra petita

Hi ha hagut 4 alternances de força a l'alcaldia, i 5 persones diferents l'han ocupada. La font no publica la data de constitució de les legislatures del 2011 al 2023 i s'ha pres la de la legislatura.

Quant es mou el ple d'una elecció a l'altra. De mitjana, 20,0 de cada 100 escons canvien de família política entre dues eleccions. Zero voldria dir un ple calcat; cent, que no hi queda res del repartiment anterior. La mediana dels 291 municipis de 251 a 1.000 habitants és 26,9. Calculat sobre 5 de 11 trams: els que tenen massa escons de llistes locals no hi entren, perquè allà l'índex mesuraria els noms de les candidatures i no el vot.

Els vots que no van arribar al ple. 6 vots del 2023 —el 1,6 % dels emesos— no van elegir ningú: ni un regidor. La mediana dels 292 municipis de 251 a 1.000 habitants és 7,3 %. Respecte del 2019, −3,4 punts.

Al vot sense regidoria hi entren els vots a candidatures que es van quedar sense cap regidoria, els nuls i els blancs. El denominador són els vots emesos i no el cens: això no parla de qui no va anar a votar —que té el seu propi bloc— sinó de qui hi va anar i va tornar a casa sense representació. No és cap defecte del sistema ni cap veredicte: és una conseqüència de repartir un nombre enter de regidories, i qui llegeix que ho jutgi.

2 persones han entrat al ple a mig mandat, rellevant algú que va plegar: les fonts obertes no en publiquen el motiu, i de canvis de grup no n'informem perquè la font escriu les mateixes sigles de maneres diferents.

La lletra petitaCalen 4 regidories de 7 per aprovar-hi res tot sol. L'índex de fragmentació que hi havia aquí (partits efectius) s'ha tret: l'hemicicle ja ho ensenya i es pot comptar amb els dits, i el número obligava a explicar-lo cada vegada.
La lletra petitaComposició actual del ple segons el registre de càrrecs electes de la Generalitat. Cada cara porta a la fitxa de la persona; el nom i el càrrec hi són, i també en passar-hi per sobre. Hi surten el nom, el càrrec i el grup, que és el que deriva del càrrec públic; cap dada de contacte. Si hi ha un error o vols que retirem alguna cosa, escriu-nos.

Per sobre de l'ajuntament

Dos governs més fan feina per a Guils de Cerdanya i no surten a la papereta: el consell comarcal i la diputació. Els formen regidors, i els escons es reparteixen segons els vots de les municipals.

Consell Comarcal de la Cerdanya

19 escons · President: Isidre Chia Trilles

Hi seu una persona del ple de Guils de Cerdanya:

Diputació de Girona

27 escons · President: Miquel Noguer Planas

La Diputació li va concedir 320.601 € el 2025 (576 €/hab.). Font: Concessions del RAISC (Registre de subvencions i ajuts de Catalunya), Generalitat de Catalunya, concessions a l'ajuntament el 2025.

Cada import és el d'un sol ens i d'un sol any: no se sumen mai entre ells.

Com han anat aquests quatre anys

El que ha canviat des del començament del mandat, i el mateix canvi als municipis de la seva mida.

La xifra de la dreta és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Un poble que millora menys que els seus no ha millorat: s'ha quedat enrere, i al revés. No hi posem cap veredicte: hi són les dues xifres i qui llegeix que jutgi.

La lletra petitaLa població no la decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

On han posat els diners, servei a servei

el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 251 a 1.000 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 251 a 1.000 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 251 a 1.000 habitants
Instal·lacions esportives+555,9 €/hab0,0 €/hab
Vies públiques−414,5 €/hab0,0 €/hab
Parcs i jardins−278,4 €/hab0,0 €/hab
Escombraries i residus+195,1 €/hab+9,4 €/hab
Aigua potable+133,2 €/hab+29,3 €/hab
Enllumenat públic+103,3 €/hab−6,3 €/hab
Serveis socials+58,0 €/hab0,0 €/hab
Òrgans de govern+20,1 €/hab+1,6 €/hab
Els altres 2 programes, amb la mateixa escala
el zero aquest municipi el mateix canvi als municipis de 251 a 1.000 habitants
Canvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025, amb el mateix canvi als municipis de 251 a 1.000 habitants
QuèCanvi de la despesa per habitant del 2023 al 2025Municipis de 251 a 1.000 habitants
Neteja viària−0,8 €/hab0,0 €/hab
Clavegueram+0,5 €/hab0,0 €/hab
La lletra petitaEuros per habitant liquidats, del 2023 al 2025, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Gastar-hi més no vol dir fer-ho millor: vol dir haver-hi posat més diners. La ratlla grisa és el mateix canvi als municipis de la seva mida. Els programes on l'ajuntament no hi posava res ni al començament ni al final del mandat no hi surten.

Quan algú demana informació i no li la donen

Qui demana un document o una dada a l'ajuntament i no la rep —perquè li diuen que no o perquè no li contesten en un mes— pot reclamar a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que resol si l'ajuntament l'havia de donar.

Aquest mandat, des del 17 de juny del 2023, la GAIP ha resolt 17 reclamacions contra l'Ajuntament de Guils de Cerdanya. La GAIP en va estimar 8, del tot o en part (47,1 %): en aquests casos va concloure que l'ajuntament havia de donar la informació que se li demanava.

Com van acabar: 5 estimades del tot, 3 estimades en part, 5 tancades per pèrdua d'objecte, 2 inadmeses i 2 retirades per qui reclamava. La pèrdua d'objecte vol dir que la reclamació es va tancar sense pronunciar-s'hi perquè ja no hi havia res a resoldre; el cas més habitual és que l'ajuntament hagués donat la informació un cop presentada la reclamació.

Qui reclamava: 15 càrrecs electes, 1 particular i 1 entitat o fundació. Els càrrecs electes que reclamen solen ser regidors que demanen documents del mateix ajuntament.

Els temes amb més reclamacions: varis (7), pressupostos i comptes públics (4) i no informació pública (2).

Les 10 més recents, de qualsevol mandat
ReclamadaTemaCom va acabarResolució
Protecció d'animals Estimada 1959/2025
Varis Estimada en part 0098/2025
No informació pública Inadmesa 1171/2024
Pressupostos i comptes públics Estimada 1315/2024
Pressupostos i comptes públics Retirada 1357/2024
No informació pública Inadmesa 1166/2024
Pressupostos i comptes públics Estimada en part 1356/2024
Pressupostos i comptes públics Estimada 1313/2024
Registres Estimada en part 1312/2024
Contractació Retirada 1311/2024

A tot Catalunya, aquest mandat, la GAIP ha resolt 4.567 reclamacions contra 870 ajuntaments, i n'ha estimat 1.747 del tot o en part (38,3 %). És una referència, no una nota: una ciutat rep moltes més sol·licituds d'informació que un poble, i la GAIP no publica quantes en rep cada ajuntament.

Què vol dir, i què no. Reclamar a la GAIP és gratuït i el pot fer qualsevol persona a qui l'ajuntament no ha donat una informació pública que havia demanat. Que n'hi hagi poques o cap no vol dir que l'ajuntament ho publiqui tot: als pobles petits hi ha poques sol·licituds, i molta gent no reclama. Que n'hi hagi moltes pot voler dir un ajuntament que respon poc o uns quants veïns, regidors o entitats molt insistents. Aquí només hi ha les reclamacions que la GAIP ja ha resolt: les pendents no hi surten, i per això els darrers mesos surten curts. La reclamació més nova del conjunt és del 18 de juliol del 2026.

Fonts: Resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), actualitzat el 10 d'octubre del 2026 i Incompliments de resolucions de la GAIP, actualitzat el 19 de setembre del 2026, al portal de Dades Obertes de Catalunya; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit. Consultades el 27 d'octubre del 2026. La font no porta el codi del municipi: cada reclamació s'hi ha lligat pel nom de l'administració reclamada, i les que són contra un organisme o una empresa municipal sense nomenar l'ajuntament no s'hi compten. Les resolucions traduïdes al castellà es compten un sol cop.

El ple, elecció a elecció

L'ajuntament ha canviat de mans 6 vegades en 12 eleccions.

  • ERC
  • CiU
  • Junts
  • Llistes locals
  • PP
L'alçada de cada tros és la seva part del ple. La ratlla horitzontal és la majoria absoluta: qui la travessa, governa sol. Sota cada columna, l'any i les regidories que tenia el ple. La força més votada porta un contorn gruixut.
La lletra petitaCada columna és el ple sortit d'una elecció, i cada tros, una força. Comparem per força i no per sigles perquè les coalicions locals es rebategen sovint: el mateix partit hi surt com a PSC-PSOE, PSC-PM i PSC-CP segons l'any. Les llistes sense marca supramunicipal van totes juntes com a «llistes locals». Les tres últimes, candidatura a candidatura. Regidories obtingudes el 2015, el 2019 i el 2023, ara sí amb el nom exacte de cada llista.
Regidories per candidatura a cada elecció
2023
3CM 3AM 1ESCOLTEM
  • CM 3
  • AM 3
  • ESCOLTEM 1
2019
4JxCAT – JUNTS 2En-Cerd 1ERC – AM
  • JxCAT – JUNTS 4
  • En-Cerd 2
  • ERC – AM 1
2015
3INDEPENDENT 3CiU 1SI-Solidaritat
  • INDEPENDENT 3
  • CiU 3
  • SI-Solidaritat 1
Els noms van tal com estan inscrits, amb les majúscules i els guions de la font: «BARCELONA EN COMÚ-ECG» i «ERC-MESBcnCO-ACatSí» estan escrits així de debò. No els endrecem perquè dins d'aquests noms hi ha sigles de partits i de coalicions, i posar-les en minúscula convertiria una marca registrada en una altra cosa.

Aquí es vota persones

Als municipis de fins a 250 habitants no es vota una llista sinó persones: cada elector escriu a la papereta els noms que vol, de la candidatura que vulgui, i surten elegides les més votades (article 184 de la llei electoral). Als que funcionen en consell obert s'elegeix directament només l'alcaldia, i la resta de decisions les pren l'assemblea de veïns. La darrera elecció amb dades aquí és la del 1983; les del 2023 encara no hi són.

El 1983 s'elegien 5 regidories entre 5 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 117 dels 180 electors (3 en blanc).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Jose Ribot Ribot CIU 94 sí
Francisco Carrera Ribot CIU 91 sí
Isidro Aluju Delcor CIU 88 sí
Buenaventura Ribot Patau CIU 87 sí
Buenaventura Sirvent Foamenti CIU 73 sí

Les anteriors

1979 · 5 regidories, 15 persones

El 1979 s'elegien 5 regidories entre 15 persones; cada elector podia escriure fins a quatre noms. Van votar 159 dels 181 electors (3 nuls).

PersonaCandidaturaVotsElegida
Juan Ravetllat Tomás IGC 90 sí
Francisco Bonfill Carrera IGC 88 sí
José Suñé Isern CIU 77 sí
Ramón Orriols Armengou CIU 66 sí
Vicenc de Moxo Forga G.C. 62 sí
Esteban Roca Benazet IGC 56 no
José Mendo Mir G.C. 52 no
Carlos Tallaferro Fontdevilla IGC 40 no
Francisco Carrera Ribot G.C. 39 no
José Mª Sirvent Saleta G.C. 20 no
Buenaventura Ribot Patau IGC 14 no
Luis Suñé Isern CIU 4 no
Pedro Juves Puig CIU 3 no
José Arro Farras CIU 1 no
Pedro Tuset Tor G.C. 0 no

Font: Ministeri de l'Interior, fitxers de candidats dels municipis de menys de 250 habitants de les municipals 1979-1983, consultats el 27 d'octubre del 2026. Els noms s'escriuen com els publica el Ministeri; l'enllaç porta a la fitxa de qui és avui al ple amb el mateix nom.

L'últim regidor: per quants vots

L'últim regidor del 2023 el va guanyar Unim Guils - Acord Municipal (AM) per 28 vots: és el que li faltava a Junts per Guils - Compromís Municipal (CM) per endur-se'l.

Vots que li faltaven per a una regidoria més, i vots que podia perdre sense perdre'n cap
LlistaVotsRegidories Per a una mésPodia perdre
CM 164 3 28 55
AM 144 3 75 20
ESCOLTEM 69 1 28 27
  • Junts per Guils - Compromís Municipal (CM) va treure 3 regidories de 7; per a la majoria absoluta, 4, n'hi van faltar 28 vots.

La llei d'Hondt divideix els vots de cada llista per 1, 2, 3… i dona les regidories als quocients més alts, només entre les llistes que passen el 5 % dels vots vàlids (blancs inclosos). Les xifres són aritmètica amb tota la resta igual —una sola llista amb més o menys vots, vinguts de l'abstenció, i cap altra de canviada—, no una predicció.

Les eleccions anteriors
  • L'últim regidor del 2019 el va guanyar JUNTS PER GUILS (JxCAT – JUNTS) per 9 vots: és el que li faltava a ENDAVANT CERDANYA (En-Cerd) per endur-se'l.
  • L'últim regidor del 2015 el va guanyar Solidaritat per la Independència (SI-Solidaritat) per 9 vots: és el que li faltava a Independents per Guils de Cerdanya (INDEPENDENT) per endur-se'l.

Dones i homes

De 0 % a 5,1 %: 3 municipis · part del grup: 1 % de 294De 5,1 % a 10,1 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 10,1 % a 15,2 %: 24 municipis · part del grup: 8,2 % de 294De 15,2 % a 20,2 %: 2 municipis · part del grup: 0,7 % de 294De 20,2 % a 25,3 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 25,3 % a 30,4 %: 79 municipis, aquest entre ells · part del grup: 27 % de 294De 30,4 % a 35,4 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 35,4 % a 40,5 %: 1 municipi · part del grup: 0,3 % de 294De 40,5 % a 45,5 %: 100 municipis · part del grup: 34 % de 294De 45,5 % a 50,6 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 50,6 % a 55,6 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 55,6 % a 60,7 %: 67 municipis · part del grup: 23 % de 294De 60,7 % a 65,8 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 65,8 % a 70,8 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 70,8 % a 75,9 %: 17 municipis · part del grup: 5,8 % de 294De 75,9 % a 80,9 %: 0 municipis · part del grup: 0 % de 294De 80,9 % a 86 %: 1 municipi · part del grup: 0,3 % de 294 0 % 86 % 29 %
29 dels 294 municipis de 251 a 1.000 habitants en tenen menys de dones al ple; la mediana del grup és 43 %.
La lletra petitaLa mediana és la del ple, que és l'única de les tres xifres que es pot comparar amb la resta de municipis: de les llistes i dels caps de llista no en tenim el recompte de tothom. La llei electoral demana llistes equilibrades —ni més d'un 60 % ni menys d'un 40 % de cap sexe—, i això és de les llistes, no del resultat.

Qui hi va anar a votar

On cau entre els de la seva mida, el 2023 els 294 municipis de 251 a 1.000 habitants
aquest municipi, 77,8 %
  • El més baix 32,4 %
  • El del mig (la mediana) el municipi del mig72,6 %
  • El més alt 94,2 %

El cens i la participació des del 1979

El 2023 el cens electoral era de 492 persones i hi van votar 383, el 77,8 %. Des del 1979 el cens ha crescut un 171,8 %: el màxim va ser el del 2023 (492) i el mínim el del 1983 (180). La participació més alta va ser la del 1991 (94,3 %) i la més baixa la del 1983 (65,0 %).

Les xifres, elecció a elecció
EleccióCensVotantsParticipacióMediana dels de la seva midaEn blanc
197918115987,8 %67,1 %3
198318011765,0 %70,6 %3
198720114773,1 %72,2 %25
199121119994,3 %75,1 %0
199522920890,8 %80,1 %2
199928523281,4 %77,3 %1
200330725382,4 %81,4 %3
200736827073,4 %79,8 %9
201145533172,7 %78,3 %10
201542529469,2 %75,3 %0
201945134376,1 %79,0 %15
202349238377,8 %72,6 %3

Què hi decideix l'ajuntament. El cens el fa l'Oficina del Cens Electoral a partir del padró, i que creixi o minvi és demografia: gent que arriba, gent que marxa i gent que fa divuit anys. La participació depèn de la mida del municipi i de com de disputada és l'elecció; un ajuntament hi pot posar informació i meses a prop, i poca cosa més.

Font: Processos electorals · Participació, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, 1979-2023, consultat el 3 de setembre del 2026. La participació és votants sobre cens, calculada aquí. La mediana és la dels municipis de 251 a 1.000 habitants segons el padró d'avui, també a les eleccions antigues, i només amb els que tenen la dada.

Com vota aquest municipi a cada elecció

A les municipals del 2023 hi va votar el 77,8 % del cens; al Parlament del 2024, el 61,7 %; a les generals del 2023, el 62,3 %, i a les europees del 2024, el 43,5 %.

A les municipals del 2023 la llista més votada va ser CM (43,5 %); al Parlament del 2024, CAT-JUNTS+ (39,4 %); a les generals del 2023, JxCAT - JUNTS (27,3 %), i a les europees del 2024, JxCAT-JUNTS (35,4 %).

Municipals 2023

  1. CM 43,5 %
  2. AM 38,2 %
  3. ESCOLTEM 18,3 %

Parlament 2024

  1. CAT-JUNTS+ 39,4 %
  2. ERC 12,9 %
  3. PP 11,5 %
  4. PSC 11,1 %

Generals 2023

  1. JxCAT - JUNTS 27,3 %
  2. ERC 18,5 %
  3. PP 16,2 %
  4. PSC 15,2 %

Europees 2024

  1. JxCAT-JUNTS 35,4 %
  2. ERC-ARA REPÚBL 15,9 %
  3. PP 12,3 %
  4. PSC 10,8 %
La mateixa força a cada elecció
FamíliaMunicipals 2023Parlament 2024Generals 2023Europees 2024Parlament 2021Generals nov. 2019
Junts43,5 %39,4 %27,3 %35,4 %37,2 %30,1 %
ERC38,2 %12,9 %18,5 %15,9 %17,2 %35,3 %
PP—11,5 %16,2 %12,3 %4,2 %7,5 %
PSC—11,1 %15,2 %10,8 %5,4 %5,9 %
Aliança Catalana—9,0 %————
Vox—8,6 %8,8 %10,8 %7,3 %6,5 %
Comuns—3,6 %7,1 %3,1 %1,5 %5,9 %
CUP—2,5 %5,1 %—10,3 %4,6 %
Ciutadans—0,4 %—0,0 %4,6 %2,9 %
PDeCAT / PNC——0,3 %—11,5 %—
Podem———2,1 %——
Llistes locals i d'independents18,3 %—————

Percentatge sobre els vots a candidatures de totes les llistes de cada família. Un «—» vol dir que no s'hi va presentar cap llista d'aquella família; no és un zero.

Les llistes locals i d'independents només es presenten a les municipals, i al Parlament, al Congrés i a Europa el veí vota llistes que a l'ajuntament potser no hi són: comparar per família política és aproximat. Els percentatges de cada llista són sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls, com els de les municipals de la fitxa.

Font: Processos electorals · Vots i Participació (participació), Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, consultat el 27 d'octubre del 2026. Les municipals són les de la resta de la fitxa. La participació és votants sobre cens, calculada aquí, sense el vot de l'estranger.

Preguntes ràpides

Qui té l'alcaldia de Guils de Cerdanya?

L'alcaldia de Guils de Cerdanya la té Yolanda Mendo Bragulat (CM).

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quin partit governa Guils de Cerdanya?

A Guils de Cerdanya governa CM sense majoria absoluta: 3 de les 7 regidories del ple.

Font: Composició dels plens municipals (Generalitat de Catalunya), dades del 27 d'octubre del 2026.

Quants regidors té l'Ajuntament de Guils de Cerdanya?

El ple de Guils de Cerdanya té 7 regidories, i la majoria absoluta és de 4. La llei en fixa el nombre segons els habitants del municipi (LOREG, article 179).

Font: Processos electorals · Vots (Generalitat de Catalunya), municipals del 2023.

Quan són les properes eleccions municipals a Guils de Cerdanya?

Les properes eleccions municipals són el diumenge 23 de maig del 2027, el mateix dia a tots els municipis. La llei electoral les fixa el quart diumenge de maig, cada quatre anys.

Font: Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), article 42.3.

Quanta gent va votar a Guils de Cerdanya a les municipals del 2023?

A les municipals del 2023, a Guils de Cerdanya hi van votar 383 de les 492 persones del cens electoral: una participació del 77,8 %.

Font: Processos electorals · Participació (Generalitat de Catalunya).

Quants habitants té Guils de Cerdanya?

Guils de Cerdanya té 557 habitants, segons el padró del 2025.

Font: Dades generals dels ens locals de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Els diners

Què gasta l'ajuntament, d'on li arriben els diners i què et toca pagar a tu.

Què ha fet aquest govern amb els comptes

El balanç del mandat

Compara el primer exercici liquidat d'aquest mandat (2023) amb l'últim que consta (2025).

Indicador2023canvi2025Diferència
El que el poble deu, per habitantdeute viu a 31 de desembre dividit pel padró d'aquell any 0 € → 0 € sense canvi
El que sobra cada anyun cop pagat el funcionament i les quotes del deute (estalvi net) 13,3 % ↑ 18,1 % +4,8 % el mandat anterior, −18,8 %
Del que pressuposten per invertir, quant gastensobre el pressupost definitiu d'inversions, amb les modificacions incloses 65,5 % ↓ 31,1 % −34,4 % el mandat anterior, +27,4 %
Invertit per habitantcapítol 6 liquidat 789 € ↑ 1.238 € +449 € el mandat anterior, +318 €
Part dels ingressos que va a personalno és la plantilla: hi pesen el conveni, l'antiguitat i el que està externalitzat 25,3 % ↓ 19,3 % −6,0 % el mandat anterior, +1,2 %
Dies que triguen a pagar els proveïdorsperíode mitjà de pagament; per sobre de 30 dies és un incompliment 21 dies ↓ 18 dies −3 dies el mandat anterior, +15 dies

Cada any d'aquest mandat s'han quedat sense gastar, de mitjana, 1.179.335 € del pressupost d'inversions. No se sumen els anys: els crèdits que no es gasten es traspassen al següent i es tornarien a comptar. Un pressupost d'inversions molt poc executat sol voler dir que s'ha pressupostat de més, no necessàriament que no s'hagi fet res.

La lletra petitaHi ha 3 exercicis liquidats dels 4 que té el mandat: les liquidacions triguen, i el darrer any encara no hi és. En aquest mandat hi ha hagut canvi d'alcaldia, així que les xifres són del govern, no d'una persona. Que una xifra millori o empitjori no vol dir que s'hagi fet bé o malament: vol dir que ha canviat.

Com queda respecte dels seus

Comparat amb els 294 municipis catalans de 251 a 1.000 habitants. No destaca en cap indicador i va endarrerit en 1.

La lletra petitaCada barra és la posició dins del grup, i sempre vol dir el mateix: com més llarga, millor està aquest municipi en aquell indicador. Comparar-lo amb tot Catalunya barrejaria Barcelona amb pobles de tres-cents habitants i no voldria dir res.

Deute per habitant, any a any

0 €100 €200 €300 €400 €500 € Mendo 201520172019202120232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 192 € · banda dels seus: de 0 € a 498 € · respecte a la mediana: −192 € · −100 % · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 141 € · banda dels seus: de 0 € a 404 € · respecte a la mediana: −141 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 58 € · banda dels seus: de 0 € a 263 € · respecte a la mediana: −58 € · −100 % · respecte al 2016: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 4 € · banda dels seus: de 0 € a 185 € · respecte a la mediana: −4 € · −100 % · respecte al 2017: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 156 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2018: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 92 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 94 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 148 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 200 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 168 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 132 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre) 0 €200 €400 € Mendo 2015201920232025 Deute per habitant: 2015 · 0 € · mediana dels seus: 192 € · banda dels seus: de 0 € a 498 € · respecte a la mediana: −192 € · −100 % · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2016 · 0 € · mediana dels seus: 141 € · banda dels seus: de 0 € a 404 € · respecte a la mediana: −141 € · −100 % · respecte al 2015: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2017 · 0 € · mediana dels seus: 58 € · banda dels seus: de 0 € a 263 € · respecte a la mediana: −58 € · −100 % · respecte al 2016: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2018 · 0 € · mediana dels seus: 4 € · banda dels seus: de 0 € a 185 € · respecte a la mediana: −4 € · −100 % · respecte al 2017: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2019 · 0 € · mediana dels seus: 1 € · banda dels seus: de 0 € a 156 € · respecte a la mediana: −1 € · −100 % · respecte al 2018: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2020 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 92 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2019: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2021 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 94 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2020: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2022 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 148 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2021: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2023 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 200 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2022: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2024 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 168 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2023: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)Deute per habitant: 2025 · 0 € · mediana dels seus: 0 € · banda dels seus: de 0 € a 132 € · respecte a la mediana: 0 € · respecte al 2024: 0 € · mandat: Mendo (font: Consorci AOC, deute viu a 31 de desembre)
aquest municipi la meitat central dels municipis de 251 a 1.000 habitants la seva mediana
Deute per habitant, amb la meitat central dels municipis de 251 a 1.000 habitants
AnyDeute per habitant Mediana del grup
20150 € 192 €
20160 € 141 €
20170 € 58 €
20180 € 4 €
20190 € 1 €
20200 € 0 €
20210 € 0 €
20220 € 0 €
20230 € 0 €
20240 € 0 €
20250 € 0 €
La lletra petitaDeute viu a 31 de desembre de cada any, dividit pel padró d'aquell any; l'últim exercici tancat que consta és el 2025. Les comparacions són amb els 294 municipis catalans de 251 a 1.000 habitants, no amb tot Catalunya: comparar un poble amb Barcelona no diu res. Això no és una nota al govern: diu com estan els comptes, no si algú ho ha fet bé.

Els diners: quants són, d'on surten i on van

Quant gasta en total

El que aquest ajuntament ha acabat gastant, abans de mirar en què.

D'aquest exercici no en tenim què és habitual als municipis de la seva mida, i per tant la xifra va sola. Sense comparació no diu si és molta o poca.

Això és una liquidació, no un pressupost. El pressupost és el que el ple aprova abans de començar l'any; la liquidació és el que l'ajuntament ha acabat reconeixent com a obligació, amb les modificacions de l'exercici incloses. No són la mateixa cosa i barrejar-les seria un error: del pressupost aprovat no hi ha cap font amb la mateixa definició per als 947 municipis, i per això aquesta pàgina no en publica cap xifra.

D'on surten

Aquests són els ingressos que l'ajuntament decideix directament: impostos, taxes i preus públics. Les transferències d'altres administracions no hi entren.

2.057 € per habitant en impostos i taxes municipals, sumant-ho tot.

On van

Més detall com es compara · la lletra petita
La lletra petitaObligacions reconegudes netes, en euros corrents i sense descomptar la inflació. Els euros per habitant de cada exercici es divideixen pel padró d'aquell any. Liquidació del pressupost per programes, Consorci AOC, a partir de les liquidacions dels ens locals.
La lletra petitaRecaptat el 2025, en euros per habitant. La marca vertical és la mediana de tots els municipis catalans amb dada. És el que es recapta al terme dividit pels empadronats, no el que paga cada veí: on hi ha moltes segones residències, part de l'IBI el paga gent que no hi viu.
La lletra petitaLiquidat el 2025. Les àrees són les de la classificació per programes, iguals per a tots els ajuntaments, i sumen el total. Les que no hi surten són zero: l'ajuntament no hi destina res.

Què rep de la Generalitat, i si li envia els comptes

Entre l'ajuntament i la Generalitat hi ha tres fils de diners: el Fons de Cooperació Local, que l'ajuntament gasta com vol; les obres del PUOSC, que la Generalitat paga en part; i el que encara li ha de pagar. Cada fil va per separat, i cap no se suma amb el que hi posen la diputació o el consell comarcal.

Què li dona la Generalitat sense condicions

El 2025 la Generalitat va assignar a l'ajuntament 57.982 € del Fons de Cooperació Local, el tram que l'ajuntament pot gastar en el que vulgui (104 € per habitant, amb el padró del 2025). A part, i sense sumar-hi, 7.911 € del fons extraordinari.

AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
202557.982 €—7.911 €
202457.298 €——
202357.621 €——
202253.083 €——
202147.409 €—36.651 €
202047.204 €—7.414 €
Els anys anteriors, del 2010 al 2019
AnyLliure disposicióServeis supramunicipalsExtraordinari
201947.147 €——
201847.301 €——
201747.096 €——
201647.429 €——
201548.147 €——
201447.925 €2.187 €—
201344.028 €—4.536 €
201246.444 €2.120 €—
201150.294 €3.617 €—
201054.581 €4.243 €—

No és un premi ni un càstig: és un repartiment per fórmula que fixa cada any la llei de pressupostos de la Generalitat, sobretot segons la població, la superfície, els nuclis del terme i la capitalitat. Els trams del fons (lliure disposició, serveis supramunicipals i extraordinari) es reparteixen per separat i aquí no se sumen. Tampoc no se sumen amb les subvencions de la diputació o del consell comarcal, que són diners d'un altre pagador. Un guió vol dir que aquell any el tram no es va repartir o la font no el porta.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026. Imports de 2010 a 2025, en euros de cada any.

Obres del PUOSC

Des del 2020 la Generalitat ha assignat a l'ajuntament 2 obres del PUOSC, amb 113.506 € de subvenció. I n'hi ha 3 més de programades per al 2027, amb 442.819 €: són anualitats previstes, no obres fetes.

AnyObraSubvencióPressupost de l'obra
2027 programadaReforma d'un local municipal per espai polivalentInstal·lacions culturals169.024 €197.206 €
2027 programadaReforç de ferm del camí de la Carrera i entubat de regPavimentació/urbanització/conservació vies públiques160.212 €186.962 €
2027 programadaArranjament i pavimentació de la Carretera Vella de la Seu d'UrgellPavimentació/urbanització/conservació vies públiques113.583 €132.512 €
2023Prevenció de riscos supramunicipals i millora tecnològica dels serveis a la Fontaneralínia de municipis petits1.200 €244.533 €
2020Prevenció de riscos supramunicipals i millora tecnològica dels serveis a la Fontanera112.306 €244.533 €
Les 9 obres del 1996 al 2012
AnyTipus d'obraSubvenció
2012Enllumenat Públic28.907 €
2010Abastament aigua45.868 €
2008Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques281.572 €
2006Clavegueram211.326 €
2002Cases consistorials74.754 €
2001Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques49.964 €
2001Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques8.349 €
2000Abastament aigua19.776 €
1996Pavimentació/urbanització/conservació vies públiques109.320 €

Les convocatòries d'aquells anys no publiquen el títol de l'obra ni el pressupost, només el tipus i la subvenció.

El PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) és el programa amb què la Generalitat paga una part de les obres dels ajuntaments. La font no diu si una obra s'ha acabat: «assignada» és el que la Generalitat s'ha compromès a pagar aquell any, i «programada» una anualitat prevista per a l'any en curs o els vinents. Del 2013 al 2019 la font no publica cap obra: és un buit de la font.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC)» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Envia els comptes?

Cada any l'ajuntament ha d'enviar el pressupost i la liquidació a la Generalitat, l'estat del deute a final d'any al Departament d'Economia i el compte general a la Sindicatura de Comptes. Aquest és l'estat de cada tramesa segons l'inventari oficial de la Generalitat.

AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2026Tramès el 13 d'abril del 2026No tramèsNo tramèsNo tramès
2025Tramès el 9 d'abril del 2025Tramès el 13 d'abril del 2026En revisióTramès el 29 de juny del 2026Tramès el 13 d'octubre del 2026
2024Tramès el 27 de febrer del 2024Tramès el 9 d'abril del 2025En revisióTramès el 19 de juny del 2025Tramès el 14 d'octubre del 2025
2023Tramès el 18 de març del 2024Tramès el 25 d'abril del 2024Tramès el 28 de juny del 2024Tramès el 15 d'octubre del 2024
2022Tramès el 21 d'abril del 2022Tramès el 20 d'abril del 2023Tramès el 8 de juny del 2023Tramès el 13 d'octubre del 2023
2021Tramès el 15 de març del 2021Tramès el 30 de març del 2022Tramès el 15 de juliol del 2022Tramès el 6 d'octubre del 2022
Els anys anteriors, del 2009 al 2020
AnyPressupostLiquidacióDeuteCompte general
2020Tramès el 2 de juliol del 2020Tramès el 8 d'abril del 2021Tramès el 6 de maig del 2021Tramès el 14 d'octubre del 2021
2019Tramès el 4 d'abril del 2019Tramès el 2 de juliol del 2020no constaTramès el 18 de gener del 2021
2018Tramès el 20 de setembre del 2018Tramès el 13 de juny del 2019no constaTramès el 14 d'octubre del 2019
2017Tramès el 20 de setembre del 2018Tramès el 20 de setembre del 2018no constaTramès el 8 d'octubre del 2018
2016Tramès el 12 de maig del 2016Tramès el 5 de juny del 2017no constaTramès el 28 de setembre del 2017
2015Tramès el 12 de maig del 2016Tramès el 13 de maig del 2016no constaTramès el 14 d'octubre del 2016
2014Tramès el 10 d'abril del 2014Tramès el 13 de juliol del 2015no constaTramès el 31 de juliol del 2015
2013Tramès el 10 de maig del 2013Tramès el 18 de juny del 2014no constaTramès el 22 de setembre del 2014
2012Tramès el 25 de setembre del 2012Tramès el 10 de maig del 2013no constaTramès el 19 de setembre del 2013
2011Tramès el 18 de novembre del 2011Tramès el 25 de setembre del 2012no constaTramès el 9 d'octubre del 2012
2010Tramès el 3 d'abril del 2012Tramès el 18 d'octubre del 2011no constaTramès l'11 d'octubre del 2011
2009Tramès el 17 de novembre del 2009Tramès el 14 d'octubre del 2010no constaTramès el 15 d'octubre del 2010

La liquidació, l'estat del deute i el compte general d'un any es lliuren l'any següent: un «No tramès» dels darrers anys pot voler dir que encara no ha vençut el termini. «No consta» vol dir que l'inventari no en diu res per a aquell any i document.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Inventari de compliment de les obligacions de tramesa d'informació economicofinancera» (Open Data Commons Attribution License (ODC-By)), consultat el 27 d'octubre del 2026. Inventari actualitzat el 27 d'octubre del 2026.

El que li deu la Generalitat

A la relació de l'1 d'octubre del 2026, l'ajuntament no hi surt: aquell dia la Generalitat no hi tenia cap pagament reconegut pendent.

Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, «Obligacions reconegudes pendents de pagament als ens locals» (Condicions d'ús del portal: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit), consultat el 27 d'octubre del 2026.

Què paga la gent

El que costa l'aigua, el que surt al rebut de l'IBI i els tipus que vota el ple, amb els avisos que fan que aquestes xifres es puguin comparar sense mentir.

L'aigua

Subministrament, el tram comparable
0,250 € per metre cúbic, el 2025Als 293 municipis de 251 a 1.000 habitants el més habitual són 0,930 €.
Cànon de l'aigua
0,654 € per metre cúbic · no és municipal El cànon de l'aigua el fixa la Generalitat, no l'ajuntament: és idèntic el 2023 i el 2025 a 913 dels 947 municipis i no compta com a decisió municipal.
Total del rebut
0,904 € per metre cúbic, segons el full de l'ACA, cànon inclòsEl total no inclou el clavegueram i la depuració: aquest municipi no els calcula sobre el consum d'aigua. Per comparar amb altres municipis cal fer servir el preu del subministrament.
Gestió
gestió directa, a càrrec de Ajuntament De Guils De Cerdanya
Tarifa social
De tarifa social, la font no en diu res. Una casella buida no està definida al full de l'ACA: no vol dir que el municipi no tingui tarifa social, vol dir que la font no ho diu.
Canvi durant el mandat
Aquí no es pot dir si el preu ha pujat durant el mandat: les tarifes no es revisen des del 2022: que el preu no s'hagi mogut durant el mandat no vol dir que aquest govern hagi decidit no apujar-lo, vol dir que ningú no hi ha tocat
La lletra petitaPreus del full de tarifes de l'Agència Catalana de l'Aigua, actualitzat el 2025-07-11. Aquest municipi va revisar les tarifes el 2022-03-15. La xifra que es pot comparar entre municipis és la del subministrament.

L'IBI

Del 2023 al 2025 el rebut mitjà ha passat de 499 € a 508 € (+1,9 %). Als 292 municipis de la seva mida on la variació és atribuïble al ple, la mediana ha estat +2,5 %.

La lletra petitaRebut mitjà = quota íntegra dividida pels rebuts. No és el tipus impositiu. No és el tipus impositiu que vota el ple: dos pobles amb el mateix tipus tenen rebuts diferents si el cadastre els valora diferent. Impost de béns immobles de naturalesa urbana (IBI), taula 173 · Idescat.

Els tipus que vota el ple

Activitats (IAE), màxim
1,35
IBI urbà
0,54 %
Cotxe de 12-16 CV
75,32 €
Última revisió cadastral
1989
La lletra petitaTipus vigents el 2025, tal com els declara cada ajuntament al mateix formulari. No els comparem amb els d'altres municipis a propòsit: un tipus més alt no vol dir un rebut més alt, perquè el que mana és el valor cadastral i la majoria de municipis el tenen revisat fa dècades. El que es paga de veritat és el rebut mitjà de més amunt, en euros.

Què costa el govern, i què se'n pot saber

El que l'ajuntament dedica a retribuir els membres del seu govern, què en publica de cada regidoria i qui, a més, té un càrrec en un altre ens. Cap xifra de sou individual: la que publiquen els ajuntaments és només la part que paguen ells, i publicar-la exculparia.

Comparat amb els 265 municipis de 251 a 1.000 habitants dels quals en tenim la liquidació.

Del 2023 al 2024, el que l'ajuntament hi dedica ha passat de 14.682 € a 23.029 € (+56,9 %).

Més detall qui té un càrrec en un altre ens · la lletra petita
La lletra petitaEuros corrents, sense descomptar la inflació. «Per regidoria» és el total del municipi dividit pels escons del ple, no el que cobra cap regidor: en la majoria de plens només una part dels membres té dedicació. Les dietes i les indemnitzacions de l'article 23 inclouen el personal i no només els electes, i no se sumen mai amb les retribucions dels òrgans de govern. Les files de regidoria d'aquest full no porten nom: diuen quantes en cobren i quant, mai qui. «Sense dedicació» amb import vol dir assistències i indemnitzacions, no un sou. El que declara aquest ajuntament al Ministeri: Inventari de retribucions dels membres de les corporacions locals (ISPA 2025), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, consultat el 30 d'agost del 2026.

Qui té un càrrec en un altre ens

Una persona del ple ocupa també un càrrec al consell comarcal, a la diputació o a l'Àrea Metropolitana. Qui hi cobra i qui no depèn de l'ens, i qui ho publica també.

  • Irene Vidal Perea Regidora Consell Comarcal de la Cerdanyasense import publicat

De la Consell Comarcal de la Cerdanya: Consell Comarcal de la Cerdanya té el mòdul de càrrecs electes buit a seu-e (Consell Comarcal de la Cerdanya).

Cada import és el que publica l'ens que el paga, i només ell. Aquí no s'hi suma cap total: el que cobra una persona de dues administracions diferents no l'ha publicat mai ningú, i una suma nostra seria una xifra sense font. Del camp de retribució que publiquen els ajuntaments a seu-e no se n'agafa cap euro, perquè només recull la part que paga l'ajuntament.

La lletra petitaA tot Catalunya, 186 alcaldies tenen un segon càrrec i només 56 en tenen l'import publicat per qui el paga. Consultat el 29 d'agost del 2026.

Què contracta, i amb quanta competència

Quant ha adjudicat aquest ajuntament i quantes de les seves licitacions van rebre una sola oferta, comparat amb els municipis de la seva mida.

Una sola oferta no vol dir que res s'hagi fet malament: hi ha serveis amb un únic proveïdor possible a la comarca. Vol dir que en aquell concurs no hi va haver competència, i qui llegeix que ho jutgi.

La font només publica adjudicacions de l'1 de gener del 2025 al 21 d'agost del 2026: és una finestra curta i no s'hi pot llegir cap tendència. Els noms de les empreses adjudicatàries hi són i aquí no es publiquen; qui vulgui saber qui ha guanyat cada contracte té l'enllaç a la plataforma.

La lletra petitaFont: Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), via dades obertes de l'AOC.

Les escombraries: el que costen i el que se'n recull

Els euros que hi van i el que se'n recull bé, any a any i amb la mateixa base temporal. És l'única manera de mirar un pressupost i veure què n'ha sortit.

Despesa en escombraries i taxa de recollida selectiva, any a any
AnyEscombrariesRecollida selectiva
202395,7 €23,8 %
2024125,9 €24,2 %
2025290,8 €—
Recollida selectiva
Quilos per habitant
La lletra petitaQuants diners costa recollir les escombraries, que és la despesa que tothom paga per taxa i tothom veu passar pel carrer. La despesa és en euros per habitant d'obligacions reconegudes netes, sense descomptar la inflació. Dels 945 ajuntaments que van liquidar el 2024, 816 hi destinen alguna cosa i 129 no hi destinen ni un euro. Un any sense dada vol dir que aquell exercici encara no s'ha liquidat i no en sabem res. Un import de 0 € vol dir que l'ajuntament ha presentat els comptes i no hi ha destinat cap euro.

No hi posem cap veredicte: gastar-hi més no vol dir fer-ho millor, i reciclar més amb menys diners tampoc no vol dir que la despesa sobri. Hi són les dues sèries i les dels seus.

Com és el poble

Qui hi viu, com s'hi viu i què hi passa.

Qui hi viu

El cens del 2025 hi compta 559 persones. Del 2023 ençà, −42 persones (−7,0 %), quan als 294 municipis de la seva mida la variació habitual ha estat +0,7 %.

Això no ho decideix l'ajuntament. Un ajuntament no decideix qui neix, qui mor ni qui es muda. Aquestes xifres descriuen el poble, no la gestió del consistori, i el que sí que en depèn és què hi fa a partir d'aquí: llars d'infants, atenció domiciliària, habitatge.

Les edats, el 2025: el pes de cada tram sobre la població censada
EdatAquíDes del 2021A tot CatalunyaDel 2023 al 2025Als 294 de la seva mida
De 0 a 15 anys 13,1 % 14,4 % −1,4 punts −0,6 punts
De 65 anys o més 23,8 % 19,7 % +1,8 punts +0,5 punts
Edat mitjana 46,8 anys 43,7 anys +1,6 anys +0,4 anys

Població. Per grups d'edat · Idescat

També: 7 infants de 0 a 2 anys Població. Per grups d'edat · Idescat · 12 persones de 85 anys o més Població. Per grups d'edat · Idescat · 21 hi consten al padró però viuen a l'estranger Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe · Idescat.

Padró i cens, els anys que falten, i les dues xifres de l'origen

Al padró n'hi ha 557 i al cens 559: 2 persones menys al padró (−0,4 %). El padró compta persones empadronades i el cens estima qui hi resideix. Als municipis turístics el padró sol anar per sobre. Persones inscrites al padró municipal d'habitants a 1 de gener. Compta empadronats, no residents: qui viu al poble sense empadronar-s'hi no hi surt, i qui hi manté l'empadronament sense viure-hi sí.

Persones que no tenen la nacionalitat espanyola. NO és el mateix que haver nascut fora: n'hi ha que han nascut aquí, i n'hi ha de nascudes fora que sí que tenen nacionalitat espanyola.

Els percentatges d'aquest bloc —d'on ve la gent i quines edats hi ha— no poden anar tan enrere: surten del cens de població, que l'Idescat publica any a any des del 2021 i que abans no existeix amb aquesta definició. El padró sí que hi va, i és l'única sèrie d'aquest bloc que s'ha pogut allargar.

D'on ve la gent: dues xifres que no compten el mateix. El 2025, 25 persones (4,5 %) tenen nacionalitat estrangera i 54 persones (9,7 %; a tot Catalunya, 25,1 %) han nascut a l'estranger. Persones nascudes fora d'Espanya, tinguin la nacionalitat que tinguin. NO és el mateix que ser estranger: la majoria de qui fa anys que hi viu té nacionalitat espanyola. Població. Per lloc de naixement · Idescat

Entre les dues xifres hi ha 29 persones de diferència, i la més alta és la del lloc de naixement. Són dos recomptes de coses diferents, no dues estimacions de la mateixa cosa. Ni la suma ni la resta de tots dos vol dir res.

Per què es diferencien, segons la taula creuada del 2025: 30 persones nascudes fora d'Espanya tenen nacionalitat espanyola i 0 persones estrangeres han nascut a Espanya. Xifres derivades de la taula creuada, que l'Idescat publica arrodonida. Els totals de la fitxa surten de les taules principals; aquestes dues són aproximades i no es poden afirmar a la unitat.

Les edats, què compta cada fila: Persones de 0 a 15 anys sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Persones de 65 anys o més sobre el total de població censada, tal com ho calcula l'Idescat. Edat mitjana de la població censada, calculada per l'Idescat.

De la renda: La sèrie acaba el 2023, que és l'any en què es va constituir aquest ajuntament. No hi ha cap any de dades posterior a les eleccions: el que es veu aquí és el mandat anterior.

La renda surt de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) (Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)), extret el 2026-08-30. L'INE tapa per secret estadístic la renda dels municipis més petits. Un municipi sense xifra no és un municipi sense renda. Mediana dels municipis catalans amb dada, no la renda de Catalunya: dona el mateix pes a Barcelona que a un poble de trenta habitants.

Cada xifra s'ha de presentar amb l'enllaç que ha donat l'API, tal com l'ha donat. No se'n pot construir cap ni modificar-ne cap. Les condicions d'ús de les seves API són a idescat.cat; la llista de taules d'aquest municipi és al peu de la pàgina.

Feina i renda

Al setembre del 2026 hi havia 12 persones a l'atur registrat a Guils de Cerdanya: 2 més que al juny del 2023, quan va començar el mandat (+20,0 %). A tot Catalunya, entre els mateixos dos mesos, +0,1 %.

0 persones5 persones10 persones15 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 7 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 14 persones · respecte al 2019: +7 persones · +104 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2022 · 11 persones · respecte al 2021: −3 persones · −24 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 11 persones · respecte al 2022: 0 persones · +2,9 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2024 · 11 persones · respecte al 2023: 0 persones · −2,8 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2025 · 8 persones · respecte al 2024: −3 persones · −24 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos) 0 persones5 persones10 persones15 persones mandat 2023-2027 2019202120232025 Atur registrat, mitjana de l'any: 2019 · 7 persones (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2021 · 14 persones · respecte al 2019: +7 persones · +104 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2022 · 11 persones · respecte al 2021: −3 persones · −24 % (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2023 · 11 persones · respecte al 2022: 0 persones · +2,9 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2024 · 11 persones · respecte al 2023: 0 persones · −2,8 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)Atur registrat, mitjana de l'any: 2025 · 8 persones · respecte al 2024: −3 persones · −24 % · mandat: mandat 2023-2027 (SEPE, mitjana dels dotze mesos)
l'any que la font no publica
Atur registrat, mitjana de l'any
AnyAtur registrat, mitjana de l'any
20197 persones
2020sense dada
202114 persones
202211 persones
202311 persones
202411 persones
20258 persones
Atur registrat del setembre del 2026, per sexe i per sector de la darrera feina
QuiPersonesdel total
Dones — —
Homes — —
Agricultura 0 0,0 %
Indústria — —
Construcció — —
Serveis 9 75,0 %
Sense feina anterior 0 0,0 %

«—»: la font amaga les xifres de menys de cinc persones, i amb una de tapada no es pot sumar.

L'atur registrat compta les persones inscrites a les oficines d'ocupació sense feina l'últim dia del mes; no és la taxa d'atur de l'EPA. Varia amb les estacions: per comparar mesos de dos anys, el mateix mes.

La taxa és aproximada: l'atur registrat dividit per l'atur registrat més les afiliacions a la Seguretat Social de la gent que hi viu, del mateix mes. No és la taxa d'atur de l'EPA, que no es calcula per municipis.

Què hi decideix l'ajuntament. L'atur, la renda, les pensions i els estudis depenen de l'economia, de qui hi viu i de lleis estatals i catalanes. L'ajuntament hi pot fer poc: plans d'ocupació, el servei local d'ocupació si en té, la promoció econòmica i els ajuts socials. És el context on treballa el ple, no el balanç del que ha fet.

Atur registrat: Origen de los datos: SEPE, darrer mes publicat, setembre del 2026, consultat el 27 d'octubre del 2026. Idescat: Índex socioeconòmic territorial (2024, provisional; Idescat. Índex socioeconòmic territorial.), IRPF. Base imposable per declarant (2023; Idescat, a partir de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.), Pensió contributiva mitjana (2025; Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).), Educació superior (2024; Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.), Afiliats a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat (agost del 2026; Idescat.), consultat el 27 d'octubre del 2026. La taxa es compara amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que la tenen.

La casa: el pla urbanístic, els pisos turístics i el que costa

Guils de Cerdanya es regeix per un pla urbanístic de cap al 2011, avui hi ha 44 pisos turístics inscrits i no és zona tensa.

Quin pla urbanístic té i de quan és

Guils de Cerdanya es regeix per un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal (POUPM), aprovat cap al 2011: el 2024 tenia 13 anys.

El POUPM és un pla general de la llei d'urbanisme del 2002 compartit per més d'un municipi.

Pla general vigent
POUPMPla d'ordenació urbanística plurimunicipal
Antiguitat
13 anysel 2024
Aprovat
cap al 2011
Adaptat a la llei d'urbanisme del 2002
sí

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Pisos turístics

Segons el Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026, hi ha 44 pisos turístics inscrits: 7,9 per cada 100 habitants del padró del 2025. El 2024, segons l'Observatori del Territori, n'hi havia 45, amb 248 places: 7,9 per cada 100 habitants.

Pisos turístics inscrits avui
447,9 per 100 hab.
Pisos turístics el 2024
457,9 per 100 hab.
Places en pisos turístics
248el 2024
Places turístiques en total
1.010177,8 per 100 hab., el 2024
Hotels, càmpings i turisme rural avui
11 càmping

Són els habitatges d'ús turístic inscrits al registre de la Generalitat: els que es lloguen sense inscriure-hi no hi surten. Les places turístiques totals inclouen les dels pisos turístics i les dels hotels, càmpings i altres establiments. A tot Catalunya n'hi ha 104.502 d'inscrits, 1,3 per cada 100 habitants.

Des del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, als municipis que la Generalitat considera amb dificultats d'accés a l'habitatge o amb molts pisos turístics cal una llicència urbanística per destinar un habitatge a ús turístic; el decret hi fixa un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i demana que el planejament municipal en reguli l'ús.

Font: Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, consultat el 27 d'octubre del 2026.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2024.

Quant costa viure-hi

Segons l'Observatori del Territori, el 2023 el lloguer equival al 29,2 % dels ingressos. De la hipoteca, la font no en fa la xifra.

Lloguer sobre els ingressos
29,2 %Catalunya, 26,2 %
Hipoteca sobre els ingressos
no constaCatalunya, 28,6 %

La xifra de Catalunya hi és com a referència del mateix any, no com a nota.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, dades del 2023.

Habitatge protegit

Entre el 2002 i el 2025 no hi consta cap habitatge protegit iniciat ni acabat. El 2024 s'hi van acabar 1 habitatges en total, 0 dels quals protegits.

Iniciats el 2025
0
Acabats el 2025
0
Des del 2023
0 / 0iniciats / acabats
Del 2002 al 2025
0 / 0iniciats / acabats
Any per any
AnyIniciatsAcabats
202500
202400
202300
202200
202100
202000
201900
201800
201700
201600
201500
201400
201300
201200
201100
201000
200900
200800
200700
200600
200500
200400
200300
200200

Qui promou aquests pisos pot ser l'ajuntament, la Generalitat, una cooperativa o una empresa privada: la xifra diu què s'ha fet al municipi, no qui ho ha fet.

Font: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, 2002-2025.

Font: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori, habitatges acabats del 2024.

Zona tensa (topall de lloguer)

No. Guils de Cerdanya no és zona de mercat residencial tensat, i el topall de lloguer d'aquestes zones no s'hi aplica.

Zona de mercat residencial tensat
No

Una zona de mercat residencial tensat és un municipi on la Generalitat ha acreditat que costa especialment accedir a un habitatge; la Llei estatal 12/2023, pel dret a l'habitatge (art. 18), hi permet limitar el preu dels contractes de lloguer nous. La declaració dura tres anys i es pot prorrogar.

Font: Àrees de referència en matèria de política d'habitatge, llista actualitzada el 14 de febrer del 2025.

Què hi decideix l'ajuntament. L'ajuntament redacta i tramita el pla urbanístic, però l'aprovació definitiva és de la Generalitat. Amb el planejament pot limitar on s'obren pisos turístics i reservar sòl per a habitatge protegit. La zona tensa no la decideix l'ajuntament: la declara la Generalitat.

Fonts: Indicadors territorials de l'Observatori del Territori (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Domini públic; actualitzat el 26 de març del 2026), Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 18 de març del 2026), Àrees de referència en matèria de política d'habitatge (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 14 de febrer del 2025) i Establiments d'allotjament turístic inscrits al Registre de Turisme de Catalunya (Departament d'Empresa i Treball; Condicions d'ús del portal de Dades Obertes de Catalunya: reutilització amb atribució i sense alterar el sentit; actualitzat el 5 d'octubre del 2026). Consultades el 27 d'octubre del 2026. Les xifres es publiquen tal com les dona la Generalitat, sense les etiquetes de «compleix» o «no compleix» que hi afegeix l'Observatori del Territori.

Com ha anat la seguretat

El Ministeri de l'Interior només publica el balanç de criminalitat dels municipis de més de 20.000 habitants —70 a Catalunya—, i aquest no hi és. El que es publica per a tot Catalunya —els fets penals que coneixen els Mossos— va per àrea bàsica policial, que agrupa municipis sencers, i no es pot atribuir a un poble sol: val més cap xifra que una xifra d'una altra banda.

Què hi decideix l'ajuntament. La seguretat aquí la porten sobretot els Mossos d'Esquadra i, als ports, aeroports i fronteres, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que hi posa l'ajuntament és la policia local, les ordenances de civisme, l'enllumenat i l'urbanisme: l'entorn on passen les coses, no la investigació dels delictes.

Quants vehicles hi ha

El 2024 hi havia 599 vehicles domiciliats: 1.058 per cada 1.000 habitants, i 48 de cada 100 són turismes.

Mena de vehicle2024del parcper 1.000 hab.
Turismes 285 47,6 % 504
Motocicletes 135 22,5 % 239
Camions, furgonetes i tractors industrials 142 23,7 % 251
Autobusos i altres 37 6,2 % 65
Total 599 100,0 % 1.058

Compta els vehicles amb permís de circulació domiciliats al municipi a final d'any, no els que hi circulen: un poble amb una empresa de lloguer o una flota d'autocars pot tenir més vehicles que veïns. Els ciclomotors no hi són.

Què hi decideix l'ajuntament. El permís de circulació el dona la DGT, i que hi hagi més o menys vehicles depèn de si hi ha tren o autobús, de si el poble és dispers i de si hi ha empreses que hi domicilien flotes. El que hi posa l'ajuntament és l'impost de vehicles, l'aparcament regulat, els carrils bici i la zona de baixes emissions si en té.

Font: Idescat, a partir de la DGT., parc de vehicles del 2024, actualitzat el 10 de novembre del 2025, consultat el 3 de setembre del 2026. La taxa es fa amb el padró del 2024 (566 habitants). La comparació és amb els municipis del mateix tram de població i només amb els que tenen la dada.

D'on surt

Què en sabem i què no, i d'on surt cada xifra.

Què en sabem i què no

Un buit és un buit: quan una font no publica una dada, aquí hi diu «no consta», i mai no hi posem un zero.

Tenim indexades 33 actes de sessions des del juny del 2023, l'última del 23 de març del 2026.

El seu portal de transparència publica 132 dels 156 apartats que li tocarien (85 %).

Els 9 apartats que hi consten publicats, un per un
  • Retribucions, indemnitzacions i dietes 89 %
  • Declaracions de béns i activitats dels càrrecs 82 %
  • Ordre del dia dels plens 94 %
  • Opinions i propostes dels grups municipals 74 %
  • Compte general (els comptes anuals) 100 %
  • Execució del pressupost, trimestre a trimestre 92 %
  • Auditories de comptes 81 %
  • Contractes adjudicats i per quin procediment 78 %
  • Ajuts i subvencions atorgats 89 % actualitzat el 2024
La barra de cada apartat és quants dels 936 ajuntaments catalans el publiquen. El que no surti en aquesta llista no vol dir que l'ajuntament no ho publiqui: el conjunt del Consorci AOC no distingeix entre un apartat que no s'ha omplert i un que no hi consta, i no volem acusar ningú d'opac amb una dada que no ho diu.

Els papers d'aquest mandat

El cartipàs del mandat 2023-2027 és el document que diu quina àrea porta cada regidoria i quines competències s'han delegat. Publicat el 4 de març del 2026. Cartipàs municipal per al mandat 2023-2027.

7 ordenances i reglaments s'han aprovat des del 2023. Els últims:

La lletra petitaFonts: Cartipàs: organització política (CIDO), via dades obertes de l'AOC · Ordenances reguladores i reglaments (CIDO), via dades obertes de l'AOC.
Les actes: què n'hem llegitLes actes d'aquest municipi les tenim indexades però no llegides: buidar-les punt per punt es fa als municipis de més de 20.000 habitants, on una votació dividida és una notícia i no una excepció. Fins que hi arribem, tot el que hi ha en aquesta pàgina surt de dades obertes i de càlculs que qualsevol pot repetir.

Tot el que hi ha en aquesta pàgina, en CSV i en JSON, amb l'esquema documentat de cada camp i la seva font.

D'on surt tot això

La lletra petitaEls càlculs derivats —qui governa contra qui va guanyar, els canvis d'alcaldia a mig mandat, la fragmentació i la paritat— són nostres i es poden reproduir amb el codi del projecte.

Has arribat al final. El comparem amb un altre poble?