Ves al contingut
esborrany

Esborrany

Terrassa

Les 24 preguntes que faríem aquí, cadascuna amb l'evidència que la sosté. Aquest conjunt encara no es pot respondre: mira'n el veredicte aquí sota per saber per què.

Aquest conjunt no es pot respondre. cap de les afirmacions no cita una acta del ple, i sense acta no podem dir què ha votat cada grup: el que ensenyaríem seria què n'ha dit la premsa, que és una altra cosa. Les afirmacions es queden aquí perquè es vegin i es puguin criticar.

Encara no es pot respondre

La brúixola electoral —comparar el que una candidatura promet amb el que ha votat— arriba quan les candidatures responguin, a partir de finals d'abril del 2027. Això d'ara és l'altra meitat: què s'ha votat aquests quatre anys, que surt de les actes i no necessita cap programa.

2 de 24 lligades a una votació del ple · 0 amb cita de programa · el govern hi és d'acord en 13 · com a molt 17 paraules

Pregunta 1 de 24

L'Ajuntament ha d'aplicar cada any el recàrrec del 50% de l'IBI als habitatges que estiguin buits.

habitatge el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa és zona de mercat residencial tensat des del març del 2024 i el lloguer mitjà ha passat de 687,70 € (2023) a 755,64 € (2025) mentre els contractes signats queien de 3.978 a 3.017. La ciutat té l'ordenança del recàrrec aprovada, però l'aplica amb retard.
Evidència
TV3 (26/02/2026): només 17 municipis de la demarcació de Barcelona cobren el recàrrec de l'IBI dels pisos buits; Terrassa hi és, però «encara està fent cobraments d'anys anteriors». Preu del lloguer: Agència de l'Habitatge de Catalunya, conjunt qww9-bvhh. obre el document
Per què hi pot haver desacord
Qui hi diu que sí hi veu una eina per treure pisos del calaix en una ciutat amb 5.094 inscrits al registre de sol·licitants. Qui hi diu que no hi veu un impost sancionador sobre la propietat, difícil de provar (cal acreditar la desocupació) i que a Mataró, l'exemple més citat, va afectar 38 pisos i va recaptar 23.400 €.
Pregunta 2 de 24

L'Ajuntament ha de destinar més diners a comprar pisos ja construïts per posar-los en lloguer social.

habitatge el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
El parc municipal és de 1.024 habitatges per a una ciutat de 233.270 habitants i 5.094 inscrits al registre de sol·licitants. La compra directa d'habitatge existent és la via que dona pisos aquest any i no el 2028, i és la que el PSC va fer servir per negociar la seva abstenció al pressupost.
Evidència
Diari de Terrassa: l'Ajuntament ha invertit uns 4 milions d'euros en la compra directa de 63-64 pisos ja construïts; el parc actual és de 1.024 habitatges municipals i 5.094 sol·licitants inscrits. Al pressupost del 2026 s'hi van afegir 500.000 € més per a compra d'habitatge protegit com a esmena pactada. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: comprar pis fet és l'única manera d'ampliar el parc en mesos. En contra: comprar a preu de mercat en una zona tensada és car per pis i alimenta el preu; amb els mateixos diners es construeix més metre quadrat nou.
Pregunta 3 de 24

L'Ajuntament ha de construir directament tot el nou habitatge protegit, en lloc d'encarregar-lo a promotors privats.

habitatge el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
De les promocions d'habitatge protegit en marxa a Terrassa, una part important no la fa l'Ajuntament: la més gran, Can Colomer (258 pisos de lloguer assequible), surt d'un acord amb un grup promotor privat, i hi ha 414 pisos protegits més de promoció privada o publicoprivada.
Evidència
Diari de Terrassa: dels 740 habitatges projectats, 414 són de promoció privada o publicoprivada (carretera de Rellinars 85, Sala Badrinas 24, Rambleta del Pare Alegre 42, entre d'altres) i 106 surten d'un concurs de solars municipals. Can Colomer: 258 pisos de lloguer assequible amb Grup SALAS, entre 290 i 600 € al mes. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: el sòl públic no s'ha de cedir i el lloguer protegit gestionat per un privat torna al mercat quan venç el conveni. En contra: la Societat Municipal d'Habitatge no té capacitat financera per fer 740 pisos alhora i el model mixt els posa al carrer anys abans.
Pregunta 4 de 24

L'Ajuntament ha de prioritzar la rehabilitació de pisos antics per damunt de la construcció d'habitatge nou.

habitatge el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa aposta clarament per l'obra nova: 740 habitatges projectats amb 113,6 milions d'euros i, damunt, una modificació del pla urbanístic al sud que preveu fins a 2.300 habitatges més. El parc antic dels barris consolidats (Ca n'Anglada, la Maurina, Torre-sana) no té un pla d'aquesta escala.
Evidència
Diari de Terrassa: 740 habitatges en promocions en marxa amb 113,6 M€ d'inversió pública i publicoprivada. Canal Terrassa: la modificació del POUM a Palau Nord preveu fins a 2.300 habitatges, la meitat protegits, i redueix el sector terciari del 90% al 10%. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: rehabilitar no consumeix sòl, fixa població als barris vells i redueix la factura energètica. En contra: la rehabilitació no crea ni un habitatge nou, i amb 5.094 sol·licitants el problema de Terrassa és de nombre de pisos, no només d'estat.
Pregunta 5 de 24

L'Ajuntament ha de construir nous aparcaments soterrats al centre de la ciutat.

mobilitat el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
El febrer del 2026 el ple va aprovar el pàrquing soterrat del Portal de Sant Roc —219 places i entre 11 i 13 milions d'euros, gestionat per l'empresa municipal Egarvia— en una votació que va trencar el bloc habitual: el govern hi va sumar PP i Vox, el PSC es va abstenir i ERC hi va votar en contra.
Evidència
Món Terrassa, ple del 27 de febrer del 2026: 219 places (180 per a turismes), 11-13 M€, gestió d'Egarvia, obres del primer trimestre del 2026 al 2029. Vots: TxT i Junts, PP i Vox a favor del projecte; PSC abstenció («hi ha més de 4.000 places ja disponibles» al centre); ERC en contra («error històric»). obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: treure cotxes del carrer per posar-los sota terra és el que permet guanyar espai de vianants a la superfície i manté el comerç del centre accessible. En contra: 13 milions per 219 places és gastar en la mobilitat que es vol reduir, en una ciutat que ja té més de 4.000 places al centre.
Pregunta 6 de 24

L'autobús urbà ha de continuar gestionat per una empresa amb participació municipal.

mobilitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
El govern vol treure el bus urbà de la societat d'economia mixta TMESA i licitar-lo com a concessió a una empresa 100% privada. Mentre el canvi no arriba, el contracte s'allarga a cop de pròrroga: el juliol del 2026 ERC va comptar que se n'aprovava la catorzena.
Evidència
Món Terrassa: l'Ajuntament vol passar «d'una societat d'economia mixta —amb presència municipal— a ser una modalitat de concessió, és a dir, ser 100% d'una empresa privada», amb l'argument de l'«estabilitat pressupostària». Canal Terrassa, ple del 24/07/2026: ERC denuncia que és «la catorzena» pròrroga i el PSC diu que «la ciutat ha de canviar el model de gestió». obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: el bus és el servei públic més usat i mantenir-hi participació municipal permet decidir freqüències i tarifes sense renegociar un contracte. En contra: la societat mixta ha acabat en catorze pròrrogues i sense flota renovada, i una concessió obliga l'operador a complir uns compromisos escrits.
Pregunta 7 de 24

L'Ajuntament ha d'ampliar la zona de baixes emissions a més barris de la ciutat.

mobilitat el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa va començar a multar dins la ZBE l'1 de desembre del 2025 i l'ha anat estenent: primer fins a l'avinguda Àngel Sallent i, des del maig del 2026, a l'àmbit que va del parc de Vallparadís als carrers Faraday i Josep Trueta. És la mesura que més ha dividit el ple en matèria de mobilitat.
Evidència
Món Terrassa: les sancions dins la ZBE comencen l'1 de desembre del 2025 i l'ordenança s'estén el maig del 2026 de Vallparadís a Faraday i Josep Trueta. Al ple monogràfic de mobilitat del 23/05/2025, Vox va demanar «derogar la Zona de Baixes Emissions»; al ple del 26/09/2025, la proposta del PP d'ampliar les exempcions per a residents va ser rebutjada. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: és l'única eina municipal amb efecte mesurable sobre la qualitat de l'aire i la llei l'exigeix als municipis grans. En contra: penalitza qui no pot canviar de cotxe, i a Terrassa el transport públic alternatiu encara arrossega catorze pròrrogues del contracte del bus.
Pregunta 8 de 24

L'Ajuntament ha de tornar a obrir la Rambla d'Ègara al trànsit de cotxes.

mobilitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
La Rambla és tancada al vehicle privat des del 2008, quan van acabar les obres del túnel d'FGC i l'Ajuntament va decidir no reobrir-la. El govern va arribar a proposar obrir-la de 7 a 9 del matí per descongestionar Arquimedes i Galileu, i ho va retirar per manca de consens; el PP ho continua reclamant.
Evidència
Món Terrassa: la reobertura de la Rambla d'Ègara al vehicle privat queda descartada per manca de consens. Al ple monogràfic de mobilitat del 23/05/2025 el PP va demanar «reobrir la Rambla» i el govern va presentar en canvi la transformació del carrer Arquimedes i un pacte per la mobilitat sostenible. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: els carrers Arquimedes i Galileu suporten un trànsit de pas que la Rambla podria absorbir, i el centre s'ha tornat difícil d'arribar-hi en cotxe. En contra: retornar cotxes a l'eix central de la ciutat desfà divuit anys de pacificació i xoca amb la ZBE que passa just pel costat.
Pregunta 9 de 24

L'Ajuntament ha de prohibir que les motocicletes aparquin damunt les voreres.

mobilitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
El ple de Terrassa admet propostes presentades per la ciutadania. El 26 de setembre del 2025 una entitat ciclista en va portar una per prohibir l'estacionament de motos en espais de vianants: de tot el ple, només ERC hi va votar a favor. És una de les votacions més desiguals del mandat.
Evidència
Món Terrassa, ple del 26/09/2025: la proposta ciutadana de prohibir l'estacionament de motocicletes a les voreres va ser rebutjada, amb ERC com a únic grup a favor. La mateixa sessió va aprovar per unanimitat la medalla d'honor a la Policia Municipal i va rebutjar l'ampliació d'exempcions a la ZBE que demanava el PP. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: la vorera és de qui camina, i a Terrassa hi ha carrers on la moto deixa menys d'un metre de pas. En contra: sense places alternatives, prohibir-ho és multar per un problema que no ha creat el conductor; i l'espai que ocupa una moto al carrer el treu d'un cotxe.
Pregunta 10 de 24

L'Ajuntament ha de congelar tots els impostos i les taxes municipals el proper any.

fiscalitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
Per al 2026 el govern va apujar impostos, taxes i preus públics un 2,5%, per sota de l'IPC previst. Les ordenances van sortir amb l'abstenció del PSC, el vot en contra d'ERC i el rebuig frontal de PP i Vox, que van criticar l'augment de la pressió fiscal. El rebut de l'aigua va quedar congelat com a esmena pactada.
Evidència
Diari de Terrassa i Canal Terrassa, ple del 3/11/2025: impostos, taxes i preus públics pugen un 2,5%, «per sota de l'IPC previst que és un 3%». Vots de les ordenances: govern (TxT i Junts) a favor, PSC abstenció, ERC en contra, PP i Vox en contra. El rebut domèstic de Taigua queda congelat. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: congelar és el que fan famílies i empreses quan els sous no segueixen els preus, i Terrassa recapta per IBI un 18% menys que la mediana catalana per habitant sense que els comptes estiguin en perill. En contra: congelar amb inflació és retallar en termes reals uns serveis que ja estan un 35% per sota de la mediana en serveis públics bàsics.
Pregunta 11 de 24

L'Ajuntament ha d'abaixar l'impost d'activitats econòmiques que paguen les empreses.

fiscalitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa aplica a l'IAE un coeficient de situació màxim de 3,68 quan la mediana catalana és 1,5, i en recapta 39 € per habitant, un 68% per sobre de la mediana. És l'única figura tributària on Terrassa cobra clarament per sobre de la mitjana: en IBI, taxes i vehicles hi està per sota o a prop.
Evidència
Tipus impositius declarats per l'Ajuntament (dades obertes de l'AOC, conjunt 82ae0ea2, exercici 2025): IAE màxim 3,68 contra una mediana catalana d'1,5. Recaptació per habitant (Generalitat, ytva-5kp3): activitats econòmiques 39 €, un 68% per sobre de la mediana catalana. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: Terrassa competeix pels polígons amb Sabadell i Rubí i és el seu impost més car en termes relatius. En contra: l'IAE només el paguen les empreses que facturen més d'un milió d'euros, i abaixar-lo treu ingressos de qui més pot pagar-los.
Pregunta 12 de 24

La taxa d'escombraries ha de dependre dels residus que genera cada habitatge.

fiscalitat el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa recicla el 45,3% dels residus i el 2026 ha començat a instal·lar contenidors tancats que s'obren amb targeta a tres barris: la tecnologia que permetria cobrar per generació ja hi és. La taxa, mentrestant, es paga igual la generis o no, i el nou model comarcal l'ha encarida entre 50 i 100 euros per família.
Evidència
Agència de Residus de Catalunya (conjunt 69zu-w48s): recollida selectiva del 45,33% el 2024, davant una mediana del 40,56% als municipis catalans de més de 50.000 habitants. Món Terrassa: des del 16/02/2026 els contenidors d'orgànica i resta de Can Palet de Vista Alegre, Vista Alegre i Can Gonteres es tanquen i s'obren amb targeta d'usuari. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: qui recicla paga menys i és l'únic sistema que ha fet pujar de debò la selectiva allà on s'ha aplicat. En contra: identificar cada llar és car, obre un problema de dades personals i castiga famílies nombroses i pisos petits sense espai per separar.
Pregunta 13 de 24

L'Ajuntament ha de tornar a licitar els contractes que rebin una sola oferta.

fiscalitat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
El 52% de les licitacions de l'Ajuntament de Terrassa entre el gener del 2025 i l'agost del 2026 van rebre una única oferta, davant d'una mediana del 40,5% als municipis catalans de més de 50.000 habitants: és el percentil 83. La mitjana és de 2,8 ofertes per licitació sobre 58,2 milions d'euros adjudicats.
Evidència
Plataforma de Serveis de Contractació Pública, via dades obertes de l'AOC: 322 licitacions de l'Ajuntament de Terrassa entre l'1/01/2025 i el 21/08/2026, 52% amb una sola oferta (mediana del grup 40,5%; percentil 83), 2,8 ofertes de mitjana i 58,2 M€ de volum. Al ple del juliol del 2025 el PP va demanar una auditoria de la contractació pública. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: una sola oferta vol dir que ningú no ha competit pel preu, i repetir la licitació és l'única manera de saber si es paga de més. En contra: repetir endarrereix mesos serveis ja en marxa i en sectors petits o molt especialitzats sovint no hi ha una segona empresa a qui esperar.
Pregunta 14 de 24

L'Ajuntament ha de continuar recorrent les sentències que l'obliguen a retornar clients a l'empresa privada de l'aigua.

medi ambient el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa va municipalitzar l'aigua el 2018 amb l'empresa pública TAIGUA. L'abril del 2026 el TSJC va declarar irregular una part d'aquella reversió i va ordenar retornar béns i uns 20.000 clients —prop del 20% dels abonats— a l'antiga concessionària. El govern manté que la xarxa és «100% pública» i litiga.
Evidència
Diari de Terrassa i Món Terrassa: sentència del TSJC 532/2026, de 18 d'abril, que ordena restituir en un màxim de tres mesos béns i drets de subministrament al centre històric, Can Parellada i les àrees d'Aigües Calonge, Aigües Reig i Fontcuberta, uns 20.000 clients. L'Ajuntament defensa la gestió pública i al·lega que la concessionària no ha acreditat aquests clients. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: la gestió pública de l'aigua va ser una decisió del ple i cedir-la per una sentència de primera instància la desfaria sense esgotar la via judicial. En contra: allargar el plet acumula anys de costos i el risc d'indemnitzacions milionàries que acabaria pagant el rebut o el pressupost municipal.
Pregunta 15 de 24

L'Ajuntament ha d'estendre a tota la ciutat els contenidors tancats que només s'obren amb targeta.

medi ambient el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Des del febrer del 2026 tres barris de Terrassa —Can Palet de Vista Alegre, Vista Alegre i Can Gonteres— tenen els contenidors d'orgànica i resta tancats, amb una targeta per llar. És una prova pilot finançada amb fons europeus i la decisió d'estendre-la o no arriba al final d'aquest mandat.
Evidència
Món Terrassa i Canal Terrassa: des del 16 de febrer del 2026, els contenidors d'orgànica (marró) i resta (gris) d'aquests tres barris són tancats i cada llar rep una targeta per obrir-los; el projecte es cofinança amb el Pla de Recuperació i els fons NextGenerationEU. La selectiva de la ciutat és del 45,33% (2024). obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: és el que separa Terrassa dels objectius europeus i redueix els impropis que encareixen el tractament. En contra: obliga tothom a portar targeta, deixa fora qui la perd o no la sap fer servir i sol multiplicar els abocaments al costat del contenidor els primers mesos.
Pregunta 16 de 24

El rebut de l'aigua ha de pujar per accelerar la substitució de les canonades de fibrociment.

medi ambient el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
TAIGUA ha heretat una xarxa amb més de 200 quilòmetres de canonades de fibrociment i té un pla d'inversió de cinc milions d'euros l'any fins al 2029. Alhora, el rebut domèstic ha quedat congelat per al 2026 com a esmena pactada al pressupost, quan la resta de taxes pujaven un 2,5%.
Evidència
Diari de Terrassa: el pla d'inversions de TAIGUA per al 2026-2029 destina cinc milions d'euros anuals a renovar una xarxa amb més de 200 quilòmetres de canonades de fibrociment. Al pressupost del 2026, aprovat el 3/11/2025, el rebut domèstic de l'aigua es congela mentre la resta d'impostos i taxes pugen un 2,5%. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: el fibrociment és la factura ajornada de trenta anys de concessió i, amb cinc milions l'any, substituir-lo triga dècades. En contra: l'aigua és una despesa que no es pot deixar de pagar, i apujar-la just quan la gestió pública és al jutjat carrega el cost sobre els abonats.
Pregunta 17 de 24

L'Ajuntament ha de construir un nou barri de fins a 2.300 habitatges al sud de la ciutat.

urbanisme el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
La modificació del pla urbanístic a Palau Nord és l'operació de creixement més gran que té Terrassa sobre la taula: converteix un sector pensat per a oficines i comerç en un barri residencial, amb la meitat dels pisos protegits, i amplia el parc de Vallparadís en una sisena fase.
Evidència
Canal Terrassa: la modificació del POUM a Palau Nord preveu fins a 2.300 habitatges, el 50% de protecció oficial; redueix l'ús terciari del 90% al 10% del sector, requalifica 117.000 m² com a zona verda incorporada a l'Anella Verda, amplia el parc de Vallparadís un 25% i descarta cobrir la riera. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: 1.150 pisos protegits d'un sol cop és més del que Terrassa ha fet en tot un mandat, i el sector ja estava classificat per urbanitzar. En contra: és créixer cap enfora quan la ciutat té solars buits a dins, i canviar sòl d'activitat per habitatge treu llocs de treball a una ciutat amb atur alt.
Pregunta 18 de 24

L'Ajuntament ha de permetre pagar les multes de convivència amb treballs en benefici de la comunitat.

seguretat el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
La nova ordenança de convivència, en vigor des del març del 2026, apuja les sancions fins als 3.000 euros i suprimeix la possibilitat de commutar les multes considerades incobrables per treballs comunitaris. El PP hi va presentar una esmena per mantenir-la i li va ser rebutjada.
Evidència
Diari de Terrassa, ple del 28/11/2025: s'aprova l'ordenança de bases de convivència democràtica amb TxT, Junts, PSC i ERC a favor i PP i Vox en contra; el PP hi va portar una esmena per mantenir la commutació de sancions «incobrables» per treballs en benefici de la comunitat. Text vigent des del 5/03/2026 (CIDO 1558112). obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: una multa de 1.200 euros a qui no la pot pagar no es cobra mai i no repara res; el treball comunitari sí. En contra: convertir la sanció en una feina voluntària buida l'ordenança d'efecte dissuasiu i crea dues justícies segons la butxaca de cadascú.
Pregunta 19 de 24

Els agents de la policia municipal han de portar càmeres a l'uniforme.

seguretat el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
El nou pla director de la Policia Municipal de Terrassa —un cos amb més de 150 anys d'història i 41 places d'agent convocades— es redacta aquest mandat, i l'alcaldia hi ha proposat incorporar càmeres personals als agents. La ciutat ja hi ha sumat 16 càmeres fixes a entrades de barris i 14 als polígons.
Evidència
Ajuntament Impulsa: l'alcalde de Terrassa proposa que el nou Pla Director de la Policia Local incorpori càmeres a l'uniforme dels agents. Canal Terrassa: el ple del 31/05/2024 va aprovar per unanimitat instal·lar 16 càmeres de videovigilància a entrades i sortides de barris i 14 punts més als polígons industrials. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: la càmera protegeix igual l'agent d'una denúncia falsa i el ciutadà d'un abús, i acaba amb la paraula contra paraula. En contra: és gravació sistemàtica de gent al carrer, amb un cost i unes garanties de custòdia que l'Ajuntament encara no ha explicat.
Pregunta 20 de 24

L'Ajuntament ha de prohibir la venda d'alcohol a les botigues des de les deu del vespre.

seguretat el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
L'ordenança de convivència aprovada el novembre del 2025 prohibeix la venda d'alcohol als comerços de deu del vespre a vuit del matí, dins d'un paquet de mesures per controlar-ne el consum a l'espai públic. Va sortir amb el vot de govern, PSC i ERC, i amb PP i Vox en contra del conjunt.
Evidència
Diari de Terrassa, ple del 28/11/2025: la nova ordenança de convivència prohibeix la venda d'alcohol en comerços de 22 h a 8 h, incorpora mesures de control del consum i sancions de fins a 3.000 euros. Vots: TxT, Junts, PSC i ERC a favor; PP i Vox en contra. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: la venda nocturna alimenta el consum al carrer i el soroll als barris, i és l'única palanca que té un ajuntament. En contra: castiga el petit comerç de barri mentre bars i discoteques continuen servint, i trasllada el problema en lloc de resoldre'l.
Pregunta 21 de 24

Els preus del conservatori municipal de música s'han de calcular segons la renda de cada família.

educació el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
L'abril del 2026 el ple va aprovar la tarifació social del conservatori municipal per al curs 2026-2027, amb reduccions per a famílies amb dos fills escolaritzats i revisió de la quota si canvia la situació econòmica durant el curs. És una de les votacions que ha separat més clarament el ple.
Evidència
Món Terrassa, ple del 24/04/2026: s'aprova la modificació de la tarifació social del Conservatori Municipal de Música per al curs 2026-2027 amb ERC a favor, PSC abstenció i PP i Vox en contra; el pagament passa de vuit a nou mensualitats i baixa dos trams per a parelles amb dos fills escolaritzats. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: un conservatori públic pagat amb impostos de tothom no pot tenir el mateix preu per a totes les rendes. En contra: obliga a declarar ingressos per apuntar-se a música, encareix la quota de les rendes mitjanes i complica una gestió que ja costa 215 € per habitant en educació, cultura i esport.
Pregunta 22 de 24

L'Ajuntament ha de multar les famílies dels alumnes que falten a classe sense justificació.

educació el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
L'ordenança de convivència del 2026 incorpora per primera vegada l'absentisme escolar com a infracció, sancionant-ne els responsables legals. És una via poc habitual: la majoria d'ajuntaments hi actuen amb serveis socials i comissions d'absentisme, no amb el règim sancionador.
Evidència
Diari de Terrassa, ple del 28/11/2025: la nova ordenança de convivència regula l'absentisme escolar «sancionant els responsables legals», al costat de les molèsties veïnals i el control del consum d'alcohol. En vigor des del 5 de març del 2026 (fitxa CIDO 1558112). obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: sense conseqüència, els casos crònics d'absentisme no es mouen, i la multa és el darrer graó després de mesos d'avisos. En contra: multar una família que ja té problemes econòmics agreuja la causa del problema en lloc de resoldre'l, i l'escolarització la vigila el Departament d'Educació.
Pregunta 23 de 24

L'Ajuntament ha de dedicar més diners a les instal·lacions esportives municipals.

esports el govern hi és desacord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa gasta 17,62 euros per habitant en instal·lacions esportives quan la mediana catalana és de 46,20: menys de la meitat. És una ciutat amb tradició d'hoquei i clubs de referència, i al ple s'hi han portat propostes per potenciar-lo i per obrir les piscines durant les onades de calor.
Evidència
Cost efectiu dels serveis del 2024, Ministeri d'Hisenda via dades obertes de l'AOC (conjunt 12c13cdd): instal·lacions esportives 17,62 € per habitant a Terrassa, mediana catalana 46,20 €. Al ple del juliol del 2025 ERC va presentar una proposta per potenciar l'hoquei i el juliol del 2026 per obrir gratuïtament les piscines durant les onades de calor. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: gastar menys de la meitat que la mediana catalana en equipaments esportius es nota en pavellons i piscines envellits d'una ciutat de 233.000 habitants. En contra: cada euro que hi vagi surt d'una altra banda, i Terrassa ja dedica a atenció social gairebé quatre vegades la mediana catalana.
Pregunta 24 de 24

L'Ajuntament ha de mantenir la ràdio i la televisió municipals amb diners públics.

cultura el govern hi és acord
Per què es pregunta això aquí
Terrassa té vuit organismes i empreses dependents, i un és la Societat Municipal de Comunicació, que sosté els mitjans locals públics. Alhora, la ciutat gasta en educació, cultura i esport 215 euros per habitant, un 35% menys que la mediana catalana, i la despesa en mitjans propis hi competeix.
Evidència
Organismes dependents o vinculats, dades obertes de l'AOC: l'Ajuntament de Terrassa té vuit ens, entre els quals la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA. Despesa liquidada del 2025 (Generalitat, ytva-5kp3): educació, cultura i esport, 215 € per habitant, un 35% per sota de la mediana catalana. obre el document
Per què hi pot haver desacord
A favor: sense mitjans públics locals ningú no explica el ple ni els barris, i la informació municipal deixa de ser accessible. En contra: és una despesa recurrent en un àmbit on ja hi ha mitjans privats a la ciutat, i un mitjà pagat per l'Ajuntament informa de qui el paga.

Segueix estirant

Per què això és un esborrany

Aquestes preguntes les ha redactades una màquina llegint les actes del ple i les dades obertes del municipi, i les ha repassades una altra buscant-hi biaix, errors de mètode i evidències que no existeixen. Cap persona les ha validades encara, i el llindar de publicació diu què hi falta. Les ensenyem així perquè qui conegui el poble ens digui què hi sobra i què hi falta: escriu-nos a hola@quivoto.cat.