Avaluació del mandat

Barcelona

Les 25 preguntes d'aquest mandat, cadascuna amb la votació del ple que la sosté. Es poden respondre, i les anirem millorant els pròxims mesos a mesura que llegim més actes.

Respon-les i mira amb qui coincideixes →

És una demostració del que es pot fer avui, amb el que hi ha. Les afirmacions encara no estan validades.

Es pot respondre com a avaluació del mandat

La brúixola electoral —comparar el que una candidatura promet amb el que ha votat— arriba quan les candidatures responguin, a partir de finals d'abril del 2027. Això d'ara és l'altra meitat: què s'ha votat aquests quatre anys, que surt de les actes i no necessita cap programa.

25 de 25 lligades a una votació del ple · 0 amb cita de programa · el govern hi és d'acord en 13 · com a molt 19 paraules

Pregunta 1 de 25

L'Ajuntament ha d'apujar el recàrrec municipal sobre l'impost d'estades en establiments turístics.

fiscalitat el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: El recàrrec és un tribut propi de la ciutat que se suma al tram de la Generalitat i el paga qui dorm en un hotel, un apartament o un creuer. És la peça central de la política d'ingressos del govern, que amb 10 regidors de 41 depèn de l'oposició per aprovar cada ordenança fiscal.
Evidència: Ple del 30 de gener del 2026, expedient 25XD0050. L'acord diu: «APROVAR DEFINITIVAMENT la modificació per a l'exercici de 2026 i successius de les Ordenances fiscals següents 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 2.2 Recàrrec a l'Impost sobre Estades en Establiments Turístics». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Barcelona en Comú i ERC, i els vots en contra de Junts, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui hi diu que sí sosté que el visitant ha de pagar el cost que genera i que és l'ingrés que no toca la butxaca del veí. Qui hi diu que no sosté que encareix la destinació, que el paga qui lloga habitacions i que ja s'hi suma el tram de la Generalitat.

Pregunta 2 de 25

L'Ajuntament ha de cobrar a les llars una taxa pel servei de recollida d'escombraries.

fiscalitat el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: La taxa domiciliària de residus va entrar a les ordenances com a ordenança 3.18. El primer intent, l'octubre del 2023, va caure: el govern es va quedar sol i tota l'oposició hi va votar en contra. La votació era del paquet sencer d'ordenances, no de la taxa per separat.
Evidència: Ple del 27 d'octubre del 2023, expedient 2023-03-DPEF. El dictamen aprovava provisionalment les ordenances del 2024, entre les quals la «núm. 3.18 Taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en els domicilis particulars». Resultat: no aprovada, amb els vots a favor del PSC i els vots en contra de Junts, Barcelona en Comú, ERC, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que la llei estatal obliga que la taxa cobreixi el cost del servei i que qui genera residus n'ha de pagar la recollida. Altres diuen que és un rebut nou en una ciutat que ja recapta molt per habitant i que el servei ja el paga l'IBI.

Pregunta 3 de 25

La recaptació del recàrrec turístic s'ha de destinar a projectes concrets de millora dels barris.

fiscalitat el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: El recàrrec entra a la caixa comuna. Fer-lo finalista vol dir lligar-lo per ordenança a una llista de projectes publicada, com ja passa amb el fons de promoció turística. És una de les poques votacions del mandat en què Junts vota amb el govern i el PP i Vox queden sols en contra.
Evidència: Ple del 28 de març del 2025, moció M2327/2385 del grup municipal d'ERC. L'acord demana que «La recaptació del recàrrec sigui finalista» i que «Es creï el Fons per al Retorn del Turisme a la ciutadania a partir de l'import recaptat». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts, Barcelona en Comú i ERC, i els vots en contra del PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: si el veí veu on van els diners del turisme, l'impost deixa de ser un peatge invisible i es converteix en un retorn comprovable. En contra: lligar un ingrés a una destinació engarrota el pressupost i deixa menys marge per als serveis que no tenen impost propi.

Pregunta 4 de 25

L'Ajuntament ha de rebaixar del 0,66% al 0,614% el tipus general de l'impost sobre béns immobles.

fiscalitat el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El tipus general de l'IBI a Barcelona és del 0,66%, i el rebut puja cada any sense que el ple hagi de votar cap pujada, perquè qui la fa és la revisió cadastral. La proposta de rebaixa arribava dins d'un paquet que també tocava vehicles, plusvàlua, obres i clavegueram. Junts s'hi va abstenir i va deixar el PP i Vox sols a favor.
Evidència: Ple del 22 de març del 2024, moció M2327/1117 del grup municipal del PP. El primer punt demanava «Rebaixar un 7% el tipus impositiu general de l'impost sobre béns immobles, passant de l'actual 0,66% al 0,614%». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui defensa la rebaixa diu que el rebut de l'IBI ha pujat any rere any sense que ningú hagi votat cap pujada, perquè la pujada la fa el cadastre. Qui s'hi oposa diu que set punts de tipus són milions d'euros menys per a escoles bressol i neteja, i que qui més s'estalvia és qui més metres té.

Pregunta 5 de 25

L'Ajuntament ha de multar amb fins a 900.000 euros els promotors que incompleixin la reserva del 30% d'habitatge protegit.

habitatge el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: Una inspecció del 2022 va destapar infraccions per tres milions d'euros en multes que no s'havien cobrat. El debat és amb quina llei es multa: la del dret a l'habitatge arriba als 900.000 euros i la via urbanística es queda en 500. Junts s'hi va abstenir.
Evidència: Ple del 21 de novembre del 2025, moció M2327/3355 del grup municipal de Barcelona en Comú. L'acord diu que el Govern municipal «sancionarà tots els incompliments de reserva del 30% d'habitatge protegit que es detectin d'acord amb l'article 123.3 apartat i) de la llei pel dret a l'habitatge 18/2007, que poden arribar fins als 900.000 euros, enlloc de fer-ho per la legalitat urbanística per només 500 euros». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Barcelona en Comú i ERC, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: sense una multa que faci mal, la reserva del 30% és paper mullat, perquè 500 euros surten a compte a qualsevol promotor. En contra: multar amb 900.000 euros acaba d'espantar la poca obra nova que queda i encareix el pis que sí que es construeix.

Pregunta 6 de 25

L'Ajuntament ha de limitar amb el planejament urbanístic els lloguers de temporada.

habitatge el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: El lloguer de temporada queda fora del topall de preus perquè es formalitza amb un contracte de mesos. Barcelona hi va respondre amb una modificació del pla general metropolità que reserva l'ús residencial a la residència habitual, en comptes d'esperar el canvi de la llei d'arrendaments.
Evidència: Ple del 25 d'abril del 2025, moció M2327/2534 del grup municipal de Barcelona en Comú. L'acord insta el Govern municipal «a fer l'aprovació definitiva de la MPGM en el termini d'un mes i continuar els treballs del Pla Especial per limitar o prohibir els lloguers de temporada i altres usos que no siguin els de residència permanent o habitual». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Barcelona en Comú i ERC, i els vots en contra de Junts, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que el lloguer de temporada s'ha convertit en la porta del darrere per esquivar el topall i que tancar-la és l'única manera de fer-lo servir. Altres diuen que hi ha qui necessita de veritat un pis per uns mesos i que prohibir-ho el deixa sense res i empeny el mercat a l'ombra.

Pregunta 7 de 25

L'Ajuntament ha de derogar l'obligació de reservar el 30% d'habitatge protegit en obra nova i gran rehabilitació.

habitatge el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: La reserva del 30% obliga a destinar aquesta part de sostre a habitatge protegit en promocions noves i grans rehabilitacions. La discussió és si frena la construcció privada o si és l'única manera de fer habitatge assequible en una ciutat sense sòl lliure.
Evidència: Ple del 25 de juliol del 2025, moció M2327/2930 del grup municipal de Vox. L'acord demanava que l'Ajuntament fes els passos «per a la modificació del PGM que permeti derogar la reserva del 30% per a protecció oficial sobre la nova construcció o gran rehabilitació, actualment vigent». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox i els vots en contra del PSC, Junts, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui la vol derogar diu que des que existeix gairebé no s'hi ha fet obra nova i que un 30% que no es construeix no és habitatge protegit, és habitatge inexistent. Qui la vol conservar diu que és l'única eina que posa pis assequible on hi ha demanda i no a la perifèria.

Pregunta 8 de 25

L'Ajuntament ha d'aturar la supressió generalitzada de les llicències de pisos d'ús turístic.

habitatge el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: Extingir les llicències dels pisos d'ús turístic és la decisió d'habitatge més gran del mandat, i el govern la porta endavant de manera generalitzada. El ple hi va tornar el gener del 2026, amb Junts votant amb el PP i Vox, i el govern amb Barcelona en Comú i ERC.
Evidència: Ple del 30 de gener del 2026, moció M2327/3618 del grup municipal del PP. El primer acord demanava «Aturar la iniciativa de supressió generalitzada de les llicències de pisos d'ús turístic fins que no es disposi de dades i estudis rigorosos que acreditin el seu impacte real sobre l'habitatge, els preus del lloguer i la convivència». Rebutjada, amb els vots a favor de Junts, el PP i Vox i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que són llicències atorgades i pagades, que representen una part petita del parc i que treure-les no abaixarà cap lloguer però sí que arruïnarà famílies. Altres diuen que cada pis turístic és un habitatge menys i que la llicència sempre va ser temporal.

Pregunta 9 de 25

L'Ajuntament ha d'exigir un certificat d'antecedents penals a qui demani un habitatge de protecció oficial.

habitatge el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El barem i els requisits del Registre de Sol·licitants d'Habitatge Protegit els fixa l'Ajuntament per reglament, i per tant pot decidir què s'hi demana. És una de les poques votacions del mandat en què cap altre grup no acompanya el proponent.
Evidència: Ple del 30 de gener del 2026, moció M2327/3603 del grup municipal de Vox. L'acord demanava una modificació del reglament perquè «inclogui com a requisit obligatori la presentació del Certificat d'Antecedents Penals» per a tots els sol·licitants d'habitatge protegit municipal. Rebutjada, amb els vots a favor de Vox i els vots en contra del PSC, Junts, Barcelona en Comú, ERC i el PP. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui hi és a favor diu que un habitatge públic és un bé escàs que es reparteix amb diner de tothom i que la convivència a l'escala també compta. Qui hi és en contra diu que castiga dues vegades qui ja ha complert la pena i que deixa al carrer justament qui més ho necessita.

Pregunta 10 de 25

L'Ajuntament ha de dedicar cent cinquanta milions d'euros del mandat a comprar edificis per tanteig i retracte.

urbanisme el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: El tanteig i retracte permet a l'Ajuntament posar-se al davant del comprador quan un edifici de lloguer canvia de mans. Comprar blocs sencers és car per pis obtingut, i la discussió és si val la pena com a eina d'urgència o si val més dedicar el mateix diner a obra nova.
Evidència: Ple del 29 de novembre del 2024, moció M2327/1885 del grup municipal de Barcelona en Comú. El primer acord demanava «Incrementar el pressupost destinat a la compra per tanteig i retracte en com a mínim 150 M€ pel mandat 2023-2027». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts, Barcelona en Comú i ERC, i els vots en contra del PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: quan un fons compra un bloc amb gent a dins, o l'Ajuntament s'hi posa al davant o els llogaters marxen; cap pla a deu anys no arriba a temps. En contra: cada pis comprat així surt per un preu de mercat que no es pot repetir mil vegades, i el mateix diner faria més pisos nous.

Pregunta 11 de 25

L'Ajuntament ha de pagar la licitació del tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià.

mobilitat Eixample el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: La connexió dels dos tramvies per la Diagonal és la decisió de mobilitat que més ha dividit la ciutat aquest mandat, i el traçat que falta travessa l'Eixample fins a Francesc Macià. El gener del 2025 el ple va manar posar diners al pressupost prorrogat per licitar-lo.
Evidència: Ple del 31 de gener del 2025, moció M2327/2141 del grup municipal de Barcelona en Comú. L'acord demana que el govern presenti una modificació de crèdit per incloure al pressupost prorrogat del 2025 «una partida econòmica destinada a la licitació del tramvia fins a Francesc Macià amb l'objectiu de finalitzar la connexió del tramvia el més aviat possible». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Barcelona en Comú i ERC, i els vots en contra de Junts, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui el vol diu que una xarxa tallada pel mig no és una xarxa, que el tram ja construït va ple i que la Diagonal té amplada de sobres. Qui no el vol diu que són anys d'obres al carrer més comercial de la ciutat per un trajecte que el metro ja fa per sota.

Pregunta 12 de 25

L'Ajuntament ha de portar el tramvia per la Gran Via entre les Glòries i el Poblenou.

mobilitat Sant Martí el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: El conveni amb l'Autoritat del Transport Metropolità paga la urbanització del tram, el canvi de traçat i el desdoblament de la infraestructura. És l'altra meitat de l'operació del tramvia, la que toca el Poblenou i les Glòries, i el ple la va aprovar amb un repartiment de vots diferent del de la Diagonal.
Evidència: Ple del 31 de gener del 2025, expedient 23XC0347. L'acord aprova el conveni amb l'ATM que «té per objecte establir els mecanismes de col·laboració interinstitucional i finançament per dur a terme la urbanització del tram, el canvi de traçat i el desdoblament de la infraestructura del tramvia entre Glòries i Bilbao, i la instal·lació del sistema de catenària». Aprovada amb els vots a favor del PSC i Barcelona en Comú, les abstencions d'ERC i el PP, i els vots en contra de Junts i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: la Gran Via del Poblenou és una autopista urbana enmig de barris, i el tramvia és l'excusa per reurbanitzar-la sencera. En contra: són anys d'obres en un eix de pas, amb un cost que l'Ajuntament comparteix amb l'ATM i que competeix amb altres barris.

Pregunta 13 de 25

L'Ajuntament ha de deixar sense efecte l'ordenança de la zona de baixes emissions i tornar les multes cobrades.

mobilitat el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l'ordenança de la zona de baixes emissions del 2019 i el Tribunal Suprem ho va confirmar el novembre del 2023. L'Ajuntament en va aprovar una de nova el 2023 i va conservar els diners de les sancions imposades amb l'anul·lada.
Evidència: Ple del 22 de desembre del 2023, moció M2327/599 del grup municipal del PP. L'acord demanava iniciar els tràmits «per tal de deixar sense efecte la Disposició Transitòria Segona de la Ordenança de la Zona de Baixes Emissions del 2023, fins i tot mitjançant la seva derogació tot acordant la devolució de totes les quantitats indegudament percebudes per l'Ajuntament per les sancions imposades». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que si un jutge anul·la la norma els diners cobrats amb aquella norma no són de l'Ajuntament, i que quedar-se'ls és premiar-se l'error. Altres diuen que la sanció era per contaminar dins d'una zona restringida, que això no ha deixat de ser cert, i que tornar-ho tot buida la caixa municipal.

Pregunta 14 de 25

L'Ajuntament ha de liderar les accions per ampliar l'aeroport del Prat.

mobilitat el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: L'aeroport és fora del terme municipal, però el ple hi fixa posició i la ciutat en negocia l'encaix. La votació del febrer del 2025 va partir la sala per un eix diferent del sol: el govern i Junts amb el PP i Vox a un costat, i Barcelona en Comú i ERC a l'altre.
Evidència: Ple del 28 de febrer del 2025, moció M2327/2270 del grup municipal del PP. El segon acord demanava «Que Barcelona lideri i es comprometi a dur a terme les accions necessàries per impulsar l'ampliació de l'Aeroport del Prat». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts, el PP i Vox, i els vots en contra de Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: sense vols intercontinentals la ciutat perd seus, congressos i inversió, i qui hi guanya és un altre aeroport. En contra: més avions són més turistes en una ciutat que ja en va plena, més soroll i més emissions, i el creixement el paguen els barris del voltant.

Pregunta 15 de 25

L'Ajuntament ha d'estendre els eixos verds i les superilles als carrers del 22@.

urbanisme Sant Martí el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: Les superilles i els eixos verds són la marca urbanística que més ha dividit Barcelona: treuen cotxes d'uns carrers i els concentren en uns altres. El pla del 22@ els porta al Poblenou. La votació del març del 2025 va trencar els blocs habituals: el PP hi va votar a favor i Barcelona en Comú s'hi va abstenir.
Evidència: Ple del 28 de març del 2025, expedient 24PL17048. L'acord diu: «APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68.1.c) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació dels Eixos Verds del 22@, al districte de Sant Martí». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts, ERC i el PP, l'abstenció de Barcelona en Comú i el vot en contra de Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui hi diu que sí vol menys cotxe i més ombra en un barri que es va dibuixar per a oficines. Qui hi diu que no recorda que el trànsit no desapareix, es trasllada als carrers del costat, i que les obres s'han menjat comerços que no han tornat a obrir.

Pregunta 16 de 25

El ple ha de crear una comissió d'investigació sobre les obres de les superilles i de la via Laietana.

urbanisme el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: Els tribunals han apreciat defectes en la tramitació d'algunes de les grans obres de l'espai públic del mandat anterior i d'aquest. Una comissió d'investigació municipal no jutja ningú: cita tècnics i càrrecs, demana documentació i acaba amb un informe que el ple debat.
Evidència: Ple del 31 d'octubre del 2025, moció M2327/3220 del grup municipal de Vox. El primer acord demanava «Impulsar la constitució d'una Comissió d'Investigació per analitzar les responsabilitats civils i polítiques per les obres i actuacions urbanístiques relatives a les superilles eixos verds de l'Eixample i la reforma de la Via Laietana, en què els tribunals han apreciat o coneixen irregularitats legals o procedimentals». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox i els vots en contra del PSC, Junts, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: si un jutge diu que una obra de centenars de milions es va tramitar malament, el ple que la va pagar té dret a saber qui va decidir què. En contra: una comissió d'investigació municipal no té capacitat sancionadora, dura mesos i acaba sent un plató per repetir el debat de sempre.

Pregunta 17 de 25

L'Ajuntament ha de regular amb un pla d'usos propi les activitats turístiques i comercials de Ciutat Vella.

urbanisme Ciutat Vella el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: Ciutat Vella té un pla d'usos que diu quants bars, quants souvenirs i quins serveis turístics hi caben carrer per carrer. És l'instrument que decideix si el barri viu del veí o del visitant, i es revisa amb modificacions puntuals que passen pel ple.
Evidència: Ple del 26 d'abril del 2024, expedient 22PL16912. L'acord aprova definitivament «la Modificació puntual del Pla especial urbanístic d'ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts i Barcelona en Comú, les abstencions d'ERC i Vox, i el vot en contra del PP. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que sense un pla d'usos el centre acaba sent una fira de botigues iguals i que el veí perd la farmàcia i la fruiteria. Altres diuen que congelar les llicències protegeix qui ja hi és, tanca la porta a qui vol obrir i baixa el valor dels locals.

Pregunta 18 de 25

L'Ajuntament ha de modificar el planejament del passeig de Gràcia per encabir-hi un nou museu d'art.

urbanisme Eixample el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: Encabir un museu al passeig de Gràcia obliga a canviar el pla general i a tocar la fitxa de protecció patrimonial de l'edifici. El ple del març del 2026 hi va votar amb un repartiment poc habitual: el govern amb Junts, el PP i Vox, i Barcelona en Comú i ERC en contra.
Evidència: Ple del 27 de març del 2026, expedient 25PL17145. L'acord aprova provisionalment «la Modificació del Pla general metropolità per a la regulació de l'equipament del futur Museu Carmen Thyssen situat al passeig de Gràcia núm. 13 i modificació de l'element núm. 154 del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l'àmbit del districte de l'Eixample». Aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts, el PP i Vox, i els vots en contra de Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: un museu nou al passeig de Gràcia és un equipament cultural que la ciutat no paga i que treu un edifici del circuit de les botigues de luxe. En contra: canviar la protecció d'un edifici catalogat per encaixar-hi una col·lecció privada és fer urbanisme a mida d'un projecte concret.

Pregunta 19 de 25

L'Ajuntament ha de crear una oficina d'assessorament per als propietaris afectats per ocupacions irregulars.

seguretat el govern hi és acord

Per què es pregunta això aquí: L'Ajuntament ja té oficines d'habitatge que atenen qui perd el pis; el que es discutia és si n'ha de tenir una per a qui té un immoble ocupat. La votació de l'abril del 2024 va deixar el govern al costat de Junts, el PP i Vox, i Barcelona en Comú i ERC sols en contra.
Evidència: Ple del 26 d'abril del 2024, moció M2327/1205 del grup municipal del PP. El primer acord demanava «Crear una Oficina d'assessorament i suport als propietaris afectats per ocupacions irregulars». Aprovada amb text transaccionat, amb els vots a favor del PSC, Junts, el PP i Vox, i els vots en contra de Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que el petit propietari que troba el pis ocupat es queda sol davant d'un procediment llarg i car, i que l'Ajuntament l'ha d'orientar com orienta el llogater. Altres diuen que és una oficina per a un problema que ja té advocats i asseguradores, i que barreja el gran tenidor amb el veí.

Pregunta 20 de 25

L'Ajuntament ha de comprar el Teatre Capitol de la Rambla per convertir-lo en un teatre públic municipal.

cultura Ciutat Vella el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El Capitol és una sala històrica de la Rambla amb un conveni urbanístic pel mig. La proposta de comprar-lo va rebre el no del govern i de Junts, el PP i Vox alhora: una de les poques votacions en què Barcelona en Comú i ERC queden sols a favor.
Evidència: Ple del 19 de desembre del 2025, moció M2327/3482 del grup municipal de Barcelona en Comú. El tercer acord demanava que, si no hi ha conveni nou en tres mesos, el govern «iniciï el procés d'adquisició del Teatre Capitol amb l'objectiu de garantir-ne la recuperació com a equipament cultural municipal». Rebutjada, amb els vots a favor de Barcelona en Comú i ERC i els vots en contra del PSC, Junts, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: la Rambla ha perdut una sala darrere l'altra, i si l'Ajuntament no compra el Capitol acabarà sent botigues. En contra: comprar un teatre al centre costa una fortuna i després cal programar-lo i mantenir-lo cada any, amb diners que surten d'altres equipaments de barri.

Pregunta 21 de 25

L'Ajuntament ha de desallotjar i precintar el centre social ocupat de Can Vies.

seguretat Sants-Montjuïc el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: Can Vies és un equipament de titularitat pública al districte de Sants-Montjuïc, ocupat i autogestionat des de fa dècades, i el seu desallotjament el 2014 va acabar amb dies d'aldarulls al barri. La moció demanava desallotjar-lo i destinar-lo a un equipament públic sense cap conveni d'autogestió. Junts s'hi va abstenir.
Evidència: Ple del 30 de maig del 2025, moció M2327/2669 del grup municipal del PP. El primer acord demanava «Procedir al desallotjament immediat de Can Vies i un cop desallotjat, acordar el seu precinte amb caràcter preventiu fins a l'inici del procés de la transformació urbanística de la zona». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Qui vol el desallotjament diu que és un edifici de tots gestionat per uns quants sense contracte ni control de comptes. Qui s'hi oposa diu que fa trenta anys que hi fa de casal, que el barri l'ha defensat al carrer i que buidar-lo no crea cap equipament, només un solar tancat.

Pregunta 22 de 25

L'Ajuntament ha de flexibilitzar la moratòria hotelera del pla especial d'allotjaments turístics.

turisme el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El pla especial d'allotjaments turístics reparteix la ciutat en zones i decideix on es poden obrir places noves i on no. Flexibilitzar-ne la moratòria vol dir tornar a autoritzar hotels on ara no se'n poden obrir. El juliol del 2024 Junts va votar amb el PP i Vox, i el govern amb Barcelona en Comú i ERC.
Evidència: Ple del 26 de juliol del 2024, moció M2327/1506 del grup municipal del PP. L'acord demanava replantejar el pla especial incloent-hi «La flexibilització de la moratòria hotelera» i «El manteniment dels apartaments turístics o habitatges d'ús turístic establint un sistema de gestió, control i reforç de la penalització». Rebutjada, amb els vots a favor de Junts, el PP i Vox i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que si no hi ha places noves reglades el visitant acaba dormint en pisos sense llicència, que és pitjor per al veí. Altres diuen que cada hotel nou al centre és una casa menys i més pressió sobre uns carrers que ja no donen més de si.

Pregunta 23 de 25

L'Ajuntament ha d'iniciar els tràmits per presentar una candidatura de Barcelona a uns Jocs Olímpics.

esports el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: Trenta anys després del 1992, la idea de tornar a ser seu olímpica reapareix cada mandat. La moció demanava estudis d'instal·lacions, transport, impacte econòmic i impacte ambiental abans de decidir res. Junts s'hi va abstenir i va deixar el PP i Vox sols a favor.
Evidència: Ple del 25 d'octubre del 2024, moció M2327/1759 del grup municipal del PP. L'acord demanava «iniciar els tràmits necessaris per tal de formalitzar una eventual candidatura de Barcelona com a seu d'uns Jocs Olímpics». Rebutjada, amb els vots a favor del PP i Vox, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PSC, Barcelona en Comú i ERC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: uns Jocs són la palanca que ha fet les grans transformacions de la ciutat i deixen infraestructura que d'una altra manera no es paga. En contra: el 1992 no es repeteix, els Jocs d'avui deixen deute i pisos cars, i la ciutat ja no necessita que ningú la descobreixi.

Pregunta 24 de 25

L'Ajuntament ha d'encarregar una auditoria externa de l'impacte econòmic de la Copa Amèrica de vela.

administració el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: La ciutat va posar diner públic i front marítim a la Copa Amèrica del 2024, i les xifres de visitants publicades es van posar en dubte. Una auditoria externa vol dir que els números els revisi algú de fora de l'organització i de l'Ajuntament.
Evidència: Ple del 27 de setembre del 2024, moció M2327/1647 del grup municipal de Barcelona en Comú. L'acord demanava «la realització d'una auditoria externa que revisi les dades publicades sobre l'impacte econòmic de la Copa Amèrica de Vela, així com la correcta execució dels compromisos adquirits en el conveni signat el 2022». Rebutjada, amb els vots a favor de Barcelona en Comú, l'abstenció d'ERC i els vots en contra del PSC, Junts, el PP i Vox. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: Uns diuen que si es diu que un esdeveniment ha deixat centenars de milions, algú de fora ho ha de poder comprovar abans de repetir-lo. Altres diuen que auditar cada gran cita és una manera de tenir-les totes en revisió permanent i d'espantar qui les organitza.

Pregunta 25 de 25

Cada anunci del govern municipal ha d'anar acompanyat d'un calendari d'execució i de garanties de compliment.

administració el govern hi és desacord

Per què es pregunta això aquí: El govern té 10 regidors de 41 i governa en minoria, i l'oposició li retreu que anuncia mesures que després no arriben. La votació del maig del 2025 és de les poques del mandat en què el govern queda sol votant que no i la resta del ple tira endavant la proposta.
Evidència: Ple del 30 de maig del 2025, moció M2327/2663 del grup municipal de Junts. El tercer acord exigeix que «les comunicacions públiques vagin acompanyades d'un calendari d'execució, mecanismes de seguiment i garanties de compliment que permetin a la ciutadania i al Consell Municipal avaluar-ne l'efectivitat real». Aprovada amb text transaccionat, amb els vots a favor de Junts, Barcelona en Comú, el PP i Vox, l'abstenció d'ERC i el vot en contra del PSC. Font: Ajuntament de Barcelona, votacions del plenari del mandat 2023-2027 (CSV). obre el document
Per què hi pot haver desacord: A favor: un anunci sense data ni responsable no és una decisió, és publicitat, i el ple ha de poder comptar què s'ha fet. En contra: obligar a datar cada comunicació converteix la gestió en una cursa de terminis i castiga qui anuncia el que encara depèn d'altres administracions.

Segueix estirant

Per què això és un esborrany

Aquestes preguntes les ha redactades una màquina llegint les actes del ple i les dades obertes del municipi, i les ha repassades una altra buscant-hi biaix, errors de mètode i evidències que no existeixen. Cap persona les ha validades encara, i el llindar de publicació diu què hi falta. Les ensenyem així perquè qui conegui el poble ens digui què hi sobra i què hi falta: escriu-nos a hola@quivoto.cat.